divendres

Petits radicals

Al Regne Unit fa temps que tenen la por al cos per la certesa de tenir un fort enemic dins de casa i estan arribant al punt de controlar escoles bressol per detectar signes de radicalització islamista: demanen als mestres que observin en marrecs de parvulari conductes com per exemple dibuixar bombes. Pel que he llegit es veu que en alguna ocasió han comprovat adoctrinament radical islamista per part dels propis pares amb nens molt petits: els fan lloar la figura de Bin Laden i per extensió d'Al-Qaeda. La notícia sembla treta del News of the World però és certa, i preocupant. Ara imaginem-nos per un moment ser els mestres d'un d'aquests nens adoctrinats per radicals: tots els valors que l'escola ha de donar són completament contradictoris amb els que donen els pares, estic segur que es donen situacions molt complicades en temes com exemple el masclisme i el menyspreu pels altres. Ha de ser molt complicat tenir un nen a classe que sent odi per tot el que l'envolta perquè a casa així li ho han explicat.
Algunes teles i ràdios han fet molta broma de la notícia però jo en sentir-la m'he posat a la pell d'aquests mestres i m'he intentat imaginar la complicació afegida de la seva tasca. Les mestres en casos d'aquests són les que pitjor ho passen doncs és més que probable que els alumnes radicalitzats les tractin amb inferioritat pel sol fet de ser dones.
Foto:"Florit" de JRoca'09

4 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Jordi, ... jo tan sols passava per aquí per desitjar Bones Festes.
Esperem que a casa nostre hi hagi seny amb la canalla.

Bon Nadal!

JRoca ha dit...

Gràcies Joan,
si qualifiquem de poc assenyat apallissar un tronc amb barretina, a casa meva hem tingut poc seny, per la resta de coses en tenim força.
Bones Festes!
Salut

Galderich ha dit...

És curiós que, com a mestre d'adolescents, observem que les opinions dels nois i noies sigui la mateixa dels pares, sense esperit crític.
Quan surten temes de pena de mort i altres semblants a vegades m'esgarrifo del que els nens són capaços a incorporar sense filtres dels pares que tant critiquen.
Malgrat tot, la nostra feina és a llarg termini i mai veiem els resultats.

JRoca ha dit...

Galderich,
m'imagino que amb adolescents deu ser més complicat pel tema de la rebel·lia que va associat a l'edat. Ja ho pots ben dir que la nostra feina és a llarg termini.
Salut i bones festes!