diumenge

Tabac: matar pel plaer


Com a educador i com a MEF sempre he intentat inculcar als meus alumnes hàbits saludables com per exemple una bona alimentació, fer esport, tenir una bona higiene personal, allunyar-se del tabac, etc... tot això, a més d'estar al Currículum crec que és de lògica recomanar-ho. El problema és quan des de casa o els propis companys no hi estan d'acord. Em refereixo sobretot al tema del tabac. Alguns fumadors m'han recriminat alguna vegada que faci un discurs anti-tabac amb els meus alumnes, diuen que no n'hi ha per tant, que el tabac tampoc és tan dolent i que si ho fós ja l'haurien prohibit, etc, etc, etc. En aquests casos sempre recordo una mestra que vaig tenir de petit que em va influenciar contra el tabac: recordo com en parlava de malament, del fum que feia, de la pudor que feia la roba, de la dependència, de les dificultats per respirar, etc.. i això als anys vuitanta quan encara no se sabia ni la meitat de la merda que porten a dins les cigarretes i del mal potencial que fa a la persona i a l'entorn. Aquella mestra va aconseguir que en ma vida m'hagi fumat una cigarreta sencera i als 31 anys se m'ha passat l'edat de provar estupideses com aquesta. Espero que jo com a mestre també hagi influenciat en que algun dels meus alumnes mai tingui la necessitat de fumar, serà una gran victòria.
Per cert, molta llei anti-tabac i molta nova llei de punts de carnet de conduir però hi ha un mal hàbit molt perillós que no està penat: fumar en un cotxe amb criatures a dins. Almenys haurien de ser 8 punts menys: 2 per la potencial perillositat en la distracció pel fumar i 6 per maltractaments infantils. O no és fer un maltractament infantil fumar en un cotxe amb infants? ah, no?
Ah, és clar, ja sé el que em diràs:
Jo amb el meu fill faig el que em dóna la gana perquè és el meu fill.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc un discurs idèntic al teu respecte al tema del tabac. Hi ha vegades que l'exposo davant de companys, amics, fins i tot a gent que no li tinc una excesiva confiança... i em diuen que sóc un radical, que no és per a tant, els acaven fent pena els fumadors, a mi no me'n fan gens. Què no és per a tant??!! La de fum que he tragat jo (i moltes persones), perque fumar és un hàbit socialment acceptat, i no és per a tant?

Crec que és bo que hi hagi persones, quantes més millor, que diguin les coses tan clares com tu, encara a perill de sentir com et diuen radical.

Salut.

JRoca_Font ha dit...

A mi més que radical m'han arribat a dir integrista anti-tabac, i si et dic la veritat m'és ben igual.
A mi els fumadors si que em fan pena, no pel fet d'estar "marginats" en alguns locals, em fan pena i llàstima per haver de dependre d'una cosa tan fastigosa com el tabac. Quan algú té 15 anys i s'hi enganxa penses, ja ho deixarà quan creixi però a una determinada edat seguir fumant i molestant a l'entorn és llastimós.