dilluns

Són ben bojos aquests catalans!

Avui em fixava (gairebé sense voler) amb alguns dels simpàtics panxuts cocacolencs enfiladissos com heures que poblen les façanes del meu barri: Òndia!, porten una motxilleta molt petita a l'esquena, una d'aquelles de mà-bandolera però a l'esquena. Jo em pregunto, ja hi caben tots els regals en aquella motxilla tan petita? posem pel cas que un nen o nena vol una cuineta amb els seus accessoris, ja hi cap allà dins? com a molt hi pot fer cabre la cuina del Petit Homenet de muntanya. Posem pel cas que demanes l'Escalextric, vols dir que hi caben més de tres trams de pistes? aquí hi ha gat amagat, no serà que el simpàtic panxut en realitat és un lladre silenciós que ens vol robar... la tradició? no serà que és un enviat d'en Kissinger per espiar els nostres costums talment com un Troià i així enviar-nos spam a puntapala? Imagineu-vos l'escena:
"Confidencial des de Catalunya: tenen un pessebre amb un tio cagant i un tronc amb cara dibuixada que alimenten nit i dia, per Nadal els agafa per apallissar el tronc a cops de bastó mentre canten cançons. Són ben bojos aquests catalans!"