dilluns

Caminante no hay camino


Somriure, fer adéu, picar de mans, caminar...
la vida és un aprenentatge constant.







Sempre havia criticat els blocs que parlaven amb termes de "la vida és...".
I avui ho he fet jo.

Anthony and the Johnsons: Man is the baby

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha res millor que veure la vida des d´una altra òptica: la dels teus fills.

miq ha dit...

I cal no oblidar, durant tot aquest aprenentatge, a somriure, fer adéu, picar de mans, caminar... per molt grans que ens fem ;-)

miq ha dit...

Molt bo, l'Antony. Bona tria.

Petjada ha dit...

I per què no parlar del que coneixem? Sigui des de l'òptica que sigui, la vida, té el seu encant!