L'alegria del guionistes del Polònia
Quan un col·lectiu públic no està d'acord amb els mètodes del que mana pot optar per les protestes, manifestacions i la vaga o pot optar per portar a terme mesures més radicals. Els Mossos, ja cansats de la política d'en Saura, van optar per repartir llenya de forma injustificada i ho van fer conscients que hi havia càmeres a cabassos i testimonis a milers. No cal ser un gran analista per entendre que el que volien era fer caure en Saura d'un càrrec que no li escau. Però no dimitirà i tampoc ho farà en Castells a qui no li surten els números, i tampoc ho farà en Maragall tot i tenir el professorat en contra. Les poltrones enganxen, el poder corromp i el ciutadà arriba un punt que ni s'hi emprenya.
Mentrestant, el Parlament fa una súper-web 2.0 però no evitarà que ens segueixin retallant l'estatuet i condemnant-nos a un finançament insuficient que patiran els nostres fills.
Entrades
4 comentaris:
Estem acostant-nos perillosament a un estat de ràbia que esclatarà, i malament rai... De fet, qui té una cadira, costa de fer-li perdre...
Zel,
jo crec que una part de la societat esclatarà de ràbia però la part principal se'n cansarà tant que deixarà de votar, d'implicar-se i de dir el que pensa; en definitiva, passaran de tot vivint en la resignació.
I sí, la poltrona enganxa. Cal veure com trien els càrrecs de consellers, de vegades penso que ho fan a sorts.
Salut
La poltrona enganxa i provoca amnèsia. El polític hauria de tenir molt present durant tota la seva carrera que ell està primer de tot al servei del poble, mai primer al servei d'un partit. I si això se li oblida, té dues opcions: o es fa un cartell pel despatx ben gros que li ho recordi cada dia o dimiteix.
Xevi,
diria que té tres opcions: les dues que dius i demanar fer un informe, ;-)
No dimitirà, quina vergonya.
Salut
Publica un comentari a l'entrada