dimarts

Descansi en pau l'Enric Mirabet


Ahir vaig rebre un missatge al llibre de visites de la web que porto que em va deixar de pedra, el missatge és el següent:
AVUI M´HE ASSABENTAT DE LA TERRIBLE NOTICIA DE LA MORT D´UN COMPANY QUE MOLTS DELS QUE VISITEM LES PAGINES DE MESTRES D´EDUCACIÓ FÍSICA CONEIXEM, EL PASSAT DISSABTE DIA 18 DE FEBRER ENS HA DEIXAT L´ENRIC MIRABET, MESTRE D´E.F. AL CEL SIA.
Després de llegir això, que està firmat per en Ramon i no deixa cap e-mail ni forma de contacte, vaig intentar esbrinar què és el que havia passat però no vaig trobar res. No coneixia l'Enric però havia visitat desenes de vegades la seva pàgina web i també hi havia mantingut cert contacte via e-mail, em queia bé perquè sempre s'havia mostrat molt correcte i amable amb els meus dubtes i preguntes. Vaig ficar-me a la seva pàgina per saber a quina escola treballava i després vaig comprovar que l'escola no tenia web i per tant seria més complicat saber què és el que va passar realment. Se'm va passar pel cap que potser va ser un accident de bicicleta ja que sé que n'era un gran aficionat però especular amb aquests temes no és gens agradable i millor callar.
Des d'aquí vull donar el pèsam a la seva família i una forta abraçada als seus amics, companys de feina i alumnes.

2 comentaris:

Jaume ha dit...

Ostres, jo tampoc el coneixia però m'he quedat de pedra. Fa poc vaig descobrir la seva pàgina web sobre EF, ciclisme i altres esports. Semblava un bon professional i amant de l'esport. Pèrdues així sempre són irreparables per a la professió de MEF.
Queda donar el condol a la família i tirar endavant els que quedem aquí.

Anònim ha dit...

Marta
jo també sóc MEF i havia treballat durant quatre cursos amb l'Enric. Va tenir la mala sort de tenir un accident de cotxe a pocs metres d'arribar a casa seva, per un camí que durant anys havia fet 4 vegades cada dia. Tornava d'una reunió amb companys d'institut. Tots els que el vam conéixer personalmet sabem que era una bellíssima persona i un bon professional disposat sempre a ajudar. Sens dubte s'ha emportat un bocinet del nostre cor.