divendres

Feliç 2006

A final d’any s’acostuma a fer balanç de com ha estat l’any que acaba i jo del 2005 n’he tret moltes coses positives. He passat moments fatals a nivell professional i d’altres de més bons i se suposa que això és normal, de tot se n’aprèn. En general he acabat l’any amb una mica més d’esperança pels canvis positius que sembla que s’acosten però no me’n refio del tot, fins que no estigui dins del sac i ben lligat val més no tenir falses esperances. Del que en puc estar segur és que encara aprenc més que no ensenyo.
Pel 2006 desitjo una educació amb més recursos a tots els nivells, un reconeixement de l’educació física, un reconeixement a la tasca dels mestres, una implicació més positiva dels pares i molta salut per tothom. Per demanar que no quedi.
A nivell personal s'acosta un any primordial a la meva vida i és possible que hagi d'anar deixant progressivament el tema d'Internet per manca de temps, ja us informaré.
Molt bon any 2006.

La Grossa

Ha tocat la Grossa al costat de casa i un servidor no n'ha tocat ni un gram, què hi farem.
Llegeixo al diari que amb els 609 milions que han tocat al nostre país es podrien fer 203 col·legis i em pregunto si aquests col·legis es compten amb equipaments com gimnàs o no. Deu ser una obsessió meva però us asseguro que no és gens fàcil treballar sense gimnàs i/o sala polivalent que serveixi alhora per fer diverses activitats. Ara per Nadal vam fer una cantada de Nadales i com que a l'escola no hi ha cap espai suficientment gran vam haver d'anar a l'església del poble.
La Grossa de veritat seria que en aquest país es respectés de veritat la tasca dels mestres, la importància de l'educació i que els pares ajudessin una mica més.
HI HA COSES QUE JO NO PUC ENSENYAR.
Bon Nadal

dilluns

Entrega de premis

Aquesta tarda he assistit a l'entrega dels premis literaris Font Morta i Font del Ferro de Tona. En aquesta vuitena edició em van demanar de fer de jurat i per mi ha estat una experiència molt enriquidora ja que he llegit més de cinquanta obres de prosa de temàtiques molt diferents.
M'ha agradat molt conèixer altra gent del jurat i estar en contacte amb els organitzadors Brots de Poesia de Tona. M'ho vaig passar molt bé parlant de les obres amb els altres membres del jurat i escollint els guanyadors i accèssits. Em va sorprendre gratament comprovar que hi havia participants de gran part de les terres de parla catalana.
Avui en l'entrega de premis m'ha agradat veure la cara dels guanyadors ja que quan llegeixes una cosa suposo que és inevitable imaginar-te com és la persona que l'ha escrita. Avui al vespre rellegia les obres que havien estat publicades en un llibre per l'ocasió i llegia les de poesia que no havia llegit, ha estat un plaer. Hi ha un parell de narracions que m'han emocionat especialment i una és d'una noia que es presentava a la categoria juvenil. Són excepcions els casos de joves amb ganes d'escriure i que a sobre ho facin tan bé, deu ser culpa dels mestres , és clar, com sempre.

Clic per la "tele"

Aquest matí una nena de la classe de cicle mitjà on faig de tutor m'ha dit que m'havia vist per la tele. De seguida li he dit que devia ser un error però ella ha insistit que m'havia vist en un webclip. Tot seguit m'ha dit que es tractava d'una activitat Clic que havia fet jo i que els havia ensenyat feia temps. Buscant per l'edu365 he anat als webclips i finalment he arribat a Televisió de Catalunya on he trobat de què es tractava. És una activitat Clic que vaig fer fa un parell d'anys en un curs de creació d'activitats Clic. Amb l'arribada del JClic aquesta activitat que es basa en dites i frases fetes catalanes havia entrat a formar part de la base de dades. Ara, un temps després algú l'ha inclòs com a exemple d'activitat educativa a TV3 i això em fa feliç. Si voleu descarregar-vos l'activitat cliqueu aquí. La història del petit projecte va venir perquè havia d'entregar un treball de final de curs telemàtic i se'm va acudir un tema que m'apassiona com és el de les frases fetes i dites. Vaig estar buscant informació durant un temps i finalment vaig dibuixar (em surt fatal) unes iaies que havien de ser les que ensenyarien les frases fetes catalanes, tot seguit calia fer alguna cosa motivant i vaig donar una personalitat divertida a les iaies, això és tot. Estic content perquè altra gent podrà aprofitar el treball que vaig fer amb molta il·lusió i amb l'objectiu de ser útil. Estant tot el dia amb nens noto com cada vegada s'utilitzen menys les frases fetes i dites catalanes i és una pena perquè és un bé cultural que cal mantenir.

divendres

El regal estrella

Ja falta poc per Nadal i la histèria consumista de cada any fa uns dies que ha començat. Resulta que aquest any un dels regals estrella serà el DVD per cotxe, ja sabeu, una pantalleta darrera els reposacaps del cotxe perquè la mainada estigui callada i no molesti mirant les aventures del Nemo i els seus amics.

Arribem a un punt on els pares “endollen” els nens mirant la pantalla per no fer la seva tasca de pares, i a sobre justificaran els Euros que s’han gastat en l’invent per intentar veure’s com a bons pares, com si ser bon pare fos gastar-se molts diners. Jo crec que els bons pares són els que parlen molt amb els seus fills, els que els eduquen i els que potencien les seves capacitats a tots els nivells. El DVD de cotxe em recorda l’anunci de ràdio on un pare truca a la mestra del fill i li demana que faci el que ell no és capaç de fer. Per què comprar un DVD portàtil? És que no s’és capaç de conversar? És que és molt difícil cantar, mirar el paisatge, observar els carrers, fer jocs de paraules o a coses per l’estil? On anirem a parar quan els fills demanin engegar una màquina substitutòria en trajectes de 10 minuts i els pares els facin cas?

Ja està bé intentar donar el que ells no van tenir però el millor que es pot oferir no és res material encara que la societat ens digui el contrari, i més per Nadal.

dissabte

Societat educadora

M’encanta la campanya “Societat educadora”, aquesta vegada l’han encertat de ple. Els anuncis de ràdio són encertadíssims i espero que serveixin per fer reflexionar a molts pares i mares.
Copio el següent text de www.gencat.net

Aquesta campanya pretén reconèixer la gran tasca que estan portant a terme els mestres i professors catalans, així com implicar el conjunt de la societat (professorat, famílies i comunitat educativa) en l'educació del nostre país.

Els protagonistes de la campanya en premsa són mestres i professors reals, de diverses escoles i instituts públics d'arreu del país. La campanya sol·licita la participació de les famílies en l'educació dels fills, perquè hi ha valors, actituds i coneixements que l'escola no pot transmetre sola. La campanya incideix que és imprescindible que tots els agents educatius (administració, professorat, famílies, mitjans de comunicació i societat en general) treballin de forma conjunta per l'educació.

Moltes felicitats pels promotors de la campanya, les coses són com són, quan es fan bé també s’ha de dir.

dimecres

Torna la Fira Joc-JOc i la Fira de la Pesseta

Aquest diumenge dia 27 es celebra a Tona (Osona) la cinquena edició de la Fira Joc-Joc que és la fira del joc i de la joguina diferent. A més també és notícia el quart de segle de la Fira de la Pesseta que tot i el canvi de moneda segueix un any més. Jo com a tonenc des de petit que he viscut la Fira de la Pesseta i sempre m'ha agradat l'esperit que representa. Us ho explico: resulta que és un lloc ple de paradetes i de gent que desinteressadament té ganes de passar-s'ho bé i fer-ho passar fantàsticament bé els altres. En aquell lloc hi ha un banc on canvies uns cèntims d'Euro per un grapat de pessetes que t'has de gastar per la Fira, com? doncs molt fàcil: jugant. Cada joc val una pesseta i la majoria de jocs són fets amb material reciclat i són d'allò més original. Qualsevol persona pot muntar una paradeta (o el que sigui) i col·laborar amb la Fira. L'any passat en recordo uns que feien d'estàtues de les Rambles o una versió tonenca d'aquestes i feien les delícies de la gent, fa més anys hi havia qui feia caricatures per una pesseta, recordo també uns que tocaven música a canvi d'una pesseta i així infinitat de projectes i realitats per unes hores. Jo des de petit que hi anava a jugar, sempre voltava amb una bosseta plena de pessetes i no em perdia cap paradeta. Anys més tard com a membre del Consell de Joventut muntàvem una discoteca on l'entrada valia una pesseta, després com a monitor de l'esplai muntàvem un túnel del terror amb els nens i era fantàstic. Ara fa anys que no hi col·laboro per manca de temps però amb aquest escrit recomanant anar-hi espero ficar el meu granet de sorra a una Fira que val la pena. Hi aniràs?
www.jocs.org

divendres

Psicomotricitat: El cap pensa i el cos actua

Avui la psicomotricitat l'he fet al menjador i com és de costum he apartat les taules i les cadires. Normalment deixo les taules arraconades fins a la finestra i ells ho aprofiten per amagar-se a sota i fer jocs, avui però, mentre movia les taules he pensat que seria bo canviar una mica la disposició de les taules per veure què passava. He deixat un espai de mig metre entre les taules i les finestres i en aquest espai hi podien passar perfectament. A mitja sessió he comprovat com dos nens de P4 s'havien inventat un joc gràcies a la nova disposició de les taules: es col·locaven un a cada costat i es passaven una pilota lliscant sobre la taula, els encantava i hi jugaven amb passió. Un de més petit s'hi ha acostat i com que no arribava a la taula s'ha enfilat a una peça de construcció per jugar. Jo m'he dedicat a observar i en cap moment he intervingut, el moment era massa bonic i espontani per espatllar-lo.
Mentre això passava, a dos metres (no n'hi ha més) una colla de nens de P5 intentaven construir una cabana amb peces toves i un matalàs. Era còmic veure com mentre un aguantava el matalàs n'hi havia dos que s'hi tiraven a sobre i no li deixaven aixecar, al final s'ha enfadat i ho ha deixat córrer buscant una altra distracció. En aquest moment sí que he intervingut per "picar-los" a tots a fer una cabana ben bonica. El repte ha fet efecte i al cap de tres o quatre minuts han aixecat una rudimentària construcció que ha caigut de seguida perquè sis o set marrecs s'hi han ficat a dins i l'han destrossat sense volguer mentre buscaven el seu espai a cobert. En aquell moment la teulada de la cabana que era un matalàs ha quedat en posició de tubogan i això ha servit perquè la colla que estava allà en fes aquest ús. Veient el potencial perill he col·locat un altre matalàs al costat per les possibles desviacions. N'hi ha hagut un parell que s'han atrevit amb la tombarella endavant amb inclinació però mentre un feia els primers moviments l'altre l'empentava i sortia malament, ha sigut el moment de tornar a intervenir per formar una fila que com és habitual s'ha respectat a mitges perquè han descobert que els tubogans es poden passar drets passant per sobre de tot i de tothom, he hagut de tornar a intervenir. Així hem passat una bona estona fins a l'hora de recollir i després fer el ritual de final de sessió que respecten a la perfecció, deu ser perquè el fan exactament igual des de la primera setmana de P3.

dimarts

Correu ordinari

Resulta que els de cicle superior de l'escola es cartegen amb alumnes d'una altra escola. Sí, ja sé que sembla difícil cartejar-se avui en dia en l'època de l'e-mail i el Messenger però aquesta idea romàntica de la carta sembla ser que els atrau força.
Ahir caminava pel passadís en el canvi d'hores i em van parar uns quants alumnes de cicle superior comentant-me esverats que un alumne de l'escola amb qui es cartegen els havia escrit dient que les seves assignatures preferides són la informàtica i la gimnàstica. Aquí van saltar tots de cop dient que li contestarien dient que no es diu gimnàstica, que es diu educació física. Gràcies macos, serà una altra petita batalla guanyada.

dissabte

Tots els nens

Us deixo un poema que he trobat en un llibre, m'ha agradat i el vull compartir:
"Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen somriures.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé!"
Josep M. Espinàs

dimecres

Contestant e-mails...

Avui m'he plantejat contestar e-mails que rebo en relació a l'EF. De vegades me n'oblido i els deixo un temps i s'acumulen però és d'educació respondre com a mínim, ja sé que de vegades no he contestat i em sap greu, us asseguro que no hi ha mala intenció. Us mostro alguns e-mails (tapant el nom) perquè us en feu una idea.

"Buenos días: Mi nonbre es ........... y soy estudiante de la carrera Profesorado de Educación Física que se dicta en la ciudad de Catamarca en la Argentina. Visité la página www.xtec.es y pude encontrar juegos para chicos especiales. Me fue muy útil porque ese tipo de información no es frecuente encontrar. Me atrevo a hacerle un pedido, que me mantenga informado y actualizado sobre distintos tipos de juegos y actividades para chicos con capacidades diferentes. Aquí en Catamarca es difícil, sino imposible, conseguir libros, revistas o cualquier material de consulta referido a este tema.
Desde ya muchas gracias por su tiempo y me despido con la seguridad que este mail será respondido a la brevedad.
......... desde Argentina."

"sisplau quina diferencia hi ha entre educacio fisica i gimnastica kunestam
lu mes rapid pusible u tink x deures x dma a i la tva pag we ta mb" (no hi ha ni el nom)
"

"-QUE TAL? SOY MAESTRO EN UN CENTRO DE ALMERIA Y ES MI PRIMER AÑO.

-TE CUENTO. ES UN CENTRO DONDE LOS ALUMNOS MUESTRAN POCO INTERÉS POR LA ACTIVIDAD FISICA QUIZAS PORQUE OTROS AÑOS NO SE LE HA PRESTADO EL INTERÉS SUFICIENTE. EL CASO ES QUE ME GUSTARIA QUE ME ACONSEJARAS DE ALGUN LIBRO O AUTOR DE JUEGOS DE TODO TIPO PARA PRIMARIA...

-SERÍA MUY IMPORTANTE LA INFORMACIÓN QUE PUDIERAS APORTARME... UN SALUDO." (sense nom també)

"Hola company.
Em dic ....... ........... i estic fent una mitja jornada a l'escola
............... de ................................... (Alt
Penedès).
A causa de la pluja, a vegades tenim dificultats per a fer ús
del gimnàs, i et voldria preguntar si disposes d'algunes fitxes
relacionades amb unitats de programació per aquests dies tan
especials.
Moltes gràcies,
Una
abraçada."
"Hola:

Acabo de navegar por vuestro portal y me ha parecido muy interesante en cuanto a contenidos, navegabilidad y diseño.

Somos propietarios de un potente buscador en el que puedes encontrar mas de un millón de empresas, servicios y profesionales: ............... y les estaríamos muy agradecidos si incluyen un enlace a ................ si consideran que reúne los requisitos para ello.

Un saludo y felicidades por el trabajo realizado

F........

...............

http://www.................

Tfno: 902........."


"Hola, som de l'Ajuntament de ................... i busquem un monitor de lleure per l'esplai de l'estiu (amb el títol). Seria per fer mitja jornada de 9 a 1 del matí i fent un contracte. Si t'interessa truca'ns el més aviat possible o envia un mail. Telf. ajuntament 977- (tardes de 4 a 8 dill.dim.dic.dij i div. de 9 a 1 matí)
Ja sé que és bastant lluny d'on vius però no se sap mai.
J....., Regidora d'Ensenyament."

Aquí hi ha una mostra d'alguns i com podeu comprovar hi ha de tot. Sempre intento contestar però de vegades m'he trobat amb persones desagraïdes que després de rebre ajuda no es dignen ni a contestar, això passa molt en el tema d'oposicions. En el tema dels enllaços no incloc pàgines que siguin comercials.
Bé, us deixo que he de contestar uns e-mails.
Salut.



Dotzena entrega de l'apartat de psicomotricitat

Ja està disponible a la web "Educació Física, no gimnàstica!" una nova entrega de l'apartat de psicomotricitat. En aquesta ocasió està dedicat al joc simbòlic que es dóna en aquestes sessions i concretament als habitacles que formen els alumnes amb els elements que els dono. Hi ha diverses fotos on es poden veure les experiències i es poden donar idees per les vostres sessions, espero aportacions vostres en forma de comentaris al bloc o via e-mail. Aquesta secció, que segons veig a les estadístiques està tenint força ressò, es pot anar ampliant a mesura que també vosaltres aporteu el vostre material o experiències, aquesta pàgina web és de tots els MEF que volen progressar adequadament, ja ho saps!
Per cert, salut i República!

Els nous fòrums de la XTEC

Aquest any ha engegat un nou fòrum a la XTEC que crec que és molt interessant per tots els professionals de l'educació. Es tracta d'un mega-fòrum amb desenes de temes a tractar i on hi tenen cabuda totes les assignatures entre elles l'educació física. L'únic problema que hi veig és que cal tenir identificador de la XTEC per opinar i això el fa restringit. Per la meva part i com a moderador del Fòrum MEF us animo a alternar els dos fòrums i si en trobeu d'altres molt millor, són un mitjà d'expressió molt útil i de gran ajuda. El Fòrum MEF està funcionant força bé i últimament està rebent força opinions i de gent molt diversa, això significa que s'ha consolidat i és una cosa que ens ha d'ennorgullir a tots. Si teniu una web d'EF i el voleu incloure com a enllaç ja sabeu que ho podeu fer fàcilment.
Apa doncs, a opinar!

dilluns

Article rebut per e-mail


La Pat, una mare d'alumnes de l'escola, m'ha fet arribar per e-mail aquest article que va trobar al Dominical del País. Moltes gràcies!

dimarts

100.000 visites!


Aquesta setmana "Educació Física, no gimnàstica! ha superat les 100.000 visites sumant les dues versions: en català (+ de 72.000) i en castellà (+ de 28.000). Aquesta fita és la demostració que els MEF que volen progressar adequadament tenen veu a la xarxa en aquesta pàgina i moltes d'altres. A nivell personal és un orgull ser el webmestre i creador del web i amb la vostra ajuda intentaré estar a l'alçada de les circumstàncies molt de temps.
Moltes felicitats a tothom i moltes gràcies!

PD: D'altra banda el bloc ja ha arribat als 50 posts.

dilluns

M'he quedat sense Tai-Txi

Aquest any m'havia apuntat a un curs de Tai-txi per MEF que es farà a Vic dins del Pla de Formació de Zona i la meva sol·licitud ha estat rebutjada. Sembla ser que han prioritzat els MEF de la zona de Vic i jo al Figaró estic a la zona Vallès tot i viure a pocs quilòmetres de Vic. És una llàstima, tenia ganes de tornar a contactar amb els MEF d'Osona amb qui he fet diversos cursos i he compartit experiències. Crec que a l'hora d'adjudicar els cursos de formació s'hauria de mirar més la zona de residència que el lloc on treballes.
Però bé, espero que la gent que s'hi ha apuntat gaudeixi al màxim del curs i si tenen ganes de compartir les seves experiències evidentment estan convidats.

divendres

Esport?

Avui a les 5 de la tarda estaven programades activitats extra-escolars al Ceip Montmany. Resulta que hi havia dos grups força nombrosos d'alumnes apuntats a l'extra-escolar d'esports i avui com que plovia i no tenim gimnàs no n'han pogut fer. Tinc entès que l'alternativa ha sigut mirar vídeos. El waterpolo hauria sigut una mica massa radical, no creieu?

dijous

Inauguració de l'escola sense gimnàs


Hola, el proper diumenge 23 d'octubre al matí s'inaugura l'escola pública Montmany del Figaró (Vallès Oriental) que és on treballo des del curs 2003-04. Com sabeu aquesta escola va ser construïda sense gimnàs i en dies de pluja com avui us asseguro que es troba a faltar. Doncs bé, resulta que la honorable consellera Marta Cid vindrà una estona per descobrir una placa i fer un discurs en un lloc on s'ha practicat la discriminació per pertinença a una comunitat petita. Sincerament espero que aquestes pràctiques discriminatòries quedin abolides del tot i que les properes construccions de centres siguin més intel·ligents, dignes i amb igualtat d'oportunitats per tothom.

dimecres

Per una EF de qualitat: les coses pel seu nom

Ahir vaig anar a entrenar com cada dimarts a l'equip d'hoquei i vaig comprovar amb sorpresa i perplexitat com els nois anomenen gimnàstica o gimnàsia a l'assignatura que fan a l'institut. Estic parlant de nois d'entre 14 i 15 anys que van a 5 instituts diferents i sense cap tipus de problema diuen l'errònea paraula en comptes d'educació física. Jo em pregunto quins MEF han tingut des de primària o quins professors d'EF tenen ara que permeten això. Està més clar que l'aigua que per molta gent això no té la més mínima importància però jo crec que si volem avançar a fer una EF de qualitat hem de començar per dir-ne el nom correcte.
En el món de l'educació hi ha molta gent que per desgana o per estar massa cremats permeten i de vegades fomenten que passin aquestes coses. Estic content de saber que molta gent m'ha fet arribar comentaris a través de la pàgina web defensant el nom correcte i això anima a seguir lluitant. Si tirem la tovallola amb això també la tirarem per defensar els nostres drets amb altres coses i arribarem a no tenir res i serà per culpa nostra.
Recordem sempre que la única lluita que es perd és la que s'abandona.

dilluns

Cada dia va a més

Després de les dues últimes representacions del Llop puc dir que cada dia va a més i no ho dic només perquè m'ho passi molt bé, ho dic perquè veig que la gent que ve s'ho passa de meravella. El divendres va haver-hi victòria aclaparadora dels llops i el diumenge va guanyar el poble també de pallissa, el recompte total és d'empat a 2. L'èxit del llop arribarà a Vic el proper mes de desembre. Informeu-vos-en a la web de la Guarderia Teatre.

dijous

Continuen les representacions del Llop

El proper divendres i diumenge es torna a representar l'obra de teatre interactiu "El llop" al teatre de Sant Miquel de Balenyà (Osona). Qui vulgui venir i/o participar en l'obra hauria de posar-se en contacte amb la gent del grup a través de la pàgina de web de la Guarderia Teatre. Pot ser divertit, no?

dimecres

Conscienciació infantil

Avui per primera vegada aquest curs he fet psicomotricitat al menjador (recordo als nous navegants que no tenim gimnàs), fins ara el temps havia permès fer les sessions a fora però avui ja ha començat a fer fred. Hi ha hagut un detall que m'ha arribat a dins. Resulta que l'any passat vaig recalcar moltíssim que en el menjador hi havia elements perillosos per la seguretat com per exemple les taules punxegudes. A les taules, com es pot comprovar aquí, hi ficàvem unes peces toves per evitar cops. Avui la sessió havia de començar (com sempre) amb un ritual d'entrada en el qual jo explicaria amb molta expressió aquests elements de seguretat, les peces toves estaven guardades a l'armari i jo les treuria per ensenyar a col·locar-les, això era la teoria. A la pràctica només entrar en el menjador els alumnes de P4 han trobat a faltar les peces de seguretat i m'ho han dit de seguida, les buscaven i no han parat de demanar-les fins que les hem col·locat. Ha anat perfecte perquè els de P3 (que també han vist l'escena) han captat ràpid de què anava la cosa i alguns s'han dedicat a col·locar les peces una i altra vegada (no és molt fàcil per unes mans de P3) imitant el meus gestos teatrals de minuts abans. D'aquesta manera m'he sentit satisfet perquè s'ha produit una conscienciació amb un tema molt important i en una edat molt petita.

divendres

"Tics massa freqüents"

Si llegiu el post del passat dia 23 de setembre veureu que acabo amb la promesa de dir el nom de l'editorial que diu gimnàstica en comptes d'educació física. Sé que havia de fer una foto però de moment no he pogut però us deixo amb una perla que he trobat a la pàgina web de l'editorial.
"El segell editorial Text, del Grup Enciclopèdia Catalana, elabora materials amb voluntat de fer una aportació a la renovació pedagògica. Vol oferir als mestres noves eines per a una nova manera de fer que s'allunya de les rutines i els tics massa freqüents d'una escola que no ha sabut evolucionar al ritme frenètic dels canvis que se succeeixen socialment."
Podríem considerar que dir gimnàstica en comptes d'Educació Física en ple segle XXI és un tic massa freqüent?
Ho deixo a l'aire.

Actualització a l'apartat de psicomotricitat

Aquesta tarda per fi he actualitzat l'apartat de psicomotricitat d'Educació Física, no gimnàstica!. Feia dies que hi tenia l'anunci de noves actualitzacions abans d'acabar el setembre i ho complert per poques hores. Les fotos les tenia des de feia mesos però no les havia seleccionat i arreglat traient l'imatge dels alumnes fins fa poc.
Per cert, ahir vam tenir reunió de pares a l'escola i a l'aula d'ordinadors vaig muntar una exposició de fotos dels alumnes amb el Powerpoint. Un dels ordinadors anava mostrant fotos de psicomotricitat, en total més d'un centenar i sembla ser que va agradar força als pares. Jo de pas intentava explicar-los què és la psicomotricitat i de quina manera la treballem. La portada del Powerpoint era prou explícita: Psicomotricitat: el cap pensa i el cos actua, creativitat al poder!.
D'altra banda aquesta tarda he tirat fotos noves per una nova aportació a la secció. Amb la Sandra que és la mestra de reforç que m'ajuda amb un dels dos grups (amb l'altre estic sol com l'any passat tot i que havia entès que se'm concediria reforç) observem i comentem els moviments dels alumnes. Ens ho passem bé veient com descobreixen noves formes de relacionar-se amb els altres i de descobrir el potencial del seu cos en relació a l'espai i els objectes que els envolten.
Ah, una altra cosa, estava mirant el Blog i he vist que feia una setmana que no escrivia, això vol dir que aquesta setmana ja he començat a estar atabalat amb la feina i altres hobbies i coses que m'omplen l'agenda, què hi farem.

Un parell d'anècdotes "nomenclatúriques"

1- Entrenant hoquei:
Un noi se m'acosta cansat i em diu que ha tingut "classe de gimnasia" a l'institut. Evidentment jo li replico que no es diu gimnasia ni gimnàstica sinó Educació Física. Sorprenentment i lamentablement el noi em diu que és el mateix profe qui diu aquesta bajanada.
Sembla ser que li agrada remarcar-ho, m'esgarrifo, li pregunto el nom del subjecte en qüestió i de pas li dono la meva opinió sobre l'intrús. El noi diu quatre coses més sobre l'individu que em donen força informació, per un moment penso en posar el seu nom aquí però tampoc és plan de fer una caça de bruixes.
2- Nota: Aquesta no l'he viscuda en persona, me l'ha explicada una mestra.
Cicle Inicial. Sembla ser que el nou llibre d'una editorial molt coneguda demana el nom de cada mestre/a de l'escola. Resulta que hi ha el nom de l'assignatura i cal posar el nom del/la mestre/a al costat. Sabeu què hi posa? us ho imagineu, oi? doncs posa mestre de gimnàstica! Una nena quan ho ha llegit li ha dit a la mestra:
- Ui si se n'entera en Jordi...

Doncs sí, dilluns agafaré aquest llibre i faré una foto que demostri això, tot seguit enviaré un e-mail de queixa a l'editorial. Ah, també us diré el nom de l'editorial.
Bon cap de setmana.

dimarts

Missatge de la Catalina des de Mallorca

Hola, us passo un missatge que va deixar ahir la Catalina al llibre de visites de la meva pàgina web:

Salutacions des de Mallorca. Només volia contar-vos el que m´ha passat avui amb els meus alumnes de Primer de Primària. Primer em presento i els dic que som la mestra d´Educació Física, en què consisteix l´assignatura, el que farem,ens saludam tots, establim unes petites normes (vestimenta, comportament,...) i quan acabam, quan jo em pensava que tot havia quedat clar, un nen em demana: si tu ets la mestra d´Educació Física, qui és la mestra de gimnàsia??. Quin horror!!

Crec que queda força clar.
Per cert, gràcies Catalina per compartir amb nosaltres aquesta experiència.

dilluns

El Síndic es despedeix

Em comunica per carta que durant l'estiu del 2006 hi ha una "previsió d'incloure les obres d'allargament d'una part de l'edifici mitjançant un porxo". Amb aquesta actuació dóna per acabada la seva intervenció en aquest assumpte i m'agraeix la confiança que li he dipositat. Jo per la meva part no dubto ni de la feina ni de la paraula del Síndic però si que dubto que durant l'estiu del 2006 es facin obres a l'escola.
D'altra banda seguiré lluitant per canviar la llei discriminatòria cap als centres de menys d'una línia, no descarto tornar a recórrer al Síndic.

dijous

Així no es pot treballar

Tarda del 15 de setembre
Hores: de 3 a 4 cicle superior i de 4 a 5 cicle mitjà.
Lloc: pati de l'escola
Temperatura: més de 35 graus
Ombres: 1 metre
Vent: absent
Alternatives: 1-aula; 2- sala d'informàtica; 3- vestíbul; 4- menjador. 5- passadís.
1: poc espai; 2- poc espai i ocupada; 3- poc espai i provocar que ningú pugui treballar pel soroll; 4- poc espai i ple de taules i cadires que cal apartar; 5- inviable, no es permet córrer i es distreuen la resta d'aules.

Amb aquestes condicions i sense gimnàs no es pot treballar amb nens.
15:06: - Jordi, tinc calor! no vull fer res.
15: 09: - Si em toca el sol al cap em marejo...
15:12: - Vinga, tothom a remullar-se una mica.
- Podem mullar-nos el cap?
- Sí
15:13: Petita guerra d'aigua improvisada, tots xops.
15: 17: Tots secs.
Val més que no continui perquè és evident que la tarda ha estat un fracàs i qualsevol persona que llegeix el blog entén el perquè i si sou MEF encara més.
Em ve al cap una breu conversa que vaig tenir amb l'arquitecte de l'escola el juny del 2004 quan l'escola s'estava acabant. Li vaig preguntar on era el gimnàs i em va assenyalar el pati.

dimecres

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Doncs sí, n'estic una mica fart de veure com es tracta l'educació física a tot arreu, inclòs dins de sectors de l'ensenyament. Em refereixo a llibres de text on surten frases com " A en Joan li agrada molt la classe de gimnàstica". No creieu que aquestes alçades la cosa ja comença a ser patètica? és que els llibres de text no són fets i/o revisats per experts educadors abans de publicar-se?
I el pitjor és que no estic parlant de llibres vells d'abans de la reforma, estic parlant de llibres fets en aquest segle i que acaben de comprar els pares dels alumnes amb els habituals preus abusius de sempre.
Sento impotència quan estic lluitant perquè la gent digui educació física i no gimnàstica. Fa gairebé cinc anys quan vaig crear la pàgina web volia un títol que identifiqués la gent que estima l'educació física, volia fer una pàgina que ajudés els MEF que progressen adequadament o almenys que ho intenten. Hi va haver gent que em va comentar que exagerava amb el títol donant a entendre que aquesta batalla ja estava guanyada. Malauradament no només no està guanyada sinó que està lluny de guanyar-se. Per aquesta raó demano a la gent que té enllaçat el meu web que en comptes de posar "Pàgina d'en Jordi Roca" posi "Educació Física, no gimnàstica!" amb admiració perquè són coses que cal remarcar. Apa doncs, a continuar la lluita.
PD: El Corte Inglés em va enviar un e-mail : "Estimado cliente, hem pasat nota al departament corresponent. Atentament EL CORTE INGLÉS". Si no sabeu de què parlo llegiu això.

divendres

Un positiu gir inesperat

Quan les coses pinten "bastos" s'han de denunciar però també és de justícia anunciar quan sembla que poden començar a anar bé. A tres dies vista del començament del curs hi ha hagut un gir inesperat molt positiu per l'escola on treballo. Si fa uns dies estava desesperat imaginant-me un curs com el passat ara a l'escola ha arribat una nova mestra i s'ha agafat de nou la contractada per l'ajuntament. Això vol dir que es podrà treballar millor i es podrà actuar bé amb els casos de necessitats educatives especials. A més, a les hores de psicomotricitat ja no estaré sol i aquest reforç serà molt positiu pels projectes que tinc en mans, estic content perquè amb dues persones vigilant millorarà molt la seguretat i la qualitat de l'ensenyament. En breus dies penjaré a la web unes activitats molt divertides que vaig fer el curs passat de psicomotricitat, no us ho perdeu, si les coses van bé prometo ampliar més els continguts de la pàgina.
Salut!

dilluns

El dia D ara és un 12

El dia D aquest any passa de dia 15 a dia 12 i això vol dir entre d'altres coses que tenim menys temps per preparar l'escola pels alumnes. Aquesta setmana estem preparant horaris, espais, llibres, sortides, festes, etc... quan arribin els nens ho han de trobar tot a punt per trobar-se a gust i estar motivats per l'ensenyament. Quan arribin es trobaran alguna cara nova, trobaran a faltar alguna altra cara i també trobaran els inconvenients d'haver nascut en país que no mima l'educació com ho hauria de fer. Nosaltres els mestres ens presentarem amb totes les bones intencions del món i intentarem minimitzar les conseqüències d'haver d'educar en un país que no mima l'educació com ho hauria de fer.
Jo m'imagino un país que no discrimina els seus ciutadans per raó de pertinença a una comunitat petita.

dissabte

Preparant el curs

Ahir vam començar a preparar el curs: tornar a les aules, preparar el material, fer els grups i els horaris i quatre coses més.
Quan vaig arribar el primer que vaig fer és anar a veure si per art de màgia havia aparegut un gimnàs però com diuen a l'anunci "Va a ser que no". Parlant després amb tot el Claustre vam entendre que aquest any tampoc hi haurà mestre d'educació especial a l'escola (simplement vindrà una persona cada quinze dies) i això vol dir que serà un curs molt dur pels tutors que s'hauran de multiplicar com sigui per atendre bé els alumnes. Jo com a tutor de dos cursos, coordinador d'informàtica (no remunerat) i especialista en EF com cada any faré el que podré però arribarà un punt que ni el balneari del desembre ni les ganes vocacionals podran aguantar, i tinc 30 anys!
A l'escola pública li falta personal, em ve al cap un acudit perquè val més agafar-s'ho amb filosofia.

Resulta que el Barça de bàsquet va anar a jugar a Lepe. A mig partit els del Lepe jugaven amb dos homes més però l'entrenador del Barça no en va fer cas, al cap de poc els locals jugaven amb 5 més i tampoc en va fer cas. Poc després, quan els de Lepe jugaven amb 8 més l'entrenador del Barça es va acostar al del Lepe i li diu:
- Escucha, ¿que pasa? ¿por que jugáis con 8 de más?
- Hombre! los árbitros no paran de decir que falta personal, que falta personal...

Doncs a nosaltres ens falta personal, falten mestres. El Departament cada any augmenta les plantilles però a les escoles cícliques suposo que no toca. Cada any és més difícil educar perquè cada any la societat està pitjor (només cal obrir la caixa tonta per comprovar-ho). Si les coses es fan malament des de baix no crec que pugui saltar d'optimisme.

dijous

Sant tornem-hi!

Demà es torna a l'activitat al Ceip Montmany, el més normal és començar avui dia 1 però com que és festa local comencem demà. En certa manera tinc ganes de veure com estan les coses i de començar nous projectes però alhora se'm fa estrany després de tanta desconnexió. Suposo que al principi costarà i estarem uns dies abans no agafem el ritme però és normal.
Molta gent et pregunta que com és que vas a treballar el dia 2 si els nens venen el dia 12, doncs fàcil, una escola no es prepara d'un dia per l'altre i quan arribin els nens cal estar a punt per treballar. També cal conèixer les cares noves i ensenyar-los el funcionament de l'escola. Ja sé que és un tòpic dir-ho però cada escola és un món i coses que en una escola semblen normals potser no ho són per algú que en ve d'una altra. S'haurà de veure si tenim reforços, els necessitem, espero que tinguem un bon equip i les coses vagin bé.

dimecres

Nou repte

Aquesta mateixa tarda me n'ha passat una de grossa. A les sis m'han trucat per proposar-me ser preparador físic d'un grup de nois de 14-15 anys del Club Hoquei Tona i a dos quarts de set ja estava entrenant. La veritat és que trobava a faltar l'esport base. Vaig ser entrenador de categories inferiors de futbol durant 8 anys fins que en vaig acabar força cremat. Ara, tres anys després de deixar-ho no m'ho he pensat dues vegades per tornar a l'esport base. L'hoquei no és un esport que domini però només seré preparador físic dels nois i no entraré en temes tècnics i tàctics. Pel que he vist avui m'hauré de posar fort en la conscienciació de l'escalfament, a aquesta edat els nois no són conscients de la importància de l'escalfament i es posen a patinar i a agafar l'estic sense miraments, suposo que alguns no en seran conscients fins a trobar-se amb la desagradable sorpresa d'algun esginç o alguna lesió muscular. A mi a la seva edat em va passar i em va servir de lliçó, amb ells intentaré allò tan idíl·lic que és la prevenció, espero que funcioni.
L'esport base és una escola d'aprenentatge per qualsevol MEF, aconsello moltíssim compaginar-ho amb els estudis o la feina de MEF perquè aporta molta experiència a la pràctica docent, a més, sent tan diferent de l'escola amplia les pròpies possibilitats com a MEF. Si no sabeu com contactar amb algun club només us heu d'acostar per les instal·lacions esportives del vostre barri/poble/ciutat alguna tarda i segur que trobareu algú encantat de comptar amb un/a MEF.
Bé, m'espera una temporadeta plena d'activitat: escola, entrenament, teatre, ràdio, web ... espero estar a l'alçada.

dilluns

El Corte Inglés i l'Educació Física

Com cada any per aquestes dates la cadena El Corte inglés bombardeja amb anuncis a Tv i ràdio sobre la tornada al cole i la importància d'anar ben preparats en tots els aspectes (materials és clar). Doncs resulta que els que no estan preparats són ells ja que no coneixen els noms de les assignatures obligatòries a l'escola: de l'educació física en diuen gimnàstica.
Ara els enviaré un e-mail, si contesten el penjaré al blog, pot ser interessant la resposta.

Per cert, vaig a la seva web i em trobo amb diferents banderetes: de costat hi ha la catalana i la valenciana, tinc ganes de comprovar les diferències.

Català: Si és client registrat, si us plau, introdueixi el seu nom d´usuari i contrasenya i faci clic "ACCEPTA". Si vol registrar-se com a nou client, premi el botó "NOU CLIENT".
Valencià:
Si és client registrat, per favor, introdueixi el seu nom d´usuari i contrasenya i faci clic "ACCEPTA". Si vol registrar-se com a nou client, faça clic al botó "NOU CLIENT".

Vaig a buscar un diccionari...

diumenge

El Sudoku

Aquest estiu el fenonem no ha estat una estúpida cançó repetitiva de ritmes calents insuportables i d'absurda coreografia autòmata, aquest estiu la sensació ha estat el sudoku i jo com a un mortal més m'hi he acabat enganxant. Resulta gairebé estúpid intentar comprendre com un joc aparentment tan simple pot arribar a enganxar entre la gent d'arreu del món.
Jo he de reconèixer que al principi em va costar i em vaig arribar a emprenyar fort amb el sudoku però arriba un moment que t'acaba captivant i aquí és he arribat per perdre hores i hores davant del requadre. A més de ser MEF també imparteixo matemàtiques i com que el sudoku és un joc en base 10 que es treballa moltíssim a primària de seguida em venen al cap maneres d'introduir-lo als alumnes, estic segur que per la xarxa ja corren sudokus online per nens i m'alegra pensar que per fi hi ha alguna cosa lúdica, que enganxa i que té alt valor educatiu.
Bé, les vacances s'acaben i toca tornar-hi aviat... me'n vaig a fer un sudoku abans el temps se'm tiri a sobre.

Petits relats d'estiu III

Torno de vacances i tinc ganes de festa major de Gràcia, fa anys que no me la perdo.
Els carrers engalanats estan plens de gent i em quedo amb una imatge.
Una dona gran d'origen gitano ven globus, llaunes de cervesa i altres coses al bell mig del carrer Verdi. La seva néta d'uns sis o set anys l'ajuda fent de traductora, parla un català perfecte i atén amb cordialitat a tothom. Se sent útil perquè ha après un idioma que la seva àvia no domina, quan torni a l'escola encara hi posarà més ganes perquè haurà comprovat que el català serveix per alguna cosa. Malauradament molts nens i nenes de molts barris i ciutats dels pobles de parla catalana no hi veuen cap utilitat.

dijous

Poble 1 - Llops 1

Així està la classificació després de les dues primeres sessions del joc teatral que es diu "El llop" i es va estrenar la setmana passada a St. Miquel de Balenyà (Osona). El divendres la cosa va anar bé però es va notar molt que era una estrena i el concepte de l'espectacle no va quedar molt clar per part del públic assistent. El diumenge la cosa va canviar, es van corregir els errors de l'estrena i es va convertir en un espectacle magnífic on tothom en va sortir content. Ara la gent ja demana una nova edició i des del blog seguiré informant. Ja sé que aquest blog es basa molt en el món educatiu i sobretot en l'educació física però el teatre podríem dir que en forma part dins del bloc de contingut d'expressió corporal, no creieu? Doncs apa, si vols participar al joc teatral posa't en contacte amb la companyia "La guarderia teatre" a través de: laguarderiateatre@gmail.com
Salut i pau

divendres

Demà estrena

Resulta que demà estrenem una obra a Sant Miquel de Balenyà. L'obra es diu "El llop" i està basada en un conegut joc de rol molt divertit. Un servidor de vosaltres té un petit paper i ha col·laborat en quatre cosetes més amb la fabulosa companyia "La guarderia teatre" que són els ideòlegs i muntadors de tot el sarau. Em fa gràcia tornar a actuar després de molts anys de no fer-ho, la veritat és que m'ho agafo com a un joc perquè està clar que no tinc molta fusta d'actor. El concepte d'obra que farem permet un grau d'improvisació altíssim i en això em puc sentir molt més còmode, per això vaig acceptar actuar.
A mi m'agrada més escriure teatre i ara estic immers en la meva nova obra, de fet porto tres anys recopil·lant idees i espero que algun dia surti a la llum, us seguiré informant.
Pel que fa a "El llop" es representarà el divendres 22 a les 22h. i el diumenge 24 a les 20h. No crec que quedin entrades però ho podeu provar a la llibreria de Balenyà que és l'únic lloc autoritzat a vendre'n.
Que vagi bé. Salut i pau.

dimecres

Petits relats d'estiu II

Avui al migdia feia zàpping per l’avorrida programació d’estiu de les televisions i m’ha sorprès un rètol que he vist a Tele 5, deia alguna cosa semblant a això: “Si tiene un hijo/a de entre 5 y 10 años y quiere que participe a la tertulia llame al ......”. M’he quedat mirant a veure què passava. Resulta que hi havia 4 o 5 nens i nenes ben mudats i pentinats responent a algunes preguntes i alhora intentant fer-se els graciosos, ja se sap, “jo vull ser famós”. Suposo que cal entrar en contacte amb el món televisiu com més aviat millor fins a complir l’edat de presentar-se a fer càstings de Gran Hermano i coses per l’estil. El públic reia amb les ocurrències teòricament innocents de la canalla mentre els presentadors (2) feien preguntes als infants sobre el seu coneixement de la fauna de famosillos. Els han preguntat què en pensen del nou “ligue” de l’Ana Obregón, què en pensen de la cantant tal i del famoset tal, és a dir, que els han incitat a entrar al món de la tele-escombraries des de ben petits. Ja me’ls imagino prenent apunts mirant el Salsa Rosa, fent mèrits per entrar al Diario de Patricia o empassant-se tots els resums de Gran Hermano. Suposo que alguns programadors de tele-escombraries, experts tots ells en sociologia i màrqueting, saben perfectament que és bo fidelitzar el client com més aviat millor i quan parlem de clients ja no cal parlar ni de dignitat ni d’escrúpols, és el poder de l’Euro que tot ho corromp. Només espero que els pares siguin prou intel·ligents per guiar els infants pel bon camí, a l’escola es fa el que es pot però poca cosa podem contra el poder de l’Euro.

Petits relats d'estiu

Migdia; platja de Fenals: un home pega un fort clatellot a un nen de menys de 5 anys.
– Te he dicho que no pongas la bolsa al sol, tengo mis cedés dentro, ¿que no lo ves? Eres un imbécil.

Tarda-vespre; Plaça Catalunya: Una noia d’uns setze anys es disposa a treure l’embolcall d’un gelat de grans dimensions envoltada de gent sense parar de caminar, una vegada obert llença sense miraments el paper a terra i dos holandesos s’ho miren amb una cara a mig camí de la sorpresa i la indignació. Quan arribin a Holanda ja tenen més coses per explicar.

divendres

La Tv: aquella caixa maleducada

Els nens de la sèrie Los Serrano parlen a Lo + Plus. No vull, no em dóna la gana. Farden de treure males notes. Per què tu ho diguis?. Canten cançonetes on diuen paraulotes. Tu no ets el meu pare. Diuen que no els agrada estudiar i els encanta sortir de marxa. I si no, què?. Quan parlen utilitzen vocabulari groller. Això és una merda. L’exemple que donen no és molt adequat tenint en compte la quantitat de nens que els admiren. Això és culpa teva. Cada dimecres fan gambirotades i motins contra els mestres i pares. No vull, no em dóna la gana.

On està el respecte? se l'ha menjat la caixa maleducada amb permís dels pares?


,
Els pares i els mestres són idiotes però nosaltres som els millors, vols ser com nosaltres?

dimarts

Estiu 2005

Avui he menjat un iogurt que tenia de data de caducitat el 30 de juny, m’ha fet pensar que el curs s’està acabant, que ja falta poc. Per absurd que sembli, les tapes dels iogurts són indicatius clars i quotidians que el temps passa més ràpid del que sembla. Fa dies que no escric al blog, no sé si algú se n’haurà adonat.

La veritat és que he passat un curs fatal, molt per sota de les expectatives creades a principi de curs, possiblement ha estat el segon pitjor curs de la meva vida després del passat, el passat va ser històric, espero que no es torni a repetir aquella allau de...
bé, tan de val, ja ha passat i n’he après molt, molt més del que a priori tenia previst aprendre, almenys això és bo. He madurat com a mestre i com a persona.

Pel curs que ve ja tinc previstes infinitat de coses, espero aprofitar l’estiu per treballar a fons però també espero l’estiu per moltes altres coses. Vull tornar a escriure, això de la inspiració és una cosa que no et ve quan vols però quan les preocupacions minven sempre és bona època per estar inspirat, crec. També tinc ganes de llegir molt i de viatjar una mica. Cada dia llegeixo menys, almenys llegeixo poc per oci, ho faig per aprendre, per informar-me, per treballar, per millorar però no per simple plaer, he de recuperar això, l’estiu em donarà temps. I de pas, tinc ganes de desconnectar, de moltes coses, de massa coses.

Salut i pau.

diumenge

La Guarderia Teatre

Avui no escriuré sobre EF, escriuré sobre teatre i sobre la satisfacció que sento perquè ahir a la nit La Guarderia Teatre de St. Miquel de Balenyà va guanyar el premi de teatre Caixa de Manlleu amb l'obra "L'hostalera" de Goldoni. Estic molt content perquè ha guanyat un grup d'amics que des de fa molts anys senten el teatre com una cosa especial. Van començar amb els pastorets com gran part dels grups amateurs de Catalunya i des de fa uns anys produeixen obres de diferent temàtica com aquest Goldoni o un fabulós Shakespeare de fa un parell d'anys. Me'n alegro molt perquè sé el que significa el teatre amateur de ben a prop. Podríem dir que he crescut entre escenaris, assajos i estrenes ja que els meus pares fan teatre amateur des de l'any 1978 i de moment encara no se n'han cansat. M'agrada l'aire que es respira en una estrena, el nervis de darrera l'escenari, la complicitat del públic i aquell "molta merda" que ha de donar sort. El teatre amateur uneix gent dins dels grups i fa anar al teatre a molta gent que no acostuma a sortir del seu poble per actes culturals, d'aquesta manera podem dir que el teatre amateur té una funció cultural molt important en els pobles i això se'ls ha de valorar al màxim. Bé, esperem que aquest èxit de La Guarderia Teatre sigui només el principi i que obtinguin molts més èxits i satisfaccions.
Salut amics, us ho mereixeu.

dimarts

Nova carta del Síndic de Greuges

Nou capítol de la lluita sense treva pel tema del gimnàs al Ceip Montmany. Avui he tornat de colònies i tornant a casa he rebut una nova carta del Síndic de Greuges. Aquesta vegada no ve signada per en Rafael Ribó sinó per en Jaume Funes que és adjunt del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants i adolescents. M'ha agradat veure que el cas ha passat a ser un tema de defensa dels drets dels infants i adolescents, tenen raó, la discriminació principal no la fan a l'escola, ni als mestres, ni a les assignatures, la discriminació la fan als infants i amb això no s'hi juga!
Us afegeixo uns fragments destacables de la carta (ho copio literalment):
" El Departament d'Educació assenyala que el CEIP Montmany, com tots els centres d'estructura cíclica - aquells que tenen almenys oferta d'una unitat en parvulari i en cada cicle d'educació primària- disposa d'un espai polivalent, de 60 metres quadrats, que s'utilitza en funció de les necessitats. Com la resta de centres d'aquesta tipologia, no disposa doncs d'un espai específic per al desenvolupament de l'activitat d'educació física."
Impressionant, quin cinisme! com es pot permetre això? analitzem el que diu:
Ens estan dient que tots els centres cíclics (que poden tenir un centenar d'alumnes) no han de disposar d'un espai per EF perquè "no toca". És a dir, com que el centre és cíclic no cal cap espai, pots tenir 30 o 100 alumnes però no toca ( diu: "no disposa doncs"). En el cas concret del CEIP Montmany ens asseguren que tenim, com tots els centres iguals, "un espai polivalent de 60 metres quadrats que s'utilitza en funció de les necessitats". Em fa gràcia això de "en funció de les necessitats", les necessitats són de menjador escolar i en un menjador hi ha cadires i taules i per molt que les apartis, les pleguis o te les mengis hi ha poc espai.
La carta segueix dient que en l'exercici 2006 (qui no plora no mama) hi haurà un gimnàs al CEIP Montmany.
Oh, que bé! (ironia)
tindrem gimnàs i ja no tindrem porxo on hi ha ubicada la pista de bàsquet, no hauria sigut millor pensar-hi abans ja que l'escola es va acabar de construir l'estiu del 2004?
Hi ha algú que pensarà que no estic mai content perquè ara que ens han dit que ens fan el gimnàs encara no estic satisfet. Què us penseu? que s'ha guanyat la guerra contra la discriminació del centres petits? us penseu que l'Educació Física serà valorada a partir d'ara?
no ens enganyem companys/es, mares i pares i alumnes, hem guanyat aquesta batalla però aquesta guerra no ha acabat, acabarà quan tothom valori l'EF i quan des del Departament es deixi de discriminar amb lleis injustes pels pobles petits.
Companys/es, mares i pares, alumnes, ens apuntem a la lluita contra la discriminació?
S'accepten propostes.
Voleu proves de la discriminació?
http://www.xtec.net/~jroca222/vergonya.htm
Salut i pau.
Jordi Roca i Font

dijous

Es mereixen un monument

Aquests dies estan fent a TV3 diferents reportatges, dabats i documentals sobre el món de l'educació a Catalunya. M'agrada veure que tot i la mala fama que està adquirint aquesta professió encara hi ha tanta gent que fa la feina amb molta il·lusió i ganes.
En el meu camí en el món de l'educació m'he trobat de tot. Vaig començar fent classes particulars, vaig seguir entrenant a nens de futbol, em vaig ficar al món de l'esplai, vaig estar en contacte amb el voluntariat educatiu a immigrants, vaig fer classes extraescolars i finalment vaig tenir la sort d'entrar el Departament. En totes aquestes experiències m'he trobat de tot i sempre he tingut clar que a més d'ensenyar estava aprenent com a formador i ara tot i que fa uns quants anys que he començat, encara tinc la sensació que estic aprenent més que ensenyant. Amb això vull dir que sempre és bo creuar-se amb gent fantàstica que de manera desinteressada et dóna un cop de mà en el que faci falta.
Abans d'entrar a treballar a l'escola on estic ara de definitiu he voltat força per les comarques de Barcelona i en cada escola sempre hi he trobat alguna mà amiga que m'ha ajudat a integrar-me a l'escola. Però també hi ha el costat negatiu; m'he trobat amb persones cremades, amargades d'aquesta professió, persones a les quals se'ls nota la falta d'il·lusió i persones empoltronades en el seu silló immaculat. De les segones no en vull parlar perquè no s'ho mereixen però de les primeres, les que es mereixen un monument, en parlaré i en diré uns quants noms. Parlaré de les companyes Guillerminetes del Ceip Guillem de Montrodon de Vic que em van ajudar en en els meus inicis, parlaré de les tres mosqueteres del Ceip Joan XXIII de Balenyà i de tot el claustre en general i molt especialment de la Cati de qui vaig ser paral·lel i deixeble durant uns anys fabulosos. Moltes gràcies per ajudar-me, tan de bo tothom tingués la comprensió, la saviesa i la paciència per ensenyar a ser mestre a algú que acaba de començar.
Salut i pau

La mirada polièdrica del món dels mestres

Notícia interessant, no em penso perdre aquesta setmana temàtica a la nostra professió:
Del 23 al 29 de maig

TVC DEDICA UNA SETMANA A FER UNA MIRADA POLIÈDRICA AL MÓN DELS MESTRES
La cinquena edició de "La setmana de TV3" vol fer reflexionar sobre tot el que s'amaga darrere d'aquest col·lectiu. Set dies de programació especial amb debats, entrevistes i una docusèrie.

dimarts

Pluja

Ja era hora que plogués una mica, aquesta primavera és de les més seques que es recorden. Ara, triar per triar m'agradaria més que plogués durant la nit i que durant les hores de classe no plogués, és molt complicat treballar sense gimnàs. És molt complicat i és indignant, no hi ha dret, n'estic molt fart (i sort que ha plogut poc durant l'any...).

dijous

El pallasso Jordi

Ahir estava fent danses amb els de P3 i P4 a l'aula d'informàtica (recordeu que no tenim gimnàs) i vaig començar a ballar amb els alumnes. Hi ha una dansa que has d'agenollar-te a terra i moure el cul, als nens els encanta, doncs resulta que estava jo movent el cul de genolls a terra quan van entrar a l'aula dues mestres i en aquell moment em va entrar aquell sentit del ridícul que feia uns minuts havia deixat enrera. Canvia molt fer la teva feina quan estàs davant d'algú adult i amb els més petits és molt més clar. Amb els més petits acostumo a transformar-me: jugar amb ells, tirar-me per terra, fer canvis de veu, fer ganyotes, empaitar-los, malabars i un munt de coses més per motivar la mainada però si hi ha algú a davant em reprimeixo una mica, potser només una mica però estic segur que ho noten.
Per mantenir l'atenció dels nouvinguts de P3 a principi de curs em vaig inventar que tenia una orella que tenia un mecanisme que em feia canviar la veu, cada vegada que em tocava l'orella la veu canviava i els menuts es feien un fart de riure, molts m'imitaven i era molt graciós. Resulta que un dia una nena de P3 estava amb la seva mare a les 5 i li va dir a la mare que jo canviava la veu quan em tocava l'orella, en aquell moment em va fer molta vergonya fer-ho però ho vaig acabar fent; evidentment la nena es va fer un fart de riure i a la mare li va resultar divertit, vés a saber què va pensar per dins...
Suposo que això de la vergonya també ho tenen altres mestres, he parlat moltes vegades amb companys/es d'això i de vegades m'han comentat que els incomode tenir un estudiant de pràctiques dins de l'aula. En aquest cas possiblement deu ser també la incomoditat de veure que algú està pendent de tot el que fas.
Al Joan XXIII de Balenyà (quina escola més fantàstica) vaig introduir l'expressió corporal i era ideal perquè tenen escenari. No va ser fàcil introduir en una colla de futboleros una cosa tan màgica com l'expressió corporal però va valdre la pena. Fèiem petites representacions que començaven amb una petita exhibició del Pallasso Jordi. Veure com riuen una colla de nens i nenes per una cosa que has fet és una satisfacció impressionant.
Admiro els Pallassos sense Fronteres que van a zones en guerra per fer riure a qui pitjor ho passa en els conflictes armats. És una de les ONG que més bé em cau, s'ho mereixen tot.

dilluns

Canvis a la Xtec

Alguns ja sabeu que hi ha hagut uns canvis dins la Xtec i això dóna molta feina a la gent que fem de webmestres en alguna web. A partir d'ara deixa d'existir el domini xtec.es i passa a ser xtec.net per tant la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" passa a ser www.xtec.net/~jroca222. El meu e-mail passa de jroca222@pie.xtec.es a jroca222@xtec.net, ja ho sabeu. Quina feinada canviant coses! com que també sóc coordinador d'informàtica del meu centre em trobo que he hagut de canviar mil històries com els favorits dels navegadors i els programes de correu.
Si algú de vosaltres té una web i é enllaçada qualsevol web de la XTEC seria bo canviar-la per la denominació correcta. Gràcies.

dissabte

Jordi, jugues?

Ara que s'acosta el final de curs no paro de pensar amb els de sisè de l'escola. La majoria han estat a l'escola des de ben petits i tenint en compte les característiques del centre anar a l'institut els serà com a mínim xocant. Pel que fa a molts aspectes han anat tard ja que acabem d'estrenar centre i ells ja marxen. A l'hora del pati sempre em demanen per fer un partidet de bàsquet amb ells, els apassiona el bàsquet i m'encanta veure com són capaços de deixar el futbol en estones d'esbarjo per jugar a ficar la piloteta dins de la cistella.
A l'escola antiga es pot dir que no hi havia ni pati, a l'hora del pati anaven a un petit parc del poble on hi havia una sola cistella de bàsquet clavada a la paret i una porteria de futbol pintada. Les condicions per fer esport eren nefastes, quan plovia no s'hi podia ni anar perquè quedava tot enpantanegat i quan estava massa sec relliscava força. A més, cada dos per tres penjaven la pilota o l'enviaven fora del parc.

Amb l'escola nova les coses han canviat però a poc a poc. Quan vam començar el curs no teníem ni porteries de futbol/handbol ni cistelles de bàsquet. L'escola va fer un esforç econòmic i va comprar dues porteries de futbol/handbol i l'AMPA dues cistelles de bàsquet a principis del 2005. Les cistelles de bàsquet graduables i les vaig graduar a una mida òptima, just per evitar que poguessin esmatxar els més grans. Més tard vaig fer penjar una cistella a la paret a menor alçada perquè els més petits comencin a descobrir el bàsquet.
Ara a l'hora del pati m'ho passo molt bé veient les seves evolucions. No paren d'intentar diferents llançaments i han assimilat les normes bàsiques a una velocitat que m'ha sorprès. Amb l'entrepà a la boca i amb la mà botant la pilota, això és increïble, no paren ni per esmorzar!
Estic orgullós com a MEF per haver-los ajudat a descobrir aquest esport tan bonic. Aquestes són aquelles coses que et fan sentir bé com a educador. Quan arribo a casa cansat de mil històries, dels ordinadors que no rutllen i d'un munt de coses més intento pensar en les coses més positives.
- Jordi, jugues?

dijous

Què passa amb les noves opos?

No entenc què costa fer des del Departament alguna nota clara i precisa sobre el nou sistema d'oposicions. Cada dia em trobo més gent al Fòrum MEF que té dubtes sobre les UP i altres coses. Si volen crear un nou sistema més just per aprovar les opos ho trobo perfecte el que em molesta és que hi hagi aquesta espècie de secretisme sobre com seran les oposicions. És que no entenen que molta gent ho passa molt malament per culpa de la incertesa d'unes oposicions?

divendres

Uff, com pica...

Ja la tenim aquí, ja ha arribat la calor.
- Joooordiiiii... tinc set..
- Joooordiiiiii.. estic cansat..
Realment en pocs mesos els MEF, els que no tenim gimnàs almenys, ens trobem en un contrast tan gran de passar de glaçar-se els dits de forma gairebé literal a cremar-se la cara i els braços pel contacte solar. Hi haurà qui pensarà que exagero però d'aquí a un mes seran pocs els MEF que no lluiran un bronzejat desigual del seu cos, cada any és el mateix. Avui a l'hora del pati comentava amb un altre company el calor asfixiant que fa a la nova escola, deu ser la ubicació que fa que a l'hivern faci un fred criminal i a l'estiu una calor insuportable... i acaba de començar. Ja ho deia Verdaguer:
"A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern"... però... El Figaró-Montmany no està a la Plana de Vic... potser són imaginacions meves.

dijous

Vídeo d'habilitats gimnàstiques

L'altre dia vaig anar al centre de recursos per buscar una mica d'informació sobre EF i vaig ensopegar amb un vídeo d'habilitats gimnàstiques que vaig agafar com a lloguer. Aquest vídeo ja ens l'havien ensenyat a la Facultat i us asseguro que la manera de veure'l ara o fa 10-12 anys és totalment diferent. Amb això vull dir que les coses en aquest món de l'EF les has de provar o intentar provar per creure-te-les i ara mateix no em crec la majoria de coses del vídeo ja que les considero irrealitzables per molts motius. No cal que digui que un d'aquests motius és el material, un altre és l'espai, un altre és que els alumnes no són gimnastes semi-professionals com en el vídeo, un altre que no me'n refio de les ajudes, un altre que estic sol fent EF, un altre que no me la vull jugar, un altre que crec que no val la pena, ... m'enteneu, no?

dimarts

Tot és culpa nostra i tenim 3 mesos de vacances, quin "xollo"

Cada dia és més difícil ser mestre, no en tinc cap dubte. Quan jo anava a escola mai m'havia plantejat protestar les decisions dels meus mestres, mai m'havia queixat als pares quan em posaven massa deures o que els mestres em tenien "mania". Tampoc fa tant de temps d'això, jo tinc trenta anys recent complerts i crec que en molts aspectes entenc millor els alumnes que altres companys/es de professió per ser més proper en edat, però hi ha coses que per molt que ho intenti no m'entren. El tema és preocupant, ja des de ben petits es queixen per qualsevol cosa que no els està bé, es queixen, protesten, s'indignen i arriben a encarar-se per qualsevol tonteria, i no és qüestió de poble petit o ciutat gran, és un problema social i global. Què ho provoca? la tele? els pares poc preparats? els mestres poc preparats? estan massa mimats? tenen de tot? volen de tot? no els motivem? jo qué sé! fem el que podem i a diferència d'altres feines ens portem les preocupacions a casa. Però cap problema que sempre surten els tertul·lians intel·lectuals de les ràdios i les teles dient que és culpa dels mestres. És culpa nostra que hi hagi neo-nazis perquè no expliquem bé els valors, és culpa nostra que hi hagi embarassos adolescents perquè no els ho expliquem bé, és culpa nostra que hi hagi atur perquè no els ensenyem bé a espavilar-se, és culpa nostra que hi hagi accidents de trànsit perquè no els ensenyem educació viària, és culpa nostra que s'embrutin els carrers perquè no els hem ensenyat a utilitzar les papereres, és culpa nostra que es cremin els boscos perquè no els hem ensenyat a respectar el medi ambient, etc... etc.... etc... cada vegada més se sent la frase: "Això ho haurien d'ensenyar a les escoles" i la càrrega que hem de suportar es va fent i més i més gran. On són els recursos humans i materials que ens fan falta per estar a l'alçada de les circumstàncies?
Intel·lectuals tertul·lians, dediqueu-vos a reclamar més recursos per l'Educació d'aquest país i deixeu de fer el préssec.
Polítics, dediqueu-vos a donar-nos més recursos que com deia en Dylan els temps estan canviant i ........no estem preparats.

dijous

"Sicomoticitat"

Que divertit, només falta que en descobreixin una de nova i els donis una mica de llibertat i ja l'han feta grossa, no m'estranya que quan me'ls trobo pels passadissos el primer que em diuen és:
- Avui toca "sicomoticitat"?
S'ho passen de conya. L'altre dia el vestíbul semblava un caos però en realitat tot estava controlat. Mentre uns picaven pilotes amb bitlles utilitzant-les com a raquetes de tennis els altres feien tombarelles en pla inclinat amb un matalàs i una peça triangular. L'Anna, la conserge, va rebre un parell d'impactes de pilota i en van penjar un parell més. Sort que també sap de què va la cosa i s'ho agafa bé, també s'ho passa bé veient tota la canalla jugant pel vestíbul. Llàstima que quan hi ha una trucada ha de fer mans i mànigues per entendre alguna cosa a causa del soroll. Seria divertit muntar aquest xou al despatx dels que decideixen que a les escoles petites no hi ha d'haver gimnàs.

Actualitzant...

Ja feia dies que tenia nou material per actualitzar la web i mai trobava el moment. Avui he trobat un racó temporal i he afegit quatre coses a la pàgina, portava 2 setmanes sense cap novetat. Hi ha un nou article, alguns enllaços... anuncio per primera vegada aquest blog... ja veieu, és el que hi ha, si tingués més temps l'ampliaria més sovint però no pot ser. Ja he hagut de demanar espai suplementari dues o tres vegades

dimarts

Dimarts

És un clàssic, acostuma a ser el pitjor dia de la setmana. No sé què passa amb els dimarts però a totes les escoles que he estat sempre l'he patit. Potser és la sensació actual de no estar bé i de veure que encara falta molt pel divendres a les 5.
Sort que a través de la web descobreixo que hi ha gent a qui agrada la meva feina. Rebo e-mails de companys/es MEF, el Fòrum MEF funciona força i sempre anima veure com cada dia neix alguna web dedicada a l'EF. Aquesta guerra contra la indiferència a la nostra assignatura l'hem de guanyar els MEF, ningú mourà un dit per nosaltres, d'això n'estic segur.
Vull fer menció especial a en Miquel Pascual i Díaz a qui no conec personalment (només per e-mail) però que és un MEF que acaba d'inaugurar una interessant web sobre educació en general i sobre EF en particular. www.xtec.es/~mpascu57
Feu-ne una ullada de tant en tant, encara s'ha d'actualitzar molt però pinta bé. Visiteu també la web de la seva escola que la fa ell mateix i té un interessant racó d'EF: www.xtec.es/ceip-patronat-pau-vila.
No sé què passa amb els MEF però molt sovint a més de tocar la nostra àrea també coordinem l'informàtica al nostre centre. En el meu cas també sóc tutor de tot el cicle mitjà, de feina n'hi ha per donar i per vendre.

dissabte

Divendres 17:00

Hi ha setmanes i setmanes. Aquesta ha estat molt dura tot i tenir un dia menys per festa local, és curiós, dimarts vaig pensar que seria més curta però ha estat el contrari.
Les coses no sempre surten com tens previst, la sessió de psicomotricitat al vestíbul de l'escola no ha funcionat com voldria, ahir els nens no estaven inspirats tampoc, hi ha dies que funciona tot sense cap necessitat d'intervenir, tenen ganes de descobrir, de passar-s'ho bé, de jugar, d'interactuar, etc..

Suposo que el temps també marca i el dia gris i plujós no ajudava a ningú. Dimecres passat va ser genial, vam jugar a fora, feia sol, el dia alegre condicionava una sessió fantàstica.
Tinc la sensació que aquest tercer trimestre serà molt dur a molts nivells ja que coordinar el cicle mitjà i l'EF no és feina fàcil: eix, competències bàsiques, festa de la Primavera, Fi de curs, etc.. i sort que no m'ha tocat ser tribunal d'oposicions.
Amb el que m'ha passat aquesta setmana per oblidar no m'estranya gens que hi hagi tantes depressions en el nostre sector. D'una manera que no té qualificatius unes persones han qüestionat la meva professionalitat i això em dol molt, em dol molt perquè ni s'han dignat a cercar solucions parlant cara a cara.... això carrega. Em costa entendre algunes persones, no entenc què busquen, què hi guanyen amb aquestes actituds? Jo no sóc així, jo sóc més pràctic, si hi ha problemes en parlem i ja està...
M'emprenya pensar en el juliol quan encara falta tant, seré capaç d'aguantar? espero que sí.

dijous

Per què?

I per què no?
Algú m'ha preguntat per què he de fer un blog si ja tinc una pàgina web des de fa anys. Doncs molt fàcil, el blog permet unes quantes coses que la web no permet: rapidesa d'edició, edició des de qualsevol ordinador i la possibilitat de comentar les experiències d'una forma més directa, planera i propera a la resta de MEF que dia a dia s'enfronten a munt de coses. A més el blog permet que altres MEF enviin comentaris de forma fàcil i ràpida, amb la web les coses són més lentes.
Bé, ja ho sabeu, si voleu saber el dia a dia d'un MEF consulteu el Diari MEF, MEF a diari.
Benvinguts!
PD: He inclòs els 4 articles sobre el tema del gimnàs a la meva escola com a preludi dels escrits que començaré a partir d'ara.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs IV

Avui a primera hora de la tarda tocava EF amb els de cicle inicial, per sort el temps comença a canviar i ja no fa el fred de fa uns dies, ja podem sortir a fora el pati sense problemes i així no hem de fer EF al vestíbul. Un arbre ben tort del vessant de la muntanya, sobrevivent del foc del 94, fa una espatllada ombra sobre la pista, la inclinació del sol a aquesta època de l’any fa que es donin aquestes situacions tan curioses. A l’hora d’iniciar la sessió he decidit improvisar un joc que no es pot fer sempre que vols, farem el joc de trepitjar ombres, a veure qui trepitja més ombres. Ha estat un èxit, la dotzena d’infants corrien desesperats amb dues missions: trepitjar les ombres dels altres i evitar que et trepitgin la pròpia.

- Jordi, ja he trepitjat l’ombra de tothom.

- Doncs ara m’hauràs de trepitjar la meva, a veure si pots! – començo a córrer i en tres segons ja en tinc cinc o sis al darrera. En breus segons m’han vençut i contraataco trepitjant ombres jo. Quina energia que tenen, quan els dic que canviem d’activitat encara en volen més. Ja hem escalfat i ara anem per la part principal. Fa vent força fred, tot i el solet encara cal abrigar-se bé, el gorro que em va cagar el tió fa un bon servei.

Continuem la sessió fins a les quatre menys cinc per anar a refrescar-nos una mica. Ara toquen els de cicle superior, canvi de xip. Tornem-hi que no ha estat res.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs III

Hi ha cartes que fan més il·lusió de rebre que d’altres i avui n’he rebut una d’aquestes. A la carta l’escut de la Generalitat està a l’esquerra de la inscripció “Síndic de Greuges de Catalunya”. L’obro amb rapidesa i hi llegeixo que la meva queixa “ha estat admesa a tràmit i, sense que això prejutgi cap actuació irregular, he sol·licitat al Departament d’Educació un informe sobre la qüestió.” Més amunt el Síndic assegura haver estudiat el cas i cita el nom de l’escola i del problema: “manca d’una sala coberta”. Abans de l’atentament el Síndic es compromet a comunicar-me el resultat de les seves accions. Han passat més de tres mesos de la queixa enviada i ara sembla que la llavor plantada comença a donar fruits.

Crec que anem pel bon camí. Ho considero una petita victòria ,encara que potser simbòlica, però una petita victòria en una guerra contra la injustícia i la discriminació per pertinença a una comunitat petita. Seguiré informant.

D’altra banda també he rebut, aquesta vegada via e-mail, una felicitació de la consellera d’Educació. Caram! Saben el meu e-mail! Em pensava que sent Consellera d’Educació s’hauria dignat a contestar dos e-mails que li vaig enviar fa temps. Veig que per Nadal se’n recorda però durant el trimestre quan els mestres estem “a trinxeres” no se’n recorda, i de temps n’hi ha hagut. El primer e-mail signat “Discriminació per pertinença a una comunitat petita” el podeu llegir en aquesta web i va ser enviat el passat 28 de juny del 2004. El 22 de juliol del 2004, vaig tornar a enviar-li el mateix e-mail acompanyat d’un nou escrit que us reprodueixo a continuació:

Honorable consellera Marta Cid,

el passat 28 de juny li vaig enviar un e-mail mostrant la meva preocupació per un fet discriminatori que s'està a punt de produir en una escola del nostre país. Com que he no he rebut cap resposta he entès que el missatge no va ser rebut per part seva i per tant li torno a enviar. Li agraïria que algú del Departament d'Educació m'expliqués quina és la versió oficial sobre la discriminació per pertinença a una comunitat petita que demostro en el meu escrit. Com a mestre d'educació física m'he fet l'idea d'impartir l'educació física i la psicomotricitat pels passadissos i a l'entrada de la nova escola Montmany del Figaró, aquesta serà la manera d'intentar aconseguir fer classes en mínimes condicions els dies de pluja, fred o calor intensa. Cal dir que l'escola nova està situada en una zona obaga de la muntanya i això fa que sigui una zona força freda i humida. Crec que és una vergonya per l'educació de Catalunya que una escola pública de nova construcció no tingui un espai cobert suficientment gran per impartir educació física i psicomotricitat.

Esperant la seva resposta rebi una cordial salutació.

Jordi Roca i Font.

Mestre del CEIP Montmany.

jroca222@pie.xtec.es

Telèfon particular: 93 ........

Telèfon mòbil: 676.........

Bé, ja ho heu llegit, no crec que hi hagi res més a dir, bé, potser sí, una cosa més, l’única lluita que es perd és la que s’abandona.

Salut i pau.

Bones festes i feliç 2005.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs II

Ja ha arribat el fred.

A l’hora del pati se m’han acostat dues nenes de cicle inicial corrent. Anaven tapades amb les seves bufandes, guants i anoracs. M’han preguntat:

- Jordi, estem a l’hivern?

- No, encara estem a la tardor, l’hivern comença just quan comencen les vacances de Nadal, encara falta un mes.

- Veus? Ja t’ho deia jo – li diu l’una a l’altra mentre marxen corrent per fer passar el fred. La que ha perdut “l’aposta” sembla que es justifiqui en la temperatura i el sil·logisme fred-hivern.

Que hagin fet aquesta pregunta no és casual.

L’escola està situada al vessant de la muntanya obac.

Aquest matí els termòmetres marcaven 2 graus a les 9 i amb el vent que corria la sensació era d’estar dins d’un congelador.

Després del pati els mateixos de cicle inicial tenen sessió d’EF amb un servidor. Els he cridat i he sigut incapaç d’obligar-los a treure’s els anoracs, gorros, guants i bufandes per fer la sessió. Si tinguéssim un gimnàs podrien anar amb màniga curta i tot ; els seus moviments serien menys artificials que els moviments forçats de la vestimenta d’hivern i les seves mans podrien agafar objectes amb més precisió ja que els guants poden ser calents però poc adequats també.

La sessió és ridícula, no funciona, ni em senten quan els parlo entre d’altres coses perquè la C-17 passa a tocar i el soroll de cotxes es manifesta, és impossible fer alguna cosa de profit, els de cicle inicial encara són molt petits per suportar aquest fred (l’escola és cíclica i hi ha nens que fa poc que han començat primer, míta’ls! fa uns mesos feien P5).

He decidit anar a dins però al menjador les taules ja estan parades pel torn de dinar, caldrà anar al vestíbul, tenim uns quants metres quadrats. Aquí és on un MEF ha de demostrar el que val, en la improvisació. Un matalàs tapa el passadís, quan algun mestre hagi de passar haurà d’apartar-lo però jo he de delimitar l’espai perquè vull fer un joc amb pilotes petites. Tanco les portes, ja tinc un espai delimitat.

Qui truca? A la porta d’entrada una persona ve a parlar amb direcció, ha de passar pel mig del vestíbul i veure l’espectacle que estem fent. No sé qui és, serà algú del Departament? Miro la seva cara de sorpresa i no de vergonya, si fos algú del Departament faria cara de vergonya, això suposo jo, penso massa, suposo massa.

- Vinga, aparteu-vos un moment si us plau, deixeu passar aquest senyor.

- Gràcies – em mira als ulls i després gira la mirada al terra ja que es disposa a caminar enmig d’un mar de pilotes blaves de pocs centímetres.

La sessió passa sense pena ni glòria, he mirat massa vegades el rellotge, mal senyal.

Els he hagut d'interrompre diverses vegades pel soroll que feien, són canalla, s’esveren i criden, l’educació física els encanta, llàstima que visquin en un poble petit d’un país del primer món on existeix la discriminació per pertinença a una comunitat petita.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs I

El temps ha aguantat el primer mes i mig de curs, no he tingut problemes per fer educació física al pati. Amb la psicomotricitat ha costat una mica més, per sort la gent de menjador han netejat a corre-cuita el menjador i han apartat les taules i cadires per deixar un petit espai on moure’ns. Són petits i aquest espai entre taules i cadires que potser no sobrepassa els 16 metres quadrats encara dóna per córrer una mica, això sí, vigilant de no ensopegar amb el mobiliari. El terra és fred, dur i molt relliscós.

Als nens els encanta córrer un metre, tirar-se i relliscar sobre els malucs un altre metre, més no seria possible.

L’altre dia un dels més espavilats va veure que a l’armari hi guardo una pilota d’aquelles tan grosses, la volia. Els seus desitjos no van ser acomplerts, els fluorescents penjants del sostre ho van desaconsellar.

Pel que fa a l’educació física a primària amb l’arribada del mal temps la cosa es complica. D’entrada la programació prevista ha de ser alterada constantment per culpa del temps. He treballat en escoles amb pavelló, amb pista coberta, amb sala àmplia, amb sala d’actes però mai en un lloc amb tan poc espai per fer EF. Després de l’hora del pati la gent de menjador ha de preparar el dinar i adequar el menjador, dos dies a la setmana tinc EF després del pati, caldrà pactar. Si faig EF al vestíbul el soroll se sent a tota l’escola, l’última vegada tothom es va queixar. Si em toca fer EF amb cicle superior al menjador ja veurem com encabir 13 alumnes en un espai d’uns 12 metres quadrats, potser caldrà fer torns.

No crec que als senyors/es de Barcelona que fan les lleis i discriminen les escoles dels pobles petits sàpiguen i/o els interessin aquests problemes.

Tinc una idea: programaré mirant els mapes del temps, aquesta web m’ajudarà: www.meteocat.net. Estic segur que no sóc d’únic MEF que ha de programar en aquestes condicions. Programar amb els mapes del temps no solucionarà res, simplement serà ficar un pedaç, com sempre.

M’agradaria viure en un país on l’educació fos més valorada i on s’entengués la veritable importància que té en la societat.

Quina ràbia fa escoltar cada matí anant a treballar els tertul·lians de ràdio culpant a l’escola dels problemes de la societat. Que fàcil és parlar des de fora.

Us dic el de sempre, hem d’estar units i hem de seguir lluitant.

Salut i pau.

Jordi Roca i Font

Un de les raons de la falta de pressupost de les escoles de Catalunya.