dissabte

Pere Brunet: un guionista amb principis

Avui a la tarda he vist el capítol de dijous de Porca Misèria, tenia reunió i ho vaig gravar, cada dia m'agrada més aquesta sèrie, cada dia la veig més propera a la realitat del jovent de trenta-pocs d'aquest país. Tinc la sensació que a aquesta sèrie no se li dóna el reconeixement que es mereix des de casa. Els catalans tenim la virtud de valorar més el que ve de fora que el que tenim a casa nostra, aquella frase que diu que ningú és profeta a casa seva suposo que la devíem inventar nosaltres, no sé si d'això també en podem dir autoodi, allò que fot tanta ràbia, m'enteneu?
Bé, la qüestió és que ahir vam anar a veure la nova pubilla de la colla que va néixer el dia tres, es diu Abril i és tan preciosa com el seu nom. Doncs resulta que el seu pare, farandulero com pocs i amic des de sempre, em va preguntar amb una rialla als llavis si havia vist el capítol de dijous. No entenia la rialla i em van dir que em mirés el Porca Misèria perquè m'hi sentiria molt identificat. Cert, l'he vist i m'he vist com en Pere Brunet, salvant les distàncies és clar ja que ell és professional i jo aficionat però amb una lluita igual, la de mantenir la feina feta intacta. Em refereixo a que la feina del guionista és escriure i si li retallen o canvien l'obra ha de ser amb el seu consentiment complet. Aquest any he fet el guió del post-pregó de Festa Major i se m'ha retallat, el dels Racons LlunArts i se m'ha retallat, el guió del nou vídeo del Llop i se m'ha retallat i ara cada vegada que escric alguna cosa ja em diuen que ha de passar pel ZP, és a dir, que s'ha de retallar com l'Estatuet que tenim ara. Fa ràbia veure com una cosa que has parit queda retallada perquè algú que no ha fet la feina que simplement s'ho ha llegit ho vol retallar, és el pitjor de la feina del guionista ja que no es reconeixen les hores que s'han emprat en escriure el text, es retalla i ja està, en Pere Brunet escenifica molt bé el que passa moltes vegades amb els guionistes. En el cas de la Guarderia per sort encara hi puc dir la meva però hi ha coses que no han quedat com jo volia a nivell de guió, ara només espero que si algú vol representar "Trajectòries: el cop de cap" abans de retallar ho acordem de mutu acord, a més de retallar parlant-ne també es poden afegir coses, en definitiva, parlant la gent s'entén, una de les meves frases fetes preferides.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat Mef. Només volia aportar la meva opinió al que comentes en el teu blog. Per part meva penso que retallar un guió no hauria de ser un fet molt greu sempre i quan sigui per una actitud positiva. Penso que una obra de teatre, una película, un programa de televisió... el creen un conjunt de persones (professionals o no) que tots hi aporten la seva experiència personal (i/o professional). Evidentment, un dels pilars més importants és el guió però, no té perquè ser una cosa intocable, sinó tot el contrari que ha de poder moldejar-se per anar prenent cos i finalment, formar part de "l'obra". És com un edifici. El disseny el fa un arquitecte però, l'estructura el calcula un estructurista, les instal·lacions un enginyer, i el paleta, els instal·ladors el construeixen. No crec que existeixi cap edifici igual que els plànols.
Bé, només volia dir-te que penso que sense la feina dels guionistes no hi haurien les obres, ni sense els actors que l'interpretin, ni sense el públic que les critiqui.

diariMEF ha dit...

Tens raó en el que comentes. La visió que he donat al post potser idealitza massa la feina del guionista i està clar que és una part important però no tota.
Suposo que quan ho vaig escriure tenia massa present un tema que em van retallar de forma que vaig creure innecessària i sense tenir gaire en compte el meu punt de vista.
Salutacions