dimecres

Mestres emprenyats, frustrats, amb mal de cap i sense Cerebrino

Un dels errors de molts mestres és entendre l'autoritat com a quelcom dolent i menyspreable que hem d'allunyar de l'escola. A la facultat ens inflen el cap amb desenes de pedagogies innovadores i modernes amb metodologies que a l'hora de la veritat són difícilment aplicables a l'escola si no hi ha unes condicions idònies, però, algú ens explica com ser capaços de detectar aquestes condicions? no, oi? i per què? doncs perquè aquestes condicions són més que variables i una de les tasques que tenim els educadors és esbrinar quan toca una metodologia o quan en toca una altra; i aquí hi intervé una qualitat que crec que és fonamental en els mestres que és la improvisació, una altra paraula mal vista, però, no és positiu variar el transcurs d'una sessió d'EF quan veiem que ha aparegut un element potencialment perillós com una pista molla? el mestre que no sap improvisar no té recursos, així de clar. Pot programar molt bé i dominar els llibres que vulguis però si no hi ha un pla B i/o un pla C es pot escapar un element tan important com la seguretat, i amb això no s'hi juga.

Tornant a l'autoritat un error comú és començar amb un grup que no coneixes donant massa llibertat als alumnes, sona fatal això que he dit, oi? sona a mestre de l'antiga escola, sona a autoritat i és clar, l'autoritat avui és mal vista: hem passat de la rígida escola franquista a l'escola on tot s'hi val amb pocs anys, i lògicament se'ns està escapant de les mans. I la llibertat? la llibertat per sí mateixa és una paraula idíl·lica , una d'aquelles que queda perfecte a les pancartes però que l'hora de la veritat és mal entesa i mal aplicada: no és lògic deixar fer el que vulguin a un grup d'alumnes que no coneixes; el més normal és que abusin d'aquesta llibertat i acabin fent-te entendre en cinc minuts que l'autoritat és necessària a l'escola. I acabaràs emprenyat, frustrat i amb mal de cap*.
Aquest post dóna per molt però no tant com el llibre "L'escola contra el món" d'en Gregorio Luri, una obra imprescindible pels mestres que volen progressar adequadament.
* Han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, un aliat dels mestres durant dècades.
Foto: "Eficaz e inofensivo". Font: Internet via Google (em sap greu ser tan poc ecologista)

8 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Moltes gràcies.
Sense cap dubte: No hi ha mètode superior a un bon mestre. I aquesta superioritat del bon mestre (que no hi cap en cap programació) és indistingible de la seva autoritat.

Joan Ayats ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, però potser autoritat, que equivaldria a obediència, no es la paraula del tot valida pel que vols dir.

Potser respecte, que equivaldria a confiança, seria més apropiat.
No se. Al marge de les paraules sempre he cregut que donar crèdit als mestres és imprescindible.

JRoca ha dit...

Gregorio,
gràcies a tu per comentar en aquest bloc i sobretot gràcies per dir les coses com les dius al teu darrer llibre.
Joan,
la paraula autoritat de vegades ens porta a connotacions negatives i crec que li hem de buscar el sentit més positiu relacionant-la amb eficiència, respecte i responsabilitat en l'àmbit educatiu. En Gregorio Luri al seu llibre i en les seves entrevistes en parla i s'explica molt millor que jo; a sobre aquestes línies en fa un apunt que m'agrada molt.
Gràcies pels comentaris.
Salut

Xevi Vilardell ha dit...

Hem passat d'un extrem a l'altre i els mestres han perdut tota l'autoritat i en molts casos el respecte. I el més greu que no només per part dels alumnes sinó també dels pares.

JRoca ha dit...

Xevi,
perdre el respecte dels pares és la clau, sense respecte no hi ha confiança.
És que no entenen que juguem al mateix equip?

Salut

Anònim ha dit...

alguns si que ho entenem, però d'altres potser no !!
l'altre dia vaig al·lucinar quan el meu fill em va explicar que un company de la seva classe li va dir a la directora de l'escola que la denunciaria !! (l'estava renyant per algun comportament fora de to) vaig haver de seure amb ell i tenir una xerrada molt seriosa al respecte!!
pels pares també és difícil mantenir l'autoritat,i penso que n'hi ha d'haver, confiança, respecte... d'acord, però també autoritat, som pares i mestres i tenim una funció a complir !!!

pat

JRoca ha dit...

Pat,
jo també he trobat alumnes que m'han amenaçat en denunciar-me i en una ocasió una mare ho va intentar: després de muntar l'espectacle vaig parlar-hi i va adonar-se que no calia i em va demanar disculpes, la seva filla li havia dit mentides de mi i se l'havia creguda abans a ella que a mi.
Falta molta confiança en el professorat i en l'escola com a institució.
Salut

Anònim ha dit...

o i tant !! i no deixar que els nens es creguin que ho poden fer tot !! denunciar un mestre que el que està intentant és educar-lo !!
però el que et deia, cal parlar-hi molt perque amb tot el que senten i veuen !! ja et dic, m'ho va explicar ell mateix i per ell el seu company era com un heroi per haver-se enfrontat a la directora !! es veuen actituds que quan jo anava a l'escola no ens hauriem ni imaginat !
i el que falta també és molt DIÀLEG !