dissabte

Jordi, jugues?

Ara que s'acosta el final de curs no paro de pensar amb els de sisè de l'escola. La majoria han estat a l'escola des de ben petits i tenint en compte les característiques del centre anar a l'institut els serà com a mínim xocant. Pel que fa a molts aspectes han anat tard ja que acabem d'estrenar centre i ells ja marxen. A l'hora del pati sempre em demanen per fer un partidet de bàsquet amb ells, els apassiona el bàsquet i m'encanta veure com són capaços de deixar el futbol en estones d'esbarjo per jugar a ficar la piloteta dins de la cistella.
A l'escola antiga es pot dir que no hi havia ni pati, a l'hora del pati anaven a un petit parc del poble on hi havia una sola cistella de bàsquet clavada a la paret i una porteria de futbol pintada. Les condicions per fer esport eren nefastes, quan plovia no s'hi podia ni anar perquè quedava tot enpantanegat i quan estava massa sec relliscava força. A més, cada dos per tres penjaven la pilota o l'enviaven fora del parc.

Amb l'escola nova les coses han canviat però a poc a poc. Quan vam començar el curs no teníem ni porteries de futbol/handbol ni cistelles de bàsquet. L'escola va fer un esforç econòmic i va comprar dues porteries de futbol/handbol i l'AMPA dues cistelles de bàsquet a principis del 2005. Les cistelles de bàsquet graduables i les vaig graduar a una mida òptima, just per evitar que poguessin esmatxar els més grans. Més tard vaig fer penjar una cistella a la paret a menor alçada perquè els més petits comencin a descobrir el bàsquet.
Ara a l'hora del pati m'ho passo molt bé veient les seves evolucions. No paren d'intentar diferents llançaments i han assimilat les normes bàsiques a una velocitat que m'ha sorprès. Amb l'entrepà a la boca i amb la mà botant la pilota, això és increïble, no paren ni per esmorzar!
Estic orgullós com a MEF per haver-los ajudat a descobrir aquest esport tan bonic. Aquestes són aquelles coses que et fan sentir bé com a educador. Quan arribo a casa cansat de mil històries, dels ordinadors que no rutllen i d'un munt de coses més intento pensar en les coses més positives.
- Jordi, jugues?