dimarts

Estiu 2005

Avui he menjat un iogurt que tenia de data de caducitat el 30 de juny, m’ha fet pensar que el curs s’està acabant, que ja falta poc. Per absurd que sembli, les tapes dels iogurts són indicatius clars i quotidians que el temps passa més ràpid del que sembla. Fa dies que no escric al blog, no sé si algú se n’haurà adonat.

La veritat és que he passat un curs fatal, molt per sota de les expectatives creades a principi de curs, possiblement ha estat el segon pitjor curs de la meva vida després del passat, el passat va ser històric, espero que no es torni a repetir aquella allau de...
bé, tan de val, ja ha passat i n’he après molt, molt més del que a priori tenia previst aprendre, almenys això és bo. He madurat com a mestre i com a persona.

Pel curs que ve ja tinc previstes infinitat de coses, espero aprofitar l’estiu per treballar a fons però també espero l’estiu per moltes altres coses. Vull tornar a escriure, això de la inspiració és una cosa que no et ve quan vols però quan les preocupacions minven sempre és bona època per estar inspirat, crec. També tinc ganes de llegir molt i de viatjar una mica. Cada dia llegeixo menys, almenys llegeixo poc per oci, ho faig per aprendre, per informar-me, per treballar, per millorar però no per simple plaer, he de recuperar això, l’estiu em donarà temps. I de pas, tinc ganes de desconnectar, de moltes coses, de massa coses.

Salut i pau.

diumenge

La Guarderia Teatre

Avui no escriuré sobre EF, escriuré sobre teatre i sobre la satisfacció que sento perquè ahir a la nit La Guarderia Teatre de St. Miquel de Balenyà va guanyar el premi de teatre Caixa de Manlleu amb l'obra "L'hostalera" de Goldoni. Estic molt content perquè ha guanyat un grup d'amics que des de fa molts anys senten el teatre com una cosa especial. Van començar amb els pastorets com gran part dels grups amateurs de Catalunya i des de fa uns anys produeixen obres de diferent temàtica com aquest Goldoni o un fabulós Shakespeare de fa un parell d'anys. Me'n alegro molt perquè sé el que significa el teatre amateur de ben a prop. Podríem dir que he crescut entre escenaris, assajos i estrenes ja que els meus pares fan teatre amateur des de l'any 1978 i de moment encara no se n'han cansat. M'agrada l'aire que es respira en una estrena, el nervis de darrera l'escenari, la complicitat del públic i aquell "molta merda" que ha de donar sort. El teatre amateur uneix gent dins dels grups i fa anar al teatre a molta gent que no acostuma a sortir del seu poble per actes culturals, d'aquesta manera podem dir que el teatre amateur té una funció cultural molt important en els pobles i això se'ls ha de valorar al màxim. Bé, esperem que aquest èxit de La Guarderia Teatre sigui només el principi i que obtinguin molts més èxits i satisfaccions.
Salut amics, us ho mereixeu.