Missatges al vent
Avui a l'escola han vingut els de Titelles Naip a explicar als nostres alumnes alguns aspectes que segur que desconeixien sobre les discapacitats físiques i sensorials, l'espectacle es deia "Missatges al vent". Aquest interessant projecte parteix de l'Associació de Discapacitats Físics d'Osona (ADFO) i corre per les diferents escoles d'Osona adreçat sobretot a alumnes d'entre cicle mitjà i superior. La posada en escena ha estat clara i força original amb un llenguatge entenedor i tot seguit hi ha hagut un col·loqui entre els actors de la companyia i els alumnes, m'ha fet gràcia perquè un dels actors ha esmentat en Bob Dylan i veient el desconeixement que en tenien els nens ha dit que ho preguntessin després als mestres que els ho explicaríem, poc devia saber que en sóc un fan dels bons. Tornant a classe hem aprofitat per fer un debat i ampliar informació sobre el tema però no m'han demanat res sobre en Bob Dylan, ja els explicaré alguna cosa més endavant, potser a l'hora d'informàtica que tinc prevista una sessió amb la Viquipèdia els explico les biografies i surt el gran mestre.
Bé, us deixo amb un vídeo que ens demostra que tot i viure en un país del primer món encara hi ha molt camí per a recórrer per la normalització dels discapacitats físics. Entrem en eleccions, oi? polítics, mireu això!
Nota: Vídeo gravat durant el mes de gener del 2008 al voltant de la biblioteca pública de Tona.
Entrades
4 comentaris:
El gran mestre Dylan. Com gaudiràs parlant d'ell amb els alumnes!
La integració plena dels discapacitats està molt lluny i l'escola plenament inclusiva també. Hi ha molta feina per fer des de tots els àmbits.
He treballat molt amb discapacitats però ja fa uns anys que vai haver de deixarho. Sempre tot voluntariat o tant mal pagat que per molta voluntat que hi posis i ganes al final no pot ser. Trobo que avui la societat esta ja més preparada per acceptar la discapacitats en nens i en canvi sembla que acceptar-ho en adults o persones grans és encara molt lluny... Tant debó encara m'hi pogues dedicar! i poder posar el meu granet de sorra en tot plegat.
Quina gràcia! Doncs justament jo ara estic treballant amb la fundació ECOM portant un espectacle de titelles amb discapacitats per treballar-ho amb els nens! M'ha fet molta il·lusió veure que hi ha més titellaires com nosaltres que treballen posant el seu granet de sorra per trencar tot tipus de barreres.
Ricard,
el dia que els en parli portaré un CD per escoltar-lo i em temo que algun sortirà dient que és molt avorrit, ara, la passió amb la que parlo d'algú com en Dylan és possible que enganxi a més d'un alumnes.
A la meva escola estem treballant un projecte d'escola inclusiva, ja veurem com va.
Sylvie,
no entenc com ha d'estar tan mal pagat, no és lògic, una amiga que treballava en un centre especial m'ho comentava.
Lídia,
espero que tingueu la possibilitat de fer aquests titelles al màxim de centres possibles, a través dels titelles i del teatre es pot arribar a educar en valors també.
Salut
Publica un comentari a l'entrada