dimecres

Que passeu un any 10

Vosaltres teniu algun amic que començat el mes de juny us desitgi "Bon nus d'any"? oi que no? doncs perquè collons la gent ara diu "Bona entrada d'any"? oi que on s'entén? a més, què vol dir "bona entrada d'any"? fins quan és l'entrada d'any? compta la famosa "cuesta de enero"? és només fins a Reis? i la resta de l'any què? que em bombin? jo entenc un any com un període de temps que va de l'u de gener al trenta-u de desembre, i per tant: té un inici, un nus i un desenllaç; com els contes, vaja. D'aquesta manera el més normal del món és desitjar "Bon any" a seques o "Bon 2010" en el cas que ens ocupa. En una època d'SMS no tindria sentit dir "Bon gener, febrer, març, abril, març...."; jo amb un "Bon any" em dono per satisfet i crec que, a diferència del "Bona entrada d'any", s'entén perfectament. Aquests dies aprofitant el canvi de dècada els més pretensiosos, els més oportunistes o graciosos del poble ja et desitgen bona dècada; potser en fan un gra massa, seria un conte massa llarg, tampoc caldria.
Doncs això amics i amigues: Bon any, que passeu un any 10!

Apunt inspirat en part en el monòleg de la "Vaca jardinera", del mateix autor.

diumenge

El model Guardiola

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

divendres

Petits radicals

Al Regne Unit fa temps que tenen la por al cos per la certesa de tenir un fort enemic dins de casa i estan arribant al punt de controlar escoles bressol per detectar signes de radicalització islamista: demanen als mestres que observin en marrecs de parvulari conductes com per exemple dibuixar bombes. Pel que he llegit es veu que en alguna ocasió han comprovat adoctrinament radical islamista per part dels propis pares amb nens molt petits: els fan lloar la figura de Bin Laden i per extensió d'Al-Qaeda. La notícia sembla treta del News of the World però és certa, i preocupant. Ara imaginem-nos per un moment ser els mestres d'un d'aquests nens adoctrinats per radicals: tots els valors que l'escola ha de donar són completament contradictoris amb els que donen els pares, estic segur que es donen situacions molt complicades en temes com exemple el masclisme i el menyspreu pels altres. Ha de ser molt complicat tenir un nen a classe que sent odi per tot el que l'envolta perquè a casa així li ho han explicat.
Algunes teles i ràdios han fet molta broma de la notícia però jo en sentir-la m'he posat a la pell d'aquests mestres i m'he intentat imaginar la complicació afegida de la seva tasca. Les mestres en casos d'aquests són les que pitjor ho passen doncs és més que probable que els alumnes radicalitzats les tractin amb inferioritat pel sol fet de ser dones.
Foto:"Florit" de JRoca'09

dimarts

Recollir els fruits del primer trimestre

A l'hora de psicomotricitat un dels objectius que em vaig marcar a l'inici de curs és aconseguir conscienciar als alumnes de la perillositat d'algunes accions i a aquestes alçades de curs començo a veure resultats bons. Com que la sala on fem psicomotricitat no està coberta de coixins tous utilitzem força els matalassos en accions de salts de més alçada o prop de rampes; però els matalassos es mouen, i molt, i cal estar alerta per no tirar-se des de la rampa i caure sobre les rajoles dures. El que vaig fer va ser reunir-los i escenificar-los una caiguda sobre el matalàs i una caiguda sobre les rajoles, després els vaig mostrar la forma de col·locar bé els matalassos i apa, a jugar!
Setmana rera setmana em trobo amb sorpreses agradables veient la canalla atenta al moviment del matalàs. L'altre dia una mossa de quatre anys, amb dots de líder, mobilitzava el personal:
- Ei, un moment, aparteu-vos que s'ha de posar bé, que no ho veieu?
Jo m'ho mirava en segon terme, la canalla sortia de sobre el matalàs i entre dos o tres el movien fins a col·locar-lo ben bé sota la rampa.
- Ara ja podeu pujar.
Tot seguit em va buscar amb la mirada i quan em va trobar:
- Has vist Jordi?
Foto:"El súper-pou de les pilotes!" de JRoca'09
Educació Física, no gimnàstica! Psicomotricitat

diumenge

13D

Quan el Parlament no està a l'alçada el poble ha d'agafar el relleu.

dimarts

Avaluar els mestres

El curs vinent començaran les avaluacions al professorat i als centres des del Departament d'Educació; es veu que el cobrament dels sexennis dependrà en part de les conclusions de les avaluacions. No estic en contra que ens avaluïn però tinc força dubtes sobre quina ha de ser la manera de fer-ho: he llegit que es valorarà el rendiment dels alumnes i la satisfacció de les famílies; val, molt bé, però com? com valores el rendiment dels alumnes? mitjançant valors numèrics? mitjançant percentatges d'aprovats i suspesos? què s'entén per rendiment dels alumnes per exemple a cicle inicial de primària? i a sisè? però no hi ha ja unes proves bàsiques per fer una radiografia de la classe? fins a quin punt un mestre pot influir de forma manifesta en el rendiment? a veure, per molt que jo els digui als meus alumnes que estudiïn les taules de multiplicar si a casa no hi posen de la seva part el resultat no serà òptim en un percentatge molt gran. Amb tot això vull dir que hi ha moltes variables com el progrés al llarg dels cursos: una classe pot tenir un percentatge de suspesos del 60% posem pel cas en comprensió lectora a cinquè i pot semblar molt alt però és possible que a quart el tant per cent fos del 75%; es tindran en compte les múltiples variables?
I la satisfacció de les famílies? com es puntua? els passaran un test? no em vull ni imaginar les preguntes..
"Puntuï de l'u al deu al/la mestre/a del seu fill/a (u és molt baix i deu és molt alt):
Creu que és bona persona?: "
Bromes a part caldrà veure bé com s'ho fan per avaluar el professorat cada quatre anys, per la meva part tinc clar que seguiré treballant com fins ara.
Foto:"Pintant closques de cargols" de JRoca'09

dimecres

Ruín amigo no vale un higo

A la carretera de La Trona, entre la Plana de Vic i el Lluçanès, hom pot trobar aquesta pintada. Tinc algunes teories sobre l'autoria de l'escrit.
Teoria A: Un individu va faltar a classe el dia que van explicar les diferències entre la j i la g. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria B: Un individu va empatxar-se de figues i li van fer mal de panxa. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria C: Un pagès, fart dels intermediaris que li compren per pocs cèntims i li venen els productes al mercat per un ull de la cara i part de l'altra, va decidir anar per lliure i així guanyar-hi més. Com que no tenia diners per anuncis, emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada. A la foto no es veu que després de "puta" hi posa "madre".
Teniu més teories? comentaris i votacions obertes.
Foto: "Figues bones" de JRoca'09
El títol de l'apunt.