diumenge

Ara canto ballmanetes...

Va, avui us poso un youtube, a veure quan trigarà el diccionari de la llengua a incloure aquesta paraula...
És una bonica cançó d'un bon grup musical que es diu Conxita. La cançó és una remescla molt encertada del tema "música de gossos" del seu primer disc.

dissabte

Per flipar mandarines


Torna la novel·la flipo mandarinoide digital per capítols, aquesta vegada amb un nou domini www.marphille.com.
Aquest diumenge a les 00:01 primera entrega de la nova versió Redux de les històries d'en Roi Marphille amb les Maria Isabel, els mòbils Nokia 610, en David Meca i la prestatgeria Expedit entre d'altres.
Cada diumenge i dimecres al teu Pc.
No us ho perdeu!

divendres

La paella valenciana i el cor de la ciutat

La família d'en Vicent són aficionats al Cor de la ciutat. Cada tarda mentre fan el cafè escullen la telenovel·la catalana en comptes dels programes de premsa groga d'altres cadenes. Avui dia 27 estaven molt preocupats perquè han sentit dir que a en Francisco Enrique li molesta que es vegi TV3, té intenció de fer tancar el repetidor. Per sort hi ha hagut una colla de persones que han pujat al cim de la Carrasqueta i n'han evitat el tancament. En Vicent i la seva família avui podran veure el Cor de la ciutat i després El Club gràcies a uns ciutadans que s'han mullat (literalment també) per la llibertat d'expressió. En Francisco Enrique ha perdut aquesta batalla però té la paella (valenciana) pel mànec.
La família d'en Vicent estaran atents a El Temps amb la Mònica López. A partir de demà han de saber si agafar el paraigües o no per pujar cada dia a la Carrasqueta.

dijous

Remenar les cireres


Llegeixo que el 84% dels mestres suprimiria la sisena hora ja que no troba que amb aquesta mesura augmenti la qualitat de l'educació.
Llegia que el 90% del Parlament va aprovar un Estatut i que no va servir de res perquè el van mutilar de mala manera i a sobre el volen retallar més.
Anem a les conclusions:
Els percentatges alts no serveixen per res si no remenem les cireres.

dimecres

Les armes contra la intolerància

Avui surt als diaris el cas d'una jove mestra de Vic que s'atreveix a ensenyar en català en una escola de Madrid. És notícia quan hauria de ser una cosa normal en una Espanya que amb la Constitució als dits és plural, multi-cultural i no sé quantes coses més.
Pel que tinc entès al Canadà s'ensenya francès a tot el territori i no només al Quebec que és la única regió francòfona. I per què no a Espanya? Us imagineu una Espanya on a les escoles s'ensenyin nocions de les llengües oficials de les diferents nacions que actualment la componen? no seria una forma de conèixer les realitats nacionals i així evitar confrontacions inútils? A mi em costa de creure que hi hagi gent a Espanya que es cregui les bajanades que diuen algunes persones interessadament per crear crispació a través de diferents mitjans de comunicació. I per què s'ho creuen? doncs perquè no ens coneixen, no ens coneixen i en molts casos ni ens volen conèixer, simplement ens volen seguir fent mal com han fet sempre. Estic segur que si a les escoles de tot l'Estat s'ensenyessin nocions de les diferents llengües hi hauria menys crispació, i per què? (com diria la Terribas) doncs perquè la intel·ligència i el coneixement són armes contra la intolerància.
Foto: El Periódico

dilluns

Agost i abril comencen amb A


La gent es culturitza sortint de la feina, per molts serà l'únic dia de l'any que tocaran un llibre, ... i tocar-lo no vol dir llegir-lo. Els venedors de roses fan l'agost aprofitant la falsa creença: 100 ptes = 1 €, no imagino a ningú pagant 1000 peles per una simple rosa fa uns quants anys però el poder persuasiu de l'Euro pot amb tot, compten les roses en els càlculs de l'IPC?
Sant Jordi, una diada que no és festiu. Amb un amic comentàvem que preferíem un Sant Jordi festiu a un 12 d'octubre festiu, ho canviaríem a pèl. M'imagino que encara que ho digués el nou Estatut ens ho haurien retallat de tal forma que com a molt ens deixarien un quart d'hora o vint minuts de festa, el temps per anar a comprar una rosa i poca cosa més, no fos cas que els trepitgéssim el 14 de febrer...

diumenge

El pretext adequat

Pels volts de Sant Jordi moltes escoles fan jocs florals o altres tipus de concursos i exposicions culturals, molt bé si es fa amb criteri. Divendres vaig assistir a una representació poètica que van fer les tres escoles de Taradell (Osona) i em va agradar molt. Els alumnes de cicle superior s'aprenien uns versos i els representaven a l'escenari amb l'ajuda d'unes projeccions, senzill però adequat i força àgil. Tot havia estat coordinat per la Marta Esmarats i els mestres i les mestres a partir de tallers extraescolars. Tot seguit la mateixa Esmarats acompanyada de la Marta Pons ens van regalar un fabulós espectacle teatral-poètic amb poesies de Maria Mercè Marçal i Pere Quart entre d'altres, tot amenitzat per música en directe. Una delícia per la gent que vam tenir la sort de veure-ho.
Podem estar d'acord que la diada de Sant Jordi s'ha comercialitzat de forma exagerada però també estarem d'acord d'aprofitar aquesta diada per fomentar cultura i gust per la lectura als nostres alumnes. Estic segur que després de les representacions alguns alumnes s'hauran interessat per la poesia o pel teatre, encara que siguin pocs ja s'hauran acomplert els objectius.
Pel que a mi respecta la diada de Sant Jordi té el valor afegit de ser el dia del meu casament, enguany el primer aniversari.
Molt bona diada a tothom!

Èxit total en l'estrena

Després del gran èxit de la primera representació de "La mort, la gran cabronada" de Jesús Moncada, ja es poden veure les fotos de l'estrena a la web de la Guarderia Teatre en l'apartat de noves fotos. La sala es va omplir de gom a gom i les crítiques van ser més que positives de la gent que hi va anar. Us recordo que encara queden 4 representacions i que les entrades estan a la venda al bar la Plaça de Tona. L'obra és de petit format per la qual cosa aconsellem adquirir l'entrada anticipada.
D'altra banda properament anunciarem noves representacions del Llop amb novetats importants que no us podeu perdre.

divendres

21A0722h

Aquest dissabte 21 a les deu de la nit la Guarderia Teatre estrena l'adaptació que ha fet de Jesús Moncada "La mort, la gran cabronada". L'obra està dirigida per Fortià Coromina i interpretada per Ernest Villegas, Marta Pons, Jordi Armadans, Xevi Canet i Montse Coromina. Aquesta història ambientada a Mequinensa (d'on era l'autor) ens explica amb humor les cròniques d'uns personatges més que peculiars que de ben segur enganxaran al públic.
Una altre punt per anar a veure l'obra és el lloc. Per primera vegada la sala d'exposicions Caterina Figueras albergarà teatre. La sala es troba sobre la biblioteca del mateix nom, molt cèntrica al poble i amb aparcament gratuït a tocar. Les entrades anticipades es poden comprar al Bar la Plaça, a la plaça Major de Tona.
Totes les dates:
>> Dissabte 21 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Divendres 27 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Dissabte 28 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Divendres 11 de maig - 22:00h - Sala d'Esposicions Caterina Figueras - TONA
>> Dissabte 12 de maig - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA

dijous

El preu de ser catalans

Ja he acabat de llegir "El preu de ser catalans" de Patrícia Gabancho. Aquesta porteña-catalana s'atreveix a dir coses que molta gent pensem però que no ens atrevim a dir en públic, només per això ja cal llegir el llibre. No ens enganyem, és una mica dens però diu unes veritats que ens posen els pèls de punta i que ens han d'obrir els ulls als que creiem que hem de lluitar dia a dia, i no només per la Diada i Sant Jordi, per la nostra llengua i la nostra identitat. Tenia el llibre a la tauleta de nit mentre passaven un parell d'episodis que de ben segur l'haurien alimentat encara més: la farsa-reportatge de TelespeMadrid i el canvi de samarreta d'una escriptora que diu ser catalanista. Patrícia, si per una d'aquelles casualitats de la vida llegeixes aquest bloc m'agradaria molt comentar-te quatre coses sobre el llibre.
El meu e-mail és jroca222@xtec.cat
Salut

dimecres

La samarreta canviada

La Margalida és una apassionada del Barça. Un dia però, apareix al bar de sempre amb una samarreta del Madrid. Al bar queden perplexos, no s'ho poden creure.
- Margalida, per què portes aquesta samarreta del Madrid?
- Quina samarreta del Madrid, no és del Madrid.
- És clar que és del Madrid, però que no ho veus? porta l'escut i tot.
- No, no és del Madrid, me l'ha regalada el meu amic Jaume.
- Ja pot ser que te l'hagi regalada en Jaume però és del Madrid.
- És que no enteneu res? és d'en Jaume i no del Madrid.
- Però Margalida, en Jaume és el president de la penya del Madrid.

dimarts

La falsa polèmica de la llengua

Acabo de llegir aquest article a la Vanguardia i tinc ganes de compartir-lo, val la pena. La llàstima és que els que més l'haurien de llegir no perdran els dos minuts per llegir-lo, tenen massa ganes de seguir creant crispació i no volen perdre el temps llegint.
Un 10 per l'Irene Balaguer de l'associació de mestres Rosa Sensat.

Les carrega el diable diuen

No és normal que sigui tan fàcil posseir una arma. No és normal un país que té més armes per metre quadrat que llibres per metre quadrat. Les conseqüències són, han estat i seran sempre de la mateixa índole.

dilluns

Maragall diu que vol recuperar la immersió a secundària

Maragall, quin era el lema? Fets, no paraules, oi? doncs ja ho sap senyor Honorable Conseller, a veure si veiem els fets i no les paraules.
Notícia.

Saturació

Avui és festa local al Figaró, no he anat a treballar. Penso que ja podríem repartir més les festes...
El tercer trimestre es preveu dur: competències bàsiques, colònies, fi de curs i programació ajustada perquè hi ha alguns dilluns festius. A més, en el meu cas tornaré aviat a la jornada sencera i m'ha començat una nouvinguda a l'aula sense reforç i sense saber un borrall de català o castellà. Llegia la setmana passada al 9 Nou que a les escoles de Vic s'han incorporat 356 alumnes des de principi de curs, 356! què vol dir això? saturació a les aules i saturació a les aules d'acollida (les escoles que en gaudeixin és clar). D'aquests 356 la majoria són immigrants extra-comunitaris però també n'hi ha molts que provenen d'escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona d'on hi ha una migració important de gent cap a Osona. Les aules d'acollida hauran de treballar a fons per ajudar a la integració de tants alumnes. I tot això passa en una situació de manca de mestres per cobrir baixes. De veritat que espero que no hi hagi cap brot de grip com ha passat altres anys, no sé on arribaríem, potser a aquesta situació:
Una àvia porta els seus dos néts a l'escola i es disposa a marxar després de fer-los un petó:
- Senyora, no marxi si us plau, necessitem que es quedi unes hores a fer de mestra, què li sembla fins a les 12? no, perdó, amb la sisena hora fins a la una.. va si us plau no marxi..

dissabte

14 d'abril

Hi ha haver un temps que les places i els carrers d'aquest país tenien el nom de 14 d'abril. Avui sembla que ens haguem oblidat del que va significar, és clar, el Corte Inglés no fa res especial pel 14 d'abril.
Visca la República!

divendres

Seny contra l'odi dirigit

Fa uns dies que m'he contingut d'escriure sobre la nova onada de crispació que ens ve a sobre per la gent (de sempre) que ens vol mal, finalment escric. Suposo que aquesta gent no entenen que a les escoles d'aquí formem persones amb la facultat d'entendre, escriure i parlar de manera indistintiva els dos idiomes oficials que hi ha actualment a Catalunya.
Jo crec que els fa ràbia. Els fa ràbia que poguem accedir a dues cultures de forma tan fàcil, natural i pacífica. Els fa ràbia que els infants catalans sàpiguen dues llengües i els seus només una. Els fa ràbia perquè tot això passa sense conflictes quan en el conflicte és quan se senten millor. Els fa ràbia perquè es pensaven que ens havien vençut del tot i sempre hem tornat a renéixer. Els fa ràbia que poguem dir bon dia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els fa ràbia que siguem capaços de llegir Verdaguer i García Márquez sense traduccions. Els fa ràbia perquè no coneixen la realitat social de Catalunya i com que són de la manera que són els és més fàcil criticar, mentir, difamar i inculcar odi irracional abans que intentar entendre i conèixer un fet diferencial pacífic, assenyat i coherent amb tothom com és el català.
Hi ha gent a qui no agrada
que es parle, s'escriga
o es pense en català.
És la mateixa gent a qui
no els agrada que es parle,
s'escriga o es pense.
Ovidi Montllor

dijous

Marató de donació de sang


Demà divendres 13 d'abril es celebra a Tona la primera marató de donació de sang que es fa en aquest poble osonenc. Animo a tothom que pugui que vingui i deixi el seu granet de sorra. Us enllaço la notícia d'osona.com
de Vilaweb
i de Laplanaweb
Es podrà donar sang entre les 4 de la tarda i les 10 de la nit a la sala La Canal.

dimecres

El DVD anti-paisatge



I on vas anar de vacances de setmana Santa?
- A Andalusia a veure els meus avis.
- Ah, molt bé. Amb cotxe?
- Sí.
- És un viatge llarg, eh?
- Són moltes hores.
- Et vas fixar en les vinyes, en els arbres fruiters, en els diferents paisatges?
- No, vaig estar mirant pelis en el DVD del cotxe, no vaig veure cap paisatge.
- Ah..

dimarts

Presumpció d'innocència


Una de les funcions que tradicionalment no s'han atribuït als mestres però que van amb la nostra tasca és la d'apagafocs, dit d'una altra manera, evitar que s'escampin rumors infundats, històries exagerades, mentides i altres barbaritats.
Us posaré un exemple:
- S'ha perdut un estoig.
El primer que diu l'amo de l'artefacte en qüestió és: "Me l'han robat". Tot seguit ja en surten un parell més dient que han vist un sospistós, tot seguit ja no és sospitós perquè algú ha dit que havia vist com el robava, és un lladregot, tot seguit es propaga el "foc" a altres classes i quan n'enxampes un que escampa el foc i li demanes què sap sempre et diu:
- No ho sé, a mi m'ho han dit...
Tot seguit apareix l'estoig; el tenia a la maleta i no s'hi havia fixat bé.
A les aules de vegades no existeix la presumpció d'innocència i és en les assemblees/tutories on hem de treballar aquests aspectes. La llàstima és que de vegades les "tutories" de casa no concorden amb les de l'escola.

diumenge

Argelers en francès és Argelès

Argelers en francès és Argelès, han borrat una r, la r de refugiats. La platja és immensa i on hi havia filats i senegalesos armats a cavall ara hi ha hotels, palmeres i paradetes turístiques, a simple vista no es diferencia d'algunes zones de Lloret, Benidorm o Sant Antoni de Portmany. A l'oficina de turisme preguntem pels camps i amb un to incòmode ens diuen que "no queda nada", bueno, un monòlit i el "cemeterio de los españoles". Ens hi arribem. Qualsevol rotonda florida li dóna mil voltes a la simple pedra amb la inscripció del monòlit mig amagat entre hotels. Arribem després al cementiri, està tancat però entrem igual. No és un cementiri, és una fossa comuna on descansen una setantena de víctimes del camp d'Argelers. Hi ha un monòlit en forma de prisma del més pur estil franquista amb els noms, a sota hi ha algunes flors i una bandera republicana. Hi deixem una planta i una fulla arrencada de la Moleskine, hi escric: Visca la llibertat, mori el feixisme.
A la tarda anem a Elna, volem visitar la maternitat on van néixer, a partir del desembre del 39 centenars de fills de refugiats. Entre el febrer i el desembre naixien a la sorra o a unes quadres de cavalls de Perpinyà, la mortalitat era altíssima, el 95%. Els jardins estan plens de llorers i es respira una olor boníssima. El castell s'està reconstruint després que quedés en desús acabada la segona guerra mundial. Dins de la maternitat hi ha desenes de fotografies que va fer l'encarregada de fer funcionar el lloc, l'Elisabeth Eidenbenz. Les fotos són commovedores i estan repartides pels tres pisos del castell. En una sala hi ha un vídeo amb una entrevista amb una Elisabeth ja nonagenària que explica com va viure aquells durs dies a Elna. Sortint signem el llibre de visites. El vigilant ens explica que TV3 va estar-hi quatre dies gravant i que també va estar-hi TVE, sabem que aviat un 30 minuts en parlarà, serà la forma de donar-ho a conèixer al gran públic, actrius de la Guarderia Teatre sortiran al reportatge després de col·laborar la tardor passada en una petita representació basada en el llibre "La maternitat d'Elna". El vigilant també ens explica una cosa que ja sabíem: s'està preparant una super-producció sobre el fets, serà dirigida per Manuel Huerga i entre les actrius hi haurà Penélope Cruz que va visitar la maternitat no fa gaire. Per la meva part no ho deixo aquí, fa uns quants mesos que un petit grup de persones estem treballant en un projecte que explicaré quan estigui acabat.
Més fotos de la maternitat al meu Flickr.

dimecres

Educación física 2.0

Avui navegant sense gaire rumb per la xarxa m'he perdut en un bloc que crec que és millor que he vist d'Educació Física fins ara, es diu Educación Física 2.0 i s'actualitza força sovint. Conté infinitat de recursos per a MEF i llicenciats en CAFE i també inclou una bona base de dades d'enllaços interessants, moltes curiositats, apartats d'humor, notícies i un llarg etcètera. En definitiva, un bloc a tenir en compte.

dimarts

Sons

- Ha dit papa, ho has sentit?
- No, ha dit mapa
- Mapa? per què hauria de dir mapa? jo diria que ha dit papa.
- Jo he sentit mapa.
- Potser sí, això vol dir que no sap si dir abans mama o papa.

It could be sweet