diumenge

De les pedres en fem pans

A la nit he sentit el vent i quan m'he llevat he mirat esperançat si l'eòlic element havia foragitat les desenes de Pares Noëls que pugen pels balcons i finestres del meu barri, no, continuaven somrients fent estúpids equilibris. El publicista de la Coca-Cola que va pintar de color vermell aquest nòrdic panxut poc s'imaginava que tants anys després la terra dels tions i caganers seria un homenatge al seu invent comercial. Recordo la primera vegada que vaig veure aquests "individus", va ser a la plaça Major de Vic fa uns quants anys, pujaven per les "Galeries" i ho feien amb certa gràcia però ara ja cansen.
L'altre dia a Barcelona vaig veure una xinesa venent ponsèties de Nadal al mig d'una vorera. Que ràpid s'encomana allò de "els catalans que de les pedres en fem pans"...


Foto: "Ni a bots ni a barrals" de JRoca

6 comentaris:

Xevi ha dit...

Ja fa anys que quan arriben aquestes festes se'm desperten dos sentiments contraposats: per una banda m'agraden molt aquestes dates i no se, sóc com un home diferent i per l'altra se m'encén la sang cada cop que veig un Pare Noel escalador de les botigues de tot a 1€ pujant per la façana o el balcó d'alguna casa! En el cas de Tona, que és el poble on visc jo, penso que la situació és alarmant: no se si l'any passat hi va haver una oferta de 2x1 o què va passar, però per Nadal això semblava els EEUU i només ens faltava canviar la senyera del castell per la bandera de barres i estrelles dels ianquis, parlar anglès i declarar la guerra a qualsevol país que se'ns posa pel mig! Jo catalogaria la situació de plaga i per això, penso que s'ha de fer campanya a favor del tió, una tradició catalana que té la mateixa funció de cara als nens i respecte la cultura del país! Visca el Tió! Visca Catalunya!

Sylvie ha dit...

Suposo que tot està relacionat, és com quan vam escriure sobre Hallowen i la Castanyada, no trobes?
Jo reconec que a casa sempre m'ha vingut el Pare Noël, però ma mare és francesa, tot s'ha de dir i un fa el que sent que ha de fer, el que li fa il.lusió. Com sempre, acaben sent festes marcadament comercials, però tot i així trobo que no em de perdre de vista la Il.lusio es majuscules i fer el que ens porti records, el que ens faci feliç, ja siguin Pares Noels, Tios o Reis...

Xevi ha dit...

Penso sincerament que no podem perdre de vista el país i la cultura pròpia d'aquest. Si cedim als interessos comercials i a la globalització, ens podem trobar celebrant el Pare Noel, el Tió, el Conejito de Pasqua, el Halloween, la festa de la marmota i l'any nou xinès! Evidentment que no es pot perdre la il·lusió, però tampoc podem perdre el nord. Salut!

JRoca ha dit...

Xevi,
també hi ha un tema estètic que va a favor del Pare Noël respecte el tió, juguen lligues diferents perquè el Pare Noël té un suport de màrqueting impressionant, a molta gent li fa gràcia el panxut nòrdic, a mi me'n fa ben poca.
Sylvie,
la il·lusió és el més important i són festes familiars però el caire que porta el Pare Noël en algunes zones és molt invasiu.
Salut

Xevi ha dit...

Jordi, en el fons tens raó: en el món d'avui en dia canviaríem a la nostra mare per una altra més estètica si poguéssim. Som així de burros...

Chestnut ha dit...

a Sta. eulàlia de riuprimer fan una campanya molt ben parida en aquest sentit.
es tracta de la campanya "cago'm el pare noel", es tracta de que la quitxalla amb els seus respectius pares es facin el seu tió personalitzat i se l'enduguin a casa. Al lloc de trobada hi tenen tot el material, només cal creativitat.
salut! i és veritat que aquest any és increïble la plaga de gordo panxut a tona...