diumenge

El bloc quest


Ahir vaig assistir per segona vegada a l'Ateneuesfera: una trobada de blocaires de diferents àmbits a l'Ateneu Barcelonès. En cada tema que sorgia, més o menys hi havia algunes discussions i diferents punts de vista que sens dubte feien interessant el debat però vam arribar a la unanimitat quan vam reconèixer que ens autocensurem a l'hora d'escriure els nostres blocs. El tema va donar per molt amb un munt d'anècdotes sobre posts esborrats, comentaris eliminats i alguna que altra trucada o xerrada amb "consells". Sobre els posts eliminats va sortir el tema del rastre que deixen, es veu que per molt que intentem esborrar coses a la xarxa sempre deixem un quest.
Altre post relacionat: Converses reals amb amics ex-virtuals
Foto: "El rastre de les bombolles" de JRoca'09

dijous

Sant Jordi i el blau del cel

Aquest matí l'escola estava radiant, de fet ho ha estat tot el dia. Entrant a les nou veient aquest color blau del cel que tan bé queda amb la nostra senyera només podia esperar un dia fantàstic. Es parla molt de si per Sant Jordi hauríem de fer festa o no; si us dic la veritat no m'importa gaire sempre i quan faci un dia tan bonic com el d'avui.

Foto: "La meva escola, la meva bandera" de JRoca'09

dimecres

Mestres que fan quilòmetres i mestres que no es mouen

L'altre dia vam anar a sopar un grup de mestres que havíem coincidit a una escola anterior i entre d'altres coses vam comentar les destinacions que han tocat en el recent concurs de trasllat de l'ensenyament públic. Ara que tinc la plaça definitiva a prop de casa me n'adono de la sort que tinc de no haver de fer tants quilòmetres com havia fet fa anys quan feia substitucions; els inicis van ser durs però considero que essencials per a l'aprenentatge ja que coneixes moltes escoles i de tipologies molt diverses. Eren temps d'agafar la merda RENFE a Balenyà Estació fins a plaça Catalunya amb mil incidències*; arribar amb el temps just al carrer Casp 15 en una sala petita i claustrofòbica amb un mapa a les mans i amb l'esperança que ningú t'agafés la plaça que tenies marcada amb fluorescent groc sobre la fotocòpia. De vegades hi havia sort i tornava amb una substitució d'un parell de setmanes, de vegades tornava amb una substitució a un poble remot del qual no havia sentit a parlar i de vegades tornava sense res, sense feina uns quants dies més. Recordo que quan arribava a una escola sempre em topava amb el funcionari desencantat amb la feina que només feia que comptar els dies que faltaven per les vacances, algun pont o festa local; no ho entenia, jo només tenia ganes de treballar, com encara ara. Si amb 34 anys no tingués ganes de fer aquesta feina malament rai.
* Ara els mitjans anuncien qualsevol incidència de la RENFE encara que sigui de 5 minuts, abans no.
Foto: "Equilibris de parc infantil" de JRoca'09

dilluns

Youtube al rescat! Ara es veu més clar.

Avui us mostro un vídeo i un post fet en el bloc del meu centre on exposo un joc d'orientació sobre plànol que vaig crear fa uns anys i que ha rebut diferents variants depenent del grup, espai o material del que he disposat. El post fet al bloc de l'escola pretén, entre d'altres coses, acostar l'educació física als pares la qual cosa pot ajudar en gran mesura a treure-li l'etiqueta de maria que té des de fa dècades.
Post al bloc de les Pinediques: Orientació a les sessions d'educació física

El vídeo que incloc al meu bloc no l'he inclòs al de l'escola (n'hi ha dos més) perquè crec que és més interessant de veure per part dels MEF que visiten aquest bloc i potser no tant pels pares que són els visitants habituals del bloc del centre.
Posts relacionats:
Recompte: 1847 descàrregues (oct'08)
L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt! (oct'07)
Orientació sobre plànol humà (oct'07)
Espero que amb aquests vídeos ajudin a altres companys MEF a programar aquestes activitats en els seves sessions.

dijous

El del Zumosol obre camí al Gran Germà


Llegeixo l'actualitat educativa del Regne Unit:
Algunes escoles contracten porters de discoteca per a vigilar els alumnes.
També ex-policies i soldats, no us ho perdeu.
Bé, que la indisciplina dels alumnes de molts centres arriba a ser exasperant és una realitat, però, cal arribar a contractar professionals externs sense experiència ni titulació educativa per posar ordre?
Un director d'un centre londinenc diu que el que més valora d'aquestes persones és l'habilitat per imposar l'ordre a crits i el seu caràcter sever.
El Gran Germà és menys lluny, el del Zumosol li ha fet de llebre.
Foto: D'Internet via Google

dilluns

La poltrona més alta

Un altre 14 d'abril al calendari i encara aguantant, en ple segle XXI, una monarquia que diuen que és parlamentària però que va ser decretada per un dictador feixista. Un rei nascut a la Itàlia feixista de Mussolini que quan va posar-se la corona el primer que va fer va ser crear el Ducado de Franco per la filla del dictador, una grande de España amb totes les de la llei. I els que en teoria, somos iguales ante la ley, anem pagant any rera any una gran quota pel manteniment de la institució que aquest any no es congela i arriba a 8,9 milions d'euros (2'7 % més que el 2008), toma crisi!
A pagar i a callar. I a aguantar el discurs de Nadal i el piloteig de la premsa. I ells esquiant, caçant, navegant i fent-se veure als aconteixements esportius amb possibilitats de victòria.
Fem memòria: el dia de Sant Jordi de 2001 l'actual comte de Barcelona va dir: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
I no ha demanat perdó. El més lògic és que alguna institució catalana, el Parlament per exemple, declarés persona non grata a aquest Borbó fins que demanés perdó. Però una cosa és la lògica i la dignitat i una altra cosa és la submissió a la corona; viure de genolls rient-li les gràcies.
Foto: "El pla de les mentides" de JRoca'09
2008: La llengua de les papallones
2007: 14 d'abril

divendres

Completar el puzle

Cada principi de vacances, ja siguin santes o d'estar per casa, em plantejo posar fil a l'agulla a un conjunt de projectes que volten pel cap a un cul inquiet com jo. N'hi ha de tan poc glamurosos i necessaris com muntar un tub fluorescent nou al garatge o arreglar la trona de la nena i d'altres de més relacionats amb la meva vessant farandulera que és bàsicament escriure teatre. El més esplèndid del cas és que a aquestes alçades de vacances ja he fet més del 50% del previst i que els fans de l'aurèola Roca estaran contents perquè he acabat la meva quarta obra de teatre després de Procediment habitual, Trajectòries: el cop de cap i Punxes a la sorra. La nova obra parteix d'una idea que vaig tenir el 2004. Aquell dia vaig crear un arxiu de text i durant aquests anys l'he anat abastant de noves idees que s'anaven ajuntant fins que acabat el trimestre he pogut completar el puzle final. La veritat que m'he quedat descansat després de tenir això al cap durant tant de temps tot i haver-lo aparcat diverses vegades per altres obres o monòlegs. Ah sí, el títol és "Pinyols: una història de sangoneres"* i encara és massa d'hora per saber si hi haurà algun grup de teatre interessat en estrenar-la. Ja informaré, que per alguna cosa això és un bloc personal.
Foto: "Creació de bombolles" de JRoca'09
* Qui la vulgui llegir: jroca222@xtec.cat

dimarts

The complete season

Una part de les meves vacances anirà per aquí...
Foto: "Cultura audiovisual" de JRoca'09

dissabte

Els millors professors catalans

Sempre que faig avaluacions intento imaginar el moment en el que l'alumne ensenya les notes a casa i la reacció dels pares. El ventall de possibilitats de reaccions és tan ampli com de tipus de pares i és clar, tenint en compte que la nostra pubilla començarà P3 aquest setembre ja extrapolo i intento imaginar quin tipus de pare seré davant de les avaluacions de la meva filla.
A l'escola bressol de la nena vaig experimentar per primera vegada participar a una reunió de pares i estar a l'altre costat; em sembla que vaig estar molta estona "avaluant" l'estil de la mestra a l'hora de dir-nos el que havia de dir-nos. És una mestra excel·lent, esperem tenir tanta sort a l'escola "dels nens grans" perquè ja sabeu que tenir o no tenir un/a bon/a mestre/a és una qüestió de sort i, per fortuna, les possibilitats de tenir sort són altes tenint en compte el gran número de bons professionals que hi ha en aquest país.
I aquests dies aquests professionals i els que no ho són tant han de descansar.
Foto: "A la platja sense possibilitat de banyar-se" de JRoca'09

dimecres

La Plana de Vic i la vocal neutra DO

A l'hora de llengua catalana toca parlar de la vocal neutra i els he dit als meus alumnes que tenen la sort de viure en una comarca on es fa molt bé aquest so i per això si s'hi esforcen els pot resultar mitjanament senzill. En altres comarques aquest tema m'imagino que deu ser dels més complicats de la nostra ja complicada -d'escriure- llengua. Aquest tema és ideal per explicar una mica els parlars del català des de Salses a Guardamar del Segura i de Fraga a Maó i aprofito per comentar algunes paraules o formes verbals que es diferencien d'un lloc a un altre i m'escolten entusiasmats: els fa gràcia que en mallorquí un nen és un nin o un al·lot o que en valencià és un xic o un xiquet. Em pregunten quin català és el millor i els contesto que cap és millor que els altres, que cada varietat té les seves característiques i que el més important és que entre tots ens entenem.
Foto: "Viatge llarg en cotxe sense DVD, ni ganes" de JRoca'09