dimarts

Quan Polònia sembla un gag del Polònia


El govern de Polònia (el país) investiga els Teletubbies.
"Fins i tot una ràdio del país va suggerir als oients que votessin les sèries més sospitoses. En alguns correus electrònics, algun oient va suggerir que Winnie the Pooh només té amics i no amigues."

A la foto veiem en Tinky Winky mirant un noi amb ulls de passió mentre té les mans en posició dubtosa.

Guionistes del Polònia:
deixareu passar aquesta oportunitat de marcar un gol segur?

dilluns

El espectáculo está garantizado


Fa uns dies escrivia aquest post.
Ara us recomano llegir la següent notícia verídica.
Si voleu, deixeu algun comentari però crec que en aquest cas sobren els comentaris.

La ciutat dels sants


Veient els resultats electorals ja tenim candidata a la ciutat més xenòfoba de Catalunya.
És aquest el fracàs del model Vic?

divendres

Disciplina segons Sarkozy


Llegeixo que el nou president francès, el senyor Sarkozy pretén establir una norma un xic militarista a les aules franceses, un xic? bé, poster molt militarista, hem de recordar que el paio és de dretes-dretes. Vol que quan el mestre entri a l'aula els alumnes s'aixequin en mostra de respecte, també diu que és indispensable que els alumnes tractin de vostè als mestres i que els mestres tractin de vostè als alumnes.
El PP aplaudeix la iniciativa.
És aquesta la línia a seguir?
Entre poc i massa.

Jam de perles: per a fans de Pearl Jam


Ahir a la nit vaig triar Polònia davant de l'acte fi de campanya del grup que votaré a les municipals. Tot seguit vaig arribar-me a Vic a veure un concert que em va sorprendre gratament, es tracta de Jam de Perles, un tribut acústic a Pearl Jam que val a dir és una de les meves bandes de referència des de fa quinze anys. En un bar ple a vessar d'universitaris un sol guitarrista va tocar durant més d'una hora versions molt ben aconseguides que una mínima part de l'aforament del local vam escoltar. Ja sé que no és una banda de masses però em va decepcionar la poca atenció de la gent al guitarrista que feia d'Eddie Vedder, per mi la millor veu del panorama rocker mundial.

dijous

Quatre anys seguits

Política municipal.
No faré el post demagog dient "tots els polítics són iguals", "tots volen omplir-se les butxaques", blablabla... Aquestes generalitzacions quan parlem de política municipal canvien força, sobretot als pobles on la gent vota més a la persona coneguda que no al partit. Als pobles encara es veuen llistes de gent que no és política, gent que amb la seves ganes i sovint amb força dosis d'ingenuïtat pensen que podran canviar les coses. Per sort de vegades se'n surten, endavant. La veritat és que en alguns casos admiro els que es presenten, s'ha de tenir fetge per veure's pels fanals, arbres i senyals de trànsit durant unes quantes setmanes, jo no podria i per això sempre he declinat les ofertes que m'han fet d'entrar a una llista, com a molt els he donat suport amb una firma. També he anat a mítings però normalment em cansen. També llegeixo els programes de tots els grups i m'adono que molts es copien, d'altres saben que no podran complir ni el 5% de les propostes i n'hi ha uns quants que omplen les llistes de gent que ni és del poble ni li importa mínimament el benestar dels seus habitants, fastigós. I què me'n dieu dels debats televisats? una televisió local va permetre SMS insultants durant tot el debat, és clar, a 1,20 € el missatge... aquí vam veure el bé social de la tv local.
Ara, l'estrella de les eleccions fa uns anys que es diu Photoshop: fes-me més jove, fes-me més interessant, treu-me aquelles arrugues, enganxa en Pepet a la foto del grup que el dia que la vam fer no va poguer venir...
- Si no és capaç ni de presentar-se a fer la foto amb el grup perquè collons l'he de votar? qui em diu que quan sigui regidor no li surt una cosa més important que ajudar els ciutadans del poble?
El 27 de maig vota el programa més realitzable, en cas contrari t'hauran aixecat la camisa amb promeses que no es poden complir i hauràs fet el préssec, quatre anys seguits.

dimecres

Doncs sembla ser que no

Ja passa. He gaudit des de l'octubre d'una jornada reduïda i tenia marcada al calendari la data del 21 de maig per tornar a la jornada sencera. Quan els alumnes em preguntaven quan els tornaria a fer EF els deia que a partir del 21 de maig. El meu substitut es va despedir de tothom el passat divendres 18. Arriba dimarts a l'hora d'esbarjo i la directora em passa el telèfon, diu que hi ha alguna cosa que no entén, truquen del Departament:
- Hola, sóc en Jordi Roca.
- Per què t'has incorporat amb jornada sencera?
- Perquè ja se m'ha acabat la jornada reduïda.
- Quan va fer l'any la teva filla?
- Aquest dissabte 19.
- Hi ha un error.
- Què passa?
- No t'havies d'incorporar amb jornada sencera.
- Ah no? per què? a mi em van dir que era un any.
- Un moment que ho pregunto...
Moments d'espera, escolto com parlen...
- Jordi?
- Sí..
- És un any però després de la baixa de maternitat de la teva dona.
- Ah... així continuo amb jornada reduïda? fins quan exactament?
- Hauràs de trucar demà i parlar amb ......... , ella t'ho dirà. Truca a primera hora del matí.
- D'acord, bon dia.
Penjo més que sorprès, m'havia fet la idea de fer EF a les tardes. Miro l'hora, uff, els de primer m'esperen a la sala d'ordinadors, els toca TIC, corro pels passadissos, ja sé que no s'ha de fer.
- Jordi, avui a la tarda ens faràs educació física, oi?
- Sí.
Dit i fet. A la tarda vaig anar a fer classe d'EF encara que ja hi havia el meu substitut. Li vaig demanar que em deixés dirigir les sessions de cicle superior i de cicle inicial, ho necessitava i ens ho vam passar molt bé. Això era ahir, avui ja m'he quedat a casa a comprovar com creix la pubilla, ja quasi camina. Ja veieu, se m'allarga la possibilitat de gaudir més hores de la meva filla, val més que ho aprofiti abans no s'ho repensin.

dilluns

Sport Stacking: ni a les Rambles són tan ràpids!

Un company de facultat que ara viu a Idaho em va enviar uns vídeos d'un esport sorprenent que van inventar els americans fa poc més de vint anys i que és molt interessant. Es tracta de l'Stacking i s'hi juga amb gots de plàstic. Es tracta d'una cosa aparentment tan senzilla com fer castells de gots de plàstics, desmuntar-los i tornar-los a muntar, això sí, amb el menor temps possible. Si tinc temps intentaré aplicar aquest esport a l'escola aquest any i si no pot ser aquest any serà l'any que ve, si algú ho prova i li funciona que m'ho faci saber. Gaudiu (millor flipeu) amb els vídeos:


Pàgina web (en anglès) amb les normes i molta informació.

Aconsellant bons recursos

No em puc cansar d'aconsellar Educación Física 2.0 com també fan altres companys MEF. Per mi el millor bloc sobre educació física de la xarxa. Aquest bloc és una font molt actualitzada de bons recursos pedagògics i pràctics que en molts casos estan escenificats amb vídeos. No us perdeu el vídeo que recomana per treballar l'expressió corporal, una peça més que coordinada de bon ritme i humor:


Japanese Human Art - Why Is My Girlfriend Mad? - video powered by Metacafe

diumenge

MEF is back

Demà comença un nou curs per mi. Amb l'aniversari de la pubilla se m'ha acabat la jornada reduïda i a partir de demà torno a la jornada sencera i fent educació física a les tardes. Torno al xandall i a les vambes, una colla d'alumnes impacients de moviment m'esperen. Dimecres torno a la psicomotricitat i coneixeré els de P3, bé, els coneixeré fent-los classe ja que pels passadissos me'ls trobo i em duien coses:
- Ja sé com et dius, tu et dius Jordi.
- Qui t'ho ha dit?
- La meva mestra.
- I jo sé com et dius tu, et dius Jan.
- Com ho saps?
- Ho posa a la teva bata.

divendres

Tres-cents seixanta-cinc per vint-i-quatre per seixanta intensament


Fa 365 dies i dues hores que rebia una trucada que em va canviar la vida, la meva dona m'anunciava que havia trencat aigües un mes abans de la data prevista. Ara portem una setmana assajant:
- Quants anys té la nena? uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuunnnnnnnn.
Esperem que demà davant de la família no ens faci quedar malament i faci "un" amb el dit enlaire. Que n'és de maca!
Ja ho veieu, m'he convertit en un expert en el canvi de bolquers, ja sé què vol dir Apiretal, esquivo caques de gos fent eslàlom amb el cotxet i ens hem comprat un monovolum perquè amb el llit de viatge, el cotxet amb els accessoris, les joguines, la robeta, l'escalfador de biberons i el BabyCook no hi cabíem a l'altre. Ara ja sóc un d'aquells pares monotemàtics pesats que passeja per la plaça i s'encalla a fer-la petar amb qualsevol mare/pare/avi/àvia que veig que té un menut o menuda de l'edat de la meva nena. A partir de demà ja començaré a comptar en mesos encara que ja hagi passat l'any, allò que em feia tanta ràbia que fa la gent que té fills, sí, no diré "té un any i mig", diré té 18 mesos i em quedaré tan ample. A l'estiu inflaré la piscineta de plàstic amb dibuixets amb forma de cavallets de mar que vam comprar a uns grans magatzems per 15 Euros. Passejant veurem "guaus-guaus" i "miaus" i per beure beurem "mam". També hem obert una llibreta al seu nom que ens doni interessos alts per quan la nena vulgui pujar a les atraccions per festa major.
Per cert, el canviador diu que no és recomanat per majors de 12 mesos, quina sort, suposo que a partir de demà es canviarà sola o farà les seves necessitats fisiològiques a la tassa del vàter.
Foto:JRoca

Fem música!, un bloc 10.

Avui el company d'educació musical del centre m'ha presentat un bloc que crec que és una passada, es tracta de "Fem música!", un bloc educatiu sobre l'assignatura d'educació musical que està fet per dues mestres d'aquelles que desprenen vocació per la tasca que realitzen. A nivell de MEF també ens pot servir ja que hi ha molts Youtubes sobre danses tradicionals i sempre és interessant fer unitats interdisciplinars amb altres assignatures. Com m'agrada veure que hi ha mestres que tenen ganes de mostrar la seva feina als demés pel simple fet altruista d'ajudar a la gent. Una forta abraçada!

El ball de Sant Corneli: un ball que he fet moltes vegades en sessions d'educació física i psicomotricitat.

dijous

Autoritat


- Jordi, diu la meva mare que és un injust el càstig que ens vas posar ahir.
- Ah sí? que hi era la teva mare quan us vau portar malament?
- No, però li he explicat tot el que va passar.

dimecres

Un exemple a seguir


Aquests dies en els que diversos colors polítics intenten apropiar-se del vot racista i xenòfob de part de la població amb discursos fastigosos i demagogs hem de ressaltar notícies com aquesta. L'escola Montseny de Vic ha estat guardonada amb el premi Baldiri Reixach: “ és un centre que serveix amb força i que està treballant integrat al barri, amb un bon nivell pegadògic que facilita l’aprofundiment en la llengua i en els valors culturals del país. Tot això, gràcies a un equip que treballa amb entusiasme per integrar tots els alumnes, tot aconseguit que facin un aprenentatge modèlic”. Aquest centre vigatà té un percentatge molt alt de catalans d'origen immigrant i és una gran notícia per la integració i la convivència d'aquest país que es premii la tasca que porta a terme des de fa anys en aquest aspecte. Dubto que la notícia traspassi l'Ebre i que en facin ressò a altres contrades, possiblement amb prou feines en parlarem aquí però crec que és una gran notícia i un exemple a seguir.
Moltes felicitats!!!

dimarts

Control-alt-suprimir

Ser coordinador TIC és fascinant perquè em dóna la possibilitat d'acostar les noves tecnologies a la quitxalla. Quan jo feia primària no hi havia una hora d'informàtica a l'escola entre d'altres coses perquè els ordinadors amb prou feines existien a nivell d'escola o a nivell particular, la gent com a molt tenia aquells Spectrums que s'utilitzaven per jugar. Avui hi ha hores per la informàtica però no hi ha recursos, almenys en els centres com el meu i això fa que les possibilitats es redueixin considerablement. Tenim set ordinadors que contínuament es pengen, cap d'ells té Windows XP, només un és Pentium IV, n'hi ha un parell de Pentium II i un Pentium a seques que és massa lent pel pols impacient d'un infant, sóc incapaç d'instal·lar un munt de programes perquè les màquines no estan per aguantar-ho i de vegades se'm pengen els PCs amb el JClic. En definitiva, cada hora d'informàtica és un horror i no he pogut fer una sessió normal en tot el curs. Tot i això som de les primeres escoles en tenir un bloc escolar, hem fet podcasts, tenim un Flickr, anem amb força programari lliure i els nens salten d'alegria (literalment) quan els toca informàtica. Sóc conscient que he fet més del que s'esperava de mi en aquest sentit i més quan entregui la programació sencera que faré tot sol. N'estic orgullós però estic esgotat. El curs vinent no penso tornar a passar per ser coordinador TIC (i menys sense cobrar complement com en els últims 3 anys) , n'he acabat fart i estigui a l'escola que estigui no vull que els alumnes aprenguin de mi la conjugació verbal "s'ha penjat" i que es fixin en els meus dits quan faig Control-alt-suprimir.
Aquest és el post 300 del Diari MEF.

dilluns

Blues de la frontera


A les 7 del matí la tempesta m'ha despertat. A les 9 menys poc he entrat a l'escola amb paraigües. A les 10 els alumnes estaven distrets a l'hora de mates per culpa del fort vent i la pluja en diagonal contra els vidres de l'aula. Avui a les 3 he fet la primera sessió d'educació física en el que portem de curs perquè el meu substitut estava d'excursió amb els de cicle superior. El terra de la pista ja estava sec, el sol picava però no feia calor:
- Puc anar a beure aigua?
- No encara, ja us avisaré.
No ha anat gaire bé.
- O callem tots o no explico res! (Merda, m'he oblidat les Juanoles)
M'he hagut de quadrar més vegades de les esperades.
- Vinga, a canviar-se que ja és hora.
- Ja?
A les 4 curava el dit d'en J..., una mica de sang i més que por pel iode.
- Com dius que t'ho has fet?
- Amb un totxo, ja fa dies, ara m'ha sortit la crosta.
Quarts de vuit. M'ha agafat per escoltar el "Blues de la frontera" de Pata Negra. I olé.

dissabte

Pre-raucs


Començo a entreveure quina serà la cançó de l'estiu.

divendres

No se'n sortiran

Ja n'ha sortit un altre, i en van...
Fa un temps a la plaça de Salamanca sentíem com deien que els documents eren "derecho de conquista". Més tard un descendent directe de Felip V (IV d'Aragó) deia que el "castellano no ha sido nunca lengua de imposición". Més tard un president del govern estatal deia "aprobaré el estatuto que salga del parlamento de Catalunya". Després ja ho sabem: ABC, COPE, TeleMadrid, Mundo, etc... I tothom a callar i a abaixar el cap davant l'amo, aquí ningú es disculpa ni dimiteix (o abdica), al contrari, en alguns casos els seguim rient les gràcies.
I ara en surt un altre de la "vella escola", un altre mentider malintencionat i conscient, un altre intel·lectual de l'ABC que diu perles com: "Imposar, com es va fer en la dictadura, una llengua que parlen 400 milions de persones, és menys greu per a les víctimes de l'atropellament que imposar-los, com es fa ara, una llengua d'un milió i mig o de tres milions de parlants". També diu: "L'espanyol és l'única llengua materna que no es pot aprendre a l'escola. És un atemptat als drets humans". L'espanyol no es pot aprendre a l'escola? Sense comentaris. Després, tot eufòric, encara s'atreveix a dir a RAC1 que gràcies al bilingüisme els nens educats avui a l'escola catalana quan siguin grans no parlaran ni una ni altra llengua, increïble. Un insult i una mentida més a la nostra forma d'educar i d'entendre la convivència i el seny.
Què volen aquesta gent? Volen que abandonem el vaixell, oi? doncs no se'n sortiran.
Article a www.e-noticies.com

dijous

Roca'nroll i Blog'nroll

Avui faré de Saül Gordillo i parlaré de novetats blocaires. Fa poc he ampliat els enllaços de blocs amb alguns blocs més que interessants com el cas de P'eternitat que tracta la paternitat de forma molt divertida.
També he afegit el bloc d'un MEF valencià amb inquietuds molt diverses, m'ha agradat veure que tenim moltes coses en comú sobretot pel que fa a interessos musicals.
De pas he descobert un blogroll educatiu català en el qual han inclòs el meu bloc. Es diu EDU-CAT i engloba un conjunt de blocs de mestres, és una versió beta vinculada a Educa't, educa'm. M'he preguntat si realment faig un bloc educatiu i la veritat és que en el bloc parlo molt d'educació però també de diverses aficions que tinc i de coses que em passen pel cap, em sap greu decepcionar la gent que busca en el meu bloc només comentaris educatius però de vegades em ve de gust parlar de diferents temes que poc i tenen a veure.
Bé, suposo que haureu vist que he canviat les recomanacions culturals del bloc, ja veieu, us aconsello un seguit de coses que en el moment que algú les vulgui comentar ja sap com fer-ho.
I per acabar per avui una mala notícia. La Guarderia Teatre ha suspès les dues representacions que quedaven de l'obra "La mort, la gran cabronada" per causes de força major que no venen al cas aquí.

dimecres

Col·laboració farandulera

Fa uns dies, des de la regidoria de cultura em van demanar d'escriure un guió per l'acte d'inauguració de les primeres 24 hores d'oci digital de Tona que es faran aquest 11 i 12 de maig. Encantat per l'oferiment el vaig escriure i ara l'estan assajant els companys de grup de teatre Tona'78 Talia: el grup històric del poble que com diu el seu nom fan teatre des del 1978. Aquesta és una col·laboració entre els dos grups de teatre de Tona i això és positiu perquè demostra el bon moment farandulero del municipi. El pregó pretén mostrar en clau d'humor els canvis que ha tingut una família tipus amb l'arribada de les noves tecnologies, es representarà aquest divendres a les 20h a la sala La Canal de Tona i té una durada aproximada d'un quart d'hora. Intentaré gravar-lo i penjar-lo al Youtube, a veure què us sembla.

dimarts

Dia d'Internet o la segona?

Com a coordinador TIC del meu centre ahir vaig anar al seminari d'informàtica SEMTIC i ens van parlar del dia d'Internet. El dia d'Internet com la majoria d'aquests dies inventats té bones intencions però personalment trobo que és una collonada. Vol difondre i promoure l'accés a Internet i blablablabla però a l'hora de la veritat la incidència serà mínima perquè Internet és una cosa molt cara (almenys aquí) i això fa que la seva difusió sigui bàsicament un problema econòmic però també logístic. Tal com està Mr.Euríbor i Mr.Inflació és més que evident que moltíssimes famílies tenen coses més importants a fer que gastar els seus diners en un ordinador o en cas de tenir-lo en una connexió a Internet. Siguem realistes, és un luxe tenir una ADSL de 24 hores més trucades. Volen que la gent tingui Internet a casa? perfecte, doncs que fotin canya a les companyies telefòniques i que promocionin la xarxa WIFI a preus mòdics o gratuïta i que facilitin (molt més) ordinadors per famílies amb fills en edat d'estudiar. Hi ha molts interessos econòmics i ni els governs tenen prou poder contra els que mouen els fils dels titelles. A aquests ja els està bé que es facin dies d'Internet per amagar i desviar l'atenció.
El dia 17 de maig tens l'opció de celebrar el dia d'Internet, jo celebraré el primer aniversari de la segona.

dilluns

27 de maig


La pudor del quitrà de l'asfalt recent eclipsa cada quatre anys l'olor a primavera i a la terra mullada després de la pluja.

dijous

La girafa que es va convertir en conillet d'índies sorda

La pubilla ja té dentetes a dalt i a baix. Ha descobert que pot mossegar. La pobra girafeta ha fet de conillet d'índies i s'ha quedat sense banyes ni orelles.
Foto:JRoca

dimecres

La Tele-vòmit guanya terreny


Ahir mateix feia referència al programa estrella "del que todo el mundo habla", el Cambio Radical d'Antena 3. En aquest programa, com és habitual en aquest tipus de tele-vòmit, utilitzen els nens sense cap tipus de problema amb el vergonyós consentiment dels seus pares. Una dona deia que era tan lletja, tan plana, amb ulleres (oooh!!!) i amb tantes cartutxeres que operar-se era qüestió pràcticament de vida o mort. Tots els seus familiars i amics opinaven sobre els "defectes" de la dona i el seu fill deia: "Quiero que se opere porque será feliz y así querrá jugar conmigo". Espectacle denigrant.
No és tot. Ara es veu que programa de Tele 5 Sábado Dolce Vita té ganes de ficar-hi cullerada. Es veu que a partir d'aquesta setmana convidaran 20 nens i nenes perquè facin de pequeños periodistas (sic) i entrevistin famosos de la talla del fill del Julio Iglesias. És de suposar que no trigaran a entrevistar altres pseudo-artistes, personatges de dubtosa professió i/o ex-habitants de la casa del Gran Hermano.
Ara, quan els preguntem als alumnes què volen ser quan siguin grans la resposta ja no serà futbolista, veterinari, astronauta o bomber, la resposta serà periodista del Sábado Dolce Vita.

dimarts

"Todo el mundo habla"


Acaba de finalitzar el partit a Anfield i l'he hagut de veure per Antena 3. El locutor pesat ha repetit unes quantes vegades que després del matx tocava veure "Cambio radical, el programa del que todo el mundo habla". No s'ha atrevit a dir res més del programa, tan se val que en parlin bé o malament, el que importa és que se'n parli. Cambio radical no va tenir l'audiència esperada els diumenges i la cadena va apostar per passar-lo els dimarts, mal dia per començar. No comptaven amb la pròrroga i els penals, hauran de començar molt més tard i això els farà perdre audiència, que content que estic que els hagi sortit el tret per la culata, espero que eliminin l'espai de la graella aviat. Aquesta vegada el futbol ha guanyat a la tele-escombraries més vergonyosa.
Foto: marca.com