dilluns

La memòria històrica

Entre camps d'ametllers florits, oliveres i un sol de febrer que es posa la mar de bé passegem tranquil·lament per la Terra Alta. Fa setanta anys l'avi Peret també hi era però la tranquil·litat devia ser l'última sensació que devia tenir des de la trinxera.
A la cota 705 no hi ha ningú, bufa un vent fortíssim i hi fa força fred. Baixem del cotxe i llegim els panells informatius. Des de les baranes la vista és privilegiada: no és d'estranyar que fos de les cotes clau de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.
La recuperació de la memòria històrica aixeca polseguera. Els guanyadors, com sempre, han reescrit la història al seu gust i conveniència; després repeteixen la nova història les vegades que faci falta fins que aquesta esdevingui una nova veritat. El Tribunal Constitucional diu que la senyera no és un símbol nacional, ens volen fer creure que es basen en la Constitució Espanyola però en realitat es basen en les lleis del Consejo de Castilla (1715): "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres." En diuen derecho de conquista.
Foto: "La cota 705" de JRoca'09

4 comentaris:

una més ha dit...

El meu avi (el de Murcia) va morir aquest juny passat. Va lluitar a la "batalla de l'Ebre". Era impressionant sentir-li explicar algunes de les coses que va viure.

El meu altre avi (mort una mica abans) també va anar al front.

Sóc conscient que ja els tocava deixar-nos però també sóc conscient que cada vegada queda menys gent que pugui "donar fe" de les atrocitats que es van cometre.

Tanmateix tinc clar que "això nostre" ve de molt més lluny. Tal i com tu molt bé cites, ja fa segles que dura.

És imprescindible recuperar la memòria històrica i continuar fent país.

Una abraçada.

JRoca_Font ha dit...

Una més,
la recuperació de la memòria històrica és una qüestió de dignitat amb la veritat. Si no es treballés per aquesta recuperació arribaria un dia que la gent negaria l'holocaust o negaria que Juan Carlos I està on està gràcies a un dictador feixista.
Salut

Anònim ha dit...

m'hi he trobat!!!

tot plegat esgarrifa, oi?

M. del Carme

JRoca_Font ha dit...

M. del Carme,
esgarrifa molt.
Salut