diumenge

Sense alfombra vermella

Mitja part d'un partit de futbol-sala de costellada.
En Jordi es disposa a anar al bar a comprar aigua per l'equip, agafa el porta-monedes i veu que porta 3€ i 40 cèntims, creu que podrà comprar almenys un parell d'ampolles. Tot suat s'acosta a la barra:
- Dues aigües si us plau.
- Grans?
- Sí.
La noia li dóna les dues aigües de litre i mig, de les que al Súper valen pels volts de 40 cèntims.
- Quant és?
- Quatre Euros.
- Com?
- Quatre Euros.
En Jordi deixa una ampolla i una moneda de 2 Euros i marxa, jura per sí mateix que mai més entrarà en aquell bar.

Caminant pel centre d'Olot a en Jordi li agafa gana.
- Entraré a aquesta pastisseria a comprar un croissant de xocolata.
No li posen una alfombra vermella.
- Bona tarda, un croissant de xocolata si us plau.
El dependent li embolica i li dóna.
- Quant és?
- 1 95.
- Què?
- 1 95.
La gana pot més i paga i marxa, l'han agafat descol·locat, el més normal del món hauria estat tornar el croissant dient al dependent "no sóc imbècil, ni ric" però no ha fet, ha pensat que la crisi acabarà amb aquests especuladors que fa poc temps venien els croissants de xocolata a 120 peles i que ara els venen a més de 320. També espera que el govern no els ajudi per molt que ho demanin, hipòcrites!
I sí, ja sé que tenen dret a marcar els preus que vulguin i els consumidors d'anar-hi o no però hi ha coses que no són normals i aquesta especulació de preus és insostenible.
Els noticiaris obren amb notícies de la borsa mundial, l'Ibex i la mare que els va parir però de tant en tant també podrien obrir dient que per un croissant de xocolata a Olot te'n poden fotre quasi 2 Euros, sense alfombra vermella.
Foto: "Hiputaca a Gràcia" de JRoca'08

5 comentaris:

David ha dit...

Seria interessant repetir aquest exercici d'aquí 12 o 18 mesos. Proposo realitzar exercicis similars consistents en (1) demanar taula a un restaurant un dissabte al vespre; i/o (2) reservar un apartament de lloguer a la platja una setmana de la primera quinzena d'agost. Segur que sortiran dades interessants...

zel ha dit...

A la fleca nova del meu poble, aquest estiu, em van fotre per dos crusants de xocolata, una barra de quart i un panet 7€ i 30 cèntims. I com que són veins, no vaig gosar dir res, però, noi, n'hi ha que ja fa temps que provoquen crisi!!!!

miq ha dit...

Sí que carden a Olot!

Xevi Vilardell ha dit...

Jo ja fa temps que quan algu em demana que li arregli l'ordinador o qualsevol cosa d'aquestes li demano 100.000€. Penso que posat a cardar la gent val més cardar-la fort! La meva teoria és que només n'hi hagi un parell o 3 que piquin ja tinc la vida mig solucionada!

JRoca ha dit...

David,
espero que les dades interessants siguin que han baixat els preus i que la gent treballadora es pot permetre anar a sopar o llogar un apartament.
Zel,
increïble, ja s'ho trobaran quan ningú els compri res.
Miq,
a Olot hi ha gent molt maca però també te la carden amb els preus. La semblança amb Vic (centre) és destacable en aquests aspectes.
Xevi,
si cola cola. Per cert, quan passaràs a arreglar-me el pc? puc pagar a terminis? diuen que l'Euríbor baixarà...
Salut