dimarts

L'hora del pati d'un vint-i-vuit de novembre qualsevol

Dos d'onze, l'hora del pati, em toca vigilar. Els nens surten esverats en direcció a la pista mentre obren els entrepans, els sucs o les porquerietes que surten per la tele.
- Ep, t'ha caigut això! - Assenyalo un embolcall que està a terra.
- Jo no he sigut!
- Reculla-ho, he vist com et queia.
Enfadat s'atura, ho recull i ho tira a la paperera. Tot seguit va corrent a la pista on ja s'estan fent tries. Estic en una escola petita, surten tots alhora menys els d'infantil, a la pista manen els de CS però tothom hi pot jugar. Les relacions entre cicles són diferents que en les escoles grans, els grans actuen de forma més proteccionista respecte els petits, és bonic.
Se m'acosten dues mosses de CI.
- Jordi, hem vist una aranya.
- On?
- Allà, però se'ns ha escapat... si la veus, oi que ens ho diràs?
- És clar.
- Era molt maca i molt gran, era la reina de les aranyes...
Ara se m'acosta una nena de CM que juga a futbol.
- No me la passen.
- Tu vés seguint les jugades i ja veuràs com al final toques pilota.
Ara, em dirigeixo a un de CS que es pensa que és en Ronaldinho.
- Ep, que no jugues sol, eh? a veure si els passes una mica la pilota..
Fa un gest de queixar-se, contesto amb un gest d'emprenyar-me, gira la cara i mig rondina, penso que li estaré a sobre una estona, si continua amb aquesta actitud el faré seure uns minuts mentre juguen els altres.
Un de CI que estava jugant amb la sorra al costat de la pista ha rebut un cop de pilota d'un xut aïllat dels de futbol.
- Ha sigut en ....
- Ha sigut sense volguer.
M'hi acosto, plora i es queixa.
- Vinga va, que no ha estat res. - El consolo una mica fins que es tranquilitza i torna a agafar les eines per seguir jugant a la sorra, aquesta vegada uns metres més enllà.
Se m'acosta una nena de CI amb un Cacaolat.
- M'ho obres?
- Si em dius la paraula màgica sí.
Es queda pensativa.. al final la diu.
- M'ho obres si us plau.
- Té.
- Gràcies.
L'estona del pati es fa curta. Sona el timbre i corren a les files. Tornem-hi.
- A rentar-se les mans!
- Si les tinc netes!
- A veure?
- Ja hi vaig.

1 comentari:

Jaume ha dit...

Fragment totalment representatiu d’un dia qualsevol a la feina. Penso que tenim un dels treballs més bonics que hi ha.