diumenge

Les sabatilles de quadrus, l'informe Pisa, el bulling i la pèrdua de prestigi del professorat

Ja tinc les sabatilles noves de quadrus que em va cagar el tió, bé, podríem dir que el tió no sabia ni el meu número exacte ni el meu estrany gust retro per les sabatilles de quadrus i per això vaig haver de canviar les que inicialment m'havia cagat el pobre tronc apallissat. A la botiga la dependenta em va preguntar si eren per mi:
- Sí dona, contra gustos...
- Ja ho pots ben dir. Per cert, a què et dediques? ets escriptor o alguna cosa així?
- No, sóc mestre.. però també escric.
- Ja m'ho semblava, la gent que compra aquestes sabatilles de quadrus acostumen a ser escriptors o guionistes, deu ser que els inspiren.
- Doncs que bé, a veure si em porten sort i escric coses interessants, quan escric acostumo a portar sabatilles de quadrus...
- Ja m'imagino que no les portes per anar pel carrer..
- Bé, com a molt per anar a tirar les escombraries.
- Espero que no gaire lluny..
- A la porta de casa, a Tona fem recollida porta a porta.
- Està bé. Per cert, has dit que ets mestre...
- Sí.
- I vas de colònies?
- Cada any, per?
- Suposo que no portaràs les sabatilles de quadrus a les colònies...
- Per què no les puc portar?
- Has sentit a parlar del currículum ocult?
- Sí, és clar.
- I no et fa por que els teus alumnes agafin els teus costums.. diguem-ne frikis?
- Òndia, no hi havia pensat.
- Doncs pensa-hi, ara imagina que tots arriben a casa seva i demanen insistentment unes sabatilles de quadrus, què passaria amb els sabatilles amb forma d'animal simpàtic? i amb les sabatilles Killer Bunny que valen un pastón? i les de la cara del Homer Simpson? i no cal que et digui que avui en dia els nanos tenen tot el que demanen.
- Mmm.
- No et facis el despistat! no cal que et digui com s'escampen les modes per les escoles: en una comencen amb els maleïts ScoobyDoos i en dos dies ja estan escampats arreu...la moda de les sabatilles de quadrus començaria a la teva escola i de seguida s'escamparia per la resta d'escoles del país, i del món, és la globalització! és que sembla que no ho vegis!
- Però...
- Ni però ni tonteries! Tu saps el cataclisme econòmic que podria provocar això? riu-te'n del crack del 29, de la crisi del petroli, de les tàctiques del Rijkaard! que no ho veus? quina edat tens?
- Trenta-dos.
- I tu creus que és normal que amb trenta-dos anys portis aquestes sabatilles de quadrus? ja saps que comprant-les tu estàs provocant que un avi se'n quedi sense?
- Però és que va ser el tió que..
- I amb trenta-dos anys i encara estàs amb el tió? Ara ho veig clar: no m'estranya ni l'informe Pisa, ni el bulling, ni la pèrdua de prestigi del professorat, massa vacances!
Foto: "A mi m'agraden!" de JRoca

dissabte

La màquina de parlar

Ahir vam anar a la sala Becket a veure "La màquina de parlar" de Victoria Szpunberg i realment és una obra sorprenent pel que fa a temàtica ja que tracta de diferents temes a partir d'una dona que treballa de màquina de parlar, un enigmàtic gos que té la funció de donar plaer i un home solitari més que peculiar. De tot em quedo amb la genial interpretació de la Sandra Monclús que broda un paper complicadíssim en text i sobretot en postura dalt de l'escenari, aquesta actriu té un do que és el de transmetre sensacions a la perfecció, enhorabona!

dimarts

Vinga, que és Nadal!


Vinga va, no ens enfadem que és Nadal!!!
Què li costava al paio acabar la nota amb un Bon Nadal?
Foto: "Hay que tener cojones!" de JRoca

dilluns

Sabatilles de quadrus

Ja el tenim aquí, ja arriba el Nadal amb els seus milers de matisos que fan que cada persona, que cada família el vegi a la seva manera.
Ja el tenim aquí amb els seus panxuts simpàtics que pugen pels balcons, amb el tió carregat a punt de ser apallissat, amb la recerca a última hora de l'amic invisible, amb uns dinars/sopars d'empresa on pagues 35 € per un dinar que com a molt en val 20, amb Nadales carrinclones pels carrers, amb la Loteria que porta il·lusió però també histèria, amb felicitacions cibernètiques i spam a puntapala, amb anuncis a dojo sense descans i amb uns sentiments que es desperten cada any per aquestes dates. Agafem-nos-ho bé perquè després de veure el Barça ahir més d'un i de dos descarregaran la seva ira sobre el pobre tió.
Apa, bones festes!
PD: Espero que el tió em porti unes sabatilles de quadrus noves..

diumenge

No carda puta gràcia

Quina poca gràcia té de vegades el programa Zona Zàping de TV3. El programa agafa imatges curioses de diferents cadenes i d'Internet amb contingut esportiu i en fa un recull, fins aquí tot bé: agafen jugades tontes de futbol, esmaixades de bàsquet, tirs increïbles de golf i coses d'aquestes amanides amb alguns efectes per fer-ho més divertit. Ara, dissabte no se'ls va acudir res més que mostrar caigudes espectaculars de gimnàstica d'aparells on es veien unes noies joves que relliscaven a les barres d'equilibri en alguns casos amb evidents lesions. La majoria d'imatges eren extretes del torneig internacional de gimnàstica artística celebrat de Vic fa poc. No em vull ni imaginar què podrien pensar aquestes noies si veuen les imatges amb els efectes sonors per fer més riure, ara, dubto que puguin mirar gaire la tele, estan entrenant a tota hora.

divendres

Informe satisfactori

- Jordi, la meva mare es va enfadar ahir quan va veure l'informe.
- Ah, si? per què?
- Perquè vas posar que xerro massa. No hi ha dret!
- Què vols dir amb això de "no hi ha dret"?
- Que no ho hauries d'haver posat.
- Per què no?
- Perquè ma mare es va enfadar.
- Però tu xerres molt o m'ho vaig inventar?
- Xerro molt.
- Doncs?
- Que no ho hauries d'haver posat.
- Però la meva obligació és informar als teus pares.
- Però no cal que els diguis tota la veritat.
- Ah, no?
- No.
- Així què proposes que els digui la propera vegada?
- Que em porto bé.
- Però si no et portes bé els diré una mentida.
- Doncs ja em portaré bé.
- Perfecte, si et portes bé els diré que et portes bé.
- Molt bé.

dimecres

Un dimecres qualsevol al primer món

Per Nadal les escoles fan les mil i una, cada una a la seva manera decora, canta, fa pastorets, fa regalets, fa tió, fa amic invisible o potser tot plegat en un festival. A la meva escola avui hem anat a visitar un casal d'avis i els hem cantat unes quantes cançons, és un costum que crec que és molt aconsellable i que ja fèiem a l'escola on estava l'any passat. Crec que és molt positiu que els alumnes tinguin contacte amb la gent gran i que entenguin un conjunt de coses que envolten als avis: cal que els respectin, que els parlin amb molta educació i es mostrin atents al que els diuen, són contactes positius, dues generacions totalment diferents: una que ho ha passat malament en una guerra i una post-guerra plena de dificultats i de mancances i l'altra totalment diferent, la nova és una generació que ho té tot i que se n'aprofita sense miraments i de vegades sense necessitat de valorar res, és la generació del "ho vull ara i aquí!".
Després de cantar el casal dels avis ha convidat a esmorzar als alumnes i algun avi s'ho mirava potser pensant que la coca, la xocolata i el suc de préssec que s'han cruspit amb delit els nens avui, per la seva generació era un luxe i una excentricitat a l'abast de molt pocs i en dies molt assenyalats, no en un dimecres qualsevol.
Foto: "Peces" de JRoca

dimarts

Diferents avaluacions, preguntes iguals

Passant notes sempre em venen les mateixes preguntes:
- Són prou explicatives?
- Entendran els pares el que els vull comentar?
- En faran cas?
- En faran un gra massa amb els càstigs?
- En faran un gra massa amb els premis?
- Es llegiran les observacions?
Canvio d'escoles, canvio d'avaluacions i sempre les mateixes preguntes...

Per cert, em mullo i dic que estic d'acord amb el retorn de les avaluacions "tradicionals" ja que són més explicatives i el que volem és explicar-nos millor, informar sobre el procés dels nostres alumnes.

dilluns

Són ben bojos aquests catalans!

Avui em fixava (gairebé sense voler) amb alguns dels simpàtics panxuts cocacolencs enfiladissos com heures que poblen les façanes del meu barri: Òndia!, porten una motxilleta molt petita a l'esquena, una d'aquelles de mà-bandolera però a l'esquena. Jo em pregunto, ja hi caben tots els regals en aquella motxilla tan petita? posem pel cas que un nen o nena vol una cuineta amb els seus accessoris, ja hi cap allà dins? com a molt hi pot fer cabre la cuina del Petit Homenet de muntanya. Posem pel cas que demanes l'Escalextric, vols dir que hi caben més de tres trams de pistes? aquí hi ha gat amagat, no serà que el simpàtic panxut en realitat és un lladre silenciós que ens vol robar... la tradició? no serà que és un enviat d'en Kissinger per espiar els nostres costums talment com un Troià i així enviar-nos spam a puntapala? Imagineu-vos l'escena:
"Confidencial des de Catalunya: tenen un pessebre amb un tio cagant i un tronc amb cara dibuixada que alimenten nit i dia, per Nadal els agafa per apallissar el tronc a cops de bastó mentre canten cançons. Són ben bojos aquests catalans!"

divendres

L'estrena

Faltant cinc minuts per l'entrada del públic a la sala vaig anar a saludar les actrius al vestuari i em vaig sorprendre en veure que jo estava molt més nerviós que elles, em van transmetre una tranquil·litat que va durar tota l'obra ja que vaig veure en els seus ulls que quedaria perfecte com al final va ser. Les entrades es van exhaurir en cinc minuts i molta gent va quedar-se a fora, és la nota negativa de la vetllada. Durant l'obra vaig quedar-me al costat de la taula de control on en Toni, la Montse i en Gerard van fer funcionar els llums, el so, la música i altres efectes; vaig pronunciar per dins cada paraula de cada diàleg que va sorgir en l'hora i vint minuts que va durar, i jo que em pensava que no tenia capacitat de memorització!
Al final els aplaudiments van ser espectaculars i en baixar a saludar les mirades emocionades dels amics que ens van acompanyar a l'instant, veia com tenien ganes de venir a expressar què els havia semblat i els amics que van venir són dels que no diuen mentides. A la sorra mateix on s'havia desenvolupat l'acció vam seure les tres actrius, la Montse i jo per obrir un petit col·loqui sobre el projecte. La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
Foto: "Construint somnis" de JRoca
Crònica al bloc d'Assumpta Montellà

dimecres

13D07 21:30h


Demà és el dia D de l'estrena de l'obra, un d'aquells dies que tinc marcat al calendari des de fa mesos. El projecte ha durat un any des que em van trucar per escriure el text fins a la representació i és sens dubte el text més ambiciós que he escrit mai. Ahir em preguntaven si estava nerviós i és innegable que sí, m'ha costat molt escriure Punxes a la sorra i aquest esforç sumat al de la resta de l'equip fa que tinguem moltes esperances dipositades en l'obra. Estic quedant gratament sorprès pel suport rebut per molta gent que no conec de res i que es mostren molt interessats. Veient els darrers assajos estic molt satisfet de com ha quedat i passi el que passi, i digui el que digui la gent i/o la crítica crec que hem d'estar contents per portar-ho a terme d'aquesta manera, m'agrada com queda, la Montse (directora) ha sabut engrescar les actrius perquè transmetin molt bé les inquietuds de cada personatge.
Aquest dijous al migdia estava convidat a una tertúlia al 9TV (Tv local d'Osona) per parlar sobre l'obra però vaig haver de declinar la invitació perquè tinc classe a aquella hora, em va saber greu però el primer és l'escola.
Foto: "Cooperació a la maternitat d'Elna" de JRoca
Sóc un jove dramaturg: Vilaweb
El 9 Nou
La Revistona
Assumpta Montellà
Fotografies
Bloc de Punxes a la sorra

dimarts

Tòniques, àtones i atentes


Avui a l'hora de llengua catalana ha passat una d'aquelles anècdotes divertides que passen de tant en tant i he pensat, va, explica-la al bloc. Resulta que estàvem fent uns exercicis del llibre en veu alta, (el llibre no es pot guixar perquè ha de reutilitzar-se per l'any que ve ja que vivim en un lloc on no són gratuïts): jo deia una paraula a un alumne i aquest la repetia separant les síl·labes i buscant la tònica, fins aquí tot normal:
Jordi:- Alumne A ,"Llapis"
Alumne A:- Lla-pis, la tònica és "lla" - en Jordi ho apunta a la pissarra...
J:- És aguda, plana o esdrúixola?
A:- Mmmm... plana.
J:- Molt bé. Continuem, alumne B,"felicitats".
B:- Què?
J:- "Felicitats".
B:- Per què?
Tots riuen.
B:- Per què em felicites?
J:- Per estar atent!

Foto: "Carrer de les escoles d'Elna" de JRoca

dilluns

Foment de la lectura

Hi ha campanyes institucionals que considero absurdes i força inútils i campanyes que crec que estan més que bé ja sigui pel missatge o per la manera com estan fetes. En els blocs acostuma a ser més fàcil criticar que lloar i aquesta vegada m'apunto a lloar un anunci estatal pel foment de la lectura: combrego al 100% en el que hi diu i també en la forma com ho diu. Fa molt de temps que corre aquest anunci i segur que l'heu vist alguna vegada o potser l'heu comentat i tot, què en penseu?

diumenge

De les pedres en fem pans

A la nit he sentit el vent i quan m'he llevat he mirat esperançat si l'eòlic element havia foragitat les desenes de Pares Noëls que pugen pels balcons i finestres del meu barri, no, continuaven somrients fent estúpids equilibris. El publicista de la Coca-Cola que va pintar de color vermell aquest nòrdic panxut poc s'imaginava que tants anys després la terra dels tions i caganers seria un homenatge al seu invent comercial. Recordo la primera vegada que vaig veure aquests "individus", va ser a la plaça Major de Vic fa uns quants anys, pujaven per les "Galeries" i ho feien amb certa gràcia però ara ja cansen.
L'altre dia a Barcelona vaig veure una xinesa venent ponsèties de Nadal al mig d'una vorera. Que ràpid s'encomana allò de "els catalans que de les pedres en fem pans"...


Foto: "Ni a bots ni a barrals" de JRoca

dissabte

Fotos dels assajos


Ja pots consultar moltes fotos dels assajos i comentaris sobre l'obra Punxes a la sorra a l'àlbum virtual Flickr.
Foto: la Marta Esmarats (Mercè) i l'Aina de Cos (Elisabeth Eidenbenz) són dues de les protagonistes de l'obra.
De moment només hi ha programada una sola representació limitada a 100 persones el dia 13 de desembre a Vic. En les properes setmanes informarem sobre novetats de dates i llocs de noves representacions.
Contacte provisional: jroca222@xtec.cat (Jordi Roca)

divendres

Sopar enriquidor


Pont intens d'assajos i de preparatius per a l'estrena i un sopar que esperava amb candeletes. Ahir a la nit l'equip de Punxes a la sorra vam sopar amb l'Assumpta Montellà i vam parlar àmpliament de diversos temes sobre la recuperació de la memòria històrica, la maternitat d'Elna, el "setè camió", les interessants anècdotes de les conferències que fa arreu del país i l'obra de teatre. Teníem moltes preguntes a fer-li a la historiadora que va donar a conèixer aquesta història que finalment ha derivat en el nostre projecte teatral i també a altres projectes com la pel·lícula que prepara en Manuel Huerga. Les sensacions van ser magnífiques i la vetllada excel·lent, esperem que es repeteixi perquè em sembla que no m'equivoco si dic que és només l'inici d'alguna cosa gran.
Moltes gràcies Assumpta!
Foto: "El cartell" de JRoca

dimarts

100 preguntes, i respostes

El Periódico de Catalunya es mulla amb 100 preguntes sobre l'estat de l'educació al nostre país, sobre el NM educatiu. Us copio algunes preguntes i respostes que he escollit de les 100, us aconsello que us les llegiu totes tan si sou mestres com si sou pares o altra gent interessada en l'educació:
1.¿El mestre ha perdut consideració social? El docent no té la credibilitat d'abans. I fins i tot hi ha famílies que, en situacions de conflicte, li falten al respecte. El dèficit de prestigi social condiciona inevitablement l'exercici de la professió. Aquesta situació no es produeix en l'ensenyament superior, en què el professorat conserva un halo de reputació social. 68.¿És baixa la despesa pública en educació no universitària? Espanya, amb un 3,28% del PIB, enfront del 3,98% de la UE, era un dels països que menys invertia en ensenyament no universitari el 2004. I Catalunya, amb un 2,14% del PIB, una de les comunitats espanyoles que feia un esforç més baix. 92. ¿Hi ha personatges públics que exerceixen una influència nefasta sobre els escolars? Sí, quan es vanaglorien, a través dels mitjans de comunicació que tenen un gran impacte –com la televisió–, d’haver-se valgut de l’astúcia abans que de la intel.ligència o l’esforç per triomfar en la vida.
Foto: "La ràdio-fórmula no mola" de JRoca

dilluns

PANMPSADSMSRMBRBRS


Des de fora la gent pot pensar que les escoles són totes iguals o almenys molt semblants i des de dins, si has voltat una mica, comproves com són ben diferents sobretot quan parlem d'avaluació. Evidentment en aquest bloc no diré quines escoles crec que són millors i quines són pitjors però tinc clar que quan hagi d'escollir escola per la meva filla m'hi fixaré bé. L'avaluació possiblement serà un fet decisiu: PA, NM, PS, S, AD, MS, RMB, RB, RS, ...
si ja ens costa als mestres com volem que ho entenguin els pares?
Foto: "L'ull del tió" de l'Elisenda

dissabte

La joguina diferent


Demà diumenge tothom a la setena fira JocJoc i a la Fira de la Pesseta, ja no teniu excusa per passar un dia inoblidable a Tona.
La Fira ha crescut i cada vegada està millor i la fira de la Pesseta serà gestionada a partir de demà pel Consell de Joventut.
Tota la informació aquí.
Vinga, que diuen que farà un bon dia!

Dossier de premsa de la Fundació Jaume Bofill


M'ha arribat el famós dossier de premsa sobre l'informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l'estat de l'educació al nostre país. La majoria dels mitjans de comunicació, dels mitjans de desinformació i dels mitjans d'alarmació se n'han fet ressò però en molts casos no n'han fet una lectura precisa i s'han quedat només en alguns aspectes (negatius, és clar).
Llegiu-lo i traieu-ne les conclusions que volgueu.
Foto: "L'alberg d'Olot" de JRoca