Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs I

El temps ha aguantat el primer mes i mig de curs, no he tingut problemes per fer educació física al pati. Amb la psicomotricitat ha costat una mica més, per sort la gent de menjador han netejat a corre-cuita el menjador i han apartat les taules i cadires per deixar un petit espai on moure’ns. Són petits i aquest espai entre taules i cadires que potser no sobrepassa els 16 metres quadrats encara dóna per córrer una mica, això sí, vigilant de no ensopegar amb el mobiliari. El terra és fred, dur i molt relliscós.

Als nens els encanta córrer un metre, tirar-se i relliscar sobre els malucs un altre metre, més no seria possible.

L’altre dia un dels més espavilats va veure que a l’armari hi guardo una pilota d’aquelles tan grosses, la volia. Els seus desitjos no van ser acomplerts, els fluorescents penjants del sostre ho van desaconsellar.

Pel que fa a l’educació física a primària amb l’arribada del mal temps la cosa es complica. D’entrada la programació prevista ha de ser alterada constantment per culpa del temps. He treballat en escoles amb pavelló, amb pista coberta, amb sala àmplia, amb sala d’actes però mai en un lloc amb tan poc espai per fer EF. Després de l’hora del pati la gent de menjador ha de preparar el dinar i adequar el menjador, dos dies a la setmana tinc EF després del pati, caldrà pactar. Si faig EF al vestíbul el soroll se sent a tota l’escola, l’última vegada tothom es va queixar. Si em toca fer EF amb cicle superior al menjador ja veurem com encabir 13 alumnes en un espai d’uns 12 metres quadrats, potser caldrà fer torns.

No crec que als senyors/es de Barcelona que fan les lleis i discriminen les escoles dels pobles petits sàpiguen i/o els interessin aquests problemes.

Tinc una idea: programaré mirant els mapes del temps, aquesta web m’ajudarà: www.meteocat.net. Estic segur que no sóc d’únic MEF que ha de programar en aquestes condicions. Programar amb els mapes del temps no solucionarà res, simplement serà ficar un pedaç, com sempre.

M’agradaria viure en un país on l’educació fos més valorada i on s’entengués la veritable importància que té en la societat.

Quina ràbia fa escoltar cada matí anant a treballar els tertul·lians de ràdio culpant a l’escola dels problemes de la societat. Que fàcil és parlar des de fora.

Us dic el de sempre, hem d’estar units i hem de seguir lluitant.

Salut i pau.

Jordi Roca i Font

Un de les raons de la falta de pressupost de les escoles de Catalunya.