dimarts

Repapiejant

Una magnífica cançó d'un dels meus grups preferits té una lletra que fa pensar, bé, en té moltes que fan pensar però aquesta és molt aplicable a l'educació. Moltes vegades quan un alumne està "moix", capficat, desconegut, trist, etc... és que a casa passen coses, cada dia passa més sovint ja que els pares d'ara no són com els d'abans, ara no vull obrir un debat perquè no tinc sis o set hores per exposar raons però si us dediqueu a aquest món sabeu de què parlo. Resulta que en reunions amb mestres de vegades quan parlem d'un alumne d'aquestes característiques sovint surt algú que descobreix "la sopa d'all":
- A aquest nano el que li fa falta és una abraçada de tant en tant.
Quanta raó i que fàcil és solucionar-ho, no creieu?

"No et calen crits si el que tu vols és mel"
"Repapiejant". Bamboo Avenue 1992 Umpah-pah

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Completament d'acord! I la pena és que hi ha escoles on hauriem d'abraçar als 500 alumnes que hi pot haver.

Anònim ha dit...

Mira que l' havia escoltat vegades aquesta cançó.. els Umpah pah m' encantaven! i estic totalment d'acord amb aquest paral.lelisme que li has trobat a la lletra , mai hi havia pensat...
I això de l'abraçada, penso que no només a molts nens els hi cal urgentment una abraçada .. si molts adults no anessin tan mancats de tendresa el món aniria d' una altra manera..Somniar és gràtis.