Una altra escola, un altre poble, una altra comarca i amb una altra gent

Surto una hora i mitja més tard del que em pertoca. El volant crema, Los Planetas sonen després de girar la clau.
Una alumne em veu quan passo amb el cotxe i em fa adéu il·lusionada, el gelat que porta a la mà no cau de miracle, aquesta vegada la gravetat no li ha jugat una mala passada, sota el colze porta una crosta que diu que la setmana passada no va tenir tanta sort.
Passo pel costat de la terrassa del bar on hem anat a fer el cafè. El mateix personatge que ens ha comentat entre moltes gotes juntes de licor de Badalona que era "del pueblo de las tres mentiras" està enredant a una altra víctima. Recordo la conversa pràcticament unidireccional d'abans: "No es villa, no es nueva y no es reina.. nunca ha sido villa, nunca ha sido nueva y nunca ha sido reina". Jo li he dit, ¿cómo que nunca ha sido nueva? M'ha mirat i ha fet un glop. Un home que seia al costat ha somrigut, tot seguit li he dit: em sembla que demà porto la gravadora, aquest home és una mina.
Surto del poble. Hi ha un cartell que posa Sta. Eugènia amb accent tancat i pocs metres més endavant un cartell semblant amb accent obert.
A la corba de la gasolinera la meuca de cada dia busca l'ombra, a aquesta hora toca el sol i els seus clients no estan per suar més.
Set o vuit minuts després veig la fisonomia del meu poble (foto), els tonencs ho tenim això, quan veiem el castell ja ens veiem a casa. A l'esquerra els camps estan canviant i les bales de palla comencen a poblar-los, els pagesos han aprofitat el dia d'avui que dintre de tot és prou fresquet.
Porto quatre anys amb el mateix recorregut i falten només tres dies perquè em converteixi amb l'enveja dels treballadors estivals fins el 3 de setembre.
A una altra escola, a un altre poble, a una altra comarca i amb una altra gent.