dilluns

Mar de boires


De bon matí a Tona hi havia un bona boira, sí, d'aquelles que donen la fama a la Plana de Vic. Arribant a Taradell me n'adono que tinc els llums encesos i no fa falta.
Quan pujo a la classe l'espectacle és fabulós: tota la plana sud està coberta per una capa blanca d'on sobresurt el magnífic turó del Castell de Tona com si es tractés d'un vaixell enmig d'un mar de boira.
Al llarg del matí la inversió tèrmica va treballant i movent la boira, a l'hora del pati ja no en queda, ara a més del turó es veu una part del meu poble.
Des de la finestra avui he tornat a veure un gaig al pati de l'escola, els seus colors es fan mirar però l'ocell és vergonyós i no es deixa veure gaire. La pluja que fa uns dies que cau sembla que ha tornat les coses a la normalitat, almenys això sembla per unes setmanes.
Ara estic mirant el reportatge d'en Tomàs Molina sobre l'aigua i penso que tenim sort de tenir una televisió pública com TV3 que ens explica de forma tan intel·ligent i didàctica temes vitals com l'estalvi de l'aigua.