diumenge

Pels pèls al Pasta gansa

Pasta gansa, us en recordeu? El millor programa pel que fa a guions que s'ha fet mai a la ràdio en català. Milers de joves de principis dels noranta n'érem fans i l'escoltàvem a diari, es va convertir en un programa mític de la ràdio i en un referent de l'humor català de la mà dels genials Orteu, Perelló i Salvadó entre d'altres. I del presentador què me'n dieu? Mikimoto en estat pur.

Bé, doncs resulta que jo vaig participar dues vegades al Pasta Gansa: el maig del 95 i el setembre del 96. En la primera participació vaig caure en una pregunta trampa i no vaig passar a la final. En la segona participació vaig arribar a la final i em va anar pel pèls de guanyar 70.000 pessetes que m'haurien anat molt bé. Tenia 21 anys, acabava d'acabar la carrera i les meves perspectives de feina eren força nul·les per fer de mestre, havia repartit una trentena de currículums i ningú s'havia dignat ni a contestar. Aquell juliol i agost els havia dedicat íntegrament a fer de peó de jardiner per 63.000 ptes. al mes (378 €), el que aleshores era el sou mínim.
Us he preparat en podcast el fragment final del programa que podia haver canviat el meu prestigi entre els amics per haver guanyat el Pasta Gansa. Va anar pels pèls, dubto que cap altre concursant en tota la història del programa perdés per tan poc.

5 comentaris:

merrameu ha dit...

ostiii, el pasta gansa. Era aquell en que hi sortien les histories de Sant Nicolau Pistoler, no? I el nano Zombie? Era aquest, no?

Ara escoltare el podcast a veure si me'n recordo de tu.

diariMEF ha dit...

"En aquells dies Sant Nicolau Pistoler...", aquesta era la meva història preferida. Amb el nano zombie també havia rigut molt. No sé quins eren els guionistes concrets d'aquestes històries... el Pasta Gansa tenia molts guionistes i molt bons,altres programes que van continuar després no estaven a l'alçada i actualment hi ha molt imitador però res com allò.

Jaume ha dit...

M'has fet recordar el meu final de carrera i els 20 anys, a tots ens passa el mateix, no hi havia resposta a cap currículum, jo també vaig treballar molts estius i al acabar la carrera de peó a la construcció per tenir quatre cales que gastar a l’hivern.

Pel que fa al concurs, no vas guanyar, però has acabat fent ràdio i guions, no?, que estic segur que deuen estar força bé. T'ho has de prendre com l'inici d'una posterior carrera "d'èxit".

Salut company.

David ha dit...

Eiiii...el mític "Pasta Gansa"!!! A mi també m'ha fet recordar els anys de la carrera. Va haver una època que, per horaris de classes (llavors ja fèiem horaris de matí i de tarda), el podia escoltar gairebé cada dia de la setmana.

Recordo encara les 3.000 pessetes negatives amb les que més d'un sortia d'aquell concurs. També recordo la secció "El diari d'una noia del Putxet" o "Estimada Chelsea Clinton"... El Sant Nicolau Pistoler (que també apareixia al "Persones Humanes") era insuperable.

Fou una llàstima que desaparegués, però tot té la seva època.

jefri ha dit...

Un programa genial.
A mi m'agradaria saber el nom de la cançó del programa, l'he buscada i no la trobo, algun fan em podria dir de qui era? Fa poc la vaig sentir en una pel·lícula, però no en recordo tampoc el títol. soc un desastre.
moltes gràcies.