dimarts

Twitter imprescindible #tic-tac

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.
I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.
El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

dimecres

Una heroïna sense capa


Ahir una mestra de Granollers es va convertir en una heroïna després de viure una situació de risc amb els seus alumnes de P5 i aconseguir que cap patís ferides després d'un esfondrament de sostre. És molt possible que hagueu vist o llegit la notícia i és d'agrair que almenys una vegada els mestres estiguin al costat bo dels titulars. Sorprèn el redactat del Periódico de Catalunya quan diu: "Quan va veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament" Bé, si algú es pensa que en una situació així els mestres estem per idear jocs és que ha vist moltes pel·lícules (i molt probablement no les ha acabat d'entendre). En situacions així el més normal del món, i el que m'imagino que va fer la mestra és: cridar fort per evacuar la classe o fer amagar ràpidament els alumnes sota la taula amb les mans al cap i ben quietets.

Un deu per la mestra i una reflexió important sobre les obres que es fan en centres educatius: es veu que feia tan sols tres anys que l'aula havia estat reformada. Cal veure moltes de les nostres escoles com estan construïdes: amb quins materials i de quina manera; us asseguro que he vist xapusses que fan vergonya aliena. Dubto que el Palau de la Generalitat o la casa que hem pagat a Felipe VI i la periodista tinguin aquest nivell d'acabats.

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa


Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.
El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.
I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.
I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.
Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.
Mode debat: ON

dimarts

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

dijous

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

dimarts

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.