diumenge

Argelers en francès és Argelès

Argelers en francès és Argelès, han borrat una r, la r de refugiats. La platja és immensa i on hi havia filats i senegalesos armats a cavall ara hi ha hotels, palmeres i paradetes turístiques, a simple vista no es diferencia d'algunes zones de Lloret, Benidorm o Sant Antoni de Portmany. A l'oficina de turisme preguntem pels camps i amb un to incòmode ens diuen que "no queda nada", bueno, un monòlit i el "cemeterio de los españoles". Ens hi arribem. Qualsevol rotonda florida li dóna mil voltes a la simple pedra amb la inscripció del monòlit mig amagat entre hotels. Arribem després al cementiri, està tancat però entrem igual. No és un cementiri, és una fossa comuna on descansen una setantena de víctimes del camp d'Argelers. Hi ha un monòlit en forma de prisma del més pur estil franquista amb els noms, a sota hi ha algunes flors i una bandera republicana. Hi deixem una planta i una fulla arrencada de la Moleskine, hi escric: Visca la llibertat, mori el feixisme.
A la tarda anem a Elna, volem visitar la maternitat on van néixer, a partir del desembre del 39 centenars de fills de refugiats. Entre el febrer i el desembre naixien a la sorra o a unes quadres de cavalls de Perpinyà, la mortalitat era altíssima, el 95%. Els jardins estan plens de llorers i es respira una olor boníssima. El castell s'està reconstruint després que quedés en desús acabada la segona guerra mundial. Dins de la maternitat hi ha desenes de fotografies que va fer l'encarregada de fer funcionar el lloc, l'Elisabeth Eidenbenz. Les fotos són commovedores i estan repartides pels tres pisos del castell. En una sala hi ha un vídeo amb una entrevista amb una Elisabeth ja nonagenària que explica com va viure aquells durs dies a Elna. Sortint signem el llibre de visites. El vigilant ens explica que TV3 va estar-hi quatre dies gravant i que també va estar-hi TVE, sabem que aviat un 30 minuts en parlarà, serà la forma de donar-ho a conèixer al gran públic, actrius de la Guarderia Teatre sortiran al reportatge després de col·laborar la tardor passada en una petita representació basada en el llibre "La maternitat d'Elna". El vigilant també ens explica una cosa que ja sabíem: s'està preparant una super-producció sobre el fets, serà dirigida per Manuel Huerga i entre les actrius hi haurà Penélope Cruz que va visitar la maternitat no fa gaire. Per la meva part no ho deixo aquí, fa uns quants mesos que un petit grup de persones estem treballant en un projecte que explicaré quan estigui acabat.
Més fotos de la maternitat al meu Flickr.

2 comentaris:

miq ha dit...

Molt interessant la ruta. El meu avi va ser al camp de Sant Cebrià, al nord d'Argelers: gana, fred, controlats pels francesos i els guardes senegalesos. Quan en va poder sortir i va decidir tornar a Catalunya, el van agafar i el van portar a un altre camp de concentració, aquest a Burgos: les dones castellanes els miraven si tenien cua i banyes...per allò que els havien fet creure que els rojos eren el diable.
No oblidar ens ajuda a no repetir.

una abraçada des de NY
-miq

diariMEF ha dit...

Hola Miquel,
per fer més "real" la ruta vam passar per Portbou en comptes de fer-ho per autopista, vam fer el mateix camí que els refugiats. També ens vam arribar a Sant Cebrià i vam comprovar que no queda res, ni un simple record o placa. Suposo que el país de la fraternitat, la llibertat i la igualtat no està orgullós del que va fer.
Salut