dimarts

Presumpció d'innocència


Una de les funcions que tradicionalment no s'han atribuït als mestres però que van amb la nostra tasca és la d'apagafocs, dit d'una altra manera, evitar que s'escampin rumors infundats, històries exagerades, mentides i altres barbaritats.
Us posaré un exemple:
- S'ha perdut un estoig.
El primer que diu l'amo de l'artefacte en qüestió és: "Me l'han robat". Tot seguit ja en surten un parell més dient que han vist un sospistós, tot seguit ja no és sospitós perquè algú ha dit que havia vist com el robava, és un lladregot, tot seguit es propaga el "foc" a altres classes i quan n'enxampes un que escampa el foc i li demanes què sap sempre et diu:
- No ho sé, a mi m'ho han dit...
Tot seguit apareix l'estoig; el tenia a la maleta i no s'hi havia fixat bé.
A les aules de vegades no existeix la presumpció d'innocència i és en les assemblees/tutories on hem de treballar aquests aspectes. La llàstima és que de vegades les "tutories" de casa no concorden amb les de l'escola.

2 comentaris:

Jaume ha dit...

Avui me n'ha passat una d'aquestes: "Mira Jaume, m'han mullat la jaqueta al vestidor", i m'ensenya una manega banyada, "...i en M. estava allà a la vora i segur que ha sigut ell, i...". Jo: "Tranquil R., anem al vestidor, a veure el que ha passat...". Just on m'ha dit que s'ha canviat hi havia un bassal d'aigua al terra, "ho veus R, la jaqueta tocava al terra i se t'ha mullat sense que ningú en tingui la culpa".

I, totalment d'acord, moltes vegades volem fer anar a la canalla cap a un camí en una hora de tutoria, quan a casa fan que vagin per un altre molt diferent amb moltes més hores de "tutoria".

Salut.

Petjada ha dit...

A un alumne meu li ha desaparegut el rellotge que havia deixat en un banc del pati, segons ell i la seva mare "l'han robat". Evidentment, tots fan les seves apostes i acusacions. El més trist és que després de parlar-ho vàries vegades a tutoria encara no ha sortit... una cosa és apagar focs i l'altra ser detectiu.