Blues de la frontera

A les 7 del matí la tempesta m'ha despertat. A les 9 menys poc he entrat a l'escola amb paraigües. A les 10 els alumnes estaven distrets a l'hora de mates per culpa del fort vent i la pluja en diagonal contra els vidres de l'aula. Avui a les 3 he fet la primera sessió d'educació física en el que portem de curs perquè el meu substitut estava d'excursió amb els de cicle superior. El terra de la pista ja estava sec, el sol picava però no feia calor:
- Puc anar a beure aigua?
- No encara, ja us avisaré.
No ha anat gaire bé.
- O callem tots o no explico res! (Merda, m'he oblidat les Juanoles)
M'he hagut de quadrar més vegades de les esperades.
- Vinga, a canviar-se que ja és hora.
- Ja?
A les 4 curava el dit d'en J..., una mica de sang i més que por pel iode.
- Com dius que t'ho has fet?
- Amb un totxo, ja fa dies, ara m'ha sortit la crosta.
Quarts de vuit. M'ha agafat per escoltar el "Blues de la frontera" de Pata Negra. I olé.