diumenge

Converses reals amb amics ex-virtuals

Deu fer ben bé uns quinze anys vaig veure una pel·lícula* al cinema que anava de l'aïllament que podia portar el telèfon en una societat pre-Internet. L'argument anava d'un grup de gent amb una vida més aviat solitària però enganxats al telèfon (no mòbil encara) que parlaven hores i hores però mai es veien les cares. Un dia van organitzar una festa i ningú s'hi va presentar: està clar que el telèfon els donava una seguretat que no tenien en una conversa cara a cara.Des de la introducció del dospuntzerisme a les nostres vides s'ha parlat molt de l'isolament que poden portar unes noves tecnologies que poden ser addictives en el sentit de lligar-nos a casa davant d'una pantalla en contacte amb "amics" virtuals. Sembla una paradoxa però l'excés de comunicació pot portar (rarament diria jo) a una incomunicació real. Jo el que crec és que si una persona és prou responsable per no caure en l'addició d'Internet i té "el cap moblat", les eines que ofereix Internet poden ser perfectament útils per conèixer gent, fer amics de veritat i un munt de coses més. Es tracta doncs de ser conscients de les possibilitats de la xarxa i òbviament de les múltiples trampes que també teixeixen paral·lelament amb les xarxes amigues.
Ahir vaig assistir a la cinquena Ateneuesfera a l'històric edifici de l'Ateneu Barcelonès convidat per en David Rodríguez del bloc Vida quotidiana i va ser una experiència fantàstica. Sense conèixer a ningú personalment vaig sortir amb la sensació d'haver fet amics i d'haver conversat amb gent molt diversa però amb l'interès comú dels blocs i la tertúlia, ja sigui virtual o real.
* Sóc incapaç de recordar el títol, ho sento.
Foto: "Compte!" de JRoca'08

5 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Jordi,
va ser un plaer compartit, de veritat..i espero que el repetirem ben aviat..salut
PD. et felicito pel blog.

Xevi Vilardell ha dit...

El problema, penso jo, és que avui en dia on totes les necessitats estan cobertes, no ens estem de res, a molta gent no li falta de res, el món s'està tornant competitiu, l'escola, el món laboral, les preocupacions pels diners, cada vegada volem més... tot això degenera en que en el nostre cap cada vegada hi ha menys mobles i caure en bicis i temptacions és avui en dia més fàcil que abans (tot està banalitzat). En conseqüència, si que penso que hi ha molta més comunicació però hi ha més aïllament personal. Fixa't la canalla, surten de cole per trobar-se al Messenger en comptes d'anar a clavar xuts a una pilota o anar a fer els deures junts. El problema és que la gent no és concient ni responsable. Ja semblo un avi...

JRoca ha dit...

Trina,
gràcies per comentar. Ja tinc ganes d'una altra trobada, se'm va fer curt.
Xevi,
és ben cert que avui en dia és molt més fàcil caure de quatre grapes en addiccions, estafes i aixecades de camisa vàries.
Salut

zel ha dit...

Això és el que m'agradaria, veure de tu a tu a molts de vosaltres a qui sembla que conec de sempre...
Petonets!

JRoca ha dit...

Zel,
és tan fàcil com organitzar-ho, el teu bloc segur que té molt poder de convocatòria, prova-ho.
Salut