dijous

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs IV

Avui a primera hora de la tarda tocava EF amb els de cicle inicial, per sort el temps comença a canviar i ja no fa el fred de fa uns dies, ja podem sortir a fora el pati sense problemes i així no hem de fer EF al vestíbul. Un arbre ben tort del vessant de la muntanya, sobrevivent del foc del 94, fa una espatllada ombra sobre la pista, la inclinació del sol a aquesta època de l’any fa que es donin aquestes situacions tan curioses. A l’hora d’iniciar la sessió he decidit improvisar un joc que no es pot fer sempre que vols, farem el joc de trepitjar ombres, a veure qui trepitja més ombres. Ha estat un èxit, la dotzena d’infants corrien desesperats amb dues missions: trepitjar les ombres dels altres i evitar que et trepitgin la pròpia.

- Jordi, ja he trepitjat l’ombra de tothom.

- Doncs ara m’hauràs de trepitjar la meva, a veure si pots! – començo a córrer i en tres segons ja en tinc cinc o sis al darrera. En breus segons m’han vençut i contraataco trepitjant ombres jo. Quina energia que tenen, quan els dic que canviem d’activitat encara en volen més. Ja hem escalfat i ara anem per la part principal. Fa vent força fred, tot i el solet encara cal abrigar-se bé, el gorro que em va cagar el tió fa un bon servei.

Continuem la sessió fins a les quatre menys cinc per anar a refrescar-nos una mica. Ara toquen els de cicle superior, canvi de xip. Tornem-hi que no ha estat res.

1 comentari:

semper fidelis ha dit...

:)