dilluns

Canvio d'aires

Me'n vaig.
El curs que ve començo una nova etapa a un nou centre. Avui els ho he comunicat als meus alumnes de cicle mitjà. Han plorat gairebé tots, els més valents s'han tapat la cara perquè ningú els pogués dir que ploraven, d'altres han vingut a abraçar-me amb un instint natural. Els he dit que volia treballar a una escola més propera a casa per estar més a prop de la meva filla, no els he convençut. La nouvinguda magrebina que va arribar del Marroc fa dos mesos s'ha posat a plorar desconsoladament tot i no entendre gaire l'idioma, per la reacció dels altres ha entès que alguna cosa dolenta passava, m'aprecia molt, com tots. Suposo que ha pensat que sense mi no tindrà un pilar on recolzar-se quan necessiti ajuda, li he explicat com he pogut que l'any que ve hi haurà un altre mestre que l'ajudarà com jo l'he ajudada a integrar-se, m'ha somrigut entre llàgrimes. Tot això ha passat mentre fèiem l'àlbum. Em temo que demà i demà passat seran dies durs, han sigut quatre cursos intensos.
A les nou entrant a l'escola, abans que tot això passés, ha vingut un pare a parlar amb mi, m'ha agraït sincerament el que he fet pel seu fill i jo li he dit que aquell gest significava molt per mi, també li he dit que l'absència de suport en molts aspectes és una de les causes principals per les quals vull marxar.

5 comentaris:

Jaume ha dit...

És trist això que expliques en les últimes tres línies. Però penso que t'has de quedar amb la reacció totalment natural dels teus alumnes. Això vol dir que t'aprecien i t'admiren, i també que has fet un bon treball amb ells.

Les famílies haurien de ser més receptives i fer el que ha fet avui aquest pare amb tu. Penso que t'has de quedar amb això i amb la tristor dels teus alumnes com a senyal d'una feina molt ben feta. Hi ha moments, que per curts que siguin, justifiquen mesos, cursos, de treball.

Molta sort en la teva nova etapa.

Salut.

Jordi Perales ha dit...

Penso com en Jaume, quedat amb el que t'ha dit aquest pare i sobretot amb les cares dels teus alumnes.

Espero que algú del centre d'on marxes en tregui conclusions!!!

Per cert, l'any que ve valoraran més la teva feina. T'ho dic per experiència.

I com s'ho han pres els companys de centre?

diariMEF ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Certament em quedo amb l'agraïment d'aquest pare i confio en que en vinguin més abans de deixar l'escola el dia 29.
Altres companys també han deixat el centre per raons molt semblants a les meves, marxem 3 definitius en una escola cíclica amb pocs mestres.
Per la meva part ho deixaré tot a punt per la persona que em substitueixi a l'aula i com a coordinador TIC. Ja els he dit que si hi ha problemes en qualsevol cosa que em facin un truc per veure si ho puc solucionar, a nivell informàtic segur que m'hauran de trucar.
El meu compromís amb l'escola ha estat gran i marxo amb el cap ben alt.

Montserrat ha dit...

La falta d'agraiment és un tema en el que jo també he parlat extensament en el meu blog. Costa molt donar suport i és molt fàcil carregar-se tota la feina amb una sola paraula. Gaudeix de les petites i tímides mostres de recolzament que et donin, valen el seu pes en or.

Petjada ha dit...

fins i tot jo ploraré!
Ànims, i molta sort, espero que trobis el recolzament necessari en un altre indret, el dels nens, tingues per segur que siguis on siguis el tindràs!