divendres

Feliç 2006

A final d’any s’acostuma a fer balanç de com ha estat l’any que acaba i jo del 2005 n’he tret moltes coses positives. He passat moments fatals a nivell professional i d’altres de més bons i se suposa que això és normal, de tot se n’aprèn. En general he acabat l’any amb una mica més d’esperança pels canvis positius que sembla que s’acosten però no me’n refio del tot, fins que no estigui dins del sac i ben lligat val més no tenir falses esperances. Del que en puc estar segur és que encara aprenc més que no ensenyo.
Pel 2006 desitjo una educació amb més recursos a tots els nivells, un reconeixement de l’educació física, un reconeixement a la tasca dels mestres, una implicació més positiva dels pares i molta salut per tothom. Per demanar que no quedi.
A nivell personal s'acosta un any primordial a la meva vida i és possible que hagi d'anar deixant progressivament el tema d'Internet per manca de temps, ja us informaré.
Molt bon any 2006.

La Grossa

Ha tocat la Grossa al costat de casa i un servidor no n'ha tocat ni un gram, què hi farem.
Llegeixo al diari que amb els 609 milions que han tocat al nostre país es podrien fer 203 col·legis i em pregunto si aquests col·legis es compten amb equipaments com gimnàs o no. Deu ser una obsessió meva però us asseguro que no és gens fàcil treballar sense gimnàs i/o sala polivalent que serveixi alhora per fer diverses activitats. Ara per Nadal vam fer una cantada de Nadales i com que a l'escola no hi ha cap espai suficientment gran vam haver d'anar a l'església del poble.
La Grossa de veritat seria que en aquest país es respectés de veritat la tasca dels mestres, la importància de l'educació i que els pares ajudessin una mica més.
HI HA COSES QUE JO NO PUC ENSENYAR.
Bon Nadal

dilluns

Entrega de premis

Aquesta tarda he assistit a l'entrega dels premis literaris Font Morta i Font del Ferro de Tona. En aquesta vuitena edició em van demanar de fer de jurat i per mi ha estat una experiència molt enriquidora ja que he llegit més de cinquanta obres de prosa de temàtiques molt diferents.
M'ha agradat molt conèixer altra gent del jurat i estar en contacte amb els organitzadors Brots de Poesia de Tona. M'ho vaig passar molt bé parlant de les obres amb els altres membres del jurat i escollint els guanyadors i accèssits. Em va sorprendre gratament comprovar que hi havia participants de gran part de les terres de parla catalana.
Avui en l'entrega de premis m'ha agradat veure la cara dels guanyadors ja que quan llegeixes una cosa suposo que és inevitable imaginar-te com és la persona que l'ha escrita. Avui al vespre rellegia les obres que havien estat publicades en un llibre per l'ocasió i llegia les de poesia que no havia llegit, ha estat un plaer. Hi ha un parell de narracions que m'han emocionat especialment i una és d'una noia que es presentava a la categoria juvenil. Són excepcions els casos de joves amb ganes d'escriure i que a sobre ho facin tan bé, deu ser culpa dels mestres , és clar, com sempre.

Clic per la "tele"

Aquest matí una nena de la classe de cicle mitjà on faig de tutor m'ha dit que m'havia vist per la tele. De seguida li he dit que devia ser un error però ella ha insistit que m'havia vist en un webclip. Tot seguit m'ha dit que es tractava d'una activitat Clic que havia fet jo i que els havia ensenyat feia temps. Buscant per l'edu365 he anat als webclips i finalment he arribat a Televisió de Catalunya on he trobat de què es tractava. És una activitat Clic que vaig fer fa un parell d'anys en un curs de creació d'activitats Clic. Amb l'arribada del JClic aquesta activitat que es basa en dites i frases fetes catalanes havia entrat a formar part de la base de dades. Ara, un temps després algú l'ha inclòs com a exemple d'activitat educativa a TV3 i això em fa feliç. Si voleu descarregar-vos l'activitat cliqueu aquí. La història del petit projecte va venir perquè havia d'entregar un treball de final de curs telemàtic i se'm va acudir un tema que m'apassiona com és el de les frases fetes i dites. Vaig estar buscant informació durant un temps i finalment vaig dibuixar (em surt fatal) unes iaies que havien de ser les que ensenyarien les frases fetes catalanes, tot seguit calia fer alguna cosa motivant i vaig donar una personalitat divertida a les iaies, això és tot. Estic content perquè altra gent podrà aprofitar el treball que vaig fer amb molta il·lusió i amb l'objectiu de ser útil. Estant tot el dia amb nens noto com cada vegada s'utilitzen menys les frases fetes i dites catalanes i és una pena perquè és un bé cultural que cal mantenir.

divendres

El regal estrella

Ja falta poc per Nadal i la histèria consumista de cada any fa uns dies que ha començat. Resulta que aquest any un dels regals estrella serà el DVD per cotxe, ja sabeu, una pantalleta darrera els reposacaps del cotxe perquè la mainada estigui callada i no molesti mirant les aventures del Nemo i els seus amics.

Arribem a un punt on els pares “endollen” els nens mirant la pantalla per no fer la seva tasca de pares, i a sobre justificaran els Euros que s’han gastat en l’invent per intentar veure’s com a bons pares, com si ser bon pare fos gastar-se molts diners. Jo crec que els bons pares són els que parlen molt amb els seus fills, els que els eduquen i els que potencien les seves capacitats a tots els nivells. El DVD de cotxe em recorda l’anunci de ràdio on un pare truca a la mestra del fill i li demana que faci el que ell no és capaç de fer. Per què comprar un DVD portàtil? És que no s’és capaç de conversar? És que és molt difícil cantar, mirar el paisatge, observar els carrers, fer jocs de paraules o a coses per l’estil? On anirem a parar quan els fills demanin engegar una màquina substitutòria en trajectes de 10 minuts i els pares els facin cas?

Ja està bé intentar donar el que ells no van tenir però el millor que es pot oferir no és res material encara que la societat ens digui el contrari, i més per Nadal.

dissabte

Societat educadora

M’encanta la campanya “Societat educadora”, aquesta vegada l’han encertat de ple. Els anuncis de ràdio són encertadíssims i espero que serveixin per fer reflexionar a molts pares i mares.
Copio el següent text de www.gencat.net

Aquesta campanya pretén reconèixer la gran tasca que estan portant a terme els mestres i professors catalans, així com implicar el conjunt de la societat (professorat, famílies i comunitat educativa) en l'educació del nostre país.

Els protagonistes de la campanya en premsa són mestres i professors reals, de diverses escoles i instituts públics d'arreu del país. La campanya sol·licita la participació de les famílies en l'educació dels fills, perquè hi ha valors, actituds i coneixements que l'escola no pot transmetre sola. La campanya incideix que és imprescindible que tots els agents educatius (administració, professorat, famílies, mitjans de comunicació i societat en general) treballin de forma conjunta per l'educació.

Moltes felicitats pels promotors de la campanya, les coses són com són, quan es fan bé també s’ha de dir.