Diari MEF, MEF a diari

El meu nou curs

2011-09-21T17:31:00.005+02:00

Aquest curs que acaba de començar és una barreja entre experiències que feia temps que no tocava i unes quantes de noves que d'entrada m'estan costant més del que m'esperava. Després de passar dos anys a cicle inicial portant el projecte informàtic aquest any m'aventuro a cicle superior a fer matemàtiques, educació física i les TIC en anglès. Hi ha tants canvis que encara m'he de situar: feia molts anys que no anava a cicle superior i mai havia fet matemàtiques però com que m'agrada sé que me'n sortiré; d'altra banda em toca fer les TIC en anglès a cinquè i sisè de manera que m'he de fer entendre molt bé en la meva tercera llengua que normalment uso poc. Pel que fa a l'educació física, que feia dos anys que no tocava a primària, de seguida hi he trobat el cuquet que quasi no recordava i tinc tantes ganes de fer coses noves i de compartir-les que no sé ni per on començar. Per sort aquest any continuaré a parvulari fent psicomotricitat però només a P4 i P5, ja he dit molts vegades que passar per infantil aporta moltíssim i entre tantes matemàtiques i ordinadors m'anirà bé envoltar-me de salts i rialles pre-desdentegades. Com m'agrada la meva feina i com em molesta la gent que en parla tan malament.
Foto: "Amunt, amunt" de JRoca'11

TIC vs paperassa

2011-07-29T09:38:00.004+02:00

Com cada estiu, una vegada acaba el curs del tot, intento ordenar una mica la paperassa que he anat recollint per fer neteja de la que sobra. A manca de cuina econòmica com la de les iaies, fa un parell d'anys em vaig comprar una màquina de triturar paper -d'aquelles senzilles que s'encallen cada 10 fulls- i en aquesta època treu fum: tinc actes d'avaluació dels tres trimestres, actes de coordinació, fulls de notes, memòries, el Pla Anual i un munt de notificacions que omplen el despatx de paper. Els fulls que estan plens per un costat i no tenen informacions confidencials els aprofito per la impressora o els col·loco a la pila de fulls per pintar o retallar que té la meva filla, la resta passen per la trituradora però n'hi ha molts que els acostumo a custodiar una temporada, per si de cas. M'adono que els mestres arribem a acumular una quantitat indecent de fulls i intento veure la nostra professió d'aquí a uns anys i com la tecnologia pot evitar aquest malbaratament de fulls.
Aquest any he portat el notebook en algun claustre i molts companys em miraven estranyats o amb un "què fot aquest?". Em pregunto si sóc un friki o si aquest petit gest pot ajudar a canviar les coses; sempre hi ha d'haver algú que comenci penso. L'escola (com la majoria d'escoles) té wifi i des del portàtil s'accedeix a la xarxa on hi ha tots els documents que calen pel nostre dia a dia. Sincerament crec que es podria reduir considerablement la paperassa en els propers anys, només cal ser conscients de les virtuts de les TIC i de com poden ajudar-nos en el dia a dia, no és tan difícil.
M'imagino una reunió d'avaluació d'aquí a uns anys: ens reunim al voltant de la taula cadascú amb el seu portàtil o tablet, a la pantalla tots tenim el mateix document que mitjançant el Google Docs col·laboratiu hem anat modificant al núvol, comença la reunió.
Foto: "Esmicolats" de JRoca'11

Cada 3 segons algú necessita sang a Catalunya

2011-06-18T08:21:00.006+02:00

El tema de la conscienciació social de les donacions de sang va millorant però encara a poc a poc. La informació que rebem els donants quan hi ha una marató de donació al nostre poble es fa via publicitat tradicional amb cartells, via SMS, via e-mail i també mitjançant una trucada en alguna ocasió. Tot i això crec que haurien de valorar el potencial de les xarxes socials com Facebook i Twitter.
Si fem una ullada a la seva excel·lent pàgina web veurem que a la part de sota proposa que seguim el Banc de Sang i Teixits a aquestes xarxes socials però si ho fem, a la pràctica, ens trobem amb dades desactualitzades quan precisament els usuaris d'aquestes xarxes acostumem a valorar-ne la seva utilitat per estar al dia; no pot ser que organismes oficials com aquests només tinguin 297 followers (@donarsang piulen força però amb uns tuits que fan difícils els RT i per tant la propagació) o 39 followers (@maratonssang que ha fet tan sols 5 tuits en tot el 2011 i és precisament el compte recomanat en l'e-mail que vaig rebre! ). A Facebook el "Vine a donar sang" no arriba a 4000 seguidors.
Tot plegat ens fa veure que cal que d'alguna manera es coordinin per arribar a molta més gent -amb un perfil que potser no acostuma a donar sang- i alhora estalviar força diners en publicitat tradicional.

Ara és el moment d'un Camp Nou sense fum

2011-05-29T17:32:00.004+02:00

El gest dels capitans del Barça donant l'oportunitat d'aixecar la quarta Champions a l'Eric Abidal és de les coses més maques que he vist al voltant de l'esport "rei". Ho és pel que simbolitza i perquè es veu un gest sincer per part d'un equip humà que ens està donant moltes alegries.
El Barça, sobretot el darrer Barça, és governat per experts en màrqueting i per tant es tenen molt en compte els gestos i la imatge del club arreu del món; a les xarxes socials també es veu i sobretot en la publicitat. El magnífic encert que va ser publicitar Unicef fa uns quants anys va ser el preludi d'un nou estil que crec que està humanitzant el món del futbol i que comença a ser imitat.
I ara cal un pas més, un nou pas valent per demostrar que realment aquest club està a l'avantguarda també en la protecció dels infants; ara cal regular el tabac al Camp Nou. Actualment anar al Camp Nou significa tornar a casa fent pudor de fum i ja va sent hora de separar el món de l'esport i el tabac. No es pot demanar canviar l'horari dels partits per facilitar que les grades s'omplin de mainada i alhora permetre que estiguin dues hores respirant fum, cal ser coherents i ara és el moment: és el moment per l'Abidal; pels que pateixen, han patit i patiran càncer i pel sentit comú.
Si no es regula aquest tema seguirem pensant que això de voler omplir les grades de mainada és perquè volen fidelitzar el client jove, una nova estratègia de màrqueting per vendre samarretes de qualitat pèssima a preus desorbitats.

Commedia Dell'Arte a P3

2011-04-17T10:08:00.007+02:00

Tarda de P3 però avui sense psicomotricitat, és l'últim dia de trimestre i toca explicar la llegenda de Sant Jordi i menjar la mona que han fet durant el matí. Amb la Sílvia, la tutora d'un dels grups, agafem el llibre de la llegenda i comencem a explicar quan la mainada està asseguda davant nostre.
- Sílvia, tens una capa?
La Sílvia corre a buscar un parell de teles de colors que ajuntarem amb unes pinces d'estendre roba. Avui ens divertirem . Ella s'amaga amb una capa verda i surt de cop rugint, és el drac! Uns quants nens s'aixequen per no perdre's detall, d'altres s'amaguen. Amb la Sílvia ens mirem i la frase telepàtica seria una cosa així com: "Ai que se'ns fotaran a plorar". Jo m'he posat una corona de tortell de reis i sóc el monarca del petit país amenaçat. La Maite, l'altra tutora, plora desconsolada. És la princesa. L'estem liant improvisadament amb gestos i diàlegs propis del commedia Dell'Arte -però sense màscares- que encanten a la majoria dels menuts espectadors. Jo surto de la classe per la porta de darrera i em canvio la capa, aquesta és blanca; també trobo un regle de pissarra que serà l'espasa, ara ja sóc en Sant Jordi i apareixeré per l'altra porta quan la princesa estigui sola davant del perill. Entro triomfant fent una espècie de tombarella estil Chuck Norris d'estar per casa i em clavo un cop al colze amb una cadira, la canalla riu però no tinc temps per perdre, he de liquidar el drac però ho farem amb emoció. Comença la lluita i la princesa s'ha apartat del rebombori.. òndia, falten les roses! "- Maite, corre, busca una rosa". La Maite torna amb un ram de flors que no sé pas d'on ha sortit, ha anat bé allargar la lluita per preparar les roses, entre les taules diríem que els nens no les han vist. Finalment, com no podia ser d'una altra manera, en Sant Jordi es carrega el drac i surt un ram de roses vermelles que dóna a la princesa per casar-se. Alegria, esclat de joia, Caneletes! Ha guanyat Sant Jordi! aixeco les mans amb el regle de fusta i uns vint-i-cinc marrecs se'm tiren al damunt com si hagués marcat a la final de la Champions. Els altres nens i nenes s'acosten a la Sílvia que feia de drac... val, era de bromes..
Foto: "Paisatge curiós" de JRoca'11

El 2.0 té aquestes coses

2011-04-14T19:34:00.009+02:00

Fa molt de temps que no escric a Diari MEF perquè estic intentant gestionar millor la meva activitat 2.0, portava un ritme que no era bo i m'he adonat que m'estava perdent coses que no m'hauria de perdre en la "vida real" per culpa de dedicar massa temps davant d'una pantalla. De vegades em trobava amb gent que em deia coses com: "No sé pas com t'ho fas per arribar a tot" o "No sé pas d'on treus el temps"; certament no arribo a tot i he de centrar-me una mica per fer bé unes quantes coses en comptes de fer mig bé moltes coses.
No té sentit que m'embarqui en més projectes que no puc complir i hauria d'aprendre a dir que no més sovint, he entès que m'ho he d'agafar amb més calma perquè tanta activitat no afecti a la gent del meu entorn. Ja ho veieu, suposo que estic madurant. La majoria que esteu llegint això fa anys que més o menys passeu per aquí a llegir aquest bloc i em coneixeu força tot i que potser no m'heu vist mai o no heu parlat mai amb mi, el 2.0 té aquestes coses.
Haureu vist que segueixo publicant a l'ARA Mestres, m'hi trobo bé però no per això he de perdre el contacte més sincer amb aquest bloc personal que porto des de fa sis anys. Seguiré publicant, sense pressió, quan tingui coses a dir que em semblin prou interessants.
Foto: "Pubilla i cala" de JRoca'11

Xerrada: Enllaçant la competència comunicativa i les TIC

2011-03-04T12:06:00.006+01:00

Ahir dijous 3 de març vaig fer la meva primera xerrada com a ponent amb adults. Era una xerrada col·loqui organitzada pel Departament de Filologia de la Universitat de Vic i anava adreçada a uns 150 alumnes de primer curs de magisteri. El títol de l'acte era: "Enllaçant la competència comunicativa i les TIC" i els meus objectius eren diversos: conscienciar els futurs mestres de la importància del bon ús de la llengua, explicar algunes experiències reeixides que combinen competència comunicativa i competència digital i finalment parlar de blocs/blogs i la seva vessant educativa. Com que els estudiants havien llegit "L'apunt docent" a l'ARA també van comentar alguns aspectes que van considerar interessants i em van fer preguntes en l'apartat de més debat.
Per la ponència vaig decidir fer un Prezi perquè és una eina molt espectacular i encara novedosa que podia enganxar a l'audiència. La meva pubilla, que ara fa P4, va fer uns quants dibuixos que em van ajudar a completar la presentació i també em vaig ajudar d'un vídeo amb una experiència de ràdio amb alumnes que vaig fer l'any passat a l'escola. Tot plegat va anar força bé tot i l'evident nerviosisme que se'm va notar sobretot al principi de l'acte i que va suposar que parlés massa ràpid.
Una de les coses més difícils en preparar un acte d'aquest tipus és l'estructuració del temps, m'havien demanat una intervenció de mitja hora però en els assaigs a casa arribava a passar entre 35 i 43 minuts depenent de les explicacions i suposo que aquest fet va fer que anés un pèl ràpid. Una altre problema era adequar-me al nivell dels interlocutors, no podia ser massa tècnic parlant amb alumnes de primer de magisteri però tampoc em podia passar explicant coses que en teoria ja haurien de saber; aquest aspecte és difícil de preveure i cal "estudiar" una mica per sobre l'audiència in situ per engegar després un dels possibles plans previstos.
Acabat l'acte em comentaven les professores que pels alumnes de magisteri és important conèixer de primera mà molts dels punts que es van tractar i sobretot la vessant més pràctica del dia a dia de l'aula que de moment només es poden imaginar ja que no han fet pràctiques a les escoles.
En definitiva va ser una molt bona experiència i agraeixo a les organitzadores de la Facultat d'Educació el fet d'haver-me donat aquesta oportunitat d'explicar la meva tasca docent als futurs mestres.
Foto: "Un portàtil" d'Eulàlia Roca

Cultura de dol

2011-02-18T11:29:00.000+01:00

La deixadesa com a norma

2011-02-03T22:22:00.000+01:00

Diria que una de les funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és divulgar la llengua catalana i promoure'n l'ús. Vull pensar que la gent que treballa -per exemple a TVC- té un nivell de llengua molt superior a la mitjana nacional de la mateixa manera que vull pensar que les facultats de magisteri no permeten que els futurs mestres obtinguin el títol sense tenir una excel·lent competència lingüística però és clar, sóc un ingenu i visc en un país que no valora prou la seva llengua. Som tan rucs que no som capaços de veure el tresor que tenim i precisament aquesta displicència cap a la llengua és un dels motius de militància pels pessimistes sobre el futur del català.
L'any 1983 es va crear TV3 en un moment clau per la nostra llengua just en l'inici de l'encertada immersió lingüística quan els nivells de coneixement del català -sobretot escrit- eren baixíssims. Molt sovint quan es parla de normalització sembla que només es parli de català oral però hem de tenir present que hi ha desenes de milers de catalans que tot i parlar la llengua no són capaços d'escriure-la bé entre d'altres coses perquè no van tenir la sort d'aprendre-la a l'escola. I aquí també hi ha d'entrar TV3 perquè per molta gent és una font fiable de català correcte, per tant, és totalment inadmissible que a TVC es facin faltes d'ortografia. El nivell d'exigència que s'ha de demanar és altíssim perquè la funció i la responsabilitat pública que té la corporació és primordial per la llengua.
És trist comprovar que encara ara es facin atemptats contra la llengua a nivell escrit i també a nivell oral amb castellanismes o amb els pronoms febles, a qui hem de demanar responsabilitats? jo de moment he enviat una queixa al defensor de l'audiència i he marcat la casella de rebre resposta perquè vull que m'expliquin què collons està passant.
Foto: "3/2/2011"
Catanyòlia

Consideracions sobre la llei antitabac

2011-01-11T19:05:00.001+01:00

La llei antitabac, com va passar amb la llei contra les corridas de toros a Catalunya, ha donat la raó al senyor Mike Godwin que és l'autor de l'anomenada llei de Godwin: A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.
Si analitzem una mica el que es va dir pels mitjans de la xarxa ens trobarem que una part dels fumadors tracta de nazis al govern per haver aprovat aquesta necessària llei que malauradament per milers de famílies, que han viscut un Nadal amb un plat menys a taula, ha arribat tard i malament. Ha arribat tard perquè fa massa anys que es coneixen els efectes nocius del tabac i ha arribat malament perquè el pedaç que va suposar la llei feta-la-trampa del 2006 ha estat ruïnós per una part dels empresaris que van fer obres costoses al seus locals. Sóc dels que penso que la llei encara és fluixa doncs no regula els espais esportius a l'aire lliure tot i regular els parcs infantils. Si la llei accepta la lògica que el tabac perjudica també en espais a l'aire lliure com un parc infantil perquè no accepta que els camps de futbol, pistes poliesportives o pistes d'atletisme són també espais on cada dia milers de nens i nenes practiquen esport? han tingut l'oportunitat de fer com a Anglaterra on anar a veure un partit de futbol és una altra cosa ja que no t'has d'empassar el fum de tabac, puros i porros dels seguidors asseguts a almenys cinc seients a la rodona, però no s'han atrevit.
I els fumadors que parlen de manca de llibertat i diuen viure en un règim totalitari que els ho prohibeix tot? d'entrada cal dir que ningú els ha prohibit seguir fumant, simplement s'ha regulat per evitar que la major part de la població pateixi els efectes d'una part de la població que té un problema d'addicció molt complicat de tractar i que és l'èxit més rotund de les tabacaleres que destinen milions de dòlars en investigació perquè això segueixi passant. I respecte als bars que es veu que tancaran per culpa de la llei potser hauríem d'analitzar què fa que una persona deixi de visitar un bar, diria que hi ha molts factors, n'esmentaré uns quants: proximitat amb el lloc de treball o de residència, tracte correcte, relació qualitat-preu, ambient, netedat, etc.. si tots sabem que a sobre hi ha molta crisi i que hi ha molta competència el probable fet que alguns bars hagin de baixar persianes no serà només degut a la llei antitabac, serà degut a una suma de factors. Hi ha bars i restaurants amb un èxit brutal on no es permet fumar des de fa molt de temps i molts bars que després de la llei del 2006 van canviar el cartellet de prohibit fumar pel de fumar veient que perdien clientela, en aquell moment els fumadors escollien els bars amb fum i potser deixaven el bar de tota la vida, ara si deixen de visitar el bar serà pels factors abans esmentats però ja no valdrà l'excusa del fum. I és clar, també s'ha de parlar dels que vam deixar de visitar bars amb fum i ara tornarem a entrar, som molts més dels que la gent es pensa i sovint anem amb família per la qual cosa també gastem més.
El que ha de fer el govern ara és complementar la llei amb campanyes de conscienciació i d'ajuda a combatre el tabaquisme, no entenc com no han fet anuncis en prime-time explicant les raons de la nova llei o oferint ajuda contra el tabaquisme, això és fer les coses a mitges, hi ha molta gent que necessita una empenta per deixar el tabac i fent les coses com s'han fet, a mitges, simplement han aconseguit que s'hagi enfadat i s'hagi tancat en banda. Mal fet.

Una dècada d'Educació Física, no gimnàstica!

2011-01-01T14:58:00.004+01:00

En el desè aniversari de la pàgina web "Educació Física, no gimnàstica!" anuncio:

Quan vaig començar a fer aquest web a finals de l'any 2000 l'Educació Física encara tenia poca presència a Internet i per això ha estat referent per molts professionals que cercaven informació sobre la matèria. La il·lusió amb la que vaig començar aquest projecte em va animar a actualitzar els continguts durant força anys i sempre em quedarà la satisfacció d'haver posat el meu granet de sorra a dignificar aquesta assignatura i a ajudar a tants professionals.

Per sort, el col·lectiu MEF és i ha estat sempre molt inquiet i en aquesta dècada que ha passat han proliferat les pàgines web i els portals dedicats a l'EF que han agafat el relleu d'"Educació Física, no gimnàstica!" (i també d'altres que ho han anat deixant), per millorar clarament els continguts i posar-se al servei de l'educació física d'aquí i d'arreu del món.

Content de complir una dècada a Internet deixo el material amb llicència Creative Commons per qui en vulgui fer ús i en cas d'actualitzar ho faré en altres webs o portals que crec que han agafat el relleu amb una dedicació que ara mateix jo no puc tenir per aquest projecte.

Moltes gràcies per tot!

Jordi Roca i Font (desembre del 2010)

El Tribunal Supremo i la modalidad lingüística de España

2010-12-23T00:05:00.004+01:00

Tema sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística:
Està clar que el tribunal aquest sap perfectament que acabar amb la immersió és acabar a la llarga amb la llengua catalana, un objectiu que no van aconseguir ni el Conde-Duque de Olivares, ni Felip Quint, ni les dictadures de Primo de Rivera i el General Franco tot i els seus demostrables esforços repressors.
Llegeixo un article de la Constitución Española del 1978, concretament el 3.3:

La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Diria que amb la llei a la mà carregar-se la immersió és inconstitucional doncs la immersió lingüística respecta i protegeix una "modalidad lingüística de España".
Com ho veieu?
Relacionat: "La nova planta transgènica" a ARA.cat

Millorem però això només és el principi

2010-12-08T19:10:00.000+01:00

En aquest enllaç teniu el famós informe d'avaluació PISA pel que fa referència a l'Estat Espanyol. Haureu vist pels mitjans que la Comunidad Autónoma de Catalunya ha pujat força en rendiment respecte l'anterior informe del 2006. L'encara Conseller Maragall diu que els esforços del professorat i dels centres han millorat aquests resultats, hi estic molt d'acord.
La veritat és que els centres cada dia estem cercant fórmules per millorar els aspectes que detectem que no funcionen com voldríem; els esforços són molt grans i sincerament crec que el proper informe PISA encara serà molt millor, aquí queda escrit.
Hem de ser optimistes i deixar enrere aquest espiral negatiu que envolta massa sovint a l'educació.
Ara que els enemics de la llengua catalana han pujat en vots i en diputats al Parlament és bo comprovar com la nostra immersió lingüística lluny de provocar problemes ens situa per sobre de la majoria de les Comunidades Autónomas monolingües precisament en aspectes com la comprensió lectora.

L'apunt docent se'n va a l'ARA

2010-11-28T00:00:00.001+01:00

Haureu vist que el #28N a part del dia de les eleccions és també el dia que surt el nou diari ARA, oi? doncs resulta que els blocaires del portal Criatures ens incorporem a l'edició digital i que jo formaré part de l'apartat Mestres d'aquest diari dirigit per en Carles Capdevila.
Seguiré escrivint "L'apunt docent" però aquesta vegada a l'ARA amb d'altres mestres que, com jo, intentarem acostar a la societat com és una escola per dins.
Ens fareu confiança?

Gràcies

#28N Una resposta necessària

2010-11-23T19:55:00.000+01:00

Em sorprèn que a la campanya electoral de la nostra Comunidad Autónoma les dues forces més bel·ligerants contra el sistema d'immersió lingüística que actualment és llei a Catalunya no rebin una resposta més contundent de l'Administració educativa. Em costa d'entendre que davant de les bajanades i mentides malintencionades que estan escampant als quatre vents (sobretot al de l'oest) no surti per exemple el Conseller d'Educació per respondre amb contundència les acusacions que s'estan fent. Podria sortir amb dades a la mà -per exemple de les proves de sisè- i dir que tots els alumnes quan acaben la primària dominen bé el castellà i que no passa el mateix amb el català.
Sabeu què penso? penso que si el Conseller treu les dades haurà de reconèixer que la llengua vehicular en moltes escoles no és el català com marca la llei. Haurà de reconèixer que en algunes escoles públiques catalanes surten alumnes sense parlar i en molts casos ni entendre el català. I no, no parlo només de nouvinguts de Sud-Amèrica, parlo de catalans nascuts en entorns completament castellanoparlants que tenen l'escola com a únic contacte amb la llengua catalana. És una llàstima que l'Administració no pugui garantir a aquestes persones, que també paguen impostos com la resta de catalans, l'avantatge que suposa el domini d'almenys les dues llengües oficials. Tot això també és fracàs escolar.
Foto: "El millor cartell que he vist mai" de JRoca'10

I tristement molt monolingüisme #28N

2010-11-18T21:20:00.001+01:00

Si ets mestre i t'estimes el teu país i la teva llengua tens un problema amb el Partido Popular de Catalunya i el Partido de la ciudadanía-Ciudadanos perquè no pots entendre la bel·ligerància i la mentida tan descarada que poden arribar a fer amb el tema de la immersió lingüística.
A veure: qui, amb dos dits de front, es pot creure que els mestres perseguim els alumnes que parlen castellà? qui es pot creure que la missió de l'escola catalana és una espècie d'etnocidi d'una llengua viva i rica que parlen més de 500 milions de persones arreu del món? qui es pot creure que un país com Catalunya de tradició dialogant pionera a la vella Europa, que ha patentat la paraula seny o que viu amb normalitat tenir un Molt Honorable nascut a Andalusia pugui tenir conductes excloents amb la meitat de la seva població? tot plegat molt surrealista.
Diuen defensar els drets lingüístics dels castellanoparlants quan en realitat volen veure desaparèixer la llengua originària del país com han fet i estan fent els francesos amb les llengües regionals.
A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic però el volen crear, i qualsevol persona que toqui una mica de peus a terra, sap que en cas de conflicte sempre guanya la llengua més forta.
Recordo que una vegada a Eivissa vaig veure un cartell que em va entristir molt: en un comerç s'hi podia llegir: Parlem eivissenc. Ho deien així: com a un fet diferencial únic, una raresa, una anècdota. Un souvenir. És com quan vas a la Catalunya Nord i des del cotxe veus que hi ha més senyeres per metre quadrat que a la manifestació del 10 de juliol, després baixes i te n'adones que tot és souvenir, cartró-pedra, el somni del PP i Ciudadanos: una gran i única llengua amb alguns gals lluint vestits regionals d'Astèrix i Obèlix que a la botiga de menhirs pengen el cartell de "Parlem català". I tristament molt monolingüisme a tot arreu.
Foto: "Boira espessa" de JRoca'10

Quan tothom hi guanya

2010-11-11T18:10:00.000+01:00

Sembla ser que el Departament d'Educació finalment deixarà en mans dels Consells Escolars del centres la decisió de fer o no fer jornada intensiva durant el mes de juny. Realment me n'alegro molt doncs encara no he entès el motiu pel qual aquesta jornada va ser suprimida quan és demostrat que en molts centres del país resulta inadequat fet classe a les tardes degut a la calor. Com sabeu, la meva postura en el tema de la supressió de les sortides escolars també és clara i ara espero que les escoles les considerin oferir de nou. I el millor del cas és que aparentment no hi ha guanyadors ni vençuts en aquesta batalla entre el Departament i els sindicats:
- Els sindicats m'imagino que es posaran medalles al·legant que gràcies a les mesures que han estat fent han aconseguit la rectificació de la Conselleria de l'Ernest Maragall .
- Per la seva part el Departament d'Educació surt reforçat en un dels més polèmics decrets que atorguen més autoritat a les direccions dels centres ja que seran les que proposaran tornar a l'status quo* inicial després de passar pel Consell Escolar. La seva jugada és justificar la decisió de "tirar enrera" al·legant que les direccions decideixen més.
Tot plegat bones notícies pels màxims perjudicats inicialment en tot aquest assumpte que són els alumnes: ara tornaran a tenir sortides i els mestres tindrem un motiu menys de queixa.
* Tenia ganes de fer servir aquest terme llatí al meu bloc, han hagut de passar més de 5 anys i 800 apunts.
Foto: "Més o menys pararel·les" de JRoca'10

NI ofici NI benefici

2010-11-03T16:30:00.003+01:00

El fenomen NiNi em temo que és més greu del que sembla i en part és conseqüència de la pèrdua d'autoritat que tenen les famílies i l'escola. Són joves que no han tingut mai ni el sentit del deure ni el de la disciplina i que a sobre, en la majoria dels casos, han viscut en l'abundància d'una època de vaques grasses envoltats de comoditats i de joguines d'última generació. Tot plegat un problema de valors. Qui serà el tòtil que aprendrà a pescar quan té peix fresc a taula sense moure un dit? i si a sobre té tot l'oci a tocar que mai van tenir els seus pares perquè en aquell temps - a la seva edat- ja treballaven i no estaven d'històries? Aquest país té 150.000 personatges que ni treballen ni estudien quan cap altra generació de la història ho ha tingut tan fàcil pel que fa a informació i ofertes d'estudis. D'acord, n'hi ha que viuen en famílies molt desestructurades i amb problemes molt greus que fan que les seves circumstàncies siguin especials però normalment quan parlem de ninis estem parlant bàsicament de ganduls, paràsits i joves sense ofici ni benefici enganxats al sofà, al porro, a la play i a la moto. Deia Churchill que la democràcia és el pitjor sistema a excepció de tots els altres; amb l'estat del benestar que gaudim gràcies a l'esforç dels nostres pares deu passar el mateix: és el pitjor sistema a excepció de tots els altres però només si les noves generacions que pugen tenen el valor de l'esforç i el treball; en cas contrari hi ha el perill de pensar que potser només haurien de gaudir de l'estat del benestar qui se'l mereixi perquè els paràsits socials acabaran amb les pensions, amb la sanitat, amb l'educació... i amb tot.
Hi ha qui critica el govern per ajudar els ninis amb aquestes noves mesures, jo desitjo que funcionin i que almenys una part d'aquests joves s'incorporin a la vida real, la vida on l'esforç i la suor del front s'ha d'entendre com a un benefici personal però també col·lectiu.
Cada nini que s'adorm en comptes d'anar a estudi o a treballar és un argument i un vot per les noves forces d'ultradreta que guanyen adeptes sota la premissa de: "Con Franco esto no pasaba".
Foto: "Skyline" de JRoca'10

L'escola mata la creativitat?

2010-10-25T18:20:00.004+02:00

Per Twitter circulava fa poc un vídeo on un d'aquests experts motivacionals fa un discurs on diu que l'escola mata la creativitat. Sir Ken Robinson és un gran orador, un paio que sap com ficar-se el públic a la butxaca i que domina els tempos del seu discurs, a sobre hi posa molt d'humor, podria fer monòlegs tranquil·lament i se'n sortiria bé.
Em vaig empassar els 19 minuts del vídeo i vaig riure; també em va fer pensar. Com que entenc que avui en dia estar-se 19 minuts davant d'una pantalla mirant un vídeo és una cosa que no motiva gaire us faré una mica de resum del que em va captivar més:
Explica que està escrivint un llibre on narrarà com diferents persones van aconseguir trobar el seu talent. Una d'aquestes persones és Gillian Lynne que és una gran ballarina i coreògrafa coneguda entre d'altres pels espectacles Cats i El fantasma de l'òpera. Diu que de petita a l'escola patia el que avui es coneix com a TDAH però que als anys 30 del segle passat -quan va passar la història- no estava gaire estudiat. A l'escola no se'n sortien i la família va buscar un metge que els va aconsellar que l'apuntessin a fer ballet. I va triomfar. Després diu que a l'escola tan sols li haurien dit que callés i estigués quieta. El que vol dir és que l'escola li hauria tallat la creativitat i el talent innat que tenia. Com a resum diu que "hem de repensar els principis fonamentals sota els quals eduquem els nostres fills" per treure més la creativitat -que s'ha de potenciar- i que la imaginació és un do molt important.

Molt bé sir Robinson, estic d'acord amb vostè, ara pot fer una conferència explicant com ho fem?
Quan vegi un nen gandulejant per classe, faltant el respecte i amb una falta total d'interès i atenció per tot li he de permetre fer el que vulgui per no tallar-li la creativitat? i si acaba convertit en un altre NI-NI (ni estudia, ni treballa)?

Taules i cadires escolars amb publicitat

2010-10-06T19:45:00.000+02:00

Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!

Néixer amb un teclat sota el braç

2010-09-30T23:40:00.000+02:00

Són molts els que parlen dels anomenats nadius digitals com a una espècie de hackers que han nascut amb un teclat als dits i que superen els mestres en qualsevol disciplina informàtica. A la pràctica però, te n'adones que la canalla domina o acostuma a dominar els vídeo-jocs en diferents consoles a més de diferents xats i pàgines web temàtiques però que potser són incapaços de ser eficients cercant informació útil per a la vida quotidiana.
Com a coordinador TIC amb força experiència en l'àmbit de la informàtica educativa he estat treballant molt en el tema de la competència digital a primària i sobre el que pot ser útil als alumnes per desenvolupar-se bé amb les TIC. He comprovat in situ com molts alumnes que diuen estar ficats al Messenger o al Facebook i que tenen almenys tres consoles diferents de vídeo-jocs no se'n surten a l'hora de navegar de forma segura o de desar uns documents en unes carpetes concretes de l'ordinador. Amb això vull dir que estem davant d'uns alumnes que entren a les TIC sense cap tipus de por -la qual cosa pot ser positiva- però que no disposen d'una base forta per en-sortir-se'n sense perdre el temps i la paciència davant de la pantalla.
A l'escola estem testant un nou mètode per assolir la competència digital que espero difondre a la xarxa durant aquest present curs. De moment no us en puc dir gaire més, ens basem amb el programari lliure, en aplicacions Google i altres aplicacions gratuïtes que puguin trobar-se.
Podeu subscriure-us al meu nou bloc: http://lesticaldia.blogspot.com

I si fem una vaga a la japonesa?

2010-09-26T12:40:00.000+02:00

Les darreres vagues estèrils en l'ensenyament van fer que moltes escoles es plantegessin mesures diferents al simple fet de no anar a treballar el dia concret de la vaga; crec que està molt bé trobar noves maneres de protesta sobretot si busquen la complicitat dels pares.
Per aquest dimecres 29S a l'ensenyament jo optaria per una cosa semblant a una vaga a la japonesa. Les vagues a la japonesa que segons Viquipèdia són una llegenda urbana, suposen treballar més hores del compte per augmentar la productivitat i a la llarga perjudicar a l'empresa. L'ensenyament no pot buscar un augment de productivitat ja que l'objectiu no és produir objectes, peces o coses que es puguin quantificar, tot i això, la majoria de mestres ens emportem feina per fer a casa i d'aquesta manera omplim unes jornades que pels ulls de la societat són molt més curtes; estem treballant a casa corregint, creant materials, programant, etc..
La meva proposta -que arriba massa tard- seria fer una jornada molt més llarga dins dels centres el dia de la vaga, per exemple de 9h a 21h. Els alumnes farien l'horari habitual i els mestres es quedarien a les aules fent la feina que acostumen a fer a casa, així de simple.
Em molesta la gent que diu que els mestres fem vagues a la mínima, que ens estem queixant tot el dia, que fem poques hores i que estem carregats de vacances.
Els comentaris estan oberts.

Danys col·laterals sense veu ni vot

2010-09-19T11:10:00.004+02:00

Generalitzar és molt fàcil, ho fa tothom; veieu? ja he generalitzat. És fàcil generalitzar, és fàcil perquè no cal gaire esforç, ara he estat molt obvi. Raonar ja és una altra cosa, requereix un esforç. Molta gent generalitza sobre el fet educatiu, és l'esport nacional.
Per analitzar calen dades i si no tens dades perquè potser no existeixen has de recórrer a les sensacions que veus, les sensacions que notes. I noto males vibracions a l'educació, noto més ruptura que mai, noto més cansament i escolto més frases de l'estil: "Jo faré el mínim esforç, que no esperin que treballi més", "Si ells van d'aquest plan jo passo de fer-m'hi com fins ara" i moltes d'altres.
Es nota crispació i em temo que la ruptura social entre mestres i pares cada vegada anirà a més, només cal passar a llegir una mica els grups de Facebook sobre la mesura de la supressió de les sortides escolars per veure què es cou: mestres enfrontats a l'administració, pares demanant explicacions als mestres, monitors demanant treballar i un sector important en perill, tot plegat un munt de postures que no es mouen en un conflicte amb uns danys col·laterals sense veu ni vot.

No és una jugada mestra

2010-09-04T21:25:00.002+02:00

La gota que ha fet vessar el got ha estat la supressió de la jornada intensiva sense una justificació clara. Aquesta mesura sumada a d'altres polèmiques de l'actual Conselleria d'Educació han provocat una protesta insòlita, una nova dimensió de protesta que implica altres sectors socials que fins ara es mantenien al marge del que passava als centres educatius tot i ser aquests els principals -i de vegades únics- clients. Aquest curs 2010-11 molts centres del país han optat per suprimir les sortides escolars i passar el relleu de la protesta a les empreses clarament perjudicades: cases de colònies, empreses de monitoratge, empreses d'autocars, empreses d'espectacles culturals, museus, companyies de teatre, etc... Pel que tinc entès aquestes empreses, que veuran una baixada radical dels seus beneficis, ja pressionen a l'administració fent de portaveus dels mestres en les seves reivindicacions.
Sembla una jugada perfecte: implicació social de diversos sectors que poden fer més extensiva una problemàtica que mitjançant el diàleg i les vagues no s'ha pogut solucionar. Però no és una jugada perfecte perquè els principals damnificats de la supressió de les sortides són els alumnes, i amb això no s'hi juga. D'entrada cal dir que -lògicament- totes les sortides que es fan a l'escola responen a raons pedagògiques i ajuden a l'assoliment d'uns objectius que complementen el treball de l'aula. Però hi ha una altre tema: l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes de fer una sortida a llocs com el Zoo, l'Aquàrium o a veure un espectacle teatral, de dansa o de música per posar uns exemples. Moltes famílies, per diverses raons com la manca de recursos econòmics o desestructuració familiar, mai porten els seus fills a fer una sortida, mai. Són els nens i nenes que viuen les sortides escolars d'una manera més intensa, ho viuen amb una il·lusió especial per les petites coses com el moment en el que s'apaguen els llums en un teatre o quan estenen el sac de dormir a la llitera de les colònies. Aquest és un dels valors de l'escola pública, el valor de fer iguals alumnes que no tenen la sort de tenir una família o unes circumstàncies que entrarien en els estàndards diguem-ne normals.
Em sembla que sempre recordaré les paraules que em va dir una nena amb problemes familiars greus el primer dia d'unes colònies:
- Jordi, no vull que s'acabin mai les colònies.

Apunt relacionat:
Propostes no constructives a l'Apunt docent.
Foto: "La fageda d'en Jordà a la tardor" de JRoca'07 dins l'àlbum Flickr DiariMef

Xtec-Gmail pels mestres però no pels alumnes

2010-08-25T11:55:00.000+02:00

Aquest estiu per fi sembla que s'hagin solucionat els eterns problemes amb el correu XTEC que és el que majoritàriament utilitza el professorat del país. Després de molts canvis en el portal que al final no van acabar de rutllar s'ha optat per fer una migració a Google Apps i per tant ara podem gaudir de serveis Google com Documents o Calendari entre d'altres. Remenant una mica veig que no estan disponibles altres serveis com Picasa, Maps o traductor però almenys s'ha fet un gran pas, m'imagino que la majoria de mestres una mica ficats "en el tema" ja disposem des de fa força anys de correu Gmail.
Caldrà veure l'acollida que té el nou Xtec-Gmail en el professorat poc ficat "en el tema" i com a conseqüència també amb poques ganes de canvis una vegada han aconseguit saber com enviar un correu amb un fitxer adjunt.
I la decepció? sempre n'hi ha d'haver alguna suposo. Aquest servei és només per a mestres, els alumnes no podran accedir a tenir un compte de correu Xtec-Gmail. És per manca de pressupost? no vull imaginar que no sigui aquesta la raó, és força trist que a aquestes alçades no es proporcioni una adreça de correu institucional als alumnes. A l'escola moltes de les sessions programades per assolir una bona competència digital estan enfocades al correu electrònic, té sentit que haguem de fer un compte Gmail a cada alumne si la Generalitat ha aconseguit aquest pilotatge de serveis Google Apps?

Prohibit prohibir val per un grup de Facebook però no per un Govern

2010-07-28T23:10:00.003+02:00

Per fi sembla que el Parlament ens ha donat una alegria i amb valentia ha votat la prohibició de les corridas de toros que suposin la mort de l'animal. Com és habitual tota la Brunete mediàtica ha acusat a la societat catalana de feixistes en amunt per voler acabar democràticament amb el que és una tortura animal des de fa segles. Des del Parlament els grups en contra de les corridas han reconegut sense complexos la també tradició catalana del macabre espectacle i han recalcat que es demana la prohibició perquè avui en dia no té sentit matar un animal d'aquesta manera.
Els Ciudadanos i Pperos que quan es parla de nació surten amb que hi ha coses més importants com la crisi, aquests dies s'han posat samarretes de protesta i han agafat la bandera de llibertat emulant l'èpica hollywoodenca de Braveheart, penós. Però el més penós no han estat aquests -que de fet fan el seu paper- el més penós i lamentable ha estat escoltar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya dient: "Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat". Aquest home que fa uns dies ens feia posar la pell de gallina amb la defensa aferrissada de l'Estatuet després de la retallada del TC avui dóna joc a la Brunete mediàtica parlant de llibertat. Senyor Montilla, que potser els que han votat per la prohibició no creuen en la llibertat? la llibertat d'un Parlament democràtic a escollir les seves lleis? Vergonya President, avui m'ha fet sentir vergonya. S'ha posat a la mateixa alçada que els desaprensius que insultaven els diputats a la sortida del Parlament dient-los "fascistas" i "nazis", ells també parlaven de llibertat. Em pensava que el bon actor era en Sergi Mas i m'adono que no, que el millor actor és el Molt Honorable.
I l'Honorable Conseller Nadal? avui s'ha deixat les grenyes i s'ha tapat la cara amb el mocador per fer pintades a les parets contra el sistema, fixeu-vos què ha escrit al Twitter:Senyor Conseller, aquest és el nivell que el país necessita? prohibit prohibir diu? Si ara me'n vaig al mig del bosc d'un parc Natural a fer una barbacoa perquè tota la vida s'ha fet m'ho prohibirà o no? no tinc llibertat per fer una barbacoa al mig d'un bosc? i per caçar espècies protegides? tampoc puc? que potser no pago impostos? m'està oprimint la meva llibertat, no?
Aquest és el nivell dels nostres polítics? prohibit prohibir? per un fòrum d'Internet em val, per un Conseller del govern del meu país no.
El més greu del cas és que hi ha hagut moltes hores d'interessants debats al Parlament entre pro-taurins i anti-taurins, unes hores que haurien d'haver servit per trobar arguments molt més sòlids que el simple "Prohibit prohibir".

Entrevista al 9 Nou

2010-07-23T10:05:00.002+02:00

Avui 23 de juliol l'edició d'Osona i el Ripollès del 9 Nou surt una entrevista que em van fer fa dues setmanes sobre el bloc de l'escola i la tasca de coordinació d'informàtica. La veritat és que estava una mica preocupat sobre com podia quedar l'entrevista ja que vam estar conversant amb el periodista durant més de mitja hora i òbviament calia fer un resum; si alguna cosa no us ha quedat prou clara i ho voleu comentar us contestaré encantat.
Enllaç relacionat: Entrevista al 9TV

Quan el 10% val més que el 90%

2010-07-12T21:35:00.002+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional fa por. El fallo, mai millor dit, és un atemptat contra la immersió lingüística i alhora és el somni daurat de tota la gent que desitja la desaparició de la llengua catalana.

Us heu parat a pensar què passaria si la llengua vehicular a les escoles catalanes deixés de ser el català? des del 1983 aquesta llei ha permès que moltíssima població que no té com a llengua materna el català hagi après el català i s'hagi convertit -com a mínim- en bilingüe. Molts d'aquests catalans, de tants i tants orígens diversos, han adoptat la llengua catalana sense perdre les seves arrels ni la seva llengua materna i això és i ha de ser sempre un bon símptoma de normalitat. Amb el català han progressat culturalment, socialment i en molts casos han fet que els seus fills siguin catalanoparlants; i sense cap pressió, simplement perquè han vist que aquesta terra d'acollida i d'oportunitats que es diu Catalunya els ha tractat i els tracta bé, molt bé.

I el Tribunal Constitucional, jugant amb l'ambigüitat de la Constitució que parla de nacionalidades (article 2) però també de "indisoluble unidad de la Nación Española", sap el que significa derecho de conquista i això vol dir fer el que els roti amb les nacionalidades que han passat a formar part -a base de garrotades- de la seva grande y libre. Federalisme? no veieu que us estan aixecant la camisa? El poble català perd la veu perquè els seus polítics no estan a l'alçada i perd el vot perquè el TC ha demostrat que poc importa si s'ha votat un referèndum o no. Sense veu ni vot però amb cames per sortir al carrer amb l'orgull que ens queda i que no podran retallar mai.

La sentència és clara: no us volem deixar ser com sou, no ens agrada el vostre seny, no ens agrada que vulgueu ser, ens foteu ràbia, joder, manda huevos, pa cojones los míos. La conseqüència és acabar amb la llengua catalana perquè saben que és un eix vertebrador del que és ser català, després tot serà molt més fàcil. Qualsevol imbècil cremabanderes sap perfectament que el primer pas per acabar amb la convivència lingüística del país és atacar la immersió lingüística, el que m'estranya és que hagin marejat tant la perdiu i que hagin estat quatre anys per dir-nos que el seu 10% del Parlament val molt més que el 90%.

Manifestació històrica ...i amb "morbo"

2010-07-08T09:59:00.006+02:00

Avui a mig programa d'El món a RAC1 ha aparegut en antena el Conseller Maragall per parlar de la manifestació de dissabte i la rabieta que està fent el seu partit amb el lema que ha d'encapçalar la marxa. De seguida he pensat que aquest dissabte es viurà un fet inimaginable per molta gent veient els esdeveniments dels últims anys: milers de persones -entre les quals milers de mestres- ens manifestarem en la mateixa direcció que el Conseller Maragall. Històric!

Bé, si matisem una mica podem dir que n'hi ha que hi aniran per defensar un estatuet i n'hi ha que hi anirem per defensar la dignitat del país contra els que encara utilitzen el seu "derecho de conquista".

Minimitzar l'impacte

2010-07-01T23:18:00.004+02:00

Aquest any hem viscut una situació estranya començant el curs el dia 1 de juliol quan sempre començava dos mesos després. La nova política de començar el curs més aviat ens ha obligat a preparar el curs durant dos dies, anar de vacances i tornar a preparar-lo a principis de setembre. Com que no vull ser dels que sempre critiquen us diré que és positiu saber la plantilla de mestres just acabar el curs però per criticar us diré que no la sabem completa perquè a palau les coses van a poc a poc.
Bé, el tema és que ja ha començat un curs molt marcat per la crisi i les retallades en educació i ara tindrem quasi dos mesos per cercar fórmules originals per minimitzar l'impacte.
Mentrestant a Sud-Àfrica es juga un mundial de futbol que si guanyen uns que van de color vermell s'embutxaqueran uns 600.000 Euros per barba, o per -la- barra. He fet demagògia? tant me fot, a l'estudiant esportista a qui no ha arribat la beca per aquest any no sé què deu pensar.
Foto: "Preparant la teulada" de JRoca'10

Mestres amb molta expertesa

2010-06-20T12:42:00.006+02:00

Llegia al bloc d'Educació una justificació a les retallades feta per Jaume Graells, director de l'educació bàsica i el batxillerat. Diu que "hem de prendre consciència de la gravetat de la situació" i coses per l'estil, val. Però en l'escrit hi ha una part que voldria copiar perquè em digueu la vostra opinió:
"D’altra banda, el creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut.)."Això significa que com que ara ja som "experts" no calen tants reforços en educació especial? m'ho sembla a mi o ho està justificant així?

Les respostes del Conseller Maragall

2010-06-15T16:50:00.000+02:00

Una de les qualitats del Conseller Maragall és la dialèctica; com a bon polític domina aquest art i sap que en un "combat cos a cos" dialèctic hi té molt a guanyar, per això s'ha atrevit a fer una cosa que altres del seu gremi haurien desestimat de seguida pel fet de tenir molts més números de perdre que no pas de guanyar. El passat dia 4 em feia ressò al bloc de la iniciativa del Departament d'Educació d'obrir un canal directe de preguntes fetes pels ciutadans que serien contestades pel màxim responsable de la institució pública. Ahir mateix les deu preguntes més votades eren contestades en vídeo:

Us he inserit el vídeo on parla de la jornada intensiva.
Què en penseu? a mi m'agrada molt que s'hagi fet i m'agradaria que la propera persona que ocupés el càrrec també s'atrevís a sotmetre's a un qüestionari d'aquest tipus.

Un premi que il·lusiona molt

2010-06-12T18:00:00.001+02:00

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

2010-06-08T23:15:00.000+02:00

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10

Retallar en ensenyament és retallar el futur

2010-06-07T23:40:00.002+02:00

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

2010-06-04T08:00:00.000+02:00

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?

L'esport rei... i les gasetilles dels altres

2010-05-30T21:07:00.005+02:00

Un dissabte dos equips catalans d'hoquei sobre patins es classifiquen per la gran Final de la Copa d'Europa i l'endemà un diari nacional com La Vanguardia en parla en una gasetilla, al final dels esports i sense ni una mísera foto. Trist.
Tots sabem que l'esport rei és el futbol i que lluny hi ha el bàsquet, però també sabem que aquí l'hoquei sobre patins és un esport importantíssim seguit per milers de persones conscients que són minoria però esperançats de trobar una mica més que una notícia petitona en un diari que diu ser referència en aquest país. I no és que sigui un gran seguidor d'aquest esport però quan he obert La Vanguardia i he vist el poc cas que han fet del títol continental més important i que és jugat per dos equips catalans m'he indignat molt. No hi ha dret.
Foto: "La selecció nacional" www.racocatala.cat

L'esport i la distància

2010-05-26T14:59:00.006+02:00

Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

Què volen aquesta gent...

2010-05-21T00:02:00.000+02:00

Mesos després del pet de la bombolla del totxo el govern central se n'adona que cal retallar despeses i ho fa pagar als funcionaris, per fi hem entès que Plan E era pla Estúpid.
Mentrestant, a palacio, la monarquia espanyola rep els honoraris anuals de 8,9 milions d'€ per haver estat escollits pel general Franco com a successors al seu tron aconseguit després de derrotar la legítima república.
En època de crisi on les despeses haurien de mirar-se més que mai amb lupa no creieu que ja seria el moment d'obrir un debat a nivell estatal sota del títol de monarquia o república? Si aquesta democràcia no és capaç d'almenys qüestionar la figura del rei és que encara és molt immadura tot i els trenta anys de vida que té. És tan immadura que no permet, mitjançant un tribunal que anomenen constitucional, que un dels regnes annexionats mantingui un estatuet ja retalladet, pobret. Cada vegada ho veig més clar, aquesta gent no ens convé.

L'obesitat infantil i l'absurditat institucional

2010-05-13T23:25:00.002+02:00

Ara es veu que el govern de l'Estat preveu fer una Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición que s'aplicaria a partir del 2011. Per fer aquesta llei m'imagino que no deuen haver comptat amb cap especialista en Educació Física ja que el volum bajanades és tan gran que fins i tot la FIEP Catalunya n'ha rebutjat l'enunciat.
N'enganxo un fragment: "recomendará a los colegios la puesta en marcha de programas de "acondicionamiento físico" específicamente dirigidos a niños con problemas de obesidad, que incluiría actividades como la bicicleta estática, la natación o la gimnasia sueca y "actividades multideporte no competitivas" para los recreos, como el escondite o la comba".
I un altra perla: "Se trataría de poner en marcha programas de acondicionamiento físico para niños con obesidad, donde un panel de monitores --distinto al de profesores de gimnasia general-- ofreciera actividad física personalizada a los alumnos con sobrepeso que lo desearan".
No cito més coses perquè em fa vergonya aliena, llegiu la notícia sencera aquí.
Bicicleta estàtica a les escoles? qui les pagarà? on les posaran?
Natació? a quina piscina? centenars de poblacions no tenen piscina coberta.
Gimnàstica sueca???
"Actividades multideporte no competitivas"? però quin esport no és competitiu? encara estem ancorats en la premissa falsa de pensar que la competició és sempre dolenta?
"Profesores de gimnasia general"? qui són? suposo que es deu referir als MEF.
"Actividad física personalizada"? suposo que deu ser alguna cosa així com: -Puja a la bici estàtica i pedala personalment.
Ho he llegit avui a partir del correu de la FIEP Catalunya i no m'he pogut estar de fer un apunt al bloc. Els lectors que no siguin MEF o mestres potser els resultarà que tampoc n'hi ha per tant però si coneixeu una mica la realitat escolar entendreu que tot això és absurd i que hi ha altres maneres millors de lluitar contra l'obesitat infantil.
Afegit 21/5/10: Apunt relacionat al bloc amic: Mestrex

Una d'extraterrestres a l'escola

2010-05-11T23:25:00.000+02:00

En el moment que una secta decideix expandir-se pel món ha de buscar una estratègia de mercat i l'escola és un mercat amb molt client que en teoria està allà per aprendre coses. Suposo que us pensareu que estic fent alguna metàfora de sectes i sistema educatiu o coses per l'estil, però no, avui parlo d'un llibre que ha arribat a l'escola:"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Ens l'envien amb una carta on ens diuen que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Comença fent una explicació diguem-ne ecologista en la qual culpa als humans de la destrucció de la Terra; fins aquí res que no puguis trobar en un míting d'IC-EV. Més endavant, en el capítol "Los extraterrestres" trobem frases com aquestes:
"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos:frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".
A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."
Bé, no voldria explicar tot el contingut del llibre, simplement us volia explicar que això ha arribat a una escola pública catalana.
Com que us haureu quedat amb moltes ganes de llegir més coses del llibre he pensat que us agradarà saber que tenen un web on podeu demanar-lo gratuïtament en diferents idiomes: http://www.hercolubus.tv/
Foto: "El llibre en qüestió que tinc ara a casa però que demà he de tornar a l'escola perquè altres mestres el volen llegir" de JRoca'10

TIC-TAC espontani: Diabolo tricks on Youtube

2010-05-04T23:15:00.000+02:00

Al Seminari d'Educació Física que feia l'any passat ens vam plantejar que a cada Unitat de Programació hi hagués almenys alguna activitat TIC. De vegades costava trobar activitats adequades al contingut treballat i més tractant-se d'Educació Física.
Aquests dies a l'escola els de sisè han donat una lliçó de TIC-TAC: a partir d'una Unitat de Programació de malabars en la qual treballaven el Diàbolo, s'han dedicat a buscar-se la informació a Youtube i s'estan convertint en uns virtuosos d'aquest instrument que personalment sóc incapaç de dominar. Visionant diverses vegades els trucs que pengen a la xarxa s'han motivat intentant aprendre i superar-se dia a dia. Un 10 per aquests cracs que, a manca de bibliografia sobre el tema, han cercat informació al lloc que més els motiva. Ahir els vaig gravar amb el mòbil per penjar les seves habilitats al bloc de l'escola i no paren de preguntar-me quan estarà a punt; si un servidor hagués rebut la formació adient en Linkat ja ho hauria enllestit, de moment ho faré des de casa amb les finestres d'en Gates.

La merda de l'Arale i l'Estatut

2010-04-23T23:21:00.000+02:00

Dir-se Jordi a Catalunya no és gaire original; tampoc és original dir-se Joan o Josep; o Montse o Maria, però a diferència dels altres noms comuns, els Jordi (i derivats) tenim l'honor de tenir una festa que és una Diada molt maca -i participativa- per tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Perquè sí, és veritat, és una festa que està molt enfocada a vendre i comprar llibres i roses però jo diria que és alguna cosa més: és una festa nacional, una Diada com cal amb un afegitó d'ambient sa de cultura que demostra que som un país que quan ens ho proposem podem ser l'enveja sana de tots els pobles del voltant, i de més enllà.

I en dies com avui és quan més penses que tota aquesta gent que posa pals a les rodes a l'Estatuet precisament el que volen és que no siguem mai feliços, i que no siguem mai un poble lliure amb les seves tradicions, la seva llengua i la seva manera de fer les coses. I també penses que aquest Estatuet és una merda de l'Arale. Però no, és menys, perquè almenys la merda de l'Arale fa gràcia i aquesta broma retallada fot pena perquè és una submissió absurda. I també penses que si hem de ser sotmesos almenys ho hauríem d'estar per gent que ens respecti, i ens entengui. Però després ja no seria una submissió.

I després penses que el millor Estatut no és el d'autonomia, perquè l'autonomia que ens cal, és la de Portugal.

Foto extreta del bloc La pastanaga verda

Nou catàleg TIC = més formació?

2010-04-15T23:25:00.000+02:00

El Departament d'Educació ha tornat a posar en marxa el catàleg d'equipaments TIC i audiovisuals per aquest curs i em sembla una gran notícia. En el present catàleg hi ha una presència important de pissarres digitals interactives i marquen el curs 2012-2013 perquè totes les aules de cicle superior en tinguin. A la meva escola em temo que les prioritats van cap a augmentar el número d'ordinadors amb Linkat i altres equipaments més petits i no tindrem encara cap pissarra digital pel proper curs. Mirant els punts del catàleg és fàcil comprovar com l'impuls del Departament pel Linkat no és el que s'hauria d'esperar i encara oferten ordinadors amb sistema dual (Windows-Linkat) i MS Office per només 10 punts més que un ordinador que només tingui Linkat; penso que amb més diferència de punts molts centres optarien per estacions Linkat i el Departament estalviaria molts diners en llicències.

Bé, m'agrada que el catàleg segueixi els propers cursos però de poc servirà si no hi ha una aposta ferma per la formació. Sé que hi ha centres amb equipaments de primer nivell que s'omplen de pols perquè ningú els sap fer anar. Necessitem molta formació en Linkat, en pissarres digitals i també en altres equipaments d'última generació que estan al catàleg. Per posar un exemple pràctic us diré que quan el curs passat vam demanar la taula de so ens van dir que hi havia una formació inclosa que a hores d'ara encara espero. Si seguiu el bloc sabreu que sóc coordinador TIC i en tot el curs tan sols he assistit a una jornada tècnica de Linkat i no em van concedir un curs que vaig demanar.

Sembla que els departaments no es coordinin: és com si uns anessin per un costat i els altres per un altre.

Apunts relacionats:

EncerTIC del Departament d'Educació

Acabar jugant al monopoly de les caselles blau turquesa

Foto: "Espinós" de JRoca'10

Milions de píxels no pixelats

2010-04-12T00:00:00.000+02:00

A Internet les coses avancen a un ritme imparable i cada dia surt alguna cosa nova que sorprèn a una majoria i fa estirar els cabells a una minoria que li hauria agradat inventar-ho. El món de la fotografia d'alta resolució permet pàgines webs com aquesta amb fotografies de 26 MPíxels de París i coses com aquesta que va inventar el diari esportiu Marca. Es tracta d'una fotografia d'alta resolució de les grades del Santiago Bernabéu on, si vas tenir la sort (o no) d'anar a veure el Clàssic, et pots trobar entre el públic menjant pipes, tirant fotos, rosegant les ungles o insultant a l'àrbitre que són les coses que s'acostumen a fer als camps de futbol; ells en diuen "¡¡¡Marca.com te ayuda a localizarte!!!".

El que m'agradaria saber és si això és legal, m'explico: imaginem-nos que vas al camp amb els teus fills menors d'edat i no vols que surtin a la foto, què has de fer? diria que hi tens tot el dret, no? he estat mirant la foto i està ple de menors perfectament identificables. Com està el tema del dret d'imatge en els recintes esportius? perquè una cosa és que estiguis a la grada i que surtis casualment a la televisió en una ràfega que empaita una pilota però una altra de molt diferent és que la teva imatge estigui penjada en un web d'una empresa privada. M'imagino que hi deu haver un d'aquells buits legals que s'han d'omplir a mesura que la tecnologia avança.

A l'escola ens curem d'espants i cap nen surt al web o bloc del centre si no disposa d'autorització però, i als recintes esportius amb milers d'interessos comercials?
Foto extreta de www.marca.com

Agressions a mestres desiguals

2010-04-07T15:35:00.000+02:00

Avui hem sabut que la mare que va agredir a una mestra l'any 2008 ha estat condemnada a dos anys de presó i a 7000 Euros d'indemnització. La notícia es centra en el fet de considerar o no els mestres autoritats per augmentar (o no) les penes per agressions. L'advocat defensor diu que no ja que segons ell els mestres som funcionaris i no autoritats.

Llegint la notícia veig una diferenciació clara entre els mestres que són funcionaris i el que no i això és preocupant si tenim en compte que els interins i el professorat de la concertada i la privada fan la mateixa feina que els de la pública que han aprovat les oposicions. Cal doncs legislar bé per igualar drets abans no arribi el cas de jutjar a agressors d'igual delicte però diferent pena segons si la persona agredida és funcionària o no.

Twitter imprescindible #tic-tac

2010-03-30T12:45:00.003+02:00

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.

I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.

El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

Una heroïna sense capa

2010-03-24T23:00:00.001+01:00

Ahir una mestra de Granollers es va convertir en una heroïna després de viure una situació de risc amb els seus alumnes de P5 i aconseguir que cap patís ferides després d'un esfondrament de sostre. És molt possible que hagueu vist o llegit la notícia i és d'agrair que almenys una vegada els mestres estiguin al costat bo dels titulars. Sorprèn el redactat del Periódico de Catalunya quan diu: "Quan va veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament" Bé, si algú es pensa que en una situació així els mestres estem per idear jocs és que ha vist moltes pel·lícules (i molt probablement no les ha acabat d'entendre). En situacions així el més normal del món, i el que m'imagino que va fer la mestra és: cridar fort per evacuar la classe o fer amagar ràpidament els alumnes sota la taula amb les mans al cap i ben quietets.

Un deu per la mestra i una reflexió important sobre les obres que es fan en centres educatius: es veu que feia tan sols tres anys que l'aula havia estat reformada. Cal veure moltes de les nostres escoles com estan construïdes: amb quins materials i de quina manera; us asseguro que he vist xapusses que fan vergonya aliena. Dubto que el Palau de la Generalitat o la casa que hem pagat a Felipe VI i la periodista tinguin aquest nivell d'acabats.

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa

2010-03-17T15:52:00.006+01:00

Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.

El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.

I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.

I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.

Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.

Mode debat: ON

EncerTIC del Departament d'Educació

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

2010-03-09T15:25:00.000+01:00

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

2010-03-04T23:23:00.000+01:00

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

2010-03-02T19:05:00.000+01:00

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.

Confrontació també al camp de batalla 2.0

2010-02-24T23:44:00.005+01:00

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

El do de to

2010-02-24T08:00:00.000+01:00

He publicat un apunt en el qual explico una teoria meva anomenada "El do de to".
Podeu llegir-lo al blog "L'apunt docent" de www.criatures.cat
Gràcies

25 anys sense Espriu

2010-02-22T10:00:00.001+01:00

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

Els gags del Polònia i les bromes de mal gust

2010-02-20T19:20:00.000+01:00

Potser el president Montilla no va acceptar la dimissió del conseller economista perquè en cas d'acceptar-la calia canviar la placa del nou institut que calia inaugurar al cap de poc i ja se sap que hi ha crisi, la partida destinada a canviar plaques devia estar amb números vermells.
Jo al que li demano a la persona que agafarà la Conselleria d'Educació després de les eleccions de la tardor és que es dediqui al 100% a aquesta Conselleria, si té altres fronts oberts no pot estar ni per una cosa ni per a l'altra. Ah, i ja que hi som també li demano que sigui una persona que conegui l'escola per dins; el gag del Polònia sobre el repartiment de conselleries a l'atzar està molt bé pel programa d'humor però pel país és una broma de mal gust.
Foto: "Rectificar és de savis, diuen" de JRoca'10

El boca-orella dels blocs

2010-02-14T20:30:00.001+01:00

Aquest dissabte vaig anar a una nova Ateneuesfera a l'Ateneu Barcelonès a petar la xerrada amb diferents blocaires de diferents àmbits. La trobada d'ahir va ser particularment interessant doncs es van tractar molts temes que van fer que la cosa s'allargués ben bé tres hores.
D'entre els nous convidats vaig conèixer en Josep Àngel Guimerà que és un dels impulsors de l'anomenada Gastrosfera.cat que aglutina un munt de blocs en català sobre cuina. L'autor va dir una frase que ara no sabria reproduir literalment però que deia alguna cosa així com: "avui en dia qui té un bloc de cuina pot rebre productes comercials per alimentar una família de quatre persones". Aquí hi ha tema. Les grans marques comercials han entès que els blocs són potencialment una forma magnífica de publicitar els seus productes amb una fórmula semblant al boca-orella que és la publicitat més directe; i tot a molt bon preu, ni punt de comparació amb les campanyes habituals. Les relacions que s'estableixen entre blocaires i lectors de blocs fan que hi hagi una confiança, semblant com comentava al boca-orella, que no pot ser passada per alt pels publicistes.
Interessant: tens un bloc de cuina més o menys important, es posen en contacte amb tu i reps un producte amb la condició que en parlis al bloc. Si en parles bé o malament ja és un tema d'ètica. I si parlem d'ètica, de cuina i ho passem pel túrmix 2.0 hem de parlar del Codi Cuina: uns principis ètics per xupar-se els dits.
Foto extreta del bloc Vida quotidiana

Dues visions de l'autonomia de centres

2010-02-07T22:00:00.000+01:00

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

2010-02-03T21:30:00.001+01:00

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Vénen però no venen

2010-02-01T00:05:00.000+01:00

Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.

I el pla B?

2010-01-29T18:55:00.000+01:00

El curs escolar 2010-11 comença una setmana abans i hi ha una setmana de febrer en la qual els mestres no haurem d'anar a les escoles. El Departament d'Educació va proposar que els mestres anéssim a les escoles fins el 8 de juliol, és a dir, que el curs 2010-11 començaria el mes de juliol en comptes de començar l'u de setembre pels docents com fins ara. D'entrada, a mi la proposta em sembla lògica perquè si el curs comença abans és important tenir una setmana més per preparar-lo, el principal problema que hi veig és si les plantilles poden estar a punt pel juliol.
Ara però, els sindicats han pressionat el Departament per eliminar aquesta setmana de juliol i ens hem quedat sense saber quan podrem preparar el curs i on posarem les hores de la setmana de febrer. Sembla ser que hi ha una proposta de passar la patata calenta a les direccions dels centres perquè ho decideixin i, com és lògic, els equips directius no hi estan d'acord. Sabem que amb la LEC augmenta el "poder" dels equips directius i també sabem que en moltes escoles costa molt trobar gent disposada a entrar a aquests equips; passar la responsabilitat de decisions d'aquest tipus als equips pot dificultar encara més que els mestres vulguin entrar a direcció.
Per la meva part crec que els sindicats no han actuat correctament en aquesta ocasió perquè treure la setmana de juliol sense aportar una solució (que jo sàpiga) no porta enlloc. I el Departament, recordem que estem en any d'eleccions, ha cedit sense tenir pla B. Serà qüestió de veure com evoluciona aquest embolic, espero que es solucioni aviat i si pot ser sense aixecar gaire polseguera.

Els gitanos de la comarca

2010-01-28T18:25:00.000+01:00

Avui me n'ha passat una de molt divertida. Fent informàtica estava ensenyant als alumnes com són les fitxes de pobles a la Viquipèdia. Els he explicat que a la part dreta normalment hi va l'escut i/o bandera, un mapa, una foto i just a sota informació sobre el número d'habitants, superfície, altitud, etc... I és clar, els he explicat què significa el gentilici dels pobles. Tot seguit per comprovar si ho havien assimilat he fet algunes preguntes:
- Així els de Vic són...
- Vigatans.
- Molt bé, i els de Girona són...
- Gironins.
- Molt bé, i els de Taradell?
- Gitanos!

Val més que m'expliqui una mica: Taradell era conegut antigament com a "poble dels gitanos" i sembla ser que aquest motiu encara perdura en les noves generacions.
WikiLingua

Punts de mira, punts de vista

2010-01-24T21:40:00.000+01:00

El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?

Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09

Proposta constructiva per la setmana blanca

2010-01-21T20:45:00.004+01:00

A "L'apunt docent" parlo d'una proposta constructiva sobre l'organització de l'anomenada setmana blanca del curs vinent.
Si hi voleu dir la vostra endavant!

Ara també al criatures.cat

2010-01-19T07:30:00.000+01:00

A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.

Ni fronteres ni rival, com el Barça

2010-01-13T15:50:00.000+01:00

Obríem la dècada amb un bonic anunci, el primer de l'any a TV3, que combinava els recents èxits de Barça amb el que podríem anomenar el caràcter treballador català, un dels pocs tòpics positius (i certs)que tenim. En un moment de l'anunci, que recordem tracta de la feina ben feta, esmenten un munt de professions: metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors. Quina professió cabdal pel que fa a número de professionals i sobretot per la importància social hi trobeu a faltar en la llista?
Ningú més que un bon publicista sap el que la gent vol sentir i això indica que la professió que no esmenta el vídeo, ara mateix, no ven. És una professió que rep per tot arreu i lluita contra tot per fer la feina ben feta, com el Barça.

Paisatge únic i canviant

2010-01-10T13:15:00.000+01:00

Diversos estudis ens han dit que els videojocs són positius per la coordinació, per la descoberta de solucions a partir de l'assaig-error, per la concentració, etc... Però ara en surt un altre que diu que "redueix el camp de visió dels nens i no els deixa desenvolupar la vista des de lluny, fent que cada vegada siguin més miops”. Està clar que cal estar alerta del temps que la canalla passa davant d'una pantalla ja sigui d'ordinador, de televisió o de pantalleta petita de consola o mòbil. Després de llegir aquesta notícia a criatures.cat va coincidir que vam anar una bona estona en cotxe i la pubilla, ben asseguda a la cadireta del cotxe, va estar tot el camí dient què veia per la finestra: la via del tren, un cavall, un arbre de Nadal, un pont, un túnel, neu a les muntanyes, un avió, ... Vaig pensar que si hagués tingut una pantalla a pocs centímetres just a darrera del recolzacaps de davant s'hauria perdut un paisatge únic i canviant segons l'hora del dia o les estacions de l'any. Els episodis de Pocoyo o de les Tres bessones són molt interessants i estarem d'acord que adients a l'edat però no són ni únics ni canvien segons l'hora del dia o les estacions de l'any.
Foto: "Terra Alta febrer 2009" de JRoca'09

La minoria ortodoxa prepara actes de protesta

2010-01-07T18:10:00.000+01:00

El set de gener deixarà de ser festiu escolar a partir del curs que ve i, en dia de neu, aquest fet aixeca polseguera com el polèmic nou calendari escolar*.
Ens hem preguntat per què és festiu un set de gener? quin sentit té? és motiu suficient que la canalla que s'ha portat bé pugui jugar amb els regals que han rebut dels tres reis mags d'Orient?
És motiu suficient que sigui dia de la Nadal de l'Església Ortodoxa?
És l'aniversari d'en Nicolas Cage i a casa seva deuen estar contents, però no, no crec que sigui una raó de pes.
Així doncs, el fet que el divendres set de gener del 2011 sigui dia d'escola no hauria d'escandalitzar a ningú si ha de servir per millorar alguna cosa. En teoria, a part dels dies de lliure disposició i les festes locals, hi ha d'haver algun motiu per convertir un dia normal en un dia festiu. M'imagino que el Departament d'Educació ha intentat arreglar la incoherència de tenir un festiu sense un motiu clar després de tants dies de festa.
El tema és: cal? hi sortirem guanyant d'alguna manera?
La minoria ortodoxa prepara actes de protesta...
Foto: "Compte que vénen!" de JRoca'10
*Que digui que és polèmic no significa que hi estigui en contra, o a favor.

Aprenentatge emocionant

2010-01-02T19:05:00.002+01:00

Comencem l'any a Diari MEF amb una mica de reflexió que ens arriba a través del programa Redes de TVE que presenta Eduard Ponset. El programa parla, entre d'altres coses, de la futura formació dels mestres que ha de permetre que siguin capaços d'ajudar als alumnes a gestionar millor les seves emocions. Jo ho relaciono inequívocament amb l'educació física tot i que pràcticament no en facin referència al programa.
Fa poc, una amiga que està estudiant MEF i que és professora de teatre em comentava horroritzada com a la seva facultat hi ha professors que desconeixen la importància de l'expressió corporal. És una llàstima que encara avui l'educació física tingui l'etiqueta exclusiva de l'esport fins i tot a les facultats on se suposa que han de treure aquesta etiqueta als futurs mestres.

Aquest altre programa parla de la meditació i l'aprenentatge:

Que passeu un any 10

2009-12-30T10:29:00.006+01:00

Vosaltres teniu algun amic que començat el mes de juny us desitgi "Bon nus d'any"? oi que no? doncs perquè collons la gent ara diu "Bona entrada d'any"? oi que on s'entén? a més, què vol dir "bona entrada d'any"? fins quan és l'entrada d'any? compta la famosa "cuesta de enero"? és només fins a Reis? i la resta de l'any què? que em bombin? jo entenc un any com un període de temps que va de l'u de gener al trenta-u de desembre, i per tant: té un inici, un nus i un desenllaç; com els contes, vaja. D'aquesta manera el més normal del món és desitjar "Bon any" a seques o "Bon 2010" en el cas que ens ocupa. En una època d'SMS no tindria sentit dir "Bon gener, febrer, març, abril, març...."; jo amb un "Bon any" em dono per satisfet i crec que, a diferència del "Bona entrada d'any", s'entén perfectament. Aquests dies aprofitant el canvi de dècada els més pretensiosos, els més oportunistes o graciosos del poble ja et desitgen bona dècada; potser en fan un gra massa, seria un conte massa llarg, tampoc caldria.
Doncs això amics i amigues: Bon any, que passeu un any 10!

Apunt inspirat en part en el monòleg de la "Vaca jardinera", del mateix autor.

El model Guardiola

2009-12-27T18:50:00.000+01:00

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

Petits radicals

2009-12-18T19:30:00.000+01:00

Al Regne Unit fa temps que tenen la por al cos per la certesa de tenir un fort enemic dins de casa i estan arribant al punt de controlar escoles bressol per detectar signes de radicalització islamista: demanen als mestres que observin en marrecs de parvulari conductes com per exemple dibuixar bombes. Pel que he llegit es veu que en alguna ocasió han comprovat adoctrinament radical islamista per part dels propis pares amb nens molt petits: els fan lloar la figura de Bin Laden i per extensió d'Al-Qaeda. La notícia sembla treta del News of the World però és certa, i preocupant. Ara imaginem-nos per un moment ser els mestres d'un d'aquests nens adoctrinats per radicals: tots els valors que l'escola ha de donar són completament contradictoris amb els que donen els pares, estic segur que es donen situacions molt complicades en temes com exemple el masclisme i el menyspreu pels altres. Ha de ser molt complicat tenir un nen a classe que sent odi per tot el que l'envolta perquè a casa així li ho han explicat.
Algunes teles i ràdios han fet molta broma de la notícia però jo en sentir-la m'he posat a la pell d'aquests mestres i m'he intentat imaginar la complicació afegida de la seva tasca. Les mestres en casos d'aquests són les que pitjor ho passen doncs és més que probable que els alumnes radicalitzats les tractin amb inferioritat pel sol fet de ser dones.
Foto:"Florit" de JRoca'09

Recollir els fruits del primer trimestre

2009-12-15T19:49:00.000+01:00

A l'hora de psicomotricitat un dels objectius que em vaig marcar a l'inici de curs és aconseguir conscienciar als alumnes de la perillositat d'algunes accions i a aquestes alçades de curs començo a veure resultats bons. Com que la sala on fem psicomotricitat no està coberta de coixins tous utilitzem força els matalassos en accions de salts de més alçada o prop de rampes; però els matalassos es mouen, i molt, i cal estar alerta per no tirar-se des de la rampa i caure sobre les rajoles dures. El que vaig fer va ser reunir-los i escenificar-los una caiguda sobre el matalàs i una caiguda sobre les rajoles, després els vaig mostrar la forma de col·locar bé els matalassos i apa, a jugar!
Setmana rera setmana em trobo amb sorpreses agradables veient la canalla atenta al moviment del matalàs. L'altre dia una mossa de quatre anys, amb dots de líder, mobilitzava el personal:
- Ei, un moment, aparteu-vos que s'ha de posar bé, que no ho veieu?
Jo m'ho mirava en segon terme, la canalla sortia de sobre el matalàs i entre dos o tres el movien fins a col·locar-lo ben bé sota la rampa.
- Ara ja podeu pujar.
Tot seguit em va buscar amb la mirada i quan em va trobar:
- Has vist Jordi?
Foto:"El súper-pou de les pilotes!" de JRoca'09
Educació Física, no gimnàstica! Psicomotricitat

13D

2009-12-13T14:05:00.000+01:00

Quan el Parlament no està a l'alçada el poble ha d'agafar el relleu.

Avaluar els mestres

2009-12-08T19:20:00.000+01:00

El curs vinent començaran les avaluacions al professorat i als centres des del Departament d'Educació; es veu que el cobrament dels sexennis dependrà en part de les conclusions de les avaluacions. No estic en contra que ens avaluïn però tinc força dubtes sobre quina ha de ser la manera de fer-ho: he llegit que es valorarà el rendiment dels alumnes i la satisfacció de les famílies; val, molt bé, però com? com valores el rendiment dels alumnes? mitjançant valors numèrics? mitjançant percentatges d'aprovats i suspesos? què s'entén per rendiment dels alumnes per exemple a cicle inicial de primària? i a sisè? però no hi ha ja unes proves bàsiques per fer una radiografia de la classe? fins a quin punt un mestre pot influir de forma manifesta en el rendiment? a veure, per molt que jo els digui als meus alumnes que estudiïn les taules de multiplicar si a casa no hi posen de la seva part el resultat no serà òptim en un percentatge molt gran. Amb tot això vull dir que hi ha moltes variables com el progrés al llarg dels cursos: una classe pot tenir un percentatge de suspesos del 60% posem pel cas en comprensió lectora a cinquè i pot semblar molt alt però és possible que a quart el tant per cent fos del 75%; es tindran en compte les múltiples variables?
I la satisfacció de les famílies? com es puntua? els passaran un test? no em vull ni imaginar les preguntes..
"Puntuï de l'u al deu al/la mestre/a del seu fill/a (u és molt baix i deu és molt alt):
Creu que és bona persona?: "
Bromes a part caldrà veure bé com s'ho fan per avaluar el professorat cada quatre anys, per la meva part tinc clar que seguiré treballant com fins ara.
Foto:"Pintant closques de cargols" de JRoca'09

Ruín amigo no vale un higo

2009-12-02T22:00:00.001+01:00

A la carretera de La Trona, entre la Plana de Vic i el Lluçanès, hom pot trobar aquesta pintada. Tinc algunes teories sobre l'autoria de l'escrit.
Teoria A: Un individu va faltar a classe el dia que van explicar les diferències entre la j i la g. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria B: Un individu va empatxar-se de figues i li van fer mal de panxa. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria C: Un pagès, fart dels intermediaris que li compren per pocs cèntims i li venen els productes al mercat per un ull de la cara i part de l'altra, va decidir anar per lliure i així guanyar-hi més. Com que no tenia diners per anuncis, emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada. A la foto no es veu que després de "puta" hi posa "madre".
Teniu més teories? comentaris i votacions obertes.
Foto: "Figues bones" de JRoca'09
El títol de l'apunt.

La collita pròpia és la millor

2009-11-29T17:30:00.001+01:00

M'imagino que pels mitjans de comunicació haureu sentit aquesta notícia basada en un estudi de la Fundació Jaume Bofill que diu que els nens més conflictius procedeixen de famílies d'alt nivell adquisitiu. Es veu que a Catalunya hi ha quatre tipus de famílies:
31% Famílies harmòniques
30,5% Famílies conservadores i introvertides
23,3% Famílies extrovertides i progressistes
15,2% Famílies conflictives
El mateix informe diu que les famílies progressistes fracassen en educació. És interessant veure com cada diari destaca una cosa o una altra de l'informe fins al punt d'arribar a confondre el lector; típic.
Jo el que veig és que, segons l'informe, els dos tipus de famílies més antagònics: conservadors i progressistes; són els més mal parats en l'educació dels fills. Aquest assumpte em fa pensar en fa tres anys quan vaig llegir dos llibres molt diferents sobre com encarar el son dels nadons: el que aconsellava un llibre l'altre ho desautoritzava fins al punt d'espantar el lector.
Un dia parlava d'aquests dos llibres amb una mare amiga amb una nena de la mateixa edat que la pubilla i em va preguntar:
- Quin mètode feu servir vosaltres per fer dormir la nena?
- Cap dels dos, agafem el que ens agrada més de cada un i hi afegim coses de la nostra pròpia collita.
Foto: "50 cebetes" de JRoca'09

El nou calendari escolar pel curs que ve

2009-11-25T16:20:00.000+01:00

El canvi del calendari escolar era necessari des de feia molt temps i s'ha de reconèixer que el Departament d'Educació ha intentat aportar solucions al problema tot i que crec que algunes són molt discutibles. A mi no em desagrada aquest canvi però crec que erra en el fet de suprimir la jornada intensiva del juny i veig complicat preparar el curs amb només una setmana el setembre però com que m'he plantejat ser optimista i les mesures són pel curs 2010-11 crec que es poden anar solucionant algunes coses que ara mateix preocupen.
Confio que els ajuntaments, ampes, empreses de monitoratge i altres que hi estiguin implicades tinguin temps en aquest any i tres mesos que falta d'aportar propostes interessants per la setmana del febrer sense escola. Hi ha qui ha fet el crit al cel per la manca de monitors per tanta oferta i jo dic: que potser no hi ha temps en un any i tres mesos perquè gent jove (o no) amb ganes de formar-se i treballar es tregui el títol de monitor de lleure?
Aquesta vegada la mesura ha arribat amb temps suficient perquè aquests que protesten tant puguin aportar idees constructives a aquests canvis necessaris de calendari.
Foto: "Trenet" de JRoca'08

Maltractar i vexar la confiança

2009-11-22T23:40:00.001+01:00

El més normal i lògic del món és que els pares confiïn amb els mestres d'entrada, és la forma més segura d'establir un ambient de treball propici i una bona relació família-escola tan necessària per l'educació dels fills. No cal ser psicòleg, sociòleg, omplidor d'informes o experto de Antena 3 per veure com les tendències estan canviant i que precisament aquesta manca de confiança és un dels problemes de l'educació actual; Gregorio Luri en parla al seu llibre "L'escola contra el món" i un servidor hi està totalment d'acord.
Llegeixo que un pare denuncia a un mestre d'escola pública d'Alacant per maltractar i vexar la seva filla de sisè per no haver fet els deures. Sembla ser que el mestre la va castigar a copiar cent vegades una frase i la va apartar momentàniament del grup-classe. Fa uns anys si la nena hagués arribat a casa dient que el mestre l'havia castigat, d'entrada hauria rebut un càstig i després hauria comprovat com els seus pares es posicionaven al costat del mestre. És bo que els pares escoltin els seus fills i els donin suport però sovint els alumnes, de vegades influenciats per sèries de tv de dubtosa credibilitat, tenen recursos per enganyar als pares i girar la versió dels fets amb xantatge emocional "del bo".
En els anys que porto treballant m'he trobat amb alumnes que m'han amenaçat d'inventar-se històries per portar-me problemes i en algun cas me n'han portat. També he sentit històries de primera mà, on mestres eren acusats de temes força greus i resultava que eren invencions d'alumnes, invencions que amb confiança amb el professorat tindrien tanta credibilitat com el senyor Zapatero parlant de l'Estatut.
Apunt relacionat:
La confiança i la desconfiança
Foto: "La millor cançó d'Antònia Font?" de JRoca'09

Les veus del Pamano a TV3

2009-11-18T16:40:00.000+01:00

Em va agradar que la televisió pública del meu país produís la minisèrie "Les veus del Pamano" basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. És necessari que obres com aquesta siguin portades al cinema o a la televisió i gratificant que liderin l'audiència a Catalunya perquè narren fets que hauríem de conèixer. És important que se sàpiga què era el feixisme i què va suposar per moltíssima gent i per la nostra cultura. Des del punt de vista educatiu em quedo amb la figura del mestre de "Les veus del Panamo" que pica l'ullet als mestres de la República amb l'escena del riu que és esclafada per la interrupció del falangista; una metàfora excel·lent. També em quedo amb les converses entre l'alcalde i el mestre que feien referència a les depuracions de mestres que es van fer després de la guerra.
És preocupant que avui en dia hi hagi un percentatge de nens britànics que no sàpiguen qui va ser Hitler i em temo que també hi ha molts nens catalans que no saben qui va ser Franco ni què va fer. Tots sabem que hi ha un partit polític que minimitza "l'obra" del dictador feixista que va governar Espanya durant quasi quaranta anys i no cal anar gaire lluny per veure com aquest personatge és encara avui fill predilecte de molts pobles i ciutats. Us imagineu una ciutat alemana o austríaca on Hitler sigui avui en dia venerat? oi que no?
i us imagineu algun país del món anomenat democràtic que tingui un cap d'estat amb corona inclosa que va ser nomenat per un dictador feixista?

Si voleu obrir debat sobre aquests o altres aspectes de la minisèrie endavant amb els comentaris.
Foto: "Creu de ferro a la venda" de JRoca'09

Radio days

2009-11-15T23:35:00.001+01:00

I com cada dilluns al vespre me'n vaig anar a ràdio Taradell a fer el meu programa setmanal. Abans de marxar la pubilla em va dir:
- On vas?
- A la ràdio.
- I per on entres a la ràdio?
- Per la porta.
- Hi ha una porta a la ràdio?
- Sí, és clar. Vaig marxar, com sempre amb pressa, i no vaig donar importància a la pregunta de la meva filla. Conduint vaig lligar caps: per ella la ràdio és l'aparell de ràdio que tenim a la cuina que quasi tot el dia està engegat, la nena no entenia com m'ho feia jo per entrar a dins d'un aparell de dos pams d'ample per un d'alt.
Foto: "VU" de JRoca'09

Sofa'n'chips

2009-11-12T20:45:00.000+01:00

Llegeixo que l'obesitat infantil és una epidèmia a l'estat espanyol: es veu que són obesos el 7% dels nens espanyols d'entre 3 i 5 anys i el 10% en edat de primària. L'estudi diu que la canalla ja no juga al carrer i això fa que no cremin els greixos que consumeixen. No serà que avui en dia hi ha un excés d'oci sedentari que els que vam néixer durant els setanta i vam ser nens durant els vuitanta no teníem? jo recordo haver-me fotut Bollycaos, Panteras Rosas, Bonys i Donuts a cabassos i no he patit sobrepès doncs ho cremava tot, en escreix.
Avui, en teoria, mengen millor doncs per començar les escoles veten els esmorzars diguem-ne ultra-calòrics i els menús escolars estan revisats per dietistes, així doncs estic força d'acord amb les conclusions de manca d'activitat física dels nens actuals. Què hem de fer?
D'entrada derogar lleis educatives que redueixen les hores d'Educació Física a l'escola, un pas important perquè l'educació física segueixi educant en conductes saludables que han d'acompanyar els alumnes en la seva vida quotidiana futura. Perquè l'Educació Física no és només activitat física setmanal, és vida saludable futura.
Apunts relacionats:
En Ferran Adrià i la recepta equivocada
Educació Física vs oci amb activitat física
Europa vol més Educació Física a les escoles
Seminari d'EF
Objectius a mitges...
Alimentant el tòpic i la maria
Educació Física i/o Educació de la ciutadania
Foto: "Bici al parc" de JRoca'09

Sóc famós a parvulari

2009-11-10T19:20:00.001+01:00

Treballar a parvulari és una experiència nova cada dia, no hi ha dues sessions iguals. Hi ha dies que comença tot bé i sense que te n'adonis tot es capgira sense que puguis controlar la situació; la distància entre la tranquil·litat i el caos és molt curta i cal estar al 150% per evitar que la sessió es descontroli de mala manera. Una de les diferències a nivell de personalitat amb els nens de primària és l'egocentrisme típic de l'edat que es manifesta constantment: tots ho volen tot i al moment, i és clar, les activitats requereixen molta mà esquerra per part dels educadors. Una altra cosa sorprenent i alhora magnífica és la vitalitat i entusiasme amb el que la canalla s'agafa les coses. L'altre dia vaig entrar a la classe de P5 i tots alhora cridaven: "En Jordi és famós! en Jordi és famós!". Se'm van tirar a sobre literalment cridant i mostrant-me el calendari de Taradell del 2009 dedicat a Ràdio Taradell amb la meva foto. Quan vaig aconseguir que paressin una mica se'm va acostar una nena de les que cridava més i em va dir:
- Ets famós?
- I tant! Ja m'has vist al calendari (irònic mode)
- Què vol dir famós?
Dr. Slump mode.
Foto: "Dibuixant el pare" de JRoca'09

La manca d'ètica d'algunes televisions

2009-11-05T19:05:00.000+01:00

Això dels rècords Guiness és una cosa ben curiosa doncs descobreixes gent que faria qualsevol cosa per aparèixer en aquest conegut llibre. De rècords n'hi ha de tan curiosos com ser la persona amb les ungles més llargues, el que trenca més síndries amb el cap o el que és capaç de tenir més abelles cobrint-li la cara, ja veus. Es veu que a Telecinco fan un programa on hi va gent que somia en veure el seu nom al famós llibre i que per fer-ho va allà on un paio guiri amb una carpeta amb el logo de Guiness avalua si val o no. Val, fins aquí tot normal: espectacle garantit en cadena privada.
El problema és quan hi ha nens pel mig. Resulta que a Romania hi ha una família que té un nano que és entrenat de forma militar des dels dos anys amb peses i altres eines per convertir-se en el nen més fort del planeta. No falla: el nen agafa les peses de deu quilos a cada mà com qui agafa dos playmobils i s'entrena per tenir el cos d'en Scharzenegger a Conan, però amb cinc anys! I els de Telecinco, que devien baixar audiència, accepten convidar el marrec que comença a fer virgueries i guanya una medalla molt maca que diu que és el nen més fort del món. Com es pot permetre aquesta aberració? fins a quin punt és lícit i ètic que una televisió, per molt privada que sigui, permeti un espectacle amb un nen que molt possiblement patirà seqüeles físiques (i psíquiques) de per vida per culpa d'haver perdut la infància fent un entrenament inadequat pel seu cos?
I ja sabem que en el moment que s'estableix un rècord hi ha gent que comença a treballar per batre'l. Què és el que ve després? entrenament prenatal amb peses?
No hi ha cap organisme que controli les televisions privades? on és el límit?
Youtube: mireu a partir de 2:04 si teniu fetge.

Si-cul-mu-tri-si-taaaat

2009-11-02T18:30:00.004+01:00

M'aixeco i faig sí amb el cap mentre dic "Si". Callen de cop. Dic "Cul" i em toco el cul. Riuen i m'imiten. Ara toca fer banyes amb els dits al cap; diem "Mu", ja va rodat. Aixequem tres dits i diem alhora "Tri". Tornem a fer i dir "Si" una altra vegada. I per finalitzar mans a davant de la cara i "Taaaaaat".
Ja estem a punt per una nova sessió de "si-cul-mu-tri-si-taaaaat"!
Foto: "Moviment" de JRoca'09

Pares que fugen d'estudi

2009-10-28T21:15:00.001+01:00

Disney torna els diners dels DVD Baby Einstein comprats als EUA a partir del 2004 per publicitat enganyosa. Es veu que prometien que aquests DVD estimulaven l'aprenentatge dels nadons en diferents àmbits com el llenguatge, el càlcul o la música. Aquesta notícia, que pot passar desapercebuda per gran part de la ciutadania, crec que és molt important pel precedent que suposa: una poderosa multinacional reconeix que ha enganyat durant uns quants anys en un tema tan delicat com és l'educació dels petits de la casa. Es veu que un terç de les famílies nord-americanes amb nadons tenen a casa algun d'aquests DVD "miraculosos"; m'imagino que dins d'aquest terç hi haurà qui posarà els DVD als seus fills amb el sentit comú de no pretendre crear genis però, i el percentatge que realment s'ho creu? estic segur que molta gent "endolla" el nen davant la tele una estona cada dia pensant que tindrà un geni a casa de la mateixa manera que carrega el mòbil amb la certesa que funcionarà unes quantes hores. Trist.
A les escoles de vegades ens trobem amb famílies que es pensen que l'educació dels seus fills és una exclusivitat de l'escola i que si alguna cosa no funciona com hauria de funcionar la culpa és només de l'escola. Molt trist.

Flacs favors al Departament d'Educació

2009-10-26T23:00:00.000+01:00

Parlar d'un tema que ha creat polèmica fa uns quants dies té el desavantatge de repetir coses que ja s'han dit als diaris, als blocs o a les tertúlies radiofòniques; si ho faig és sense intenció plagiadora. Com que no he estat molt al cas simplement opino que la proposta de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa és, ara mateix, inapropiada i poc coherent. El Consell Escolar de Catalunya, amb la seva literalment revolucionària proposta, ha fet un flac favor al Departament d'Educació que, una vegada més, s'ha vist enmig d'una tempesta mediàtica i social que poc ajuda a l'estabilitat que necessita un govern per a treballar bé. Per sort, aquesta vegada el Conseller economista ha estat a l'alçada i ha rebutjat la proposta però el tema li ha suposat més desgast; està clar que està al punt de mira de molta gent i s'ha de veure si serà capaç d'aguantar més xàfecs.
Sincerament espero que dimiteixi i deixi pas a un conseller o consellera que conegui millor el funcionament de les escoles i no es basi tant en raons econòmiques per fer funcionar aquest departament clau. Avui mateix he assistit a una jornada tècnica sobre Linkat3 amb una trentena més de coordinadors TAC en una aula inadequada per tanta gent; es veu que han reduït el número de jornades tècniques (i de seminaris TAC) per raons econòmiques, suposo que on n'hi caben vint també n'hi poden cabre trenta; però més estrets.
Foto: "4a part" de JRoca'09

Slideshare rules

2009-10-21T23:16:00.006+02:00

Em fa una mica de vergonya reconèixer que encara no havia provat l'Slideshare tot i que conèixer-ne l'existència des de fa molt de temps. Ara fa uns dies estic descobrint aquesta forma de comunicació tan atractiva com fàcil d'utilitzar i crec que pel bloc de les Pinediques en farem un ús habitual; de moment ha anat fantàstic per anunciar el timetable de l'English Day.
La meva idea és crear guies d'ajuda per incentivar la participació al bloc, us deixo (en exclusiva) aquest tast:

Vull deixar comentaris al bloc

View more presentations from Ceip Les Pinediques.

Primer petit balanç de curs

2009-10-18T23:40:00.001+02:00

Passat el primer mes amb alumnes em toca fer una mica de balanç i de moment les coses van prou bé. El fet de deixar de ser tutor després de deu cursos ha estat el que més m'ha xocat sobretot d'entrada ja que he estat una mica desubicat, sense tenir una classe i un grup específic d'alumnes però m'hi vaig acostumant. Amb el tema TIC els alumnes comencen a conèixer la meva forma de treballar: entrada a l'aula escoltant el què farem, seure i engegar els ordinadors, esperar instruccions sense tocar el teclat i deixar els ordinadors apagats correctament i les cadires ben col·locades quan toca sortir.
El tema psicomotricitat és una altra història, me n'he adonat que una hora a educació infantil és com dues hores a primària fent EF: la intensitat és molt més alta pel que fa a seguretat, control de l'espai i el material i forma d'expressar-me. Estic guanyant confiança i les sessions solen funcionar tot i que petits detalls desencadenen petits caos momentanis, m'he pres algunes sessions com a coneixement dels alumnes i ja comencen a veure com treballo, la majoria em fan força cas.
Una altra dificultat afegida és la memorització de noms, aquest any he ampliat els cursos i passo des de P3 a 4t de primària; tenint en compte que l'any passat només feia cicle mitjà és un canvi radical. En poc temps espero conèixer el nom dels 344 alumnes de l'escola, els de cicle superior són els que conec més ja que els vaig fer classe però la resta podria dir que els veia a les estones de vigilància de pati i poc més, els petitons gens ja que estan a un altre edifici a uns dos quilòmetres.
Del tema coordinador TAC n'aniré parlant en apunts posteriors.
Foto: "3a part" de JRoca'09

Francesc Ferrer i Guàrdia, ja fa 1 segle

2009-10-15T21:15:00.002+02:00

El passat 13 d'octubre va fer un segle que va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el creador de l'Escola Moderna. TVC va emetre un interessantíssim reportatge, entre setmana, tard i al Canal 33 que podeu veure aquí gràcies a aquest gran encert que es diu Tv3 a la carta.
Ferrer i Guàrdia no va ser assassinat per ser un instigador de la Setmana Tràgica, va ser assassinat per intentar canviar el món a través de l'educació. Trenta anys després centenars de mestres i pedagogs van creuar la frontera amb França per no creuar-se amb els feixistes. Els que es van quedar van ser depurats implacablement; està clar que els poders fàctics han entès des de sempre el poder de l'educació.
Veient el reportatge vaig sorprendre'm en veure la ràpida propagació de les idees de l'Escola Moderna arreu d'Europa en una època sense tants mitjans com ara, em pregunto què hauria passat amb Internet i les eines 2.0, hauria reeixit?

Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia
por FFiG

Nota: Vídeo extret del web www.ferrerguardia.org. Conté imatges del reportatge de TVC enllaçat més amunt.

Fer escola amb els blocs

2009-10-12T23:00:00.000+02:00

Aquests dies he estat parlant amb un company mestre que forma part de l'equip directiu d'una escola; vam parlar de les TIC, els blocs, les pàgines web, etc... La seva escola té una pàgina web però no té bloc entre d'altres coses perquè ni s'ho havien plantejat. Un mestre actualitza el lloc web quan pot o quan té material suficient. Al meu amic li vaig parlar dels avantatges del bloc respecte al web tradicional: fàcil actualització, possibilitat de deixar comentaris i obrir debat, fàcil incorporació d'aplicacions de tot tipus, col·laboracions dels alumnes, etc... Li vaig parlar del meu projecte a mig termini amb el bloc de les Pinediques, li va agradar la idea i creu que, com a mínim, s'ho plantejaran. Definitivament, en el moment que una persona ven un producte amb confiança i sense demanar res a canvi vol dir que aquesta persona creu en el producte, i jo crec en els blocs educatius com a eina 2.0 que fa escola. Espero que els blocs creixin com bolets a cada centre perquè voldrà dir que la gent ha entès que tenen un potencial imparable.
Foto: "2º part" de JRoca'09

Criteris il·lògics en cursos telemàtics

2009-10-07T23:08:00.007+02:00

Acabo de rebre un e-mail on em diuen que no em concedeixen el curs telemàtic al qual m'havia inscrit:
"En relació amb la vostra sol·licitud del curs telemàtic D111 Iniciació a la Linkat, us fem saber que la demanda d’aquest curs ha superat amb escreix l’oferta. Per tal d’atendre el màxim nombre possible de sol·licituds s’ha augmentat considerablement l’oferta de cursos. No obstant això, han quedat persones sense plaça, com és el vostre cas.

Per assignar les places s’han seguit els criteris que s’indiquen a la pàgina web on s’informa sobre els cursos.

http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/informacio.htm

Lamentem que no hagueu pogut tenir plaça en l’activitat que heu sol·licitat enguany i esperem poder-vos assignar una plaça el curs 2010-2011."

No em val, què voleu que us digui, tenia moltes ganes i necessitat de fer aquest curs i en els criteris no hi veig com a prioritat el fet de ser coordinador TIC, és il·lògic. Si els centres hem rebut ordinadors amb Linkat el més lògic seria que els coordinadors TIC dels centres tinguéssim prioritat per accedir a aquests cursos. L'e-mail diu que han augmentat considerablement l'oferta de cursos, m'agradaria veure les dades concretes però ja us dic que amb les TIC cal molta formació i no és normal que els que ens volem formar per després assessorar als companys (com és la nostra funció) no puguem fer els cursos que hem sol·licitat. M'he passat tot el setembre i part de l'octubre dient als companys que els explicaria com funcionen els nous pcs perquè faria un curs, no em vaig apuntar a cap altre curs per prioritzar aquest i l'any passat no en vaig fer cap de telemàtic; ja veig que hauré mirar manuals on sigui...

Foto: "Disaster" de JRoca'09

"El 2.0 no és una eina, és una filosofia"

2009-10-03T12:45:00.002+02:00

Ahir em vaig sentir una mica com en Woody Allen: vaig rebre un reconeixement i no vaig anar a l'acte d'entrega del premi*1. I no amics, no toco el clarinet ni cap altre instrument musical, no vaig assistir a l'acte perquè estava de colònies a Canet de Mar amb els alumnes de cicle inicial*2.
He estat reflexionant sobre aquest reconeixement institucional per l'aplicació de les TIC a l'escola mitjançant blocs i altres eines 2.0 i estic segur que a cada escola som uns quants els que creiem en aquestes eines i el seu potencial. També és cert que sovint els coordinadors TIC vivim situacions d'incomprensió i fins i tot de certa displicència per part d'alguns companys de feina que fan que la nostra tasca sigui més complicada; la sensació és sovint la de picar ferro fred, una sensació que conec des de fa anys quan vaig començar la lluita per la dignificació de l'educació física escolar que sovint és considerada una maria. I és clar, rebre un reconeixement d'aquests és un incentiu per seguir treballant amb ganes, com també és un incentiu, igual o més gran, rebre el reconeixement diari dels propis alumnes que potser només amb una mirada mostren un respecte i un gratitud difícils de descriure.
Ahir a la nit, en l'excel·lent acte d'entrega del Premis Blocs Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb molta gent que creu en els blocs com per exemple la presidenta d'STIC.CAT Trina Milan que va fer un discurs que em va agradar molt sobre l'agitació social i cultural que signifiquen els blocs. També vaig parlar amb gent del Departament d'Educació en l'àrea de les TIC; va ser una llarga conversa interessantíssima i enriquidora, on vaig exposar els meus projectes futurs i vaig sentir una frase que em va agradar molt: "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació".
I el discurs del Molt Honorable President Benach, sempre magnífic: "El 2.0 no és una eina, és una filosofia"*3. I sobretot vaig xalar de valent petant la xerrada cara a cara amb un munt d'amics, la majoria dels quals veig poc sovint i llegeixo molt, i que sempre ajuden amb els seus consells, recomanacions i ahir, felicitacions.
Gràcies a tots els que m'ajudeu dia a dia a millorar en la meva tasca.
Salut
*1 El premi és un mini-portàtil dual amb XP i Linkat que utilitzaré molt a l'escola quan acabin d'instal·lar el projecte Heura.
*2 Vaig batre el meu propi rècord de plegar sacs de dormir: 23!
*3 Li agafo la frase pel títol de l'apunt, en cito la procedència.
Foto: "Els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2009". Font: premisblocs.cat
Notícia al 9nou.cat

Els milions de la LEC

2009-09-30T16:30:00.000+02:00

Això de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és un tema recorrent per gran part de la població i en alguns temes de debat sembla una mica com la Constitució en el sentit que tothom l'interpreta a la seva manera. La Generalitat, a través del portal gencat.cat, dedica un apartat on s'explica amb claredat aquesta llei que desenvoluparà al màxim les competències del nostre estatuet. Llegint els articles de la llei jo considero que és una bona llei en línies generals i que pot aportar molt a l'escola catalana d'aquest segle. Vull ser optimista, ja n'estic fart de tant pessimisme al gremi!
Això sí, dins de la llei hi ha el tema del finançament que em descol·loca una mica, o potser és el Conseller economista el que em deixa offside?; bé, tant de val, em costa d'entendre que les famílies catalanes hagin de pagar la meitat dels portàtils quan la LEC farda d'haver aconseguit el 6% del PIB en els propers vuit anys i 1500 milions d'Euros més que ara; 1000 en els propers quatre anys. Diria que això és una altra constatació de les presses a l'hora d'iniciar aquest pla dels portàtils a cinquè. M'hauria agradat sentir el Conseller economista dient-li al ZP que prorrogaria el pla fins a tenir les bases suficients per garantir-ne l'èxit, però ja hauria estat massa, oi?
Consulteu la LEC
Foto: "No hi ha base" de JRoca'09

Rebutgen els portàtils

2009-09-28T08:00:00.000+02:00

Un IES del Bages no accepta la introducció dels portàtils considerant que és una mesura precipitada. Ramon Barlam, expert en l'aplicació de les noves tecnologies a l'escola i professor d'aquest centre, explica en una entrevista al Regió 7 la seva opinió sobre el tema.
Llegiu l'entrevista aquí, val la pena.

Nomenaments telemàtics: explica el teu cas

2009-09-24T19:14:00.004+02:00

Tela marinera amb això dels nomenaments telemàtics, en el poc temps que fa que funciona n'he sentit de tots colors i crec que un bloc que parla habitualment d'educació se n'ha de fer ressò. Al programa Els matins de Tv3 en van parlar i en aquest vídeo podreu entendre una mica de què va la cosa.
Si voleu explicar el vostre cas ho podeu fer en els comentaris, gràcies!

Quan l'endoll és un argument de pes

2009-09-21T08:00:00.000+02:00

Parlar malament dels que manen és un exercici molt habitual, i fàcil. De vegades tenim la sensació que tot el que fan ho fan fatal, i no és veritat. Si seguiu el bloc haureu vist que he criticat la precipitada introducció dels portàtils a cinquè per part del Departament que, a sobre, fa pagar als pares catalans la meitat del portàtil provocant un greuge comparatiu de primer ordre amb els nostres veïns de l'anomenada Espanya de les autonomies. També haureu llegit que en el mateix apunt- i en d'altres - elogiava la idea del catàleg de dotacions TIC.
Avui al 3cat24 la portaveu del sindicat USTEC-STEs també argumentava aquesta la precipitació en els portàtils, els arguments són ben clars. I jo, en la línia de la manca d'infraestructures, afegeixo que la mesura dels portàtils és més precipitada tenint en compte que encara no s'ha aplicat el magnífic projecte Heura (encert del Departament) a tots els centres del país. La mesura dels portàtils en essència no és dolenta però a la pràctica els fets en demostren que encara no estem preparats. Si almenys tinguéssim tot el que ens aporta el projecte Heura almenys l'argument de les infraestructures no seria tan pesant.

Projecte Heura als centres educatius

View more documents from jordiperales.

Premis Blocs Catalunya 2009: Els meus favorits

2009-09-18T08:00:00.000+02:00

Ja han sortit a la llum els blocs finalistes als Premis Blocs Catalunya 2009 i per raons professionals he consultat especialment els de la categoria educativa. Aquest any no hem presentat el bloc de les Pinediques al concurs perquè per presentar-lo crec que almenys hauria d'aspirar a ser finalista i ara mateix, pendent de remodelacions que tinc en ment, no era el moment.
De la categoria educació em quedo amb aquests i us explico els motius:
EXPERIMENTS del Ceip St. Martí d'Arenys de Munt
Senzillesa i facilitat de consulta; la idea del bloc com a motivació concreta en aquest cas científica i de divulgació; els vídeos propis; la participació dels alumnes; categories definides. Espero que aquest bloc tingui continuïtat aquest curs, segur que el fet de ser finalistes els animarà; des d'aquí una abraçada i ànims!
Ceip Salvat-Papasseit de Santa Coloma de Gramanet
L'exemple perfecte del que ha de ser un bloc d'escola, jo hi veig una pàgina web clàssica d'escola transformada a bloc amb infinitat d'eines 2.0 que el fan més que interessant i motivador. M'encanta perquè informa des de qüestions diguem-ne burocràtiques d'escola fins a temes pràctics adreçats als pares d'una manera que "fa escola", què més es pot demanar que intentar implicar als pares en el procés educatiu?
És el millor bloc d'escola que he vist mai, potser sí que està un pèl atapeït a simple vista però crec que és on hem d'aspirar els que fem blocs d'escola.
Fem música! Ceip Sagrada Família de Caldes d'Estrac
Una meravella, el millor bloc temàtic escolar que he vist mai! El segueixo des de fa un parell d'anys i ja n'havia parlat al bloc. Porten actualitzant el bloc des de fa molt de temps i només això ja és un mèrit innegable. És de gran ajuda per especialistes d'educació musical, per MEF i mestres d'infantil perquè els vídeos que pengen ajuden moltíssim. M'imagino que el nivell musical d'aquesta escola ha de ser excel·lent, amb blocs com aquest, que mostren la feina incansable de l'àrea de música en un Ceip, l'assignatura d'educació musical és dignificada com es mereix.
No sé qui guanyarà a Vic el proper 2 d'octubre però espero que sigui algun d'aquests tres blocs.

Mars attacks!

2009-09-16T19:30:00.000+02:00

Un rumor sobre la grip A fa que 100 alumnes- de 250- no acudeixin a una escola de Figueres. Llegeixo la notícia i es veu que la mare, amb bon criteri, no va portar la nena a l'escola veient símptomes de grip, és a dir, la nena ni va trepitjar el centre ja que això va passar dilluns. Algú, mai se sap qui comença aquestes coses, va escampar entre les famílies que la nena tenia grip A i 100 alumnes van deixar d'anar a l'escola, com s'entén? com és possible que es propagui el pànic d'una forma tan ràpida i descarada,.. i irracional?
Em sembla que algú ha confós la grip A amb la pesta negra que va liquidar un terç de la població europea el segle XIV.
Amb comportaments socials com aquest la indústria farmacèutica mundial es frega les mans a l'estil Mr. Burns.

Llegiu la notícia sencera al portal 3cat24

Il·lusió, vocació, passió

2009-09-14T23:00:00.000+02:00

Cinc minuts abans de sonar timbre d'entrada de les nou he mirat el pati per veure si veia l'esquirol que ens va visitar els primers dies de setembre, o la parella de gaigs que voleiaven entre les tanques de la pista, però no, avui s'ho veien venir i no han tret el cap. El pati té un aspecte esplèndid gràcies a les pluges dels últims dies, m'hi jugo un pèsol que aquest any també hi trobarem algun rovelló. Amb el timbre els passadissos han canviat del tot sobretot pel que fa al soroll: corregudes i maletes amb rodes lliscant o picant contra els esglaons de les escales amb força passen a protagonitzar l'escena, cal ser el primer perquè segur que el primer dia ens deixaran seure on vulguem; o no, la nova mestra no sé de quin pal va, l'he estada observant des de la fila, sembla seriosa... però ha rigut!...
I a les cinc la pubilla torna contenta del primer dia a l'escola dels nens grans. No ha plorat gens i ha fet cas a la mestra, com ha de ser.
I repasso e-mails i xarxes socials vàries per llegir amb gratitud un article que es titula "Il·lusió, vocació, passió (05/07/09 diari AVUI)".
Gràcies Carles!
Foto: "1a part" de JRoca'09