dilluns

Qui paga calla i qui mana cobra

El Parlament de Catalunya envia mitjançant e-mail un butlletí educatiu a les escoles amb informacions sobre aquesta institució que representa el poble de Catalunya i fa complir l'estatuet. En el butlletí número 5 expliquen què són les legislatures, com s'elegeixen els diputats i coses per l'estil, molt bé. Després de les explicacions hi ha unes preguntes que els alumnes han de contestar:
- Què és una legislatura?
- Explica què fan els diputats i diputades en una sessió.
- Quin òrgan s’hauria de reunir si durant l’estiu calgués tractar d’un assumpte urgent?
Pregunta que no forma part del butlletí:
- Què passa si el Parlament de Catalunya aprova un Estatut per àmplia majoria i al Congreso dels Diputados no els agrada?

dimecres

Informàtica educativa: la Wiki-cerca

Si busques informació a la xarxa tens moltes possibilitats de perdre't en aquest gran mar que és Internet on hi ha, literalment, de tot.
Com a coordinador TIC amb uns quants anys d'experiència en la informàtica educativa veig -i analitzo- dia a dia les dificultats que tenen els alumnes per navegar amb eficiència a Internet. Partint de l'enciclopèdia lliure Viquipèdia que pot resultar molt útil pels estudiants, he desenvolupat un senzill joc de recerca anomenat Wiki-cerca. Aquest joc de preguntes, a l'estil de les caceres del tresor però només dins de la Viquipèdia, ha estat provat a dues escoles amb èxit i per fi veu la llum amb una llicència Creative Commons perquè tothom en pugui gaudir. Si hi voleu fer una ullada i/o difondre aquest projecte és tan fàcil com baixar-se'l i practicar.
El paquet inicial consta d'explicació amb estructura i objectius, 10 preguntes i full de respostes.
T'hi animes?

dilluns

La calor


A la canalla els encanta anar amb màniga curta i ja pot ser hivern o tardor que a la mínima que surt una mica el sol ja els tenim descamisats. Fora el pati quan en veig algun amb màniga curta quan no toca sempre li dic el mateix:
- Què? Ja ha arribat l'estiu?
Normalment es sorprenen per la pregunta i fan una tímida rialla. Si hi ha més confiança diuen "Fa calor", després els observo i veig que busquen un raconet calentó perquè es foten de fred, amb orgull, això sí.
L'altre dia, a les acaballes de l'hivern a classe feia calor i tornant d'una sessió d'EF em vaig treure el jersei del xandall quedant amb màniga curta. Un espavilat amb un somriure d'orella a orella se'm va acostar.
- Què Jordi, ja ha arribat l'estiu?

Foto: "Diria que la vaig tirar el dia disset" de JRoca'09

dissabte

L'alegria del guionistes del Polònia

Quan un col·lectiu públic no està d'acord amb els mètodes del que mana pot optar per les protestes, manifestacions i la vaga o pot optar per portar a terme mesures més radicals. Els Mossos, ja cansats de la política d'en Saura, van optar per repartir llenya de forma injustificada i ho van fer conscients que hi havia càmeres a cabassos i testimonis a milers. No cal ser un gran analista per entendre que el que volien era fer caure en Saura d'un càrrec que no li escau. Però no dimitirà i tampoc ho farà en Castells a qui no li surten els números, i tampoc ho farà en Maragall tot i tenir el professorat en contra. Les poltrones enganxen, el poder corromp i el ciutadà arriba un punt que ni s'hi emprenya.
Mentrestant, el Parlament fa una súper-web 2.0 però no evitarà que ens segueixin retallant l'estatuet i condemnant-nos a un finançament insuficient que patiran els nostres fills.

dijous

"El profe"

Ahir al vespre vam anar a veure "El profe" al teatre Gaudí de Barcelona. Aquesta obra, escrita per Jean-Pierre Dopagne, traduïda per Josep M Diéguez, dirigida per Pep Tines i interpretada per en Pep Simon tracta el síndrome Burn-out del professorat portat al màxim extrem a l'estil d'"Un dia de fúria" o a l'estil dels malauradament imitats que entren a un centre educatiu disfressats de Rambo a disparar a tort i a dret a tota cosa que es mogui. L'obra, un monòleg d'una hora i mitja, convida a la reflexió sobre un sistema educatiu on tothom hi queda retratat ja sigui per la seva incompetència, per la seva deixadesa o per la frustració que suposa l'educació secundària pels que, malgrat tot, encara tenen vocació d'ensenyar. En Pep Simon interpreta magistralment un profe - no un professor - que explica la història que va viure abans i després d'aquell 17 de febrer que va ser el dia escollit per cometre un crim injustificable que arriba a justificar sense gaire penediment. I surts del teatre, i en parles, i dius: "Val més que el conseller Maragall no hi vagi i agafi idees"; no, no em refereixo a matar alumnes, em refereixo a una maragallada que surt al text i que com tota la situació explicada és portada expressament a l'extrem per fer pensar. Molt pessimista, no? sí, molt. Si teniu fills adolescents i hi aneu penseu que és teatre, només és teatre.
Foto: En Pep Simon a escena. Font: osona.com

dimarts

Bocamoll

Dissabte passat vam assistir a una jornada de portes obertes a les escoles públiques de Tona i després dels habituals Powerpoints de nens a l'hora de plàstica venien els moments de les preguntes. Una dona va preguntar a la directora si el curs que ve l'escola començaria el dia 1, el 7 o el 15 de setembre; típica pregunta de ciutadana desconcertada per la política del conseller Maragall. La resposta de la directora va ser contundent: nosaltres ens assabentem de les coses igual que vosaltres, per la premsa.

Foto: "La cadira no és d'Ikea" de JRoca'09

diumenge

La pregunta del Trivial que és d'esports i et demanen alguna cosa de toros. I és de "quesito"!

Fa uns dies em vaig assabentar que el Ministerio de Cultura concedeix Medallas de oro al mérito en las Bellas Artes a toreros. Es veu que ho fan cada any, val. Llegeixo els requisits per tenir una medalla d'or d'aquestes:
"Las Medallas distinguen a las personas y entidades que hayan destacado en el campo de la creación artística y cultural o hayan prestado notorios servicios en el fomento, desarrollo o difusión del arte y la cultura o en la conservación del patrimonio artístico."
Anem al sil·logisme:
Si la LOE és una llei orgànica (estatal, sí Bono, estatal!) en la qual hi ha vuit competències bàsiques una de les quals és "artística i cultural" i la tauromàquia és un art i és cultura segons el Ministerio de Cultura (i l'Institut d'Estudis Catalans!), podríem ensenyar tècniques de toreig a l'escola (sense toros és clar) i conceptes de tauromàquia com a art basant-nos en la competència bàsica artística i cultural? si, oi?
A l'escola fem sortides al teatre, a l'auditori, a diferents museus, ensenyem danses, cançons de diferents temàtiques, celebrem festes locals i del territori... Què passarà si algú proposa anar a veure una corrida de toros amb el pretext cultural i artístic de l'espectacle en qüestió? no hi deixen entrar menors? vinga va, farem una excepció, tot sigui pel fomento, desarrollo i difusión del arte y la cultura!
Prou.cat
Foto: "Ahí tus güevos" de JRoca'05

dijous

Falta personal, temps mort i carbasses


El conseller Maragall posa una mica de seny i congela l'ampliació de la jornada lectiva, les hores extres per entendre'ns. Me n'alegro. Argumenta no hi ha pressupost per augmentar la plantilla de mestres.
A veure, deixeu-me que tregui conclusions a les paraules del conseller: va treure's de la màniga aquesta mesura de les hores extres per una simple qüestió de diners, volia estalviar-se contractar mestres degut a la manca de pressupost que és una conseqüència (lògica) de la manca de finançament de Catalunya. El conseller va intentar colar una proposta sabent que no era viable a les escoles, sabent que aquestes hores extres trencarien equips i ho fer va aprofitant una crisi que afecta a moltes famílies de manera que escollir fer hores extres era plantejable per part del professorat. En la balança del conseller Maragall pesaven més els diners que la qualitat educativa.
Com ho veieu? jo crec que hauria de dimitir.
I també crec que qualsevol proposta de finançament que no sigui concert econòmic és una nova enganyifa.
Nous acudits de catalans. Juliol del 2008
Foto: "Carbasses" de JRoca'09

diumenge

EncerTIC del Departament d'Educació

M'agrada la nova campanya d'equipaments TIC del Departament d'Educació. Fins ara el material TIC que anava enviant el Departament de vegades no era l'adequat a les necessitats dels centres i la prova està en molts centres on pràcticament ni s'utilitza*.
La nova proposta és tan senzilla com eficaç: es tracta d'un catàleg d'equipament molt divers del qual els centres hauran d'escollir el que vulguin en funció a les seves necessitats i a una puntuació que tindran com a centre. Cada equipament té un valor i cada centre un valor total; s'ha de fer la compra, vaja. Un sistema perfecte? m'imagino que no perquè suposo que tenint en compte que és el primer any d'aplicació sorgiran alguns problemes però felicito als responsables per la iniciativa. Avui m'estic mirant el catàleg i sospiro per un equip de ràdio tot i que hauré de demanar el kit senzill perquè el centre va molt necessitat d'ordinadors i no podem esgotar tots els punts. Els ordinadors van amb Linkat i cal comprar llicència Windows; està clar que això suposarà gastar molts punts. No se li pot demanar a algú que utilitzi el Linkat si no s'atreveix ni amb el Mozilla.
* No s'utilitza entre d'altres causes perquè no hi ha gent preparada i/o amb ganes d'utilitzar segons quin material.
Foto: "En Jimi a ràdio Taradell" de JRoca'08

dijous

Pagar per fer els deures


On anirem a parar quan neix un web que cobra entre 5 i 30 Euros per fer els deures dels alumnes? això ha passat a França i sembla ser que té molt èxit ja que té diversos milers de preinscripcions. Espero que els il·luminats que han inventat aquesta "sopa d'all de pa sucat amb oli" surtin escaldats de l'invent, en cas contrari voldria dir que els nostres veïns del nord tenen problemes dels grossos. Ni Rincón del vago ni tonteries, per llogar-hi cadires! ho haveu vist?
- Mare, m'ajudes a fer els deures?
- Una altra vegada? agafa la targeta de crèdit i deixa'm en pau!
Foto: "Una mica gamarús diu" de JRoca'08

dimecres

3x3=9


Ahir de bon matí, mentre els alumnes penjaven les jaquetes als penjadors, vaig aprofitar per escriure, mig furtivament a la pissarra: 3x3=9 sota de la data. Tot seguit vaig esperar les reaccions sense dir res. I ja va saltar el primer:
- Què vol dir això?
Jo no deia res.
- Ja ho sé, és la data! mireu 3 de març del 2009!
- Molt bé!
- I demà què posaràs?
- Demà, no crec que pugui posar 4x3, oi?
- No, demà no.
Uns segons... cada vegada hi havia més alumnes atents a la improvisada conversa.
- Jordi, divendres podem posar 6+3=9!
Ja està, ho havia aconseguit! Em tocava sessió d'EF amb l'altra quart i me n'havia d'anar, això sí, amb un somriure i amb la certesa que a la següent hora em vindrien amb més operacions matemàtiques jugant amb les dates.
Foto: "Vestint les bessonetes" de JRoca'09

diumenge

La "calderilla"

Aquests dies a l'hora de matemàtiques estem fent equivalències i després d'una estona intentant explicar-les a la pissarra em vaig girar per comprovar que no em feien gaire cas.
- A veure, què preferiu tenir? mig quilo d'or o 500 grams d'or?
Quan faig aquestes preguntes ja sé què trobaré a les cares dels meus alumnes: n'hi ha que s'escarrassen a trobar la solució, n'hi ha que ni s'hi esforcen i pretenen passar desapercebuts i després hi ha els que busquen a tota velocitat alguna resposta ja sigui a l'aire mitjançant el so o a la comunicació corporal dels seus companys.
- A veure tu, digues.
- És el mateix.
- Estàs segur?
Silenci.
- Estàs segur o no?
Silenci.
- Pica a la taula i digues que és el mateix.
No sé si és gaire pedagògic però de vegades els faig clavar un cop de mà a la taula mentre diuen la resposta, és per refermar la resposta i guanyar en seguretat.
- Vinga, un altre exemple. Què preferiu tenir 2 Euros o 200 cèntims?
- Jo 2 Euros.
- Però si és el mateix, no?
- Si home, 200 cèntims ocupen molt en calderilla.
Foto: "Targetes" de JRoca'09