Que cruels són quan s'ho proposen
Avui han vingut a l'escola l'inspector i la llei de Murphy. Ha passat allò que acostuma a passar quan no vols que passi. A la tarda estava fent EF amb el meu grup de CM i se m'han descontrolat de mala manera. Tot i fer una activitat senzilla doncs ha passat allò que passa quan s'empipen, es tiren empentes, s'insulten, es persegueixen, es desmotiven, etc... Vaja, que quan l'inspector ha mirat al pati jo estava enmig d'una situació caòtica amb uns quants alumnes sense control i uns quants asseguts o estirats a terra sense ganes de fer res o plorant enrabiats per algun cop de pilota o estirada de cabells. Això és la llei de Murphy, apareix quan més necessites que no aparegui. El senyor inspector deu haver pensat unes quantes coses de mi com a professional de l'EF, o potser no, potser està acostumat a veure coses per l'estil o sap que no es pot avaluar una situació a partir d'uns minuts d'observació. Tampoc és que jo estigui preocupat, jo estic molt tranquil i segur de la feina que faig i ho puc justificar davant de qui sigui, simplement em fa ràbia que passin aquestes coses.
De seguida m'ha recordat una situació semblant que si que em va preocupar molt més. Estava jo fent pràctiques en una escola, feia tercer de MEF i aquella tarda venia des de l'UAB la meva tutora de pràctiques a avaluar-me. Uns minuts abans de començar els vaig demanar que es portessin bé perquè em venien a avaluar. Mal fet, no hauria d'haver dit res. Aquella tarda me la van fotre forta sense pietat. Es van dedicar a no fer cas de les meves explicacions i a fer gambirotades a tort i a dret, que cruels que són quan s'ho proposen, qualsevol mesura de càstig era inútil i a sobre no m'interessava. La tutora veia l'escena des d'un racó i no sabia quina cara posar, li sabia greu per mi, va entendre que era un fet molt puntual, una mala tarda. La MEF intentava ajudar-me però tampoc se'n sortia.
Finalment vaig aprovar les pràctiques amb nota però aquella experiència ningú me la treu, em va ajudar a entendre que aquesta feina no és com la pinten els llibres, és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada