dissabte

Calentes freqüències solars


Havent esmorzat muntarem la piscina inflable per la pubilla. Ja tenim l'aneguet que fa cuac, cuac quan està en contacte amb l'aigua. També tenim una galleda, una forca i una pala... em temo que ens falta la sorra.
Havent dinat tenim sessió de Lost, ens falten dos capítols per acabar la tercera. Els amics ens amenacen en explicar-nos el final.
Havent sopat anirem a concert d'Antònia Font a Vic.

"Un home destapa i olora una crema after-sun,
dragons i helicòpters desfilen un cel taciturn,
radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants."
Foto:JRoca

divendres

Juliol i agost


Juliol i Agost.
Ja ho sé, ja m'ho conec, m'ho has retret mil vegades. Sí, per Nadal també, sí, i per setmana santa. Ho vols? tens el COU? tens més de 25 anys? matricula't, estudia 3 anyets, troba feina i ho tindràs. Ara, si ho fas no ho facis només per les vacances t'estaràs enganyant i pringaràs fort, molt fort.

dimecres

Decreto per tant existeixo

Nou decret del govern espanyol: Els alumnes de primària hauran de llegir mitja hora diària obligatòriament.
Tornem-hi: nova llei sense cap ni peus.
A veure, la llei respon a una realitat que és que els alumnes cada dia llegeixen menys i a sobre hi ha el greu problema de la comprensió lectora. En el fons la llei pot ser lògica i positiva, a la pràctica ens podem trobar que l'obligatorietat de llegir cada dia durant mitja hora provoqui l'efecte contrari al que es busca, és a dir, que els nens avorreixin la lectura o que ho vegin com a una imposició. A més, com que les escoles són diferents segons el context sòcio-econòmic, cultural o lingüístic on es troben, els alumnes també són diferents i aquesta llei pot ser positiva en un determinat centre però inútil en un altre.
Qui coneix millor que ningú les necessitats de les escoles? els propis centres.
Solució: donem autonomia als centres sobre la idoneïtat o no d'aplicar determinades lleis.
Com? a partir dels resultats de les competències bàsiques que passen tots els centres podem arribar a conclusions entre d'altres coses sobre el nivell de lectura. Que en un centre d'Igualada fa falta reforçar la lectura? doncs es reforça de la manera que el centre cregui oportuna; que en un centre de Taradell es considera que la prioritat és reforçar el càlcul mental en comptes de la lectura? doncs es reforça el càlcul mental.
Em sembla que no dic cap bajanada, a la meva escola ho fem així.
Per cert, si a la meva escola s'hagués d'aplicar la llei de la lectura el passadís estaria sempre ocupat, no tenim biblioteca, tenim quatre prestatges plens de llibres al passadís, ah, l'escola es va construir l'any 2004, vergonyós!

dimarts

Val la pena

El company merrameu del bloc P'eternitat és el director de Xarop Clown, un equip de pallassos d'hospital. Des d'aquest bloc vull fer-ne publicitat perquè aquestes iniciatives són més que necessàries i plenes de tendresa. Visiteu el bànner per més informació i feu-vos-en socis si ho creieu oportú.
Una abraçada per Xarop Clown i per tota la gent que fa del riure un recurs terapèutic de primer ordre.

XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

Una altra escola, un altre poble, una altra comarca i amb una altra gent

Surto una hora i mitja més tard del que em pertoca. El volant crema, Los Planetas sonen després de girar la clau.
Una alumne em veu quan passo amb el cotxe i em fa adéu il·lusionada, el gelat que porta a la mà no cau de miracle, aquesta vegada la gravetat no li ha jugat una mala passada, sota el colze porta una crosta que diu que la setmana passada no va tenir tanta sort.
Passo pel costat de la terrassa del bar on hem anat a fer el cafè. El mateix personatge que ens ha comentat entre moltes gotes juntes de licor de Badalona que era "del pueblo de las tres mentiras" està enredant a una altra víctima. Recordo la conversa pràcticament unidireccional d'abans: "No es villa, no es nueva y no es reina.. nunca ha sido villa, nunca ha sido nueva y nunca ha sido reina". Jo li he dit, ¿cómo que nunca ha sido nueva? M'ha mirat i ha fet un glop. Un home que seia al costat ha somrigut, tot seguit li he dit: em sembla que demà porto la gravadora, aquest home és una mina.
Surto del poble. Hi ha un cartell que posa Sta. Eugènia amb accent tancat i pocs metres més endavant un cartell semblant amb accent obert.
A la corba de la gasolinera la meuca de cada dia busca l'ombra, a aquesta hora toca el sol i els seus clients no estan per suar més.
Set o vuit minuts després veig la fisonomia del meu poble (foto), els tonencs ho tenim això, quan veiem el castell ja ens veiem a casa. A l'esquerra els camps estan canviant i les bales de palla comencen a poblar-los, els pagesos han aprofitat el dia d'avui que dintre de tot és prou fresquet.
Porto quatre anys amb el mateix recorregut i falten només tres dies perquè em converteixi amb l'enveja dels treballadors estivals fins el 3 de setembre.
A una altra escola, a un altre poble, a una altra comarca i amb una altra gent.

Aprendre a ser ciutadans

Ja hi tornem a ser amb més polèmiques!
Ara surten els bisbes i diuen que l'escola no ha d'adoctrinar i durant el franquisme tancaven la boqueta quan s'adoctrinava amb el braç enlaire i la cara al sol. Què? una altra mani? vinga va, que fa temps que no n'hi ha cap...
El meu punt de vista és que aquesta nova assignatura és la constatació del fracàs i de la impossibilitat de moltes famílies d'educar en valors els seus fills. Per mi no cal una assignatura que es basi en eixos transversals que qualsevol educador responsable hauria de tenir en compte en les matèries que faci. No m'imagino un mestre que no intervingui quan sent un comentari homòfob, racista o de menyspreu cap a una comunitat per posar uns exemples.
En assignatures com educació física molt sovint ens trobem amb comentaris que "conviden" a aturar la sessió per parlar de valors. Els alumnes s'enfaden i diuen que a l'hora d'educació física no hem de parar per parlar de coses que no venen al cas, els contesto que l'educació física per davant de tot és educació i per tant les conductes inadequades no són permeses, suposo i espero que la resta de mestres actuï de la mateixa manera, no és tan difícil.

Aquí també es parla d'aquest tema.
L'USTEC·STEs en diu això.

dilluns

Educació Física segle XXI

La setmana passada apareixia un article de Carles Jardí Pinyol al Punt Digital de Vilaweb sobre educació física. Us poso l'enllaç perquè el llegiu. Entenc però, que la gent que no sigui mestra d'educació física potser no el vulgui llegir sencer i per això us copio una part interessant que ens ajuda a entendre el que és (o hauria de ser) l'educació física avui en dia.

La nova llei que regula l'ensenyament i que començarà a aplicar-se amb vista al proper curs escolar, marca unes línies d'actuació pròpies de l'àrea d'educació física que passen pel desenvolupament personal de l'alumne com a efecte directe de l'activitat física, tot assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu. I passant per aquelles competències bàsiques, basades en la utilització del cos com a element de relació i interacció amb el món; en el coneixement, la pràctica i la valoració de l'activitat física per preservar la salut; la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes; el coneixement d'un mateix i de les pròpies possibilitats i mancances, l'autosuperació, la perseverança i l'actitud positiva, i l'organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència i l'autonomia i iniciativa personals.

Amb tot això crec que seria convenient que la gent deixés de banda aquella imatge del mestre d'educació física que dóna una pilota als nens per fer futbol i una a les nenes per fer bàsquet mentre mira el rellotge esperant que soni el timbre. El MEF és un educador i com a tal ha de transmetre valors en aquest cas enfocats a bons hàbits corporals però no al rendiment físic com es pensa la gent des de fora.

Blogger es catalanitza

Ja tenim blogger.com en català i tots els que utilitzem aquesta eina de blocs hem d'estar contents. Quan s'aconsegueixen coses d'aquest estil hem de reflexionar sobre el fet que una llengua com la nostra necessita gent que lluiti dia a dia per la seva normalització, amb això vull dir que si blogger no hagués rebut recomanacions, queixes i/o suggerències sobre el fet de tenir la traducció en català molt possiblement no haurien mogut ni un dit per una llengua minoritària amb un percentatge elevadíssim dels seus parlants que entén i parla perfectament castellà o francès. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible això i seguim endavant perquè encara estem lluny de la normalització total.

dijous

Subtitulació a costa de què?

Ernest Maragall aposta per subtitular en català en lloc de doblar:
D'entrada ja us dic que sóc un gran defensor del cinema en versió original i que no em miro una pel·lícula que no sigui en català o castellà sense subtítols des de fa molts anys. Per què? perquè quan miro una peli vull veure el treball dels actors i no el dels dobladors i perquè m'interessa aprendre anglès dia a dia per no estancar-me en un nivell de tercer de l'EOI.
El tema és, estem preparats per fer el valent pas de veure televisió i cinema a gran escala amb subtítols? és evident que no. Què passaria ara mateix si a TV3 fessin Herois en anglès i subtitulat en català? doncs que baixaria l'audiència de forma escandalosa. Jo amb el TDT m'ho miro en anglès i subtitulat perquè ho tinc en opció però s'ho miraria el meu veí si en comptes d'estar en opció estigués per defecte en anglès? No.
El meu veí, que és fan d'Herois, em diria:
- Neng, treballo dotze hores cada dia i arribo cansat a casa, no estic per llegir subtítols, a més, són molt petits...
Al meu veí se li'n fot aprendre anglès, el meu veí treballa per pagar l'hipoteca, fumar els seus Winston i anar al càmping cada cap de setmana amb la caravana i la canalla, m'enteneu per on vaig?
No tenim cultura de subtítols (perquè no som finlandesos!) i necessitem una televisió pública com TV3 que faci la seva funció social de normalització lingüística i si cau en audiència amb aquesta desigual competència barroera ho tenim clar. Per ara estic content que ho tinguem com a opció, més endavant, quan estiguem preparats tirem-nos-hi de cap!

dimecres

Hi fot un fred que pela...

Rebo una invitació per anar a una conferència de l'Honorable Conseller d'educació pel dia 27 a la UB, suposo que l'han rebuda tots els mestres, no ho sé. Suposo que el "Tete" ens vol explicar les últimes tendències en educació del país amb més bona fama mundial a nivell educatiu: Finlàndia. No sé si el conseller economista que fa de conseller d'educació sap que Catalunya també va tenir aquesta fama fa uns quants anys, durant els anys anteriors a la gran catàstrofe. Al nostre país teníem el bo i el millor a nivell educatiu i vam ser pioners en molts aspectes.
Avui en dia Finlàndia té unes condicions que fan que pugui exercir el títol de país educatiu més avançat del món. Aquestes condicions no es donen ni de bon tros a Catalunya. Sentia avui a un Telenotícies que Finlàndia té grans similituds amb el nostre país, ah sí? per què? que jo sàpiga les coses que el Parlament Finlandès decideix no han de tenir el vist-i-plau retallador d'altres parlaments, que jo sàpiga els diners dels impostos dels finlandesos repercuteixen íntegrament en els finlandesos, que jo sàpiga Finlàndia és una república sobirana independent, que jo sàpiga ningú qüestiona que l'idioma oficial és el finès tot i tenir el suec com a cooficial, que jo sàpiga els Nokia tenen el finès com a opció, que jo sàpiga allà hi fot un fred que pela...

dimarts

Oposicions 2007

Fa set anys vaig aprovar les oposicions (a la tercera) i en fa tres que vaig ser tribunal. Tan com a opositor com de tribunal em vaig trobar amb el problema de la falta d'informació. Com a opositor necessitava saber què volien de mi i com a tribunal necessitava saber què avaluar i com puntuar-ho. L'any 2000 vaig aplicar la lògica en l'oposició, vaig establir un conjunt de paràmetres que creia que eren importants per aprovar unes oposicions, em va sortir bé amb molt d'esforç i un factor sort que sempre està lligat en una fase d'oposició.
Com a tribunal ens van dir que nosaltres mateixos havíem d'establir la forma de puntuació segons el nostre criteri. Vam reunir-nos moltes hores i d'allà en van sortir la nostra forma de puntuació. Els altres tribunals devien tenir també la seva forma d'avaluar, propera o no a la nostra.
Aquest any el Departament d'Educació ha posat els punts sobre les is: ha tret un seguit de criteris de correcció amb un conjunt d'aclariments que facilitaran la feina als opositors i als tribunals. De pas també es podrà dir que aquesta unificació de criteris serà més justa per a tothom.
Ara, això no li treu a ningú fer colzes i passar molts nervis.
Molta sort i endavant!

dilluns

Canvio d'aires

Me'n vaig.
El curs que ve començo una nova etapa a un nou centre. Avui els ho he comunicat als meus alumnes de cicle mitjà. Han plorat gairebé tots, els més valents s'han tapat la cara perquè ningú els pogués dir que ploraven, d'altres han vingut a abraçar-me amb un instint natural. Els he dit que volia treballar a una escola més propera a casa per estar més a prop de la meva filla, no els he convençut. La nouvinguda magrebina que va arribar del Marroc fa dos mesos s'ha posat a plorar desconsoladament tot i no entendre gaire l'idioma, per la reacció dels altres ha entès que alguna cosa dolenta passava, m'aprecia molt, com tots. Suposo que ha pensat que sense mi no tindrà un pilar on recolzar-se quan necessiti ajuda, li he explicat com he pogut que l'any que ve hi haurà un altre mestre que l'ajudarà com jo l'he ajudada a integrar-se, m'ha somrigut entre llàgrimes. Tot això ha passat mentre fèiem l'àlbum. Em temo que demà i demà passat seran dies durs, han sigut quatre cursos intensos.
A les nou entrant a l'escola, abans que tot això passés, ha vingut un pare a parlar amb mi, m'ha agraït sincerament el que he fet pel seu fill i jo li he dit que aquell gest significava molt per mi, també li he dit que l'absència de suport en molts aspectes és una de les causes principals per les quals vull marxar.

diumenge

Oh Europa!

La canalla del barri no para de tirar petards a tota hora: un totxo destrossat, una ampolla d'aigua esmicolada o una paperera rebentada són les conseqüències dels seus fets. Compren els petards amb els diners de la setmanada a una barraqueta que han instal·lat en un descampat del poble, en pocs segons es fonen els diners de les xuxes i després s'ajunten amb altres companys esperant una mica més de soroll. Ells, aliens a la nova normativa europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys es preparen per la festa de Sant Joan. Aquesta norma suposo que aixeca polseguera als nostres veïns del País Valencià on hi ha un gran tradició pirotècnica. Estic segur que tots els lectors del bloc n'han fet alguna amb petards, forma part de la festa de Sant Joan que és la més emblemàtica de les terres de llengua catalana.
De marrecs amb la colla sortíem amb la bossa plena de petards a donar un volt pel poble i a veure qui la feia més grossa. Tornàvem curts d'efectius i l'endemà era obligatori tornar a fer un volt però aquesta vegada a la recerca de petards sense explotar.
Suposo que des de la Unió Europea coneixen poc la tradició de determinades zones. No m'imagino nens suecs o finlandesos fent el que fèiem nosaltres de petits però tampoc m'imagino nens catalans o valencians sense tirar petards per Sant Joan. Endavant amb la revetlla, amb seny, però amb petards!

dijous

Torna el Llop a Tona


Si aquest dissabte a la nit teniu ganes de passar una estona agradable i més que divertida per només 6 Euros ho teniu fàcil: torna l'espectacle "El llop" de la Guarderia Teatre. Serà aquest dissabte dia 16 a les 10 de la nit a la sala la Canal de Tona, just al costat de la carretera principal que travessa el poble, amb aparcament ampli i gratuït al costat i amb restaurants a tocar, ah, i el beure el posa La Guarderia Teatre durant l'espectacle.
En què consisteix el Llop? encara no hi has jugat? pensa que qui hi juga repeteix. És un espectacle-joc on el públic hi té molt a dir. Dalt de l'escenari hi ha 14 personatges i 4 d'ells són llops. El públic, que es reparteix per taules amb una pissarra, ha de descobrir els llops assassins a partir de preguntes, diàlegs, discussions, mirades, etc... Una vegada creguin que han descobert un llop votaran el personatge en qüestió amb la pissarra, el personatge amb més vots serà executat. Al final només quedaran habitants innocents o ... llops!
Veniu amb la colla, família, amb la parella o sols, d'amics en fareu ràpid. Espectacle recomanat per a majors de 16 anys.
Aquest dissabte estrenem una nova versió amb un nou vídeo d'entrada i algunes novetats.
Si teniu qualsevol dubte pregunteu-m'ho.
Ens veiem dissabte!
* A la foto veiem el conegut saxofonista Pep Poblet, el corredor de rallies Dani Solà, l'actor Ramon Godino i el músic Princesa Rosa entre d'altres que van participar a l'edició benèfica del Llop per la Marató de TV3.
Foto:JRoca

dimarts

Procés avaluatiu

Avaluacions:
Avui reunió d'avaluació fins a un quart de quatre. Repassem alumne per alumne i prenem decisions consensuades.
De vegades, en casos molt concrets, és millor suspendre (NM) com a toc d'atenció perquè el sol fet de posar un PA fa que hi hagi pares que es pensen que tot va perfecte. Portem una pila d'anys amb aquest sistema i no veig que hagi funcionat pel que fa a la informació precisa del procés avaluatiu.

diumenge

Pels pèls al Pasta gansa

Pasta gansa, us en recordeu? El millor programa pel que fa a guions que s'ha fet mai a la ràdio en català. Milers de joves de principis dels noranta n'érem fans i l'escoltàvem a diari, es va convertir en un programa mític de la ràdio i en un referent de l'humor català de la mà dels genials Orteu, Perelló i Salvadó entre d'altres. I del presentador què me'n dieu? Mikimoto en estat pur.

Bé, doncs resulta que jo vaig participar dues vegades al Pasta Gansa: el maig del 95 i el setembre del 96. En la primera participació vaig caure en una pregunta trampa i no vaig passar a la final. En la segona participació vaig arribar a la final i em va anar pel pèls de guanyar 70.000 pessetes que m'haurien anat molt bé. Tenia 21 anys, acabava d'acabar la carrera i les meves perspectives de feina eren força nul·les per fer de mestre, havia repartit una trentena de currículums i ningú s'havia dignat ni a contestar. Aquell juliol i agost els havia dedicat íntegrament a fer de peó de jardiner per 63.000 ptes. al mes (378 €), el que aleshores era el sou mínim.
Us he preparat en podcast el fragment final del programa que podia haver canviat el meu prestigi entre els amics per haver guanyat el Pasta Gansa. Va anar pels pèls, dubto que cap altre concursant en tota la història del programa perdés per tan poc.

Responsabilitat lingüística

Cada dia a quarts de vuit de dilluns a divendres em llevo amb la ràdio. Feia anys que sempre escoltava en Bassas però ara fa un parell d'anys que em vaig passar a en Xavi Bosch, a partir de les vuit. Amb el futbol va passar igual, de Puyal a Pou, ja que els mercenaris no responen almenys ens ho passarem bé. Tot i això quan a una de les dues emissores fan els odiosos anuncis (que dolents arriben a ser alguns) faig zàpping cap a l'altra i quan passo amb el cotxe vorejant el Congost camí de la feina escolto l'APM.
Del duel matinal entre Bassas i Bosch per mi guanya el de Rac1 però sovint llegeixo el que escriu en Bassas, estem d'acord en moltes coses, com en aquesta: "El futur de la llengua depèn dels seus parlants, i el català només ens té a nosaltres."

divendres

D'acord amb USTEC-STEs

Mentre algun mitjà de comunicació ja ha tret la cavalleria a la notícia de deixar la tercera hora de castellà a criteri dels centres, l'USTEC-STEs ha fet un comunicat de premsa que subscric al 100%, llegiu-lo aquí.
Uns altres que sembla que no han paït bé la notícia són l'anomenat sector Carretero d'ERC. Copio de l'e-noticies.com: "Carandell creu que el que ha fet el govern és "prendre la decisió de no decidir", i ha lamentat que s'hagi traslladat la responsabilitat última als centres educatius. "El govern -afirma Carandell-- el que diu amb aquesta decisió és: com que nosaltres ens barallaríem, doncs que ho decideixin les escoles"."
Segons el meu humil punt de vista que ho decideixin les escoles és el millor que pot passar perquè són les escoles les que millor coneixen la realitat sociolingüística de cada centre. He estat a unes quantes escoles i us assegurar que cada una és un món. La gent des de fora es pot arribar a pensar que totes les escoles són iguals i que com a molt canvien si són públiques, concertades i privades, doncs no amics no, cada escola té les seves particularitats i per tant és més que positiu que aquestes puguin decidir en aspectes que les afectin directament com aquest tema de la llengua. Per exemple: En una escola de l'àrea metropolitana on pràcticament no es parla català pels passadissos o al pati, i en molts casos ni a les aules, com es pot entendre una hora més de castellà?
Espero que des del MEC entenguin aquest punt de vista perquè en cas contrari hi haurà mala maror i potser haurem d'acabar segant cadenes.

dijous

Per fi una mica de seny

El govern deixarà a les escoles la decisió d'aplicar o no la tercera hora de castellà. Aquesta vegada el govern ha actuat amb seny en un tema delicat com és l'aplicació de la tercera hora de la llengua més parlada a Catalunya amb una diferència abismal amb la llengua originària del país.
La lògica és que si a una escola posem pel cas de la Garrotxa es detecta que els alumnes van fluixos de castellà es faci una hora més de reforç en aquesta llengua. Ara, coneixent la realitat lingüística de Catalunya no cal ser sociolingüista per veure com la llengua que necessita més reforç a gran part del territori és la catalana. La decisió de deixar pels centres l'aplicació de la tercera hora crec que és la més encertada.
Vilaweb
Avui
La Vanguardia
El País
El Punt
No he trobat (ni buscat) informació en depèn de quins mitjans... ja m'enteneu.
En aquest bloc aquest tema havia sortit unes quantes vegades: El decret de la llengua; Classes en anglès pel curs que ve?; Esborrany per esborrar; Les comissions de treball del Departament d'Educació; No és això companys, no és això.

dimecres

Al Tete no li agrada el Tete

Escoltava el Minoria Absoluta com faig cada dia a l'hora de dinar. Avui el convidat era el conseller Maragall. Aquest economista que ara exerceix de primer responsable en educació de la Generalitat ha acabat l'entrevista dient que el seu personatge del Polònia no li agrada. Li han preguntat quines coses no li agradaven del Tete i ha dit que tot. Ha demanat no sortir més i aquí en Toni ha estat àgil: li ha dit que mentre sigui conseller ja es pot anar preparant...

dimarts

No en vull gràcies!


Arribo a casa i novament tinc la bústia d'entrada (del pc) plena d'spam. Ara els ha agafat pel llibre de visites d'"Educació física, no gimnàstica!", em tenen fart. Aquesta setmana porto eliminats més de 30 missatges que venen Viagra, allargaments d'extremitats inferiors del mig, pastilles de tot tipus i no sé pas què més. Són uns pesats! A les bústies (físiques) hi pots plantar un adhesiu que digui "Publicitat, no gràcies" i en principi et fan cas. Què hem de fer amb les bústies virtuals? intento enganxar un adhesiu i no me'n surto!

dilluns

Caminante no hay camino


Somriure, fer adéu, picar de mans, caminar...
la vida és un aprenentatge constant.







Sempre havia criticat els blocs que parlaven amb termes de "la vida és...".
I avui ho he fet jo.

Anthony and the Johnsons: Man is the baby

dissabte

Plusmarques de les colònies'07

- Lots arreglats en una nit: 7 (el 85%). Anterior rècord 5 a les colònies'03.

- Frase: “No enfoqueu als ulls si us plau”: 23. Cal remarcar que les darreres 12 vegades ja no hi anava un si us plau darrera. Anterior rècord 22 a les colònies'05.

El balanç és molt positiu perquè no s'han superat els rècords de rondes nocturnes de vigilància, lots confiscats, mitjons perduts, inscripcions llegides sota les lliteres, gots vessats i genolls pelats.

divendres

Tres mil quaranta-quatre


La pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" que vaig crear fa sis anys i mig ha superat aquest passat mes de maig el seu rècord històric de visites en un sol mes. Per primera vegada s'han superat les 3.000 visites mensuals i la marca s'ha quedat en 3.044.
Què vol dir això? vol dir que l'educació física interessa i cada vegada més. Pel proper curs anuncio canvis i millores substancials amb noves actualitzacions, aquest curs l'he actualitzada poc perquè no he fet EF a l'escola per la reducció de jornada.
Moltes gràcies a tothom per seguir la pàgina i fer-la útil a tanta gent.