Recomanacions de tardor

No sé si us hi heu fixat però he tornat a canviar les recomenacions culturals.

De llibre he posat un que no deixa indiferent i que tracta d’una arriscada ascensió al Nanga Parbat. Està molt ben explicat i té moments de molta tensió que fan que el lector es fiqui a la pell de l’escriptor que explica amb tot luxe de detalls una experiència real. Recordo experimentar el vertigen de la muntanya mentre el llegia, espectacular document.

De disc he triat el Wish you were here dels Pink Floyd perquè és un disc que m’estimo molt perquè és el primer que vaig tenir d’aquesta banda i té una de les millors cançons de tots els temps.

De cançó he triat una dels Planetas. Aquesta banda em va captivar fa un temps i m’he convertit en un fan. La cançó combina els plats forts del grup a la perfecció: bones lletres i bona música. He estat molta estona decidint quina cançó posar.

De pel·lícula he escollit una de les millors pel·lícules estatals que he vist mai: El Verdugo. Per si fos poc és un cop de puny a la censura fet amb una gràcia exquisida. Per cert, he estat molt a punt de posar Bienvenido Mr.Marshall però m’he decantat pel Verdugo perquè ara és d’actualitat amb la pel·lícula Salvador.

De lloc m’he decantat per un dels nostres parcs nacionals que més m’agraden. Qui hi ha estat sap el perquè.