dilluns

L'escola mata la creativitat?

Per Twitter circulava fa poc un vídeo on un d'aquests experts motivacionals fa un discurs on diu que l'escola mata la creativitat. Sir Ken Robinson és un gran orador, un paio que sap com ficar-se el públic a la butxaca i que domina els tempos del seu discurs, a sobre hi posa molt d'humor, podria fer monòlegs tranquil·lament i se'n sortiria bé.
Em vaig empassar els 19 minuts del vídeo i vaig riure; també em va fer pensar. Com que entenc que avui en dia estar-se 19 minuts davant d'una pantalla mirant un vídeo és una cosa que no motiva gaire us faré una mica de resum del que em va captivar més:
Explica que està escrivint un llibre on narrarà com diferents persones van aconseguir trobar el seu talent. Una d'aquestes persones és Gillian Lynne que és una gran ballarina i coreògrafa coneguda entre d'altres pels espectacles Cats i El fantasma de l'òpera. Diu que de petita a l'escola patia el que avui es coneix com a TDAH però que als anys 30 del segle passat -quan va passar la història- no estava gaire estudiat. A l'escola no se'n sortien i la família va buscar un metge que els va aconsellar que l'apuntessin a fer ballet. I va triomfar. Després diu que a l'escola tan sols li haurien dit que callés i estigués quieta. El que vol dir és que l'escola li hauria tallat la creativitat i el talent innat que tenia. Com a resum diu que "hem de repensar els principis fonamentals sota els quals eduquem els nostres fills" per treure més la creativitat -que s'ha de potenciar- i que la imaginació és un do molt important.

Molt bé sir Robinson, estic d'acord amb vostè, ara pot fer una conferència explicant com ho fem?
Quan vegi un nen gandulejant per classe, faltant el respecte i amb una falta total d'interès i atenció per tot li he de permetre fer el que vulgui per no tallar-li la creativitat? i si acaba convertit en un altre NI-NI (ni estudia, ni treballa)?

dimecres

Taules i cadires escolars amb publicitat

Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!