Caminante no hay camino
Somriure, fer adéu, picar de mans, caminar...
la vida és un aprenentatge constant.
Sempre havia criticat els blocs que parlaven amb termes de "la vida és...".
I avui ho he fet jo.
Anthony and the Johnsons: Man is the baby
dilluns
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
No hi ha res millor que veure la vida des d´una altra òptica: la dels teus fills.
I cal no oblidar, durant tot aquest aprenentatge, a somriure, fer adéu, picar de mans, caminar... per molt grans que ens fem ;-)
Molt bo, l'Antony. Bona tria.
I per què no parlar del que coneixem? Sigui des de l'òptica que sigui, la vida, té el seu encant!
Publica un comentari a l'entrada