dimecres

La Tele-vòmit guanya terreny


Ahir mateix feia referència al programa estrella "del que todo el mundo habla", el Cambio Radical d'Antena 3. En aquest programa, com és habitual en aquest tipus de tele-vòmit, utilitzen els nens sense cap tipus de problema amb el vergonyós consentiment dels seus pares. Una dona deia que era tan lletja, tan plana, amb ulleres (oooh!!!) i amb tantes cartutxeres que operar-se era qüestió pràcticament de vida o mort. Tots els seus familiars i amics opinaven sobre els "defectes" de la dona i el seu fill deia: "Quiero que se opere porque será feliz y así querrá jugar conmigo". Espectacle denigrant.
No és tot. Ara es veu que programa de Tele 5 Sábado Dolce Vita té ganes de ficar-hi cullerada. Es veu que a partir d'aquesta setmana convidaran 20 nens i nenes perquè facin de pequeños periodistas (sic) i entrevistin famosos de la talla del fill del Julio Iglesias. És de suposar que no trigaran a entrevistar altres pseudo-artistes, personatges de dubtosa professió i/o ex-habitants de la casa del Gran Hermano.
Ara, quan els preguntem als alumnes què volen ser quan siguin grans la resposta ja no serà futbolista, veterinari, astronauta o bomber, la resposta serà periodista del Sábado Dolce Vita.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Esperem que no passi! Tot i així hem de pensar que tot plegat depèn del criteri (en tinguin o no) dels seus pares...

JRoca_Font ha dit...

Precisament el criteri d'alguns pares és el que més por em fa de vegades.
Quin criteri té una persona que fuma dins del cotxe portant els nens al cole?
O quin criteri tenen les mares que fumen com cafeteres a l'entrada de les files de l'escola enmig dels nens i nenes?
O quin criteri tenen alguns pares que deixen anar a dormir els nens a les tantes perquè han de veure els Serrano o qualsevol altre programa per l'estil?
Avui en dia la coherència està en perill d'extinció.

Anònim ha dit...

La pregunta, doncs, seria... tenen criteri?

JRoca_Font ha dit...

La resposta és: uns quants per sort sí que en tenen i uns quants per mala sort pels seus fills no que en tenen.

Anònim ha dit...

A vegades (moltes) agafaria la tele i li fotria una patada educativa que no quedaria gaire cosa viva.
Altres vegades (moltes) tinc por del seu poder.
A la meva neboda li he donat Mozart i Antònia Font. Però li agrada Rebelde. Tinc alumnes pels quals Déu ja no es Déu sinó Corporación Dermoestética.
Si no tanquem una mica la tele, no hi ha res a fer. Estic farta de lluitar contra ella.

Anònim ha dit...

Gran frase la de "la coherència està en perill d'extinció", i massa certa... per desgràcia.

Anònim ha dit...

Es que la tele te molt de poder. Fixa't si te poder que el programa aquest que dius de fer operacions se'l miren els que els hi agrada i també se'l miren els que els fa rabia. Ja ho tenen això els programes pòlemics.
Jo soc dels que tambe em miro, poqueeeet, els programes que em fan rabia. De totes maneres cada vegada miro més coses que sense voler l'emule posa al meu disc dur.

JRoca_Font ha dit...

És ben cert que aquest tipus de programes tenen audiència dels que "flipen" i dels que els fa ràbia. Jo de vegades miro aquests programes i intento imaginar com és l'espectador tipus que al·lucina amb aquestes porqueries, em fa una mica de pena.