diumenge

Bon any 2007


Espero que el 2007 sigui un any collonut en tots els sentits de la vida.
Salut, pau i República!

divendres

Corrandes d'exili en temps de Nadal

En temps de festes nadalenques també cal tenir un record per a les persones que van haver de marxar del país fa 67 anys en ple hivern fugint del feixisme, en molts casos van fugir del foc per caure a les brases.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

dimecres

El decret de la llengua

Notícia del dia: El Departament d’Educació recorre el decret del govern espanyol sobre fer una hora més de castellà a les escoles.

Encara no havia parlat sobre aquest tema en el bloc tot i que és un tema que m’interessa molt. El meu punt de vista sobre el decret és que és una llei absurda, m’explicaré: es veu que el decret intenta promoure el bilingüisme, perfecte, m’està molt bé que els alumnes de Catalunya siguin bilingües i dominin com a mínim les dues llengües oficials. Partint d’aquí analitzem els usos lingüístics del país: quina llengua és la més parlada, quina és més usada als mitjans de comunicació, quina és parlada per pràcticament el 100% de la població, quina de les dues llengües té una expansió mundial imparable i la parlen 400 milions de persones, quina és la que guanya per golejada al cine, quina parlen els alumnes a l’hora del pati, quina parlen sortint de l’escola, etc... una vegada tenim ja un anàlisi social analitzem els resultats de les competències bàsiques a l’escola per treure conclusions. Val, no n’hi ha prou? Doncs anem a qualsevol escola de l’àrea metropolitana i fem preguntes en català als alumnes que surten de l’escola, fem el mateix en castellà a alumnes de comarques interiors, voleu les conclusions? Doncs els alumnes dominen perfectament la llengua castellana i no tan bé la catalana, bilingüisme seria 100% d’ambdues llengües, no?. Si no fem aquests fàcils exercicis de sociologia lingüística, per dir-ho d’alguna manera, val més no dir res. Ho dic per la gent que té ganes de guanyar vots amb la llengua, ja els coneixem tots amb la seva demagògia, parlen i parlen sense saber la realitat amb un objectiu clar de carregar-se la llengua catalana, l’eix de la nostra cultura.

Quan van nomenar un conseller que no ha estat mai mestre ni ha tingut relació amb les escoles si no m’erro, ja vaig pensar que la cosa no aniria bé, ha trigat massa temps a defensar la “independència competencial” del Departament, espero que li serveixi l’error per no tornar a caure-hi, li desitjo el millor pel 2007 perquè és una conselleria massa important per dir coses sense analitzar abans de què es parla.

divendres

La maternitat d'Elna


Acabo de llegir "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montella (Ara llibres)
Us adjunto el que el he tret de la contraportada:
La Maternitat dElna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, sadormia i ella lescalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes daquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap duns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004)
El llibre fa memòria històrica sobre uns fets molt desagradables que van haver de patir milers de compatriotes nostres que fugint del foc van caure a les brases. Buscaven una nova oportunitat lluny del feixisme i es van trobar una miserable estada en uns camps inhumans creats pels auto-anomenats abanderats de la llibertat, fraternitat i l'igualtat. Per sort una jove suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz va crear una maternitat que subvencionada per part dels suïssos va salvar la vida a centenars d'infants i les seves mares. Avui, gairebé setanta anys més tard, mentre uns diuen que no volen remoure el passat jo penso que és important que es sàpiguen les coses que van passar ja que així evitarem que es tornin a repetir fets tan desagradables com un aixecament militar.
Visca la República!

Pressupostos participatius 2006

Les coses són com són i també hem de felicitar quan creiem que una cosa rutlla o ha rutllat. L'Ajuntament del Figaró-Montmany ha arreglat un espai que hi havia al mig del poble i n'ha fet una pista per practicar esport. L'espai no és molt gran i fa uns anys era el pati de l'escola, ara només hi han pogut posar dues porteries i una cistella de bàsquet anti-vandàlica però ha quedat prou bé. Això ha sortit dels pressupostos participatius del municipi i de les votacions que van fer els alumnes des de l'escola. Avui hem inaugurat l'espai i els nens han llegit un petit escrit on es comprometien a respectar l'espai i alhora se sentien part important del poble per haver-lo fet possible.
Els alumnes de l'escola ja fa temps que demanen un gimnàs pel centre (construït l'any 2004). El Síndic de Greuges em va contestar dient que tenia un compromís del Departament que a l'estiu del 2006 farien obres pel gimnàs, amb el fred que fot jo diria que ja ha passat l'estiu i no he vist obres per enlloc.
Avui hem cantat Nadales al vestíbul perquè no tenim cap espai prou gran. Els de cicle superior han fet una petita representació que han vist els de les primeres files perquè no tenim ni escenari. Han cantat molt bé tots.
Bones festes!

dilluns

Algunes recomanacions musicades del 2006

Avui us presento unes quantes recomanacions musicals del 2006 que ja s'acaba.
Començo per un disc de la que possiblement és la millor banda actual dels territoris de parla catalana, em refereixo a Antònia Font, el seu darrer disc Batiskafo Katiuskas és un exemple de disc rodó.
Una altra recomanació és el darrer disc de Tom Waits que ja vaig anunciar al bloc fa un temps. La setmana passada vaig quedar de pedra (i em dic Roca) veient com en el Telenotícies de TV3 anunciaven que el disc s'esgotava de l'èxit que tenia, al canal 3/24 també en parlaven i deien que era un disc que "arrasava". No m'ho podia creure, un artista de minories com Tom Waits arrasant en vendes a Catalunya amb un disc de 33 € mínim, bon senyal.
També fa poc que em vaig comprar l'últim disc de Damien Rice que es diu 9. L'he escoltat poc però té bona pinta. Si ha trigat tant a treure un disc després d'aquell genial "o" deu ser per alguna cosa.
I per últim el Continental 62 de la Christina Rosenvinge. D'aquesta artista de trajectòria tan estranya en destaco el seu anterior Foreign land però aquest últim no té res d'envejar del seu predecessor. Cal destacar la col·laboració de Lee Ranaldo dels fabulosos Sonic Youth.
Ja ho sé, fa uns dies escrivia un post contra el consumisme però comprar música és un bé cultural i no consumisme perquè sí, escoltar música és vital, regalar música és un encert.
A la foto veiem la Christina en el Primavera Sound del 2005 que li vaig tirar.

diumenge

Balanç positiu del cap de setmana

Bon balanç del cap de setmana artístic amb dues actuacions del Llop i una de la festa dels avis de Tona. El dissabte va anar prou bé el guió que vaig fer per la festa ja que es va complir l'objectiu. Finalment en comptes de quedar-me en segon terme veient l'actuació i la reacció del públic em vaig llançar a actuar amb la gent del grup Tona78-Talia tot i que ja sabeu que no és "lo" meu. M'hi vaig trobar força bé, tampoc és que fos gran cosa, el meu paper era de només un parell de minuts en escena i amb tres o quatre frases.
A la nit, en l'actuació del Llop, em va tocar ser llop i no em van enxampar, un èxit ja que normalment acabo la partida abans d'hora. Avui diumenge el Llop per la Marató ha estat molt bé, la sala estava plena i ha sigut una partida molt emocionant. Aquesta vegada no he jugat com a actor, m'he dedicat a tirar fotos i a jugar des del públic, és bo canviar la perspectiva. Ara, abans d'anar a dormir miro la recaptació de la Marató i veig que s'han passat els 4 milions, espero que serveixi per investigar sobre aquestes malalties que en major o menor grau afecten a tanta gent, jo mateix pateixo migranya força sovint.

divendres

Teclejant

Aquesta setmana vaig llançat pel que fa a escriure.
Al bloc hi he escrit més posts dels habituals i de més temàtiques.
He començat a escriure un monòleg nou per presentar-lo al concurs de Caixa de Manlleu 2007 i potser també a algun altre, ja es veurà.
D'altra banda també he fet un petit encàrrec pel grup de teatre Tona78-Talia. Es tracta del guió d'una representació curta que faran demà dissabte per una festa nadalenca pels avis de Tona. No havia escrit mai per un públic de la tercera edat, m'ho he passat bé fent-ho i demà tinc ganes de veure les seves reaccions, faré el que faig sempre que es representa alguna cosa que he escrit, em poso a les files de darrera i observo les reaccions de la gent. Moltes vegades m'emporto sorpreses: algunes de bones i d'altres de dolentes. Cada públic és diferent. Amb la gira de "Procediment habitual", la meva primera obra, vaig comprovar com en alguns pobles va funcionar molt bé i en d'altres molt poc. Depèn de moltes coses però en els primers minuts de l'obra ja es veu si rutllarà. Si el públic està predisposat a riure també es nota de seguida i si els actors estan còmodes dalt de l'escenari és primordial per transmetre molt millor, la veritat és que els admiro, jo sóc incapaç de memoritzar tant text i alhora interpretar un paper.
Demà tinc el dia ben ocupat: a la tarda a la sala La Canal amb els avis i a la nit al Casino de Vic, aquesta vegada dalt de l'escenari, representant el Llop.
Per cert, si a la tarda passeu per Vic no us perdeu el taller de tions dins la campanya "Cagum el Pare Noël".

dijous

Defensor de l'espectador? de vacances permanents

Migdia-tarda, a Antena 3 fan la reconstrucció de la mort d'un dels assaltants de la torre dels Tous. Ho fan amb dibuixos animats tipus pel·lícula Flash, ahir mateix ho vaig veure a TV3, la reconstrucció dels fets té detalls molt diferents. Mentre a TV3 els dibuixos del gendre dels Tous i els assaltants eren neutres de cara, a la cadena privada l'acusat de matar l'assaltant fa cara d'assassí, sí, li pinten unes faccions amb les celles marcades, la boca d'enfadat i els ulls "sortits" com poseït per la violència, i el "kosovar" que s'escapa? aquest el pinten com un noi espantat que fuig. Tot seguit imatges de veïns de Manresa defensant el guarda de seguretat, ja ho sé, no sóc crític de televisió ni faig de Monegal però és de jutjat de guàrdia el que pretenen transmetre.

Quarts de sis, els alumnes fa una estona que han sortit de l'escola i molt possiblement berenaran enganxats a la caixa tonta. A Antena 3 una colla de pseudo-periodistes parlen de les nenes assassinades d'Alcàsser, es veu que "el dinero de la fundación niñas de Alcasser está manchado de sangre", anuncien que el pare d'una de les nenes parlarà pel "polígrafo" en "breves momentos", li faran preguntes i ell contestarà, després el polígrafo sentenciarà si diu la veritat o mentida, impressionant. La colla de convidats "de luxe" va dient les seves teories i el públic de tant en tant aplaudeix. També parlen de les banyes que porta un o de la separació de l'altra. Abans del polígrafo parlen d'una actriu porno que es veu que nosequè, mentrestant es veuen imatges de la noia amb poca o gens de roba, ara són les 17:48. On està el defensor de l'espectador? però ningú els pot dir que a aquesta hora hi ha nens que miren la tele i que aquests continguts són inadequats? vergonyós. I els anunciants? còmplices d'aquesta merda, si tinguessin principis no deixarien que els seus productes s'anunciessin en aquests programes.

A Tele 5 també fan de les seves, sembla ser que encara hi ha gent dins la gàbia del Gran Hermano. N'hi ha una que insulta a tort i a dret, anuncien que no ens ho hem de perdre.

I a la pública TVE? avui no toca però de tant en tant fan la "fiesta nacional" en horari infantil, els nens de la nación han de conèixer quin tipus de fiesta és la que els representa.

dimecres

Descoberta amb les TIC

Aquest any amb els de cicle superior he començat una activitat que vaig trobar per Internet i que es diu "La Volta a Espanya amb les matemàtiques". Cada dimecres fem una etapa on hi ha una pregunta/enigma matemàtic que hem de resoldre, quan la responem bé tenim dret a participar a la següent etapa via contrasenya que ens envia el responsable, en Sebas. També hem d'enviar un parell de fotos que cerquen amb el Google-imatges.
Ja passem per la sisena etapa, concretament a Extremadura, s'ho passen bé i alhora aprenen. Jo també m'ho passo bé perquè en comptes de dir-los la contrasenya directament els la dic mitjançant un joc de descoberta, cada setmana el canvio i l'amplio de dificultat, em sembla que s'ho passen més bé buscant la contrasenya que amb l'enigma de vegades. Fa dues setmanes vaig amagar un arxiu de text dins de l'espai alumnes de la xarxa de l'escola. Els alumnes es van col·locar per grups cadascú al seu pc. Els vaig dir que busquessin primer la pàgina i que després els diria la forma de cercar la contrasenya per passar a la següent etapa. No el vaig donar l'adreça de la pàgina, s'havien d'espavilar. Una vegada van trobar l'adreça els calia la contrasenya. La vaig amagar dins d'un full amb lletra tamany 3 i de color blanc, quan obrien es pensaven que ja estava però se'l trobaven aparentment buit, és clar, era una prova. Van trigar uns minuts fins que uns es van dedicar a seleccionar per la pàgina i després trobar alguna cosa estranya, finalment ampliaven la lletra, canviaven el color i ja tenien la contrasenya per llegir l'enigma. Avui els he fet una prova semblant però encara amb més dificultat: en un text he seleccionat en negreta les lletres que unides feien la contrasenya, ha costat però al final hi han caigut.

dimarts

La Guarderia Teatre col·laborarà amb la Marató de TV3

Ja tenim força enllestit el nou vídeo de l'espectacle El Llop i tot i que no el podrem presentar per les properes dues actuacions, confiem presentar-lo a Tona el mes de gener o febrer, encara hem de començar a gravar i la persona que ho ha de fer és de viatge. A la darrera reunió vam parlar del text i de com relacionar-lo amb les imatges que volem pel vídeo. També vam parlar de les dues actuacions previstes pel cap de setmana del 16 i 17. El diumenge pot ser un dia important per la Guarderia Teatre ja que ens donarem a conèixer a molta gent i a més ho fem per una cosa tan important com la Marató, la recaptació íntegra anirà per la Marató de TV3, serà un honor per nosaltres participar-hi. Ha estat una col·laboració amb la Regidoria de Joventut de Vic i el jovent de Palangana Teatre, serà a les 18:30 al Casino de Vic (foto). Com que és un lloc petit us recomano anr-hi d'hora ja que es preveu un ple històric, per què ho dic? doncs perquè a més de jugar a un joc que cada vegada té més adeptes aquesta vegada hi participaran famosos de l'escena osonenca, de moment no puc dir cap nom però us asseguro que més d'un és conegut a nivell nacional. Ja ho sabeu, no us ho perdeu. Ahir mateix va haver-hi una roda de premsa i vam explicar-ne els detalls, suposo que en l'edició del divendres del 9 NOU i del Més Osona hi haurà més informació.

diumenge

Un dictador mort, un dictador menys

MASTERS OF THE WAR

“Veniu, senyors de la guerra,

vosaltres que fabriqueu armes,

els que fabriqueu els bombarders,

els que fabriqueu les grans bombes,

els que us amagueu darrera les parets,

els que us amagueu darrera els vostres escriptoris,

vull que sapigueu que puc veure a través de les vostres màsqueres.

Vosaltres mai heu fet res

que no serveixi per a destruir,

jugueu amb el món

com si fos una joguina vostra,

poseu una arma a la meva mà

i us amagueu a la meva vista

i quan les bales comencen a surar a l´aire

doneu la volta i marxeu corrent.

Com el Judes d´abans

mentiu i enganyeu,

voleu fer-me creure

que una guerra mundial pot guanyar-se,

però veig a través dels vostres ulls,

i dels vostres cervells,

com veig a través de l´aigua bruta

que surt pel clavegueram.

Sosteniu els gallets

perquè altres disparin,

després retrocediu i observeu,

i quan els morts comencen a augmentar

us amagueu en els vostres palaus,

mentre la sang dels joves

escapa dels seus cossos

i s´enterra en el fang.

Heu portat el pitjor temor

que es pugui imaginar:

la por a portar nens

a aquest món,

per amenaçar el meu fill

que no ha nascut ni té nom,

no mereixeu la sang

que corre per les vostres venes.

Quan haig de saber

per a poder parlar sense el vostre permís?

Podeu dir que jo sóc jove,

podeu dir que sóc ignorant,

però encara més jove que vosaltres,

hi ha alguna cosa que si que sé:

ni tan sols Jesús

perdonaria el que feu.

Deixeu que us faci una pregunta,

Tan bons són els vostres diners

que us compraran el perdó?

De veritat ho creieu?

Quan arribi la vostra hora

sé que us adonareu

que tots els diners que vau fer

no salvaran la vostra ànima.

Espero que us moriu

i que la mort us arribi aviat,

seguiré el vostre taüt

en una pàl·lida tarda

i observaré com us baixen

a la tomba

i restaré dret sobre ella,

per estar segur de la vostra mort.”

Bob Dylan

Aquesta tarda he vist "No man's land". La recomano amb fervor.

dissabte

Pere Brunet: un guionista amb principis

Avui a la tarda he vist el capítol de dijous de Porca Misèria, tenia reunió i ho vaig gravar, cada dia m'agrada més aquesta sèrie, cada dia la veig més propera a la realitat del jovent de trenta-pocs d'aquest país. Tinc la sensació que a aquesta sèrie no se li dóna el reconeixement que es mereix des de casa. Els catalans tenim la virtud de valorar més el que ve de fora que el que tenim a casa nostra, aquella frase que diu que ningú és profeta a casa seva suposo que la devíem inventar nosaltres, no sé si d'això també en podem dir autoodi, allò que fot tanta ràbia, m'enteneu?
Bé, la qüestió és que ahir vam anar a veure la nova pubilla de la colla que va néixer el dia tres, es diu Abril i és tan preciosa com el seu nom. Doncs resulta que el seu pare, farandulero com pocs i amic des de sempre, em va preguntar amb una rialla als llavis si havia vist el capítol de dijous. No entenia la rialla i em van dir que em mirés el Porca Misèria perquè m'hi sentiria molt identificat. Cert, l'he vist i m'he vist com en Pere Brunet, salvant les distàncies és clar ja que ell és professional i jo aficionat però amb una lluita igual, la de mantenir la feina feta intacta. Em refereixo a que la feina del guionista és escriure i si li retallen o canvien l'obra ha de ser amb el seu consentiment complet. Aquest any he fet el guió del post-pregó de Festa Major i se m'ha retallat, el dels Racons LlunArts i se m'ha retallat, el guió del nou vídeo del Llop i se m'ha retallat i ara cada vegada que escric alguna cosa ja em diuen que ha de passar pel ZP, és a dir, que s'ha de retallar com l'Estatuet que tenim ara. Fa ràbia veure com una cosa que has parit queda retallada perquè algú que no ha fet la feina que simplement s'ho ha llegit ho vol retallar, és el pitjor de la feina del guionista ja que no es reconeixen les hores que s'han emprat en escriure el text, es retalla i ja està, en Pere Brunet escenifica molt bé el que passa moltes vegades amb els guionistes. En el cas de la Guarderia per sort encara hi puc dir la meva però hi ha coses que no han quedat com jo volia a nivell de guió, ara només espero que si algú vol representar "Trajectòries: el cop de cap" abans de retallar ho acordem de mutu acord, a més de retallar parlant-ne també es poden afegir coses, en definitiva, parlant la gent s'entén, una de les meves frases fetes preferides.

dimarts

Sonic Youth: Superstar

Avui us presento una cançó de la que per mi és la millor banda de rock de l'actualitat. És una versió d'un tribut als Carpenters i es diu Superstar. La banda que és capaç de transformar en art el soroll més intens és capaç de regalar-nos peces com aquesta.


I el video aquí.
A gaudir de valent.

diumenge

Un dia a la Fira

Quarts de deu del matí. Hem quedat a l'esplanada de la Canal per muntar el nou laberint de la companyia Itinerània, hi han treballat molt i avui es presenta en societat. Descarreguem el camió entre cinc i comencem a muntar. En Furti i en Paco són els creadors de la màquina i ens guien. Quasi a les onze hem acabat, és l'hora de començar la Fira Joc-Joc 2006. Al costat del laberint també està ple de furgonetes vingudes de diferents llocs del país amb l'intenció de presentar els seus jocs. L'amiga Sandra ha portat els jocs de Katakrak. Uns quants nens s'ho miren esperant el tret de sortida per començar a jugar, no hi ha tret, simplement s'acosten més i encuriosits comencen a remenar els jocs, com que veuen que ningú els diu res s'obre la veda, a jugar!

A dins de la sala de la Canal hi ha expositors de tot tipus. Molts són artesans del joc, fan jocs de fusta o d'altres materials i els venen en fires com aquesta, altres com uns de Menorca aprofiten per explicar-nos com són els jocs tradicionals de ses Illes, dóna gust escoltar-los parlar la nostra llengua comú amb la seva rica i bonica sonoritat, si us plau que no es perdi mai! Xafardejo per les paradetes, l'ambient és exquisit, hi ha moltes famílies amb nens i es respira vitalitat per tot arreu.
Pujo a l'antiga N-152 on les entitats del poble mostren les seves activitats. Em paro una mica en totes, les entitats fan poble. Visito les parades de l'hoquei on vaig estar l'any passat, passo per l'esplai Güitxi-Güitxi on vaig estar dos anys de monitor, per la UE Tona on vaig entrenar vuit temporades, per l'Esbart on vaig ballar de petit, pel Pessebre Vivent on vaig estar-hi de jovenet uns quants anys, pel Grup Tona78-Talia de teatre que van representar la meva primera obra, etc... em paro cada dues passes saludant amics, la gent que ha vingut de fora no entén el que significa un poble, un poble significa aquest bon ambient, tothom es coneix, tothom es saluda, sí ja sé, potser amb els seus problemes i les seves històries però amb aquest sentit de pertinença.
A la tarda pugem a la plaça a gaudir de la Fira de la Pesseta, està ple a vessar com era d'esperar. No falten les paradetes de sempre, n'hi ha moltes de noves, cada any es superen, l'any que ve en vull fer una com havia fet fa uns quants anys. Els del Centre excursionista de Tona han muntat una espectacular tirolina de molts metres de llargada, baixa tot el Call, és gratis? no, val una pesseta com totes les paradetes a l'abast de tothom. Al mig de la plaça una parada amb cartons és un castell inundat de nens. L'olor de butifarra ens desperta la gana i al costat les crispetes a pesseta poden matar una mica el cuc. Dues noies fan de mim, els pagues una pesseta i es mouen en sentir una paraula escrita en una pissarra, la gent s'hi acosta i riu, alguns nens no ho acaben d'entendre, volen acció, prefereixen les parades d'enginy amb una pilota o les d'equilibri, o les d'aigua, o les de bufar, o les de saltar, o les de tirar-se fotos disfressats, o.. tot s'hi val a la Fira de la Pesseta de Tona.
S'acaba la fira, els firaires tanquen la paradeta a la recerca d'una nova fira, a molts els espera un llarg camí fins a casa, arribaran esgotats. La gent abandona la plaça comentant l'originalitat dels jocs. I els nens? els nens saben que hauran d'esperar un any per tornar a gaudir de la màgia dels jocs que no surten a la tele, la màgia dels jocs que valen només una pesseta. Una pesseta? per què es diu Fira de la Pesseta?
Afegit: Moltes fotos de la Fira JocJoc i de la Pesseta. Font www.osona.com

dissabte

Pa amb xocolata

Avui hem anat a la jornada de portes obertes de la nova escola bressol "Pa amb xocolata" de Tona. L'escola ha quedat fantàstica a nivell pràctic, estètic, d'espai, a nivell creatiu i em consta que el seu funcionament és exemplar, no és una guarderia és una escola on són conscients que el fan és educar per davant de tot.
Possiblement la nostra pubilla hi anirà d'aquí a un temps i ha sigut bonic veure com reaccionava veient els espais del centre, li ha encantat entre d'altres coses perquè estava ple de joguines i de nens i nenes. En un moment de la visita hem estat parlant amb unes mestres i ens han presentat la mestra que possiblement serà la tutora de la nena, he de reconèixer que ha sigut un moment una mica estrany, jo com a mestre de vegades m'obsessiono sobre el que deuen pensar de mi els pares dels alumnes que tutoritzo i avui el meu punt de vista del pare ha passat per sobre del punt de vista del mestre per primera vegada en la meva vida.

divendres

Matisos

A la vida hi ha molts matisos i el món de la música no n'és una excepció. Si pensem en una balada molt sovint ens venen al cap veuetes diguem-ne boniques i si pensem en una cançó d'amor ens venen al cap balades. Ni una cosa ni l'altra són exclusives, hi ha cançons molt sorolloses i contundents que parlen d'amor i balades cantades amb veus en teoria poc apropiades. Us deixo una versió cantada per un home que està més que acostumat que el versionin, aquí també hi ha la gràcia. Per cert, la cançó forma part d'una pel·lícula molt coneguda... l'encerteràs?

dimecres

Tothom a la fira JocJoc el dia 3

La Fira de la Pesseta va començar fa 22 anys a Tona pels volts de Sant Andreu, és a dir, per la festa Major d'hivern. Aquesta fira, que va començar quan encara no es tenia ni idea del que seria l'Euro, la van començar un grup de persones que van agafar materials reciclats per fer-ne jocs, per jugar-hi calia pagar tan sols una pesseta. Després de tants anys la Fira continua i a mi sempre m'ha portat molts records, records de quan era petit i anava a jugar-hi i records de quan vaig ser més jove i hi col·laborava amb l'antic Consell de Joventut muntant paradetes. De tots aquests anys no me me n'he perdut ni un, sempre he jugat i m'ho he passat bé veient l'ambient que s'hi respira. Ara, passat aquest temps, Tona és un referent nacional pel que fa a la recollida selectiva de deixalles i la Fira continua. Els tonencs hem d'estar orgullosos d'això perquè la Fira forma part de nosaltres. Fa sis anys va néixer la Fira JocJoc i ha agafat tan nom que ja supera amb popularitat la Fira de la Pesseta. Què és la Fira JocJoc? deixem que ens ho diguin ells mateixos.

El JocJoc és una fira de jocs fets artesanalment amb materials ben diversos.

Jocs tradicionals d'arreu del món i peces úniques presentades pels seus creadors.

Jocs que funcionen amb una única pila:

LA IMAGINACIÓ

Sona bé, oi? Us ho perdreu?

Diumenge dia 3 de desembre durant tot el dia al centre de Tona (Osona, a 8 Qm. de Vic)

Tradicionals Catalans, Jocs d'altres cultures, Jocs de construcció, Jocs d'enginy, Titelles i malabars, Cavallets

I també: Històries de Jocs, Concurs de creació de jocs i Fira de la Pesseta.

dimarts

L'hora del pati d'un vint-i-vuit de novembre qualsevol

Dos d'onze, l'hora del pati, em toca vigilar. Els nens surten esverats en direcció a la pista mentre obren els entrepans, els sucs o les porquerietes que surten per la tele.
- Ep, t'ha caigut això! - Assenyalo un embolcall que està a terra.
- Jo no he sigut!
- Reculla-ho, he vist com et queia.
Enfadat s'atura, ho recull i ho tira a la paperera. Tot seguit va corrent a la pista on ja s'estan fent tries. Estic en una escola petita, surten tots alhora menys els d'infantil, a la pista manen els de CS però tothom hi pot jugar. Les relacions entre cicles són diferents que en les escoles grans, els grans actuen de forma més proteccionista respecte els petits, és bonic.
Se m'acosten dues mosses de CI.
- Jordi, hem vist una aranya.
- On?
- Allà, però se'ns ha escapat... si la veus, oi que ens ho diràs?
- És clar.
- Era molt maca i molt gran, era la reina de les aranyes...
Ara se m'acosta una nena de CM que juga a futbol.
- No me la passen.
- Tu vés seguint les jugades i ja veuràs com al final toques pilota.
Ara, em dirigeixo a un de CS que es pensa que és en Ronaldinho.
- Ep, que no jugues sol, eh? a veure si els passes una mica la pilota..
Fa un gest de queixar-se, contesto amb un gest d'emprenyar-me, gira la cara i mig rondina, penso que li estaré a sobre una estona, si continua amb aquesta actitud el faré seure uns minuts mentre juguen els altres.
Un de CI que estava jugant amb la sorra al costat de la pista ha rebut un cop de pilota d'un xut aïllat dels de futbol.
- Ha sigut en ....
- Ha sigut sense volguer.
M'hi acosto, plora i es queixa.
- Vinga va, que no ha estat res. - El consolo una mica fins que es tranquilitza i torna a agafar les eines per seguir jugant a la sorra, aquesta vegada uns metres més enllà.
Se m'acosta una nena de CI amb un Cacaolat.
- M'ho obres?
- Si em dius la paraula màgica sí.
Es queda pensativa.. al final la diu.
- M'ho obres si us plau.
- Té.
- Gràcies.
L'estona del pati es fa curta. Sona el timbre i corren a les files. Tornem-hi.
- A rentar-se les mans!
- Si les tinc netes!
- A veure?
- Ja hi vaig.

diumenge

El maltractament infantil legal


Divendres vaig anar a concert d'en Comelade a Vic, fantàstic, com era d'esperar.
Arribant a casa, a quarts de dues, em van parar per fer un control d'alcoholèmia per primera vegada en els tretze anys que porto de carnet.
- Ha begut alguna cosa?
- No.
- Tingui.
- Què he de fer?
- Col·loqui la boquilla pel costat petit al forat i després bufi fins que s'apagui.
- Val.
Bufo.
- Zero zero, ja pot marxar.
- Adéu, bona nit.
Anava sol. Arribant a casa em vaig preguntar què m'hauria passat si hagués marcat unes dècimes, vaig entrar a Permiso por puntos idioma valencià i ho vaig consultar. De pas vaig comprovar que no està penat ni amb un sol punt fumar al cotxe mentre es condueix però que hi ha una campanya a la DGT (idioma único) per recomanar no fer-ho. Quina pena, no s'atreveixen, es pensen que amb una campanya ja ho arreglen tot, mireu, si fan un cartell hi tot, ja tenen la consciència tranquila amb el cartellet. Reconeixen que per culpa de les distraccions hi ha milers d'accidents, 55.818 persones van ser víctimes de distraccions al volant el 2004, es veu que les distraccions provoquen el 39% dels accidents, quants morts, quants ferits, quantes persones ancorades en cadira de rodes de per vida... No diuen res dels incendis forestals provocats per gent bruta que tira les burilles per la finestra i el més preocupant, no diuen res dels infants, res de res.
Anem a les conclusions:
- Pots fumar mentre condueixes encara que és considerat una distracció important i que les distraccions provoquen accidents, molts de mortals.
- Fumar és molt dolent, ho posa al paquet hi tot. Tot i això, pots fumar al volant encara que a darrera o al costat portis criatures.
- Si no portes les cadires homologades et treuen punts en canvi si els fumes a la cara no passa res, són els teus fills i com que són teus fas el que vols amb ells. El fum està a l'aire i si obres la finestra surt tot, tot i tot.
Fastigós
Reflexionem: fotre una bofetada a un nen és considerat maltractament infantil, fumar davant d'ell en un espai petit no.

divendres

"La maté porque era mía"


"A la dona i a la mula, vara dura"
"A la dona i a l'ase, cada dia una surra"
"La dona és bèstia que li agrada el càstig"
"La dona només és bona després de morta"
"La muller sempre al marit, li tindrà ben net el llit"
"Quan et poses l'anell, prepara el martell"
"Qui té una bona dona i un mal ruc té dues males bèsties"
No, no m'he begut l'enteniment. Només he estat cinc minutets fullejant el diccionari de refranys catalans que venia amb La Vanguardia. Déu n'hi do, no? quant masclisme acumulat. Els refranys tenen una arrel traidional que ens fan veure com era una societat fa molts anys, avui en dia ens escandalitzem quan llegim les frases anteriors però fa relativament poc no. Malauradament hi ha gent que encara veu útils aquestes frases. Les societats avançades han de deixar enrera coses com el masclisme, el racisme, el treball infantil, la tauromàquia, el tabaquisme, la contaminació desmesurada, etc.. Si ens escandalitzen les frases anteriors és bon senyal, vol dir que rebutgem la moraleja (moralitat segons el diccionari de dubtes i barbarismes) d'aquests refranys. Hi haurà qui dirà que és immoral el fet de publicar-ho però no ho veig així, crec que hem de conèixer el nostre passat, hem de saber que això abans era normal i que ara hem avançat.
Quan la meva filla sigui gran vull que s'escandalitzi quan li digui que en el seu país hi havia gent que matava a la seva dona "perquè era seva", gent que torturava a animals en una plaça, gent que pintava en una paret "Montilla xarnego" o gent que fumava en un cotxe amb nens a dins per posar alguns exemples.

dijous

Orphans: Brawlers, bawlers & bastards


Ja el tinc als dits, ja l'escolto. Triple. 56 cançons, 30 inèdites. Llibret de 94 pàgines.
El meu auto-regal de Santa Cecília, la patrona de la música.
A
B
C
D
E
"A Orphans hi ha melodies dures i tendres. Rumbes sobre sirenes, tarantel·les sobre insectes, madrigals sobre ofegaments. Cançons òrfenes espantades i mesquines d'èxtasi i malenconia. Cançons que van créixer dures. Cançons d'origen dubtós rescatades del seu destí cruel i ara esperant que en tinguin cura. Demostra que no tens por i emporta-te-les a casa. No mosseguen, només necessiten atenció." Tom Waits

dimecres

Barreres


Opció A: Passem pel pas de zebra de la carretera amb més trànsit del poble.
Opció B: Passem pel mig de la carretera amb més trànsit del poble.

dimarts

"Most likely you go your way and I'll go mine" Bob Dylan


Una companya mestra amb qui vaig tenir el gust de treballar fa poc ara treballa al mateix poble on viu. No ho aconsella, els mestres som mestres 24 hores i no és gens agradable trobar-te els pares i els alumnes al super-mercat, pel carrer, en una botiga, al bar, etc.. hi ha gent que li demana qüestions de feina pel carrer, li parlen dels deures del nen, li demanen consells, etc.. Aquesta noia no pot desconnectar mai, intentarà demanar una altra escola. Jo al consurs de trasllat no he posat Tona tot i que em consta que té una escola magnífica.
Hi ha gent que es passa de la ratlla com també hi ha gent amb la mesura correcta, gent que saluda, que és agradable i cordial. També hi ha qui no saluda mai, qui et veu com a un enemic, qui "escampa merda" de tu, qui et ratlla el cotxe, qui et critica davant dels nens, qui t'enganya, qui intenta enganyar-te, qui se'n riu de tu, qui intenta riure's de tu, qui no sap el mal que fa als seus fills fent-li literalment els deures i després negant-ho...
Hi ha de tot i per això m'agrada escoltar el mestre Dylan al cotxe, i a casa.

dilluns

I esperaré que arribi demà...

Torno de la ràdio escoltant la ràdio, és un costum de cada dilluns. Per la carretera només em creuo amb dos cotxes mentre en Barril fa broma amb en Mas, en Pere no l'Artur, l'Artur no està per bromes. En Barril li pregunta què s'han perdut els oients que s'acaben d'incorporar al programa i en Mas sempre li diu que li encanta que li facin aquesta pregunta, un recurs repetitiu però alhora genial, agradable a l'oient, interessant.
A la ràdio faig el que em dóna la gana, potser ningú m'escolta, m'és ben igual. Avui he punxat el Houses of the holy, en Hendrix a la BBC, el live at Leeds dels Who, el Raw Power de l'Iggy, l'In Utero, el congrés dels solitaris i he acabat amb un So broken de la Björk acompanyada de Raimundo Amador, m'ho he passat bé, em desafogo, és la teràpia dels dilluns per començar la setmana amb energia.
Ara m'obsessiona l'acollida de Trajectòries. De moment dues persones se l'han llegit i les crítiques no són per tirar coets. És difícil fer riure diuen. La veritat és que no és una obra fàcil, no és fàcil ni llegir-la ni imaginar-la, no és de format clàssic, no té format, són cinquanta escenes amb trenta-cinc personatges que voltegen dos protagonistes involuntaris. Demà tindré noves crítiques, aquesta vegada de gent de la faràndula. Passi el que passi no em penso desmoralitzar, si ho hagués fet no hauria guanyat el premi a millor guió del concurs de monòlegs Caixa de Manlleu, les crítiques a les primeres lectures del monòleg eren exactament iguals.
Demà.
Demà presento papers pel concurs de trasllats, encara no tinc l'ordre de preferència de les escoles definit, només tinc la número 1, dubto amb les altres però em sembla que en posaré dinou.
Demà la Bruna farà el primer dia de vida, felicitats papes!

dijous

El més calent és a l'aigüera, però acabat

Aquesta tarda he acabat la meva segona obra de teatre. Feia dos mesos que hi estava encallat buscant un moment d'inspiració que m'ajudés en un entrebanc que tenia i que no em deixava continuar. He adormit la nena i he agafat l'ordinador sense pausa una bona estona, quan s'ha despertat buscant papilla de fruita ja estava, per fi estic satisfet del que he escrit, m'ho llegeixo i rellegeixo moltes vegades i segueixo satisfet, això vol dir que avui he acabat "Trajectòries: el cop de cap", l'obra basada en els Racons LlunArts que vaig escriure l'estiu d'aquest any. Al web de la Guarderia Teatre en podeu veure una primícia, un petit recull del que ha esdevingut l'obra acabada avui. Esteu de primícia estimats lectors doncs gairebé ningú sap que he acabat, i ningú l'ha llegida, ni una pàgina, sóc molt gelós del que escric, em costa molt mostrar-ho a la gent si és que no hi tinc confiança, por de crítiques? suposo que és això o potser és la por de mostrar una cosa que ara mateix és només meva.
Ara l'imprimiré i buscaré amics que em donin una opinió sincera, després la registraré i buscaré algú que me la vulgui representar, no serà fàcil.
El que he après és que en temes on hi ha inspiració pel mig no he de marcar dates ja que si busco una mica d'exigència no em puc marcar límits temporals. Quan vam acabar els Racons LlunArts em veia capaç d'acabar l'obra en una setmana i així ho vaig dir als meus amics, certament em vaig equivocar, he trigat molt més.

dimecres

Consumeixo doncs existeixo


Falten 40 dies pel que es presenta com el Nadal més consumista de la història. Si un Nadal normal ja és consumista em temo que aquest que s'acosta batrà tots els rècords. Cada dia anem a més i no hi ha ningú capaç de parar-ho. Si abans hi havia el tió i els reis ara hi hem de sumar el Pare Noël i l'amic invisible i és clar, no val a fer qualsevol regal, ara hem de regalar Ipods, navegadors, reproductors de DVD pel cotxe, consoles, mòbils d'última generació i portàtils, un conjunt d'estris que si ens parem per uns moments a pensar arribem a la conclusió que poden ser del tot prescindibles per la majoria de la gent. Us en recordeu del tió de fa uns anys? cagava quatre cosetes, mitjons, calçotets, sabatilles d'estar per casa i llaminadures, no us en recordeu? no fotem, tampoc sóc tan gran jo!
I els números de la loteria? això és escandalós. Quan vam passar a l'Euro la majoria d'associacions que en venia exigia un donatiu de 60 cèntims, ara són poques les associacions que no exigeixen 1 Euro sencer per la seva butxaca. Les sumes són fàcils: si per cada 1000 números venuts hi guanyaven 600 Euros ara en guanyen 1000. Ja ho sé, cadascú és lliure de comprar-ne o no però jo passo de ser protagonista de les històries que s'expliquen el dia 23 de desembre, ja les coneixem...
- Hi passava cada dia per davant i no el comprava mai...
- Me'l van oferir moltes vegades i sempre deia que no.
- El van comprar tots els companys de feina menys ell..
Blablabla...
També podria parlar dels dinars i sopars d'empresa, dels Pare Noël escalant els balcons de les cases o del recurs "Ferrero Rocher" com a regal de l'amic invisible però això serà en una altra ocasió, o no.

diumenge

Viladrau cau davant els llops

Espectacular va ser la partida d'ahir a la nit a Viladrau. Com acostuma a ser habitual últimament van guanyar els llops. Al final de la partida van quedar dos llops i només un habitant del poble per la qual cosa poca cosa es pot dir, Viladrau va caure. Les noves innovacions tècniques van resultar perfectes i estem preparant a consciència l'assalt a la capital d'Osona per tercera vegada, les properes representacions seran al Casino de Vic els dies 16 i 17 de desembre i allà presentarem el nou vídeo d'entrada. Com ja vaig dir en algun post anterior les representacions de Vic són benèfiques per la fundació Marató de TV3. Si encara no heu jugat mai al Llop no teniu excusa per venir a Vic, no us en arrepentireu.

dijous

Si us plau, el llop a Viladrau!

Aquest dissabte 11 els de la Guarderia Teatre farem el nostre espectacle estrella "El llop" a Viladrau. Serà a les 22h i hi haurà algunes novetats respecte les anteriors representacions.
També estem preparant un nou vídeo d'entrada i diferents novetats de cara a les dues representacions previstes a Vic dins dels actes de la Marató de TV3, serà els dies 16 i 17 de desembre, amb sorpreses de les bones.
Us ho voldreu perdre?

dimarts

100.050 visites al marcador i el mestre segueix en forma



Aquesta tarda he actualitzat "Educació Física, no gimnàstica!" introduint 2 nous enllaços i alhora el traductor Gencat (és collonut) a la portada de les dues versions. De pas he mirat com anaven les visites i m'ha agradat comprovar que el fabulós número de 100.000 visites ja ha quedat enrera, quin repte queda ara? doncs seguir així molt de temps, el més difícil és mantenir-s'hi.

He repassat e-mails antics que anava arraconant al gestor de correu, hi havia e-mails de diversa gent que vol que inclogui enllaços, només incloc els que porten a pàgines sense ànim de lucre, per mi Internet ha de continuar amb la filosofia de gratuïtat i de servei.

És possible que sense volguer m'hagi oblidat alguna pàgina web interessant o a contestar alguna consulta, no ho he fet expressament, de vegades se m'extravien e-mails, aquesta tarda n'he borrat 574, la majoria spam.

Escolto el Modern Times, el mestre segueix en forma. Em trec el barret.

dissabte

A punt per les 100.000 visites!

Si no em fallen els càlculs la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" assolirà les 100.000 visites en la seva versió catalana durant la setmana que ve. La versió castellana que vaig crear mesos més tard arribarà a les 40.000 visites en els propers dies. Si quan vaig decidir fer la pàgina a finals del 2000 algú m'hagués dit que arribaria a les 100.000 visites li hauria dit que havia perdut l'oremus.
Al llarg d'aquests anys he conegut molta gent a través de la pàgina web, molta gent que mai he vist en persona però que en certa manera he considerat amics i/o companys de feina, un record especial per l'Enric Mirabet.
També he rebut força suport anònim en la meva lluita per aconseguir un gimnàs a l'escola on treballo, un suport que no he rebut de qui me l'hauria d'haver donat, allà la seva consciència. L'escola segueix sense gimnàs ni vies de solució tot i el compromís que vaig aconseguir del Síndic de Greuges a través de les meves queixes a títol personal.
D'altra banda em fa feliç el FòrumMEF ja que després d'uns quants anys ha aconseguit convertir-se en referent pels MEF i educadors en general que tenen dubtes i els que volen ajudar als altres a solucionar-los. Moltes gràcies a tothom per fer aquest Fòrum el vostre Fòrum.
I recordem que es diu Educació Física i no gimnàstica, ha quedat clar?
Salut!

dijous

Ho diuen a les notícies...


Dijous amb pinta de dilluns:
- Jordi, vas celebrar el Halloween?
- No, vaig celebrar la castanyada amb els amics.
- Doncs jo em vaig disfressar i vam fer por a la gent. Vam comprar un pot de kètchup i l'anàvem tirant per terra fent veure que era sang...
- Ho devíeu deixar tot ben brut. I això per què?
- Perquè és Halloween.
- I com és que celebres Halloween?
- Què passa? ho diuen a les notícies.
- Quines notícies mires tu?
- Antena 3.
- Val.

dimecres

Els MEF a la xarxa

El company MEF Joan Dols del País Valencià va presentar una interessantíssima ponència sobre l'educació física a Internet. En Joan porta des de fa temps el bloc "Aventuras y Desventuras de un MEF rural" i es va posar en contacte amb diferents MEF de la xarxa per demanar col·laboració en l'estudi i va rebre moltes aportacions. Un mes després de la ponència "MEF en Internet, la red como espacio de desarrollo profesional" us poso un enllaç en format PDF. Gaudiu-lo, és molt interessant pels MEF i pels educadors en general.
Nota: l'enllaç inicial estava malament, ja està arreglat.

diumenge

Tabac: matar pel plaer


Com a educador i com a MEF sempre he intentat inculcar als meus alumnes hàbits saludables com per exemple una bona alimentació, fer esport, tenir una bona higiene personal, allunyar-se del tabac, etc... tot això, a més d'estar al Currículum crec que és de lògica recomanar-ho. El problema és quan des de casa o els propis companys no hi estan d'acord. Em refereixo sobretot al tema del tabac. Alguns fumadors m'han recriminat alguna vegada que faci un discurs anti-tabac amb els meus alumnes, diuen que no n'hi ha per tant, que el tabac tampoc és tan dolent i que si ho fós ja l'haurien prohibit, etc, etc, etc. En aquests casos sempre recordo una mestra que vaig tenir de petit que em va influenciar contra el tabac: recordo com en parlava de malament, del fum que feia, de la pudor que feia la roba, de la dependència, de les dificultats per respirar, etc.. i això als anys vuitanta quan encara no se sabia ni la meitat de la merda que porten a dins les cigarretes i del mal potencial que fa a la persona i a l'entorn. Aquella mestra va aconseguir que en ma vida m'hagi fumat una cigarreta sencera i als 31 anys se m'ha passat l'edat de provar estupideses com aquesta. Espero que jo com a mestre també hagi influenciat en que algun dels meus alumnes mai tingui la necessitat de fumar, serà una gran victòria.
Per cert, molta llei anti-tabac i molta nova llei de punts de carnet de conduir però hi ha un mal hàbit molt perillós que no està penat: fumar en un cotxe amb criatures a dins. Almenys haurien de ser 8 punts menys: 2 per la potencial perillositat en la distracció pel fumar i 6 per maltractaments infantils. O no és fer un maltractament infantil fumar en un cotxe amb infants? ah, no?
Ah, és clar, ja sé el que em diràs:
Jo amb el meu fill faig el que em dóna la gana perquè és el meu fill.

dijous

Maig-Octubre Primavera-Tardor


El dia 22 de maig escrivia això. Les flors del magraner van sortir un temps abans, com la pubilla de la casa s'havien avançat. La flor s'ha convertit en la reina de les fruites que és atentament vigilada per la reina de la casa.
Foto:JRoca

dimecres

Un globus amb puntets vermells



Encuriosit per la procedència dels visitants del bloc i de la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" vaig posar uns comptadors una mica especials. Són uns comptadors de visites que indiquen el lloc des d'on han visitat la pàgina mitjançant uns puntets vermells en un mapamundi. Els vaig col·locar el passat mes de juny i ara comencen a fer goig: el del bloc Diari MEF, MEF a diari té visites dels cinc continents, el d'"Educació Física, no gimnàstica!" versió catalana sobretot de l'Estat Espanyol, Europa i tot Amèrica i de la versió castellana sobretot de l'Estat i d'Amèrica. De les visites en dedueixo que hi ha catalans arreu del món, que l'educació física interessa molt i també que això d'Internet fa que hi hagi gent que vagi a parar a les pàgines potser sense saber-ho, suposo que hi ha gent que navega a la deriva i al final hi acaba entrant. Benvinguts tots!
Espero que abans de final d'any la pàgina dels MEF que progressen adequadament arribi a les 100.000 visites, seria una gran fita totalment impensable en el moment de crear el lloc web fa quasi sis anys.

dijous

La paciència és la mare de les TIC


Aquest any com a coordinador TIC em toca fer el projecte curricular d'informàtica i vaig avançant, no és una tasca fàcil i a més a la xarxa hi ha pocs referents on guiar-me, m'ho vaig fent jo sol, ah, i sense cobrar complement de càrrec perquè segons l'Administració les escoles petites no deuen ser prou importants.
Altres anys només feia informàtica amb els meus alumnes i amb cicle superior però aquest any també ho faig amb inicial. La cosa canvia amb els petits ja que s'ha de fer un treball més bàsic i d'intentar inculcar la paciència amb les màquines, sempre n'hi ha alguna o altra que no rutlla i això em porta molts maldecaps, quan dos o tres nens es posen en un PC normalment n'hi ha algun que no treballa i per tant no aprèn, s'hi ha d'estar a sobre. El meu objectiu és a llarg termini ja que va encaminat a que els de cicle superior tinguin un bon domini en acabar la primària. De moment de ganes no me'n falten, el que sí que em falta és millors ordinadors, la majoria em triguen entre 8 i 15 segons per entrar al Mozilla, increïble.

dijous

El gest d'en Sandro


Llegint diaris esportius m'he assabentat que en Sandro Rosell donarà íntegrament els beneficis en drets d'autor del seu exitós llibre a l'ONG Special Olympics. No m'he llegit el llibre i per tant no diré el que en penso sobre el contingut però si que dic que aquest gest és molt lloable. Els drets d'autor en aquest cas són un 10% i això són moltíssims diners ja que el llibre encara està en el TOP10 en català. El que fa pena és que notícies com aquesta queden sempre en segon terme i venen molt més les estúpides polèmiques de sempre.

diumenge

Traductor web que va força bé.

Fa poc he descobert un traductor que crec que val molt la pena. És una bona eina informàtica per traduir pàgines web. Es tracta del Traductor automàtic de Gencat i podem traducir textos catalans al castellà, anglès i francès i al revés.
Ja sé que en un bloc és molt fàcil queixar-se de mil coses i que de vegades puc donar l'imatge d'una persona que es queixa molt, doncs bé, de tant en tant també s'ha de dir el que trobo que està funcionant i això rutlla, apa, m'he quedat descansat.
Evidentment com tots els traductors web aquest no és perfecte però repassant una mica s'entén tot. El traductor m'ha posat Jordi Roca and fountain, és de la broma...

dijous

Demà hi torno: un curs sense EF

Després d'una baixa per paternitat més que profitosa demà torno a l'escola a fer el curs més atípic dels que porto fins ara. Demà començo jornada reduïda per estar a les tardes amb la pubilla i això farà que el curs sigui si més no diferent. El canvi més gran que trobaré serà el de no fer Educació Física ni psicomotricitat. Sent tutor de cicle mitjà i treballant els matins el meu horari havia de ser sense l'especialitat, m'ho van proposar així i on vaig tenir altre remei que acceptar. Faré matemàtiques, reforços, coordinació TIC i més informàtica a més classes, tinc ganes de fer coses interessants. Suposo que el més trobaré a faltar serà continuar amb la tasca feta en EF i psicomotricitat però penso col·laborar igual amb la persona que ho faci, seré incapaç de deixar-ho del tot. Bé, pel maig se'm acaba la jornada reduïda i tindré un mes per fer de MEF, mentrestant faré de mestre de primària. Sempre he dit que els MEF per davant de tot hem de ser mestres i després especialistes en EF, hi haurà qui no hi estarà d'acord, també hi ha qui es "va picar els dits" fent la carrera perquè només estaven interessats en l'EF, en el meu cas jo per davant de tot em considero mestre.

dimarts

Consideracions sobre la llei de conciliació de la vida laboral i familiar

Com molts ja sabeu estic gaudint d'un permís de paternitat des de principi de curs. Aquest permís de 4 setmanes per gent que treballa a l'Administració pública fa poc que és vigent i m'hi vaig acollir pels pèls. Ja sé que és estrany agafar un permís després de dos mesos de vacances però les coses han anat així, el permís s'ha d'agafar una vegada la mare ha de tornar a la feina. El que vull comentar és que crec que seria just que tots els treballadors poguessin tenir la possibilitat d'aquest tipus de permisos i no només els funcionaris. Tenir una criatura és una cosa que s'ha de gaudir al màxim perquè cada dia és diferent a l'anterior, espero que aviat aquest tipus de permisos siguin extensibles a més sectors de la societat, voldria dir que avancem cap a una societat millor.
Us deixo una petita gravació de la pubilla de la casa.

Nota: Si posa Eulalia i no Eulàlia no és culpa meva, no permeten accents.

divendres

L'escola: niu de pilots suïcides


Llegeixo la secció de Bústia del 9 Nou d'avui divendres. Un home explica com va tenir la mala experiència de trobar-se un cotxe en contra-direcció, de nit per la C-17 i el va esquivar en l'últim moment. Es veu que li va anar pels pèls, segur que ho va passar molt malament. Certament està ple de gent malalta al volant i el pitjor és que de vegades els enxampen i els deixen tan tranquils, també està ple de gent que condueix sense carnet o gent que condueix sense assegurança, bé, això són figues d'un altre paner.

Anem al cas que ens ocupa. Us cito el final de la carta publicada:
"crec que s'hauria de lluitar des de tots els àmbits, però sobretot des de l'educatiu, per aprendre a respectar i valorar la nostra vida i la dels altres".

Conclusió fàcil: a l'escola no expliquem als potencials pilots kamikaze que han de respectar la vida de les persones.

Increïble.

dimecres

Demagògia, odi, engany, manipulació


Hi ha un partit que diu que a Catalunya discriminem a les persones segons el lloc de naixement. Això és mentida a més de ser una manipulació amb un objectiu molt clar: incentivar un odi programat cap a Catalunya i a la nostra cultura. Com es pot permetre això?
Això és culpa de la falta de coneixement que hi ha entre les persones que viuen a l'estat espanyol. Per què no es fan programes divulgatius sobre les diferents cultures que conformen l'estat? per què s'amaga a la gent que dins de l'estat hi ha nacions amb cultures que s'han de respectar? per què s'enganya a la gent i se la manipula d'aquesta manera i ningú ho denuncia?
és fàcil criticar i parlar de la gent quan no la coneixes i evidentment és fàcil fer judicis erronis, crec que ja va sent hora de donar a conèixer a tots els pobles de l'estat el que és la cultura catalana i el fet diferencial, sense cap pretensió d'enfrontar ni de rebutjar res, simplement informar a la gent del què som, d'aquesta manera, amb comprensió i raó no hi hauria tant odi contra la nostra cultura.
Per cert, a Catalunya eduquem per una societat bilingüe on tots els ciutadans sàpiguen defensar-se perfectament en dos idiomes, tot el que és cultura suma, encara que per alguns resta si una de les dues llengües és la catalana. Com es pot dir que discrimina un sistema que permet a la pràctica que els alumnes siguin bilingües? Com poden tenir el nassos de dir que discriminem segons la procedència? això indigna.
Polítics auto-anomenats catalans, per què permeteu això?

dimarts

No és un mite, la boira de la Plana de Vic existeix



Una imatge val més que mil paraules. Quan hi ha boira a la Plana és bonic pujar amunt cap a Muntanyola i veure aquest fabulós espectacle que pot durar unes hores, o uns minuts.

diumenge

La maledicció de Santa Eulàlia


Sembla ser que a l'Eulàlia no li va fer gens de gràcia que la Mercè li prengués el pregonatge de Barcelona, com a venjança va fer la maledicció que per les festes de la Mercè plouria sempre...

dissabte

Plou, i agafem un famós impermeable, de color blau o potser molt trist

La meva cançó preferida del Cohen és Famous Blue Raincoat i no em canso mai d'escoltar-la. Avui, navegant, n'he trobat una versió d'aquesta meravella d'una artista que també admiro com és la Tori Amos. No sóc molt partidari de les versions en general i menys quan són de temes que m'encanten i em porten records com aquest però la Tori Amos la fa amb molt de respecte, sense buscar el seu protagonisme, sense cap necessitat d'enriquir-se ni d'apropiar-se d'aquesta obra d'art, per això la vull compartir amb vosaltres.

powered by ODEO
Tori Amos: Famous blue raincoat de Leonard Cohen

dimarts

A l'atenció de Xavier Bornal

Llegeixo això a www.e-noticies.com
"L'adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal, va avançar ahir els primers resultats d'un estudi encarregat per la institució que assegura que "la negligència del professorat i la manca de recursos" és al darrere de casos d'assetjament escolar." Llegeix la notícia sencera seguint l'enllaç.
A en Xavier Bornal li ha faltat dir que tenim massa vacances i que cobrem molt.
Mira Xavier, em sembla que el teu càrrec és prou important i deus tenir molta feina, t'aconsello que t'ho pensis més abans de dedicar-te a tirar merda a sobre de la nostra professió. Si treballessis en les condicions que treballem molts de nosaltres segur que entendries quines són les veritables causes del que està passant.
Per cert, se't gira més feina. Amb la sisena hora ens quedem sense substitucions i evidentment sense recursos humans estem més saturats per educar en qualitat. Dedica't a solucionar-nos aquests temes en comptes de carregar-te la nostra lloable professió. En els mestres ens dol molt rebre crítiques de qui ens hauria d'ajudar.
Atentament
Jordi Roca i Font
Mestre de primària

dilluns

Recomanacions de tardor


No sé si us hi heu fixat però he tornat a canviar les recomenacions culturals.

De llibre he posat un que no deixa indiferent i que tracta d’una arriscada ascensió al Nanga Parbat. Està molt ben explicat i té moments de molta tensió que fan que el lector es fiqui a la pell de l’escriptor que explica amb tot luxe de detalls una experiència real. Recordo experimentar el vertigen de la muntanya mentre el llegia, espectacular document.

De disc he triat el Wish you were here dels Pink Floyd perquè és un disc que m’estimo molt perquè és el primer que vaig tenir d’aquesta banda i té una de les millors cançons de tots els temps.

De cançó he triat una dels Planetas. Aquesta banda em va captivar fa un temps i m’he convertit en un fan. La cançó combina els plats forts del grup a la perfecció: bones lletres i bona música. He estat molta estona decidint quina cançó posar.

De pel·lícula he escollit una de les millors pel·lícules estatals que he vist mai: El Verdugo. Per si fos poc és un cop de puny a la censura fet amb una gràcia exquisida. Per cert, he estat molt a punt de posar Bienvenido Mr.Marshall però m’he decantat pel Verdugo perquè ara és d’actualitat amb la pel·lícula Salvador.

De lloc m’he decantat per un dels nostres parcs nacionals que més m’agraden. Qui hi ha estat sap el perquè.

La culpa deu ser dels mestres suposo...


Ja tenim nous informes, enquestes, estudis que omplen les portades dels diaris més importants en diumenge. L'estat espanyol està a la cua dels estats europeus pel que fa a estudis o dit d'una altra manera, l'estat espanyol està al capdavant en fracàs escolar.
El GRAN Ferreres la torna a clavar!

dissabte

Bones crítiques del 9 NOU per la Guarderia Teatre

Si us he dir la veritat el dilluns ho vaig passar malament perquè vaig comprovar que en l'edició del 9 Nou no hi havia res dels Racons LlunArts. Després de l'esforç que hi vam posar com a mínim volíem veure el ressò en la publicació comarcal més influent. Per sort en l'edició de divendres, que té més tirada, hi havia un bon reportatge destacant les tres historietes de la Guarderia. El corresponsal es devia haver llegit la web perquè parla dels noms de les Trajectòries i a més es veu que ha assistit a altres espectacles de la Guarderia com el Llop. Pel que fa a altres publicacions comarcals (inclòs webs d'informació comarcal) doncs res de res, pràcticament no parlen d'una manifestació artística a la comarca en la qual es van veure un mínim de 15 actuacions comptant els Racons, els monòlegs i Vol Ras. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Properament penjarem a la web un apartat amb notícies de premsa.

dimarts

12S, 150 posts, una samarreta solidària i 4 setmanes


S'han hagut de fotre els càmeres de l'informatiu que he vist ja que no ha captat imatges dels de P3 plorant a la porta de l'escola, d'això en dic un dia històric, ni sisenes hores ni tonteries, em quedo amb això.

Una hora i mitja és el que he trigat a organitzar els alumnes, els llibres, els penjadors i les agendes. Tan difícil és marcar el nom del nen en un llibre? no els demano que el folrin ni res per l'estil, demano, tan difícil és fer les coses fàcils i posar el nom?
Article 21. Punt 4: "L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixen per llei".Podem parlar d'educació gratuïta quan el preu desorbitat dels llibres impedeix que tots els alumnes puguin portar els llibres? és que el nou Estafatut no ha previst res d'això? el 2006 encara hem de pagar els llibres de text?

M'acullo a la llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de l'Administració pública. El Departament d'Educació encara no té impressos per omplir i costa molt que m'informin, finalment faig una instància i presento els papers a la Gestora. A partir de divendres passat 4 setmanes de baixa per estar per la pubilla de la casa. Tot i això avui he anat a treballar per solidaritzar-me amb els companys i per organitzar la classe que tutoritzo. Aquesta llei hauria de ser extensiva a tothom i no només per funcionaris.

Ah, el Barça estrena publicitat. S'han dit moltes coses de la publicitat d'Unicef, jo simplement ho trobo genial. Més que un club!

dilluns

La trajectòria va ser ascendent


L'ultimàtum no escrit que m'havia plantejat abans dels Racons LlunArts ha estat satisfactori al 100%, seguiré amb l'obra que ja tinc començada.
Us ho explico una mica: Vaig escriure uns monòlegs d'una sèrie titulada Trajectòries les setmanes posteriors a guanyar el premi de Manlleu i tenia ganes de comprovar si podien funcionar en públic. Amb l'excusa dels Racons LlunArts vaig adaptar part dels monòlegs per fer tres espectacles d'uns 10 minuts cada un. Els companys de la Guarderia Teatre van acceptar representar-los i això és el que ja es pot veure a la pàgina web del grup. Com que van venir unes 200 persones a veure'ns jo ja em podia fer una idea de si el que havia escrit valia la pena i si calia continuar amb Trajectòries, aquest era el meu ultimàtum en aquesta obra. Doncs bé, després de veure l'acollida i parlar amb la gent avui mateix he continuat escrivint amb l'esperança de fer un espectacle humorístic de qualitat. La veritat és que la cosa va anar esplèndida, el desplegament tècnic i humà que hi vam posar va ser espectacular i la llàstima va ser que l'organització no permetés més grups per fer el recorregut. Els actors i actrius es van quedar amb les ganes de representar-ho més vegades i jo crec que seria ideal per Festa Major d'hivern de Tona però potser és massa just de temps per entrar al programa, bé, alguna cosa farem.
Nota: A la web també es pot veure el reportatge que va fer El 9TV del nostre espectacle del segrest del confetti per Festa Major d'estiu de Tona. Properament hi penjarem el reportatge que va fer Tv3.
Respecte al principi de curs amb alumnes demà us en explicaré una de bona que fa que el meu inici de curs sigui totalment atípic.