Dijous, botifarra, reflexions, injustícia i ràbia

Avui com és habitual en un dijous llarder hem sortit de l'escola a berenar botifarra blanca i/o truita. Un club privat del poble ens ha cedit amablement les seves instal·lacions esportives , ha estat molt bé perquè la canalla ha estat jugant tota la tarda. Hi havia pista poliesportiva amb bàsquet i futbol-sala o handbol i també un camp de futbol força gran amb herba, pels petits hi havia un parc infantil.
Hem estat jugant a bàsquet amb la canalla i després hem fet un partidet de futbol. Mentre jugava amb ells observava l'entusiasme amb el que practicaven esport. De seguida ho he relacionat amb el seu entorn. Viuen en un poble sense equipaments esportius públics, sense clubs esportius (el club de futbol ha deixat l'activitat recentment en futbol base), sense parcs equipats per fer esport i és clar els nens necessiten fer esport. L'esport és important pel desenvolupament dels infants a nivell físic, social i psicològic. Alguns tenen la sort d'anar a jugar a futbol a clubs dels pobles del voltant però els que tenen menys recursos logístics o econòmics no poden, com a molt volten amb bicicleta pel poble i rodalies. Encara sort que l'AMPA de l'escola programa sortides setmanals a la piscina de la Garriga.
Veient aquest entorn encara és més greu el fet de no tenir unes instal·lacions adequades al centre de nova construcció on treballo. No tenim gimnàs i la pista de bàsquet* la vaig adequar en un lloc inadequat per manca d'espai, la pista de futbol és massa petita per ser homologada per esport escolar. Si haguessin fet una pista poliesportiva més gran ara podríem parlar d'esport base extraescolar i entrar a competir en el consell comarcal amb altres escoles, segur que hi hauria equip de bàsquet i possiblement de futbol-sala, però és clar, quan les coses es fan malament les conseqüències són òbvies, no hi ha esport escolar ni base ni res.
La setmana passadavan visitar l'escola els responsables de la construcció, els que van decidir que no hi hagi gimnàs. Em van dir que en aquests tipus de centres no calia perquè no hi ha prou alumnes (anem camí dels 80), també em van dir que no hi havia espai i un dels dos em va dir que ell és mestre d'educació física. Bé, millor que deixi d'escriure, em podria alterar i no és bo per la salut.
*Les cistelles de bàsquet les van comprar l'AMPA al Decathlon.