dilluns

Feliç any nou-10

Foto: "El sol efímer espera el seu final sota una onada" de JRoca'09

dimecres

El peatge de les visites escolars

Fa uns quants anys en una reunió amb els pares d'una nena que jo tutoritzava, aquests es van queixar d'una excursió a una coneguda fàbrica de iogurts del Vallès. L'argument que em van dir és que la marca pretenia vendre el seu producte als nens a base de regals; val a dir que cada alumne va rebre una petita mostra de iogurts de diferents gustos. Després de les explicacions vaig quedar força sorprès i em sembla recordar que els vaig dir alguna cosa així: qualsevol empresa que deixa entrar alumnes a les seves instal·lacions i en alguns casos inclòs destina un espai per aquest fet, sempre té finalitats comercials i són els pares els responsables de vetllar per un consum responsable dels seus fills ja que són ells i no els mestres els que van al súper a comprar on hi ha milers de productes i són ells, i no els mestres, els que en teoria han de veure la televisió al costat dels seus nens advertint-los del bombardeig publicitari.
Els vaig dir que entenia la seva postura però que per visitar una fàbrica per dins veient el procés de fabricació d'un producte hi havia aquest peatge.

diumenge

La paradoxa de l'atletisme

El jamaicà Bolt ha demostrat ser l'home més ràpid del planeta i s'ho ha guanyat a pols a base d'entrenaments específics i una força mental excepcional. El reconeixement mundial i la repercussió social de les seves fites ha arribat a tots els mitjans de comunicació, siguin o no especialitzats en esports. D'altra banda un servidor ha tingut problemes per trobar a la xarxa l'atleta masculí més complet del planeta, si fem cas a la prova de decatló disputada a Berlín, el nord-americà Trey Hardee i l'atleta femenina més completa, si fem cas a la prova d'heptatló, la britànica Jessica Ennis. Si Bolt té un entrenament basat en la velocitat; els decatletes i les heptatletes s'entrenen en diferents disciplines de velocitat, de llançaments, de salts i de resistència; entenc que els 100 metres llisos siguin mediàtics però no entenc com és possible que el conjunt de proves de decatló i heptatló són ningunejades d'aquesta manera tan descarada.

divendres

En Bolt poster no hauria aprovat educació física

Hi ha una creença força popular que relaciona l'educació física escolar i el rendiment esportiu. Partint d'aquí molta gent troba lògic que les qualificacions de l'assignatura vagin en concordança a uns resultats numèrics en la línia dels esports que veiem per la tele; d'aquesta manera hom creuria lògic que en Usain Bolt, en Leo Messi o la Gemma Mengual tinguessin bones qualificacions en educació física quan tenien edat de primària i ja destacaven en les seves disciplines esportives. No tinc ni idea de les notes que van tenir aquests esportistes però sé que si em creuo amb algun esportista o projecte d'esportista de l'esport que sigui no obtindrà la màxima qualificació si no compleix els objectius de l'assignatura, que dit sigui de passada, estan molt allunyats del rendiment immediat i molt propers als valors que han d'anar lligats als alumnes en edat de primària que són el fet de compartir, ajudar, participar, acceptar, valorar i mostrar-se tolerant, responsable i respectuós amb tothom; entre d'altres coses.

dijous

La frase final


Fem el trenet, pessiguem els culs, ara ajupits, ara drets, ara movem la cintura, ara toquem el nas del company, ara nens a sobre els pares,...
Alguns pares, extenuats de cansament, amb rodanxes Camacho a les aixelles i suor torrencial baixant per les galtes van agrair efusivament a l'animador infantil les paraules de comiat després de tres quarts d'hora però jo em vaig quedar amb la frase final:
- I a tots els pares, gràcies per jugar amb els vostres fills!
Foto: "Salt amb estil" de JRoca'09

La importància dels cicerones

Llegeixo a l'editorial del Periódico que un terç dels mestres de l'escola pública canviaran d'escola de cara al proper curs i aquesta és una possible causa que repercuteix en la qualitat de l'ensenyament. La veritat és que quan hi ha molts canvis sempre és més difícil consolidar equips i normalment als nous els costa una mica adaptar-se a la forma de treballar de la nova escola. Des de fora hom pot pensar que totes les escoles són iguals i que els mestres quan arribem a un centre nou el dia u de setembre (en el millor dels casos) ja podem agafar el fil en poc temps però no és veritat, no hi ha dos centres iguals i és bo voltar força per entendre la complexitat de les escoles del país i aprendre una mica de cada una. Ens trobem en una situació estranya: per un costat és bo que no hi hagi moviment excessiu de plantilla en els centres però de cara als mestres és bo voltar per diferents escoles per agafar experiència/es; què hem de fer doncs per evitar que aquests intercanvis de personal repercuteixin negativament en la qualitat educativa? usar el sentit comú i no donar per suposat gairebé res:
Els "nouvinguts" preguntar molt sense vergonya i els "antics pobladors" fer de cicerones sobre les peculiaritats del centre; una cosa tan senzilla com aquesta pot ajudar molt a una adaptació ràpida dels nous mestres* i en conseqüència, millorar la qualitat educativa en certa mesura. En les escoles on he treballat, que no són poques, sempre he agraït un cop de mà d'un guia expert i ara que sóc definitiu intento sempre ser un bon amfitrió, tots hi guanyem i no costa tant.
Foto: "Sense mala maror" de JRoca'09
* També en substitucions curtes.