Repapiejant
Una magnífica cançó d'un dels meus grups preferits té una lletra que fa pensar, bé, en té moltes que fan pensar però aquesta és molt aplicable a l'educació. Moltes vegades quan un alumne està "moix", capficat, desconegut, trist, etc... és que a casa passen coses, cada dia passa més sovint ja que els pares d'ara no són com els d'abans, ara no vull obrir un debat perquè no tinc sis o set hores per exposar raons però si us dediqueu a aquest món sabeu de què parlo. Resulta que en reunions amb mestres de vegades quan parlem d'un alumne d'aquestes característiques sovint surt algú que descobreix "la sopa d'all":
- A aquest nano el que li fa falta és una abraçada de tant en tant.
Quanta raó i que fàcil és solucionar-ho, no creieu?
"No et calen crits si el que tu vols és mel"
"Repapiejant". Bamboo Avenue 1992 Umpah-pah
Entrades
2 comentaris:
Completament d'acord! I la pena és que hi ha escoles on hauriem d'abraçar als 500 alumnes que hi pot haver.
Mira que l' havia escoltat vegades aquesta cançó.. els Umpah pah m' encantaven! i estic totalment d'acord amb aquest paral.lelisme que li has trobat a la lletra , mai hi havia pensat...
I això de l'abraçada, penso que no només a molts nens els hi cal urgentment una abraçada .. si molts adults no anessin tan mancats de tendresa el món aniria d' una altra manera..Somniar és gràtis.
Publica un comentari a l'entrada