dilluns

La poltrona més alta

Un altre 14 d'abril al calendari i encara aguantant, en ple segle XXI, una monarquia que diuen que és parlamentària però que va ser decretada per un dictador feixista. Un rei nascut a la Itàlia feixista de Mussolini que quan va posar-se la corona el primer que va fer va ser crear el Ducado de Franco per la filla del dictador, una grande de España amb totes les de la llei. I els que en teoria, somos iguales ante la ley, anem pagant any rera any una gran quota pel manteniment de la institució que aquest any no es congela i arriba a 8,9 milions d'euros (2'7 % més que el 2008), toma crisi!
A pagar i a callar. I a aguantar el discurs de Nadal i el piloteig de la premsa. I ells esquiant, caçant, navegant i fent-se veure als aconteixements esportius amb possibilitats de victòria.
Fem memòria: el dia de Sant Jordi de 2001 l'actual comte de Barcelona va dir: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
I no ha demanat perdó. El més lògic és que alguna institució catalana, el Parlament per exemple, declarés persona non grata a aquest Borbó fins que demanés perdó. Però una cosa és la lògica i la dignitat i una altra cosa és la submissió a la corona; viure de genolls rient-li les gràcies.
Foto: "El pla de les mentides" de JRoca'09
2008: La llengua de les papallones
2007: 14 d'abril

4 comentaris:

Ricard ha dit...

Visca la República!
Fora el Borbó!

JRoca ha dit...

Ricard,
es pot dir més alt però no més clar.
Salut

Rafel ha dit...

Bon moment per tornar a escoltar la cançó Jo vull ser rei

http://www.youtube.com/watch?v=ikzaGKxbflE

a la "tercera" va la vençuda...

JRoca ha dit...

Rafel,
una de les grans lletres dels Pets, i el vídeo aquest està ben bé.
Salut