dimecres

L'esport i la distància


Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Fa aproximadament un segle, un grup de persones d'origen anglès aprofitaven alguns espais lliures de Barcelona per sentir-se propers al seu país d'origen.
Es posaven una mena de calçotets llargs i sobre un autèntic camp de patates donaven cops de peu a una esfèrica de cuir.
Aquesta manera de passar l'estona va cridar l'atenció dels autòctons i, fins i tot, d'algun que d'altre suís.

JRoca ha dit...

Rafel,
clavada! ;-)
Salut