dijous

Demà hi torno: un curs sense EF

Després d'una baixa per paternitat més que profitosa demà torno a l'escola a fer el curs més atípic dels que porto fins ara. Demà començo jornada reduïda per estar a les tardes amb la pubilla i això farà que el curs sigui si més no diferent. El canvi més gran que trobaré serà el de no fer Educació Física ni psicomotricitat. Sent tutor de cicle mitjà i treballant els matins el meu horari havia de ser sense l'especialitat, m'ho van proposar així i on vaig tenir altre remei que acceptar. Faré matemàtiques, reforços, coordinació TIC i més informàtica a més classes, tinc ganes de fer coses interessants. Suposo que el més trobaré a faltar serà continuar amb la tasca feta en EF i psicomotricitat però penso col·laborar igual amb la persona que ho faci, seré incapaç de deixar-ho del tot. Bé, pel maig se'm acaba la jornada reduïda i tindré un mes per fer de MEF, mentrestant faré de mestre de primària. Sempre he dit que els MEF per davant de tot hem de ser mestres i després especialistes en EF, hi haurà qui no hi estarà d'acord, també hi ha qui es "va picar els dits" fent la carrera perquè només estaven interessats en l'EF, en el meu cas jo per davant de tot em considero mestre.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso igual que tu. Jo també som MEF però encara tenc companyes, tot i que fa 9 anys que traballo amb elles, que es pensen que jo no puc donar classes a Primària.Quina llàstima!!Jo ja he tirat la tovallola, no puc més!!

enric ha dit...

disfruta de la teva filla que deu ser una de les millors coses que et poden passar en aquest món

Ricard ha dit...

Quina mandra tornar a començar, no ?
Opino com tu primer mestre i després especialista del que sigui i ho dic jo que per diferents motius semblo un col·leccionista d'especialitats. En tinc tres!

MEF ha dit...

Anònim:
no has de tirar la tovallola, has de continuar lluitant, no et pots ensorrar perquè algunes companyes tinguin els fums molt amunt.
Enric:
Moltes gràcies, és el millor que li pot passar a una persona.
Ricard:
Fa molta mandra però és el que hi ha. En certa manera també ho trobava a faltar.

Jaume ha dit...

Penso igual que tu. Primer de tot mestre. Una forma d'entendre l'EF a Primària és que, pel davant de tot, és EDUCACIÓ, la particularitat que té és que, a diferència de altres matèries, tenim com a eina les conductes motrius, d'aquí que sigui física.

Jo aquest curs estic a l'escola com a mestre de primària, en teoria sense EF. Quan ho vaig veure a l'estiu em va caure el cel a sobre. Vaig tenir molta sort i al arribar, la mestra especialiste en EF va voler-me fer el canvi de l'especialitat per la tutoria. Vaig tenir molta sort. Encara així, aquest any faig més hores d'aula "convencional", penso que va molt bé fer una mica de tot.

No m'enrrotllo més. Salut.

Bichillo ha dit...

Estic d'acord, primer som mestres i em de lluitar perquè els primers en entendre-ho siguin els nostres companys de feina.

L'educació física ha de ser una matèria més i no una maria. Però de vegades penso que nomès la gent vinculada a l'educació física (activitat física, esport, sigui el que sigui) entenem la seva importància a l'escola.

Els aprenentatges motrius i socials que es transmeten realitzan alguna activitat física comporten el desenvolupament d'habilitats cognitives, motrius i de relació que no es poden apendre llegint, escribint, ni escoltant. S'han de viure.

Som mestres i ho hem de lluitar a les nostres escoles.