dilluns

Supervivint a la tele


Un dia fent la ronda de vigilància del pati vaig detectar un problema amb unes nenes d'uns sis anys: una plorava i les altres dues la renyaven. M'hi vaig acostar i els vaig preguntar què passava, va contestar una de les que renyaven:
- Aquesta, que vol fer foc i jo li dic que no.
- Foc? com? que tens un encenedor o llumins?
- No.
- Doncs com penses fer foc?
No deia res, em mirava mig de reüll amb la mirada a terra. L'altra va contestar:
- Fa foc amb pedres.
- Vols fer foc amb pedres?
Ara va contestar:
- Si frego dues pedres faig foc.
- Veus? - em diu l'altra.
- I qui t'ha dit que fregant dues pedres es pot fer foc?
- Ho vaig veure a la tele.*
- Mira, aquelles de la tele són unes pedres especials que aquí al pati no hi són, aneu a jugar a una altra cosa que només falten cinc minuts per tocar el timbre, vinga, aprofiteu el temps.
Van marxar corrent juntes i rient.
* M'imagino que en algun reality del tipus Supervivientes que lògicament no ha de veure una nena de sis anys.
Foto: "Platja de Merseyside" de JRoca'08

2 comentaris:

Montse ha dit...

Molt bones, Jordi!

Encara no conec massa bé el teu blog; me l'estic mirant.

Aquesta entrada és excel·lent, amb aquesta anècdota de nens (o, millor dit, de nenes) que et fa somriure, però que en realitat no fa tanta gràcia.

Salutacions (i també al teu brother!)

JRoca ha dit...

Montse,
gràcies per venir i comentar.
Ja ho pots ben dir, en realitat no fa tanta gràcia, massa tele i mal entesa.
Salut